Josep Anton Secret, el professor empordanès i gironí de Pío Baroja / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 461-470 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'Institut de Segon Ensenyament de Pamplona, Josep Anton Secret, d'origen empordanès però aviat instal·lat a Girona, va ensenyar geografia i història a un dels representants bascos de la generació espanyola de 1898: Pío Baroja. L'article ressegueix la personalitat i la ideologia conservadora del professor i els motius pels quals va ser allunyat de la terra natal, arran de la Revolució de 1868. Secret no va poder reintegrar-se a l'Institut de Girona, on havia iniciat la professió i destacat en la defensa del règim d'Isabel II, a més de perjudicar companys d'ideologia contraposada a la seva. Sense aquest contratemps, no hauria existit el retrat curiós que d'ell va traçar el novel·lista de Sant Sebastià.

Llucieta Canyà, el pas per Reus de "l'eterna criatura empordanesa" / Isabel Martínez
Martínez, Isabel


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (Dones del Centre) 

Pionera femenina del periodisme escrit a les redaccions catalanes, Llucieta Canyà va publicar un veritable best-seller la dècada dels 30: L'etern femení, una obra que parlava dels atributs de la dona en la seva relació amb els canvis socials. Resident a Reus a partir del 1936 i apartada de l'univers periodístic de la capital catalana, Canyà va intentar reinventar-se amb col·laboracions al Diario Español tot resituant-se ideològicament en un règim com el franquista que deixava poc espai a les dones. Malgrat els seus esforços, el seu pas per Reus i per institucions com el Centre de Lectura va ser poc reeixit. Aquest article repassa els anys reusencs de Canyà i subratlla les tesis ja apuntades per l'escriptor Xavier Amorós i altres intel·lectuals reusencs sobre l'autoria de qui Josep Maria de Sagarra va definir com "l'eterna criatura empordanesa".

I del vilanovisme què? : vell mot i nou repte a la imaginació / Francesc-Marc Alvaro i Vidal
Alvaro i Vidal, Francesc Marc


En: Foment. Vilanova i la Geltrú, núm. 35 (febrer 1984), p. 35-36

AP : butlletí intern de comunicació de Vilafranca i les comarques del Penedès, Anoia i Garraf



Any 1, no. 1 (1982)-
Vilafranca del Penedès : A.P., 1982-19??
31 cm. Irregular.
Text en català i castellà. Descripció basada en: Any 1, no. 2 (oct. 1982).

Humanitarisme, consolats i negocis bruts : evacuacions a Barcelona (1936-1938) / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


Barcelona : Editorial Base, 2021
216 p. ; 24 cm (Base histórica, 166) 
ISBN 9788418434211

Salvar una vida d'una persecució té algun preu? Té més valor segons la ideologia del perseguit o del perseguidor? El patiment dels altres, dels adversaris i els enemics, té alguna transcendència? El llibre que teniu a les mans situa aquests interrogants en un context general d'àmbit europeu i de concreció catalana: el conegut com a Exili del 1936. És a dir, la primera sortida massiva per motius polítics de quasi 45.000 persones entre catalans i estrangers residents al país. Abans del drama del 1939 i dels milers d'exiliats que travessaren els Pirineus perseguits pels franquistes, hi hagué un antecedent que ha generat incomoditats al llarg de vuitanta anys. Ajudats pel cos consular de Barcelona, especialment pels representants d'Itàlia i França, i per les respectives marines militars, milers de catalanistes conservadors, religiosos, carlins i uns pocs feixistes foren evacuats des del port de Barcelona junt amb milers d'italians, alemanys i francesos. Eren franquistes? Ben pocs. Acabaren al bàndol rebel? Molts. Manipulat pels franquistes, oblidat pels protagonistes i menystingut pels antifranquistes, l'Exili del 1936 resta ocult enmig de la complexitat de la història de la Guerra Civil. (Editorial).

Llucieta Canyà, la feminista tèbia / M. Àngels Cabré
Cabré, M. Àngels


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 472 (octubre 2020), p. 8-10 : il. (Bitllets) 
Bibliografia.

En la seva col·laboració a la Veu de Catalunya i en el seu llibre "L'Etern femení" (1934), Canyà defensava un "feminisme ben entès" que no fes perdre la feminitat, molt lluny de la igualtat entre homes i dones.

La Complexitat del conservadurisme rural / Antoni Pladevall i Font
Pladevall i Font, Antoni


En: Revista de Girona. Girona. Any 33, núm. 125 (1987) , p. 92-94
Ressenya de:
- Terradas i Saborit, Ignasi. El Cavaller de Vidrà: de l'ordre i el desordre conservadors a la muntanya catalana / Ignasi Terradas i Saborit. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987

Influencias de la Revolución Francesa en la burguesía catalana del siglo XIX : la "cuestión social" / Montserrat Figueras Pàmies
Figueras i Pàmies, Montserrat


En: 184055 Esglèsia i societat a la Catalunya del s. XVIII : Actes de les II Jornades d'Estudis d'Història Cervera, 29 i 30 de setembre - 1 d'octubre de 1989. Vol. 2: Comunicacions