português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
PODER POLITIC []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 26
ir a la página                         


1 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aquels Ispani : els levites / Josep Bastardas
Bastardas, Josep


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 27 (tardor 2020), p. 31-42 : il.
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Poder polític ; Poder local ; Noblesa ; Genealogia ; Famílies ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1100]
Accés: http://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-27.pdf [exemplar complt]


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Pujolismo entre gestión y cultura política. Unas notas interpretativas (1980-2003) / Paola Lo Cascio
Lo Cascio, Paola


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 120 (2020) , p. 283-308 (Estudios

Aquest article es proposa oferir unes notes interpretatives, forçosament sintètiques, d'aquella experiència política definida comunament com pujolisme. És a dir, de la cultura política que va ser hegemònica electoralment a Catalunya entre 1980 i 2003 i que es va traduir en una llarga experiència de govern al capdavant de les institucions catalanes en el mateix període. Per a abastar una temàtica tan complexa i àmplia s'abordarà l'objecte d'estudi a través de la selecció de dues dinàmiques considerades especialment significatives: la de la gestió i realització d'algunes de les polítiques de la Generalitat entre 1980 i 2003 i de la paral·lela evolució de la cultura política associada a elle.


Matèries: Política ; Vida política ; Nacionalisme ; Governs Pujol-CIU ; Polítics ; Institucions polítiques ; Poder polític
Matèries: Pujol i Soley, Jordi (1930-....)
Matèries:Convergència i Unió : CIU
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1980 - 2003
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7738879
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Ací no hic ha rey ne reyató, car l'archabisbe és rey e senyor" : el poder espiritual y temporal de los arzobispos de Tarragona en la Baja Edad Media / Eduard Juncosa i Bonet
Juncosa Bonet, Eduard


En: Revista de historia Jerónimo Zurita. Zaragoza, núm. 97 (2020) , p. 67-95 (Dossier. Obispos y aristocracias laicas en la España medieval) 
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Església ; Arquebisbes ; Poder polític
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1200 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7800742
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Obispos de la Corona de Aragón a mediados del siglo XV : panorama socioeconómico de una élite de poder / Jordi Morelló i Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Revista de historia Jerónimo Zurita. Zaragoza, núm. 97 (2020) , p. 117-145 (Dossier. Obispos y aristocracias laicas en la España medieval) 


Matèries: Baixa edat mitjana ; Església ; Bisbes ; Poder polític
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1401 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7800744
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 501
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Mals costums del fill del xofer / per Jaume Fabre
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 734 (febrer 2021), p. 25-28 : il. (Premsa
Ressenya de:
- Amat i Teixidó, Jordi. El Fill del xofer. Barcelona : Edicions 62, 2020



Matèries: Ressenyes ; Narrativa ; Biografia ; Periodistes ; Poder polític
Matèries: Quintà, Alfons (1943-2016)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1943 - 2016]
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Misèria, poder i corrupció a la Catalunya Borbònica (1714-1808) / [ressenya de:] Valentí Gual i Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 180 (febrer 2021), p. 20 (Ressenyes
Ressenya de:
- Torras i Ribé, Josep Maria. Misèria, poder i corrupció a la Catalunya Borbònica (1714-1808). Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2020


Matèries: Ressenyes ; Nova Planta ; Felip V d'Espanya ; Sistema fiscal ; Poder polític ; Crisi econòmica ; Corrupció política ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1714 - 1808
Accés: https://raco.cat/index.php/Plecs/article/view/384353
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Violencia política del liberalismo exaltado durante el Trienio Liberal. La defensa del régimen constitucional desde Barcelona / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 22 (2021) , p. 155-186
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El present treball analitza la violència política exercida pels liberals durant el Trienni Liberal i estableix diferents categories en l'anàlisi d'aquesta. Es pretén també dirimir quina va ser l'actitud de les autoritats enfront de la violència, i de quina manera es va relacionar aquesta amb l'extensió de la por a l'enemic interior en la rereguarda liberal. L'estudi valguda la hipòtesi que la violència política es va incrementar en la mesura en què les autoritats liberals es van sentir amenaçades pels enemics interiors i exteriors. També va contribuir a aquesta violència la pressió del liberalisme exaltat en el marc de les seves demandes de justícia popular, o revolucionària, contra els enemics del règim liberal. Paral·lelament, el conflicte contra els realistes va trencar l'equilibri entre els poders institucionals, la qual cosa va incrementar significativament el nivell de violència, fins que es va imposar el poder militar amb el suport del liberalisme exaltat i popular.


