A tale of two Tolranas : Jewish women's agency and conversion in late medieval Girona / Alexandra Guerson, Dana Wessell Lightfoot
Guerson, Alexandra


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 12, núm. 3 (2020) , p. 344-364

"You will receive so many stab wounds here" : the role of the cathedral chapter in the 1331 Girona Holy Week riot / Caroline Smith
Smith, Caroline


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 7, núm. 1 (2015) , p. 135-149

El "Dossier" Àtala i l'ocupació carolíngia de les terres empordaneses / J.M. Nolla, Josep Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 195-214 : il. (Història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anàlisi de les activitats fundacionals o reconstructives dutes a terme per l'abat Àtala a les darreries del segle VIII, en cenobis i llocs de culte empordanesos, condueix cap a noves conclusions pel que fa a la data de l'ocupació de les terres al nord de Girona pels francs, situant-la entre el 759 i 778. Això voldria dir que l'activitat de l'abat es va fer en un territori no sotmès als àrabs, sinó sota control carolingi. Un seguit de fortificacions controlant els accessos a Girona des del nord i llevant, sobre les principals vies, confirmarien la hipòtesi del domini franc sobre la zona alguns anys abans del que tradicionalment s'ha suposat.

Concerts nadalencs : programa



En: Foment. Vilanova i la Geltrú, núm. 7 (desembre 1973), p. [21-22]

Explotació del patrimoni immoble conegut de la Seu de Girona a l'època del bisbe Berenguer Dalmau (1113/14-1144/43) / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 67-80

L'objectiu d'aquest article és analitzar de quina manera la Seu i la canònica de Girona explotaven els béns que posseïen a l'època del bisbe Berenguer Dalmau i analitzar les dades que n'obtenim.

La Creu d'or romànica de la Seu de Girona / Marc Sureda i Jubany
Suereda i Jubany, Marc


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 81-109

Al tresor de la catedral de Girona es conserva un dels conjunts més notables de creus d'ofebreria medievals de Catalunya, que essencialment consisteix en dues del segle XIV i una de principis del XVI: la creu dita de les Confraries, l'anomenada dels Esmalts i la creu d'or, considerada la més valuosa en termes materials i reservada per a les principals festes de l'any. De creus i d'altres objectes d'orfebreria litúrgica, però, n'existiren d'altres al llarg de la història de la seu que no han arribat fins als nostres dies. Una d'aquestes és l'objecte d'estudi d'aquest treball: una antiga creu romànica d'or, antecessora de la darrera que hem anomenat i tipològicament emparentada amb la primera. Malgrat haver desaparegut, va ser una obra de gran importància per diferents raons que mirarem d'explicar.

Els Mieres, mestres pedrers de Girona / Pere Freixas i Camps
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 135-157

El present treball busca oferir la trajectòria professional i vital de Guillem Ponç, notari baix-empordanès de la segona meitat del segle XIV. L'examen dels documents episcopals i, sobretot, el de l'extensa documentació notarial conservada, possibilita un estudi de caràcter prosopogràfic que ens acosta a la figura i al recorregut de l'individu. Finalment, l'anàlisi exhaustiva del seu testament i de dos inventaris postmortem ens permet conèixer diferents aspectes de la vida material i quotidiana d'un notari de la ruralia empordanesa del 1300Com tants altres picapedrers actius a Girona durant la segona meitat del trescents, els Mieres van treballar al costat de Pere Sacoma, el principal mestre pedrer que va acaparar en aquest temps les obres de la ciutat més importants, tant de promoció eclesiàstica com civil. En aquest breu treball presentem una primera aproximació biogràfica i professional de dos dels membres de la família, Guillem i Pere Mieres. Queden encara incògnites per desvelar d'ambdós, assenyaladament d'un nebot homònim del primer, i notícies noves per descobrir que permetran avançar, així ho creiem, en el coneixement del curs vital d'aquests mestres pedrers i, tal vegada, possibilitaran fer acréixer els membres de la nissaga dedicats a l'ofici de l'extracció, la talla i el comerç de la pedra de Girona.

