português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
PODER POLITIC []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 29
ir a la página                         


1 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
La Memoria visual de una dinastía. Pedro IV el Ceremonioso y la retórica de las imágenes en la Corona de Aragón (1336-1387) / Joan Molina i Figueras
Molina i Figueras, Joan


En: Anales de Historia del Arte. Vol. 23, núm. Esp. II (2013) , p. 219-241 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.


Matèries: Monarques ; Pere III el Cerimoniós ; Iconografia ; Poder polític ; Corona d'Aragó ; Palaus ; Monestirs
Matèries:Palau Reial de Barcelona ; Monestir de Santa Maria de Poblet
Àmbit:Barcelona ; Poblet - Vimbodí i Poblet ; Catalunya ; Aragó, corona d'
Cronologia:1336 - 1387
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4516591
https://doi.org/10.5209/rev_ANHA.2013.v23.42837
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
Segun lo que a nuestra celsitud pertenece : la presencia de Pedro el Ceremonioso (1336-1387) a través de los textos e imágenes de la Edad Media / Marta Serrano Coll
Serrano Coll, Marta


En: Revista de historia Jerónimo Zurita. Zaragoza, núm. 102 (2023) , p. 67-98 (Dossier
Exemplar dedicat a: "Narrativas del poder real en la Baja Edad Media hispánica: crónicas, discursos y representaciones". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Monarques ; Poder polític ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Pere III el Cerimoniós ; Iconografia
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:1336 - 1387
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=9856107
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
Dames de Montsoriu : Ermessenda i Timbor. Política i poder en mans de dones a l'època medieval / Gemma Font i Valentí, Sandra Pujadas i Mitjà
Font i Valentí, Gemma


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 7-25 : il. (Notes i aportacions
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

En la societat medieval, dirigida per homes i on la noblesa era guerrera, és fàcil pensar que el paper de les dones era reduït, sobretot als castells. No era així: les dones tenien un paper destacat als castells i en l'administració de les senyories; intervenien en els afers polítics i eren grans promotores artístiques i religioses. En aquest article analitzarem la figura de dues vescomtesses de Cabrera que deixaren petja al castell de Montsoriu a través de les notícies que ens n'han arribat i establirem unes línies de relació (essencialment matrimonials) entre les famílies nobiliàries de l'època que van marcar la política, les relacions de vassallatge i l'expansió del vescomtat de Cabrera al segle XI i al segle XIV.


Matèries: Dona ; Història de la dona ; Poder polític ; Edat mitjana ; Noblesa ; Comtats
Matèries: Montsoriu, Emerssenda de (c1029-1057) ; Fenollet i de Canet, Timbor de (c1295-1373)
Matèries:Castell de Montsoriu
Àmbit:Cabrera, vescomtat ; Sant Feliu de Buixalleu
Cronologia:[1000 - 1400]
Autors add.:Pujadas i Mitjà, Sandra
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/980000000403
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
Els Vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / [ressenya] Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 245-247 (Ressenyes i bibliografia comarcal
Ressenya de:
. Els Vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / Alejandro Martínez Giralt. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2019


Matèries: Ressenyes ; Noblesa ; Baixa edat mitjana ; Genealogia ; Famílies ; Poder polític ; Règim senyorial ; Drets i privilegis senyorials ; Fonts documentals
Matèries: Cabrera, Vescomptes de
Àmbit:Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona ; Catalunya
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/980000000828
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet Text complet
Los Hombres de Franco en Barcelona.Los procesos de selección de gobernadores civiles en la dictadura franquista (1960-1966) / Julián Sanz Hoya
Sanz Hoya, Julián


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 16 (2023) , p. 45-67 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Els governs civils van constituir la principal institució de la dictadura franquista per a assegurar el control social i desplegar les seues polítiques a les províncies. El Govern Civil de Barcelona va ser, sens dubte, el de major rellevància. Per això la historiografia ha dedicat una especial atenció a la significació i la gestió dels governadors-caps provincials, que gaudien d'extenses competències i una àmplia discrecionalitat. No obstant això, no coneixem molt sobre com es produïen els cessaments i, sobretot, els nomenaments dels governadors, com i qui seleccionaven els possibles candidats i quins factors es valoraven en aquesta mena de decisions. Amb l'objectiu de atendre aquestes qüestions, aquest article se centra en els processos de relleu i nomenament de governadors de Barcelona que es van gestar durant els anys inicials i intermedis de la dècada de 1960, fent servir documentació inèdita d'arxiu procedent del Ministerio de la Gobernación. Es pretén així conèixer millor aquests processos, les relacions entre Governació i la direcció del partit únic (FET-JONS), els candidats valorats i els motius per a tot això. Els resultats poden contribuir a entendre millor el funcionament de les lògiques internes de poder en la dictadura, ateses les pugnes i les interrelacions entre projectes i cultures polítiques, institucions i clienteles.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Poder polític ; Govern civil ; Governadors civils ; Falangisme
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1960 - 1966
Accés: https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/41733
https://raco.cat/index.php/SegleXX/article/view/3
https://doi.org/10.1344/segleXX2023.16.3
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 569
seleccionar
imprimir
El Poder a Olot : els anys setanta



