Aportació al coneixement de la morfogènesi dels pobles del comtat d'Empúries / Jordi Bolòs i Masclans
Bolòs i Masclans, JordiEn:
136574 Poblament, territori i història rural : VI Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2009. p. 261-284
(
Poblament, Territori i Història Rural)
Després dels treballs fets sobre els pobles de les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir i sobre els vilatges oberts, castrals, eclesials o sobre les vilanoves d'algunes regions occitanes, qualsevol aproximació a l'estudi de la morfogènesi dels nuclis de poblament troba aplanats molts dels obstacles metodològics que va caldre superar inicialment. Aquesta mateixa realitat ens va portar ja fa anys al convenciment de la necessitat d'aprofundir en l'estudi d'alguns territoris i en el desig de fer una síntesi sobre les diferents formes de pobles a Catalunya. Tot i que els problemes més importants ja han estat plantejats i molts ja han estat aclarits amb aquestes recerques, creiem que pot ésser interessant d'estudiar d'una manera exhaustiva els diferents territoris de Catalunya, per tal de poder ampliar i aprofundir els coneixements que tenim sobre les formes dels pobles que es bastiren en època medieval. Per això m'he decidit a editat aquesta recerca sobre les característiques dels nuclis de població de l'antic comtat d'Empúries. En època carolíngia, després de l'any 785 -data en què Girona obrí les portes als francs-, les planes de l'Empordà foren atacades, per terra, per les ràtzies dels musulmans i, per mar, pels pirates sarraïns; així mateix, més endavant, varen ésser saquejades per les expedicions dels hongaresos. Després de l'any 1000, les guerres entre els comtes d'Empúries i de Rosselló i les violències provocades pels enfrontaments entre els senyors feudals degueren ésser també motiu d'un ambient d'inseguretat. Més endavant, al segle XII, hi hagué nous enfrontament, ara entre els comtes d'Empúries i els comtes de Barcelona o els bisbes de Girona. En el futur, les èpoques de baralles entre els comtes i els reis catalanoaragonesos també sovintejaren, sobretot fins a l'any 1325, en què acabà la primera dinastia comtal d'Empúries i el comtat passà a dependre del casal de Barcelona. Aquesta realitat -la inseguretat- i l'existència d'un terreny pla i innundable, degueren fer que un percentatge molt alt dels pobles estiguessin situats en llocs lleugerament elevats. Així mateix, les guerres i les violències afavoriren els processos d'ensagrerament i també d'encastellament, amb la fortificació d'alguns dels pobles amb muralles i amb la construcció de castells.