Matèries: Trienni Liberal ; Liberalisme ; Revolució liberal ; Vida política ; Poder polític ; Anticlericalisme ; Conspiracions ; Repressió política ; Violència
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1820 - 1823
Accés: https://doi.org/10.14198/PASADO2021.22.05
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana : identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / Alejandro Martínez Giralt
Martínez Giralt, Alejandro


Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2019
582 p. il. ; 24 cm (Anuario de estudios medievales. Anejo, 78) 
Bibliografia.
ISBN 9788400105105

La nissaga dels Cabrera fou una de les més rellevants de l'alta noblesa medieval catalana. Descendent d'aquells vescomtes de Girona del segle XI que havien aconseguit apropiar-se d'un càrrec vescomtal d'origen carolingi i convertir-lo en un títol hereditari, i que, havent incorporat la senyoria d'Àger creada per Arnau Mir de Tost, havien anat alimentant els seus propis interessos a la banda d'Urgell -fins i tot, a terres de Lleó i de Castella-, el seu cognom s'associa encara amb individus de la talla dels vescomtes Guerau IV, primer del llinatge a esdevenir comte d'Urgell, o Bernat II, "gran privat" del rei Pere el Cerimoniós. Tanmateix, fora dels seus considerats grans personatges, dels Cabrera se sap molt menys del que en general se suposa. Aquesta obra, basada en el contingut de la tesi doctoral del seu autor, busca aprofundir el nostre coneixement del passat dels Cabrera entre els segles XII i XV seguint tres eixos principals: el primer, de reconstrucció de les accions dels mateixos Cabrera en els plans polític, social, militar i econòmic a partir de l'anàlisi biogràfica col·lectiva -o prosopogràfica- del llinatge; el segon, de l'examen de les vies biològiques i memorístiques de creació, conservació i expressió d'una identitat familiar pròpia; i, el tercer i últim, de l'estudi dels processos de construcció i de gestió d'un domini senyorial. Gràcies en bona mesura a l'accés a la documentació procedent de l'antic arxiu dels vescomtes de Cabrera, que es troba a l'abast dels investigadors des de fa només unes poques dècades, el present estudi explora els intents dels mateixos Cabrera de donar continuïtat al llinatge i a la seva identitat, de perpetuar-ne el control sobre el patrimoni i la posició de poder, i, naturalment, de maximitzar les opcions d'augmentar aquests últims. Així mateix, planteja qüestions com ara la manera en què anaren evolucionant i consolidant-se els trets identitaris de la família, o com i per quina raó els Cabrera van apostar per generar consentiment entre els sotmesos a la seva senyoria, i quins efectes tingué això darrer sobre la cohesió territorial dels seus dominis, així com sobre l'aparell de govern i administració dels mateixos. Tot plegat posat en context des d'una perspectiva crítica que pretén contribuir a la reflexió a l'entorn d'unes concepcions ja clàssiques, tan deutores de la propaganda comtal -de Barcelona- i règia com de l'oposició política entre noblesa i monarquia i de la domesticació de la primera en benefici de la segona, idees aquestes que hom creu ja en curs des de les darreries del segle XIII. (Editorial).


Matèries: Noblesa ; Biografia ; Prosopografia ; Famílies ; Genealogia ; Feudalisme ; Baixa edat mitjana ; Expansió catalano-aragonesa ; Dominis jurisdiccionals ; Poder polític ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Institucions polítiques ; Drets i privilegis senyorials ; Fonts documentals
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Catalunya ; Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona
Cronologia:1199 - 1423; esp. 1328 - 1423
Autors add.:CSIC
Accés: http://catalan.digitaliapublishing.com/a/61538/ [Accés restringit als usuaris de la UB]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica : els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423 [Fitxer informàtic] / Alejandro Martínez Giralt ; [director: Pere Ortí Gost]
Martínez Giralt, Alejandro


[Girona] : Universitat de Girona, 2016
Dirigida per: Ortí Gost, Pere. Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic (782 p.)