Terrissa negre de Quart a la ciutat de Girona (segle XV) : noves dades per a l'estudi arqueològic de la producció i circulació de terrissa a la baixa edat mitjana / Esther Travé Allepuz, Maria Creus Mir, Joan Vicens Tarré
Travé Allepuz, Esther


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 181-203

En aquest treball presentem resultats preliminars d'un estudi en curs sobre l'evolució de les produccions de terrissa negra durant l'edat mitjana. Volem donar a conèixer l'estudi d'un conjunt de materials que foren recuperats en antigues excavacions a l'església de Sant Feliu de Girona durant els anys vuitanta. Llevat d'alguns mostrejos previs, el conjunt mai abans no havia aestat estudiat en la seva totalitat. L'anàlisi formal i la caracterització macrosc`pica de pastes ens ha permès copsar les singularitats de determinades produccions -algunes atribuïbles a la vila de Quart- i plantejar un mostreig representatiu per a la caracterització analítica d'aquests productes. Els resultats obtinguts en permeten avançar significativament en el coneixement de les formes de producció i distribució de terrissa en el tombant entre l'època medieval i moderna, en un període en el qual arrelen tradicions productives que encara perduren.

L'Epidèmia de pesta bubònica de 1650 a 1654 a Girona : testimonis sobre la malaltia i mesures de profilaxi / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 273-311

El final de la guerra de Separació (1640- 53) coincideix amb l'arribada d'una gran onada de pesta bubònica a la ciutat de Girona, que s'escampa ràpidament a tot el nord-est. A Girona, i a la majoria de viles gironines, per evitar la propagació, es prenen diferents mesures de profilaxi: es constitueixen juntes del Morbo -que compten amb l'assessorament de professionals de la medicina-, es creen hospitals per a malalts empestats, es tanquen les muralles i es demanen salconduits de procedència, s'obliga a construir barraques fora murs on es confinen els infectats, i es contracten els serveis de "netejadors", que desinfecten -aparentment- les cases i les robes. Molta gent de la ciutat fuig a la ruralia, on practica la quarantena i purga, s'amaga a cases de pagès, corrals, vinyes, marges, cabanes i altres construccions precàries i apartades, o en les barques sobre el Ter.

El Castell de Montjuïc : una breu introducció a la seva història (segles XVII-XIX) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 413-438

El castell de Montjuïc era una de les fortificacions més importants que posseïa Girona perquè defensava la muntanya de la Barrufa, que era l'entrada natural de les invasions franceses. Les primeres dades d'una fortificació en aquesta muntanya, en època moderna, les troben en els darrers estadis de la guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII, però, llavors, t an sols era una fortificació feta de feixina, que ràpidament desapregué. El 1675 es construí una altre frotí, també de feixina, per defensar Girona d'un imminent atac franès. De resultes del combat, el fortí fou completament destruït, però salvà Girona d'un probable setge. Immediatament després de la retirada francesa, s'inicià la construcció de l'actual castell, com també la fortificació de la zona de les Pedreres. Finalitzada la guerra de Successió, i al llarg de tot el segle XVII, es reformà per tal de corregir les febleses mostrades durant el setge de 1710. El darrer acte de servei fou durant la guerra del Francès, en la qual patí dos setges, entre el 1808 i el 1809. Durant la retirada francesa, el 1814, fou inutilitzat i ja no tingué cap més valor defensiu.

"Biografia de Martín Matute", de Celestí Pujol : estudi crític i transcripció / Jordi Bohigas Maynegre, Lluís Buscató Somoza
Bohigas i Maynegre, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 439-464

L'any 1868 la Comissió de Monuments de Girona féu imprimir la que seria la seva primera publicació pròpia, la biografia del canonge Martín Matute, escrita per l'historiador i secretari de l'entitat Celestí Pujol i Camps. El motiu d'aquesta actuació fou honorar la memòria i mantenir viu el record d'aquest prohom conegut entre els seus contemporanis pels seus amplis coneixements històrics i per la seva trajectòria com a eclesiàstic. De fet, Matute fou l'epígon d'una llarga tradició de clergues gironins il·lustrats que combinaren la seva tasca eclesiàstica amb l'estudi i el conreu de la història, els quals, malauradament, igual que ell han estat oblidats per la historiografia posterior. Aquest treball pretén, doncs, recordar-lo i, de retop, posar en relleu la important tasca que aquests prohoms van realitzar amb uns mitjans més que precaris.

L'Inventari de la biblioteca del monestir d'Amer del febrer de 1838 / Jaume de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 465-476

Notícia sobre l'inventari de la biblioteca del monestir d'Amer dreçat l'any 1838, després de la desamortització dels béns eclesiàstics i al moment de traslladar els efectes bibliogràfics i arxivístics d'aquell monestir a la ciutat de Girona. Es publica la llista dels llibres i se'n proposa la identificació.