En: L'Olotí. Olot, Núm. 74 (1980) , p. 32-39
Número extra: festes del Tura (set. 1980).



Matèries: Poder polític ; Economia ; Indústria ; Propietat rural ; Església
Àmbit:Olot
Cronologia:1970 - 1980


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
El Juego de las instituciones : políticas de la Visita del General de Catalunya durante la primera mitad del siglo XVII / Ricard Torra Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 8, núm. 32 (2016) , p. 249-279
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la Visita del General de Catalunya des del seu vessant públic com a institució jurídic-política que, a partir de la seva instauració l'any 1599, haurà de compartir l'espai polític amb la resta d'organismes catalans. Mitjançant aquesta anàlisi, volem constatar que a diferència dels altres sistemes de fiscalització presents en la Monarquia Hispànica dels Àustries, la Visita del General va consistir en una institució pública autònoma respecte de la institució que havia de visitar, de caràcter principalment jurídic, però que també va utilitzar els recursos polítics al seu abast per a generar i assegurar-se un espai dins del joc institucional de la Catalunya de les primeres dècades del segle XVII.


Matèries: Edat moderna ; Institucions polítiques ; Monarquia ; Poder polític ; Corrupció política ; Càrrecs públics ; Càrrecs reials ; Diputació del General de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1600 - 1650]
Accés: http://www.tiemposmodernos.org/tm3/index.php/tm/article/view/1285
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
El Desplegament institucional de la Dictadura / Bernat Pizà Castella
Pizà Castella, Bernat


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 24-43 : il. (Estudis
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes. Bibliografia.

El cop d'estat de Primo de Rivera de 1923 va estroncar els diferents canvis polítics que s'estaven produint a nivell local. Els catalanistes, que governaven l'Ajuntament amb acords tàctics amb els republicans, després d'un notable èxit electoral, van ser bandejats del consistori. La vella oligarquia salista va passar a ocupar, de nou, els seus llocs, si bé ara sotmesos a una fèrria disciplina militar. Sota el pretext d'acabar amb el caciquisme i la violència social, la dictadura va institucionalitzar progressivament el seu poder a partir dels càrrecs municipals d'ordre governativa, els delegats governatius, la Unión Patriótica i el Sometent. El nou ordre dictatorial, lluny de solucionar els problemes que prometia resoldre, només va contribuir a tensionar socialment una ciutat que ja vivia en plena ebullició d'ençà la Primera Guerra Mundial.


Matèries: Dictadura de Primo de Rivera ; Vida política ; Institucions polítiques ; Ajuntament ; Poder polític ; Caciquisme ; Salisme ; Sometent
Matèries:Unión Patriótica
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1923 - 1930
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/433226
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
Els Vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat familiar, dinámica patrimonial i projecció sociopolítica / [ressenya de:] Guillermo Tomás Faci
Tomás Faci, Guillermo


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 22 (2021) , p. 454-456 (Reseñas bibliográficas
Ressenya de:
. Els vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana : identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / lejandro Martínez Giralt. Madrid : CSIC, 2019


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Noblesa ; Genealogia ; Famílies ; Poder polític ; Fonts documentals
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona ; Catalunya
Cronologia:1199 - 1423
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8027959
https://doi.org/10.24197/em.22.2021.454-456


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
Un Liberal redical olotí : Francesc Castanys i Solà (1805-1859) / Àngels Solà i Parera
Solà i Parera, Àngels


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 5 (Hivern 1990), p. 67-73 : il.
Notes. Abstract en anglès.