La present tesi doctoral vol ser una contribució a la millora i a l'ampliació delconeixement que es té del passat medieval dels vescomtes de Cabrera, una de les famílies més rellevants de l'alta aristocràcia medieval catalana, però alhora una de les menys conegudes. L'estudi s'ha desenvolupat seguint tres eixos principals: la reconstrucció de les accions dels Cabrera en els terrenys polític, social, militar, a través de l'anàlisi biogràfic o prosopogràfic del grup de parentiu; l'anàlisi de les vies biològiques i memorístiques de creació, de conservació i d'expressió de la seva identitat familiar; i, finalment, dels mitjans i dels processos de creació i de gestió d'un domini familiar més o menys cohesionat.


Matèries: Tesis doctorals ; Noblesa ; Genealogia ; Biografia ; Prosopografia ; Famílies ; Feudalisme ; Edat mitjana ; Dominis jurisdiccionals ; Poder polític ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Institucions polítiques ; Drets i privilegis senyorials
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Catalunya ; Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona
Cronologia:1199 - 1423
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/398029
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 501
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Família i llinatge nobles a la Catalunya baixmedieval : el cas dels vescomtes de Cabrera / Alejandro Martínez Giralt
Martínez Giralt, Alejandro


En:


Conté:



Matèries: Baixa edat mitjana ; Famílies ; Noblesa ; Genealogia ; Poder polític
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Cabrera, vescomtat ; Selva ; Maresme ; Vallès Oriental ; Collsacabra
Cronologia:[1300 - 1500]


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 501
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Fill del xofer / Jordi Amat ; [Traducció: Ricard Vela]
Amat i Teixidó, Jordi


Barcelona : Edicions 62, 2020
264 p.
ISBN 9788429778946

Arran de la figura fosca i perversa d'Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) -periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre de 2016 va assassinar la seva dona i després es va sucidar amb una escopeta de caça-, Jordi Amat, un dels observadors mes lúcids i transversals del moment , fa una reflexió sobre el poder en forma de narració. Darrere d'una carrera periodística fulgurant (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d'Intereconomía) s'oculta una trajectoria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d'autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme testimonial. (Editorial).



Matèries: Narrativa ; Biografia ; Periodistes ; Poder polític ; Novel·la
Matèries: Quintà, Alfons (1943-2016)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1943 - 2016]
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Ramon Llull; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Barcelona d'ERC, 1931-1939. Imatge i Patrimoni / David Íñiguez Gràcia, Ann E. Wilson Daily
Iñiguez i Gràcia, David


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 9 (2019) , p. 231-256 (Patrimoni, didàctica i recreació
Resums en català i anglès.

La victòria republicana del 14 d'abril de 1931 va comportar l'hegemonia a Catalunya del republicanisme que va poder articular el control sobre la nova Generalitat i sobre l'Ajuntament de Barcelona per construir una nova capital per un país emergent. En pocs anys, durant el parèntesi republicà de 1931-1939, Barcelona va conèixer canvis urbanístics, socials i culturals extraordinaris. L'article proposa un recorregut per la materialitat que ens ha perviscut de la Barcelona emergent dels anys 30. La ruta compren llocs de significació política, espais que es van significar des del punt de vista cultural, elements que van respondre a l'interès social del moment, enclavaments urbanístics, espais de guerra. Tot plegat una rellevant herència que encara avui tipifica el caràcter de la Ciutat.


Matèries: República espanyola II ; Generalitat republicana ; Ajuntament ; Guerra civil espanyola ; Partits polítics ; Republicanisme ; Vida política ; Vida cultural ; Poder polític ; Urbanisme
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Wilson Daily, Ann E.
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ebre/article/view/374728
https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/30466
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De Verbis Potestatis. A representatividade política na Catalunha de Pedro, o Cerimonioso, um exemplo na semântica europeia [Fitxer informàtic] / Rogerio Ribeiro Tostes ; [dirigida per: Flocel Sabaté]
Ribeiro Tostes, Rogerio


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Sabaté, Flocel. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (686 p.)

