La Represión del anarquismo en la España de finales del siglo XIX : Pere Coromines y el Proceso de Montjuïc (1896-1897) / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, SantiagoEn:
Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 15, núm. 32 (2026) , p. 149-169
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.
Aquest article analitza les característiques que presenta la repressió de l'anarquisme a Espanya a la fi del segle XIX. Per a això es posa el focus en el Procés de Montjuïc, on es va veure involucrat el jove advocat republicà Pere Coromines, acusat de ser un dels instigadors de l'atemptat anarquista que va tenir lloc a Barcelona el 7 de juny de 1896. L'anàlisi del seu cas permetrà evidenciar que el principal objectiu d'aquesta repressió era acabar amb qualsevol amenaça que afectés l'estabilitat del règim de la Restauració. Una d'aquestes amenaces semblava ser el vincle que es va establir entre determinats cercles intel·lectuals i uns certs sectors de l'anarquisme, amb Coromines com un dels casos més paradigmàtics en aquest sentit. Convençut defensor del valor de la cultura i de l'educació com a instruments de transformació social, el seu activisme propagandístic li va portar a emprendre campanyes per a la culturització dels militants anarquistes. La recerca es basa en la rica i poc coneguda documentació personal de Coromines. També s'han treballat altres fonts, com ara alguns dels seus treballs literaris i autobiogràfics -especialment Las prisiones imaginarias-, la premsa d'època i les obres escrites per alguns contemporanis.