Matèries: Liberalisme ; Juntisme ; Progressisme ; Diputats a Corts ; Advocats ; Empresaris ; Poder polític ; Biografia
Matèries: Castanys i Solà, Francesc (1805-1859)
Àmbit:Olot ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:805 - 1859
Accés: https://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ac_garrotxa/06_publicacions_acgax/publicacions_editades/publicacions_editades_i/05.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 569
seleccionar
imprimir
Els Barons de Vallmoll : vincles familiars i ocupació del castell : una visió històrica i arqueològica / Maria Ester Fabra Salvat
Fabra i Salvat, Maria Ester


Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2024
239 p. : il. col. ; 24 cm (Estudis comarcals, 21) 
XXXIII Premi Rodon-Giró, 2021. Bibliografia. Annexos. Arbres genealògics.
ISBN 9788486083953

Les excavacions arqueològiques de l'any 2011 al castell de Vallmoll posaren al descobert una història captivadora a l'entorn d'un monument que, tot i la seva visibilitat i situació, era molt desconegut. Els treballs arqueològics, malgrat no esgotar tota l'estratigrafia arqueològica, i els posteriors estudis han evidenciat la majestuositat de l'edifici i l'aparició d'interessants sèries de ceràmiques de luxe que justifiquen un estudi en profunditat. L'abandó, els successius ensorraments dels murs, el reaprofitament com a pedrera de materials i l'espoli s'han anat emportant valuoses informacions, que ara afortunadament recuperem mitjançant l'arqueologia i la recerca documental i arxivística. Els resultats mostren una seqüència històrica del castell que presenta lligams molt tangibles i directes amb les diferents famílies nobles que ocuparen la baronia durant segles. (IEV).



Matèries: Castells ; Baronies ; Noblesa ; Genealogia ; Poder polític ; Famílies ; Arqueologia medieval ; Excavacions arqueològiques ; Restes ceràmiques ; Estris domèstics
Matèries: Burgués, família ; Boixadors, família ; Rocaberto-Dameto, família ; Rocaberti de Pau de Bellera-Boixadors, família ; Pardo de la Casta-Boixadors, família
Matèries:Castell de Vallmoll
Àmbit:Vallmoll
Cronologia:[1408 - 2024]
Autors add.:Institut d'Estudis Vallencs
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls; B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 569
seleccionar
imprimir
Poder, religió i territori : una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X) [Fitxer informàtic] / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
1 recurs electrònic (Munera, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788491688716

Vers l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s'estudien els orígens d'aquests tres monestirs des d'una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s'hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l'Alta Edat Mitjana. Finalment, s'hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions. (Editorial).



Matèries: Alta edat mitjana ; Església ; Relacions església-estat ; Monestirs ; Feudalisme ; Poder polític ; Comtats ; Ordes religiosos
Matèries: Guifré I el Pelós (840-897) ; Guifré II de Besalú (????-957)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; Monestir de Sant Joan de les Abadesses ; Monestir de Sant Pere de Camprodon
Àmbit:Ripollès ; Ripoll ; Sant Joan de les Abadesses ; Camprodon
Cronologia:[800 - 1000]
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 569
seleccionar
imprimir
Poder, religió i territori : una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X) / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
156 p. : il. col. ; 21 cm (Munera, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788491688082

Vers l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s'estudien els orígens d'aquests tres monestirs des d'una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s'hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l'Alta Edat Mitjana. Finalment, s'hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions. (Editorial).



Matèries: Alta edat mitjana ; Església ; Relacions església-estat ; Monestirs ; Feudalisme ; Poder polític ; Comtats ; Ordes religiosos
Matèries: Guifré I el Pelós (840-897) ; Guifré II de Besalú (????-957)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; Monestir de Sant Joan de les Abadesses ; Monestir de Sant Pere de Camprodon
Àmbit:Ripollès ; Ripoll ; Sant Joan de les Abadesses ; Camprodon
Cronologia:[800 - 1000]
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Municipal (Campdevànol); B. Carles Rahola (Girona); B. Terra Baixa (Ribes de Freser); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Municipal Josep Picola (Sant Joan de les Abadesses); B. Pública (La Selva del Camp)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
Les Institucions i les classes dirigents catalanes, un llarg camí fins a la culminació d'inicis del XVIII / Eva Serra i Puig
Serra i Puig, Eva


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 139-160 (Articles
Notes a peu de pàgina.

Les institucions catalanes, d'arrels medievals, són el pal de paller i veu de les aspiracions transversals de la societat catalana, la qual es va enfrontar repetides vegades amb la monarquia. S'ofereix una interpretació de la dinàmica: institucions, classes dirigents i aspiracions transversals de la societat catalana des del segle xv fins a la desaparició de les institucions públiques de Catalunya amb el Decret de Nova Planta.