Aquesta tesi tracta del problema històric del poder i de la representativitat, situant-lo en la Catalunya del segle XIV com un cas particular de la tradició medieval europea. Aquesta tradició va ser llegida a través dels seus repertoris textuals, desplaçats en el temps fins l'Antiguitat, però presa a l'univers intel·lectual de la Baixa Edat Mitjana. Sota la hipòtesi que l'auctoritas i la potestas coexisteixen en la tensió entre el sobirà i la comunitat, s'enllacen els dos llenguatges que descriuen els llocs d'actuació de cada un d'ells. Aquests llenguatges depenen del vocabulari del dret i de la política, que són meres categories operatives d'una recerca permanent de legitimitat dels vectors que exerceixen el poder medieval. Així es van llegir els discursos d'una trajectòria històrica d'enfortiment de l'autoritat reial i imperial. Al seu costat, romanen els vestigis de la vida en comunitat, en què el problema de la municipalitat i de la participació ciutadana van donar la materialitat al problema de la representativitat popular. Les dues doctrines, de la verticalitat del poder i de l'horitzontalitat del govern inter pares, es troben en els debats aristotèlic-tomistes i després en els franciscans de la Baixa Edat Mitjana. Ells donen les bases discursives i materials del punt de partida interpretatiu que ara es pren per analitzar els expedients de les corts del Principat de Catalunya en el segle XIV. Per la seva banda, el material d'aquestes corts va assimilar tres bases discursives específiques: la gènesi de les institucions tardo-feudals, l'aparició de les formes complexes de municipalitat i el problema de la sobirania del príncep. Les tres van ser tocades pel llenguatge teològic-filosòfic i pel dret romà, i van ser usats al seu torn en diferents ocasions per conferir patrons jeràrquics als vectors que prenien part en l'ordenació estamental de la societat medieval. A les corts generals, que evolucionen en raó de la necessitat de recaptacions més constants per suplir un insuficient patrimoni regi, el príncep busca consolidar aquesta jerarquia per mitjà de la idea teològic-jurídica d'una autoritat pública de la monarquia. En aquest sentit, el dret es presenta com medium d'adaptació dels repertoris arcaics, proporcionant una línia de continuïtat que legitima a les transformacions i a les innovacions del mosaic jurisdiccional del Principat. No obstant això, la imposició de la supremacia d'una autoritat pública es veu frenada per la incapacitat fiscal de la Corona, que recorre amb més freqüència als subsidis graciosos concedits pels estaments a les corts, obligant al rei a sotmetre-se'n als acords constitucionals que elaboraven mesures de contenció a les facultats sobiranes. A poc a poc, el mateix repertori extret del dret comú i de la teologia política, que donava suport a les pretensions del príncep, es va convertint en el substrat d'una doctrina de la representació popular, en la qual la comunitat s'adona de si mateixa i busca la imposició d'una voluntat unànime -aquella del cos místic- sobre les potestats judicials i legislatives del sobirà.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Cort General de Catalunya ; Pere III el Cerimoniós ; Monarques ; Poder polític ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1336 - 1387]
Autors add.:Sabaté i Curull, Flocel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669165
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 501
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Anticorrupció i pactisme. La Visita del General de Catalunya (1431-1714) / Ricard Torra i Prat
Torra i Prat, Ricard


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
404 p. ; 21 cm (Recerca i pensament
ISBN 9788416260935