Papers privats : un llibre de notes i comptes de la família Pérez Claras (Girona, 1842-1872) (I) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 477-524

La família Pérez Claras (1842-1872), de la qual no se sabia gairebé res fins al moment de publicar l'estudi d'aquests papers familiars, formava part integrant, a un segon nivell, de les classes benestants, de les diverses elits urbanes de la ciutat de Girona, encara conegudes d'una manera molt desigual. Advocats, propietaris, amb vocacions polítiques, tenien ingressos abundants i variables fruit d'un procés d'acumulació, de l'esforç personal, de l'arrelament social, de rendes, de préstecs de diners, de l'explotació de masos al Gironès, d'uns pisos a Barcelona... També lligaren aliances matrimonials profitoses. Sabem que els hisendats i professionals de les lleis eren uns dels principals grups de pressió a la ciutat. D'aquest registre comptable, que tinc transcrit, estudiat i anotat, en publico, avui, un resum de les pàgines inicials del pròleg, i una mostra d'algunes de les seves pàgines.

"Conversa dita del braseret" d'Andreu Pastells i Taberner / Maria Rosa Serra Milà
Serra i Milà, Maria Rosa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 525-545

Andreu Pastells i Taberner (Girona, 1811-Barcelona, 1896) era mestre d'escola i un prolífic escriptor en català, castellà i llatí. Va ser un dels autors més llegits i coneguts de l'època de la Renaixença a Girona i el podem considerar un continuador de la tradició poètica humorística i satírica en català. La breu obra dialogada que editem amplifica un passatge de La gran tragèdia de la passió i mort de Jesucrit, nostre Senyor, atribuïda a Antoni de Sant Jeroni. És una conversa de to molt col·loquial entre tres amics, que es planyen de la traïció de Judes i de l'empresonament de Jesús, esmenten alguns dels miracles que aquest ha fet i sospiten amb inquietud que l'endemà serà condemnat a mort.

L'Òpera a Girona a inicis del segle XX (1900-1919) / Joan Manel Barceló i Sitjes
Barceló i Sitjes, Joan Manuel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 561-611

Es revisa la presència de l'òpera a la ciutat de Girona en una vintena d'anys inicials del segle XX. Va ser un moment en què al coliseu de l'Ajuntament, el Teatre Principal, li sortiren uns quants locals i nous espectacles competidors, competència que en algun moment també afectà l'oferta d'òpera. Hom apreciarà una forta variabilitat pel que fa a l'empresariat i companyies que van intervenir, amb artistes gairebé sempre forans que acudien a fer la temporada. No tan variada, en canvi, era l'oferta de títols tot i que en vint anys es van sobrepassar les cent seixanta representacions, amb un ventall de compositors representats no gaire ampli i entre els quals es reforçà l'hegemonia italiana en detriment de la francesa. Cal ressenyar també que es van oferir les dues primeres, i últimes, representacions d'òperes de Wagner a la ciutat.

Artur Vinardell Roig, un bisbalenc a París / Joan Barbarà i Puig
Barbarà i Puig, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 613-634

Les desavinences del catalanisme amb la justícia espanyola, no són una qüestió d'ara, més aviat són un afer recurrent que ve de lluny. Ja el 1911, Prudenci Bertrana fou jutjat i empresonat per haver editat, amb Diego Ruíz, l'opuscle "La locura de Álvarez de Castro". I encara abans, en el segle XIX, l'any 1886, la publicació d'un article periodístic, en el bisetmanari El Demòcrata, provocà que el seu director, Artur Vinardell Roig hagués de respondre davant la justícia de les acusacions d'injúries al rei. El procés arribà al Tribunal Suprem que finalment dictaminà, el 18 de març de 1887, una condemna de 10 anys i un dia de presó major per al periodista republicà. Aquest fet obligà a Vinardell a deixar Girona i establir-se a París, iniciant així un llarg exili que es perllongaria per un període de 38 anys.

Domènec Fita i Molat (1927-2020) / Joan Domènech i Moner
Domènech i Moner, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 703-709 (Necrologia) 

Joan Casanovas Romaguera (1947-2021) / Joaquim Nadal i Farreras
Nadal i Farreras, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 711-714 (Necrologia) 

Activitats de l'Institut d'Estudis Gironins durant el curs 2020-2021 / Marcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 717-720 (Notes i documets d'arxiu) 

El Fons documental de la fàbrica de gènere de punt de Can Marfà (Mataró-Girona) / Alexis Serrano Méndez
Serrano Méndez, Alexis


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2020, núm. XXXVII (2021) , p. 9-12 : 1l.
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 21 de novembre de 2020.