Matèries: Edat moderna ; Societat ; Institucions polítiques ; Poder polític ; Diputació del General de Catalunya ; Generalitat de Catalunya ; Monarquia ; Pactisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1716]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/432459
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
El Conflicto por la presidencia del brazo militar de Cataluña y sus implicaciones (1693-1706) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 25 (2024) , p. 421-449
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En 1693 el Braç Militar de Catalunya modificava els seus estatuts per a afirmar la precedència del Protector del Braç per davant dels títols. La decisió era conseqüència de la pretensió d'aquests a precedir al protector en la cerimònia per la beatificació de santa María de Cervelló. Això va provocar un enfrontament entre la petita i mitjana noblesa contra els títols, els quals no van participar en el Braç fins que se'ls reconegués el seu rang. El conflicte guarda punts de semblança amb l'assumpte de la Banqueta de 1705 entre els grans d'Espanya i Felip?V per la precedència en les cerimònies per l'onomàstica de Lluís?XIV, si bé les dimensions de tots dos conflictes són diferents. Després d'aquests enfrontaments, es dirimia la definició del paper que tenien els títols en el govern de l'Estat. Aquest treball pretén mostrar com, a partir d'un mateix esdeveniment, les respostes de les nobleses catalanes i castellanes van ser diferents i les conseqüències que això va tenir.


Matèries: Cort General de Catalunya ; Braç militar ; Edat moderna ; Poder polític ; Monarquia ; Noblesa ; Guerra de Successió
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1693 - 1706
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9773161
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
San Vicente Ferrer en el compromiso de Caspe / Manuel Viñas
Viñas i Graugés, Manuel


En: Revista de Gerona. Tomo II. Año III, núm. 4 (abril 1878), p. 187-188


Matèries: Baixa edat mitjana ; Sants ; Poder polític ; Martí I l'Humà ; Compromís de Casp ; Corona d'Aragó
Matèries: Vicenç Ferrer, Sant (1350-1419)
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1396 - 1412]
Accés: https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1003539774 [exemplar complet]
Localització: B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
Protectors i agents de les esglésies tarragonines barroques : ordenances, tradició i empremtes arquitectòniques d'identitat local / Anna Isabel Serra Masdeu
Serra i Masdeu, Anna Isabel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 187-206 : il
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'article es mostren diverses interaccions existents entre el poder local establert -batlles, regidors i altres càrrecs-i les persones que tenien el control i bon govern sobre els béns de les esglésies parroquials -arquebisbes, rectors, membres dels gremis-, i població en general, a l'arxidiòcesi tarragonina en època del barroc. Drets, deures, obligacions seculars -escrites i no escrites-tenien veu i votsobre la manera de millorar els béns artístics de l'església. De les seves decisions en depenia la pèrdua, millora, conservació o renovació del patrimoni religiós existent a les esglésies parroquials que es van aixecar al llarg del s. XVIII. S'anoten també altres exemples de valoració d'un patrimoni -el de les portalades romàniques- que no es volia perdre al construir noves fàbriques parroquials i sobre el que es tenia una certa "consciència" patrimonial.


Matèries: Propietat eclesiàstica ; Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Elements arquitectònics ; Barroc ; Mecenatge ; Poder polític ; Poder local ; Església ; Diòcesis
Àmbit:Tarragona, arxidiòcesi
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/397420
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
La Feudalització de Tarragona (segle XII) / Maria Bonet Donato
Bonet Donato, Maria


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 16 (1994) , p. 211-239
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Alta edat mitjana ; Feudalisme ; Poder polític ; Senyoria ; Historiografia ; Fonts documentals
Àmbit:Tarragona ; Camp de Tarragona
Cronologia:[1100 - 1200]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/315362
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet
El Gobierno de Tarragona, punto de partida de la carrera política del Marqués de Castelldosrius / A. Sáenz-Rico Urbina
Sáenz-Rico Urbina, Alfredo


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Años LXVII-LXVIII (enero 1967-diciembre 1968 1967-1968), p. 205-232
Número monogràfic: Miscel·lània Sánchez Real. Volum II. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Polítics ; Poder polític ; Noblesa ; Edat moderna ; Diplomàtics ; Virreis ; Governador reial
Matèries: Oms i de Santa Pa, Manuel (1651-1710) ; Castelldosrius, Marquès de
Àmbit:Barcelona ; Tarragona ; Catalunya ; Perú
Cronologia:[1651 - 1710]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/325863
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 569
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
Oráculos de la nación catalana. El poder y la representatividad política de las instituciones catalanas en el paso del siglo XVII al XVIII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.


Matèries: Institucions polítiques ; Poder polític ; Identitat nacional ; Edat moderna ; Corts Generals de la corona ; Consell de Cent ; Diputació del General de Catalunya ; Guerra de Successió
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1650 - 1714]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9412258
https://doi.org/10.3989/hispania.2023.060
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 29
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3