La Visita del General de Catalunya fou la institució que des de 1599 i fins a 1714 s'encarregà de controlar les actuacions dels membres de la Generalitat de Catalunya i corregir-ne les corrupteles. Aquest llibre reconstrueix la seva història -des dels seus orígens a les Corts catalanes del segle XV fins a la seva supressió juntament amb la resta d'institucions catalanes l'any 1716-, les relacions que mantingué amb els altres poders polítics i jurisdiccionals de la Catalunya moderna, el seu funcionament, els resultats de les seves inspeccions, l'economia i la seva composició social. En la Visita del General confluïren les dues idees clau que encapçalen el títol d'aquest llibre: d'una banda, "anticorrupció", perquè la Visita perseguí amb determinació les pràctiques il·lícites dels oficials de la Generalitat; d'altra banda, "pactisme", perquè la Visita fou la institució que millor representà la idea de contrapès d'un dels poders jurisdiccionals més rellevants de l'època: la Generalitat. En definitiva, a través de la Visita del General de Catalunya es pot entrellucar la complexitat, la vigència i la modernitat d'un sistema polític -el català d'època moderna- que, contràriament a allò que han exposat alguns historiadors, feu del respecte als ordenaments jurídics aprovats en les assemblees representatives l'eix vertebrador de la seva comunitat política. (Editorial).



Matèries: Diputació del General de Catalunya ; Edat moderna ; Institucions polítiques ; Corrupció política ; Poder polític ; Càrrecs públics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1431 - 1714


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Corregidores y alcaldes mayores en Cataluña : ¿del absolutismo al absolutismo? (1820-1825) / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 20 (2019) , p. 585-606 (España
Notes a peu de pàgina.

Els liberals que van arribar al poder en 1820 van voler fer realitat el sistema administratiu previst per les Corts de Cadis un anys abans, però l'intent va quedar frustrat per la imprevisió, la falta de mitjà i la contrarevolució realista. La segona restauració de 1823 va depurar aquesta nova administració i va pretendre tornar al passat, però aviat va quedar clar que aquesta reculada tampoc era possible.


Matèries: Crisi de l'Antic Règim ; Trienni Liberal ; Dècada Ominosa ; Absolutisme ; Liberalisme ; Poder polític ; Poder local ; Alcaldes majors ; Càrrecs reials ; Corregidors
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1820 - 1825
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7095673
http://dx.doi.org/10.17811/hc.v0i20.578
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la década moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanaes / recensión de Juan Antonio Inarejos Muñoz
Inarejos Muñoz, Juan Antonio


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 20 (2019) , p. 1097-1099 (Recensiones
Ressenya de:
- Luján Feliu, Oriol. Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes / Oriol Luján Feliu. Valls : Milenio, 2018


Matèries: Ressenyes ; Poder polític ; Dècada moderada ; Isabel II d'Espanya ; Eleccions generals ; Liberalisme ; Moderantisme ; Sistema electoral ; Comportament electoral ; Cens electoral ; Elits locals ; Dinàmica social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1843 - 1854
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7095692
http://dx.doi.org/10.17811/hc.v0i20.570
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 501
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Problema de la sucesión : la utilidad de un pacto / Rosa María Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa María


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 259 (Mayo 2020), p. 52-53 : il. (Dossier: Martín I el humano y Caspe
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Martí I l'Humà ; Compromís de Casp ; Corona d'Aragó ; Poder polític
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1396 - 1412]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 501
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
San Vicente Ferrer : decisiva colaboración / Alfonso Esponera Cerdán
Esponera Cerdán, Alfonso


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 259 (Mayo 2020), p. 64-67 : il. (Dossier: Martín I el humano y Caspe
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Martí I l'Humà ; Compromís de Casp ; Corona d'Aragó ; Poder polític ; Sants
Matèries: Vicent Ferrer, Sant (1350-1419)
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1396 - 1412]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 501
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Caspe : realidad frente a representación / Ricardo García Cárcel
García Cárcel, Ricardo


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 259 (Mayo 2020), p. 68-71 : il. (Dossier: Martín I el humano y Caspe
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Martí I l'Humà ; Compromís de Casp ; Corona d'Aragó ; Poder polític
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1396 - 1412]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 501
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Arquitectura oficial / Xavier Aquilué
Aquilué i Abadias, Xavier


En: 120884 Tarraco: Colonia Iulia Urbs Triumphalis. Tarragona : Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2007. p. 41-53 : il


Matèries: Estructura urbana ; Obres públiques ; Places ; Arquitectura civil ; Monuments ; Poder polític ; Societat ; Epoca romana ; Consulat d'August a Tarraco ; Urbanisme ; Edificis ; Temples
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[218 aC -27 dc]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Forum/article/view/148385
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Museu d'Història de Barcelona; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 26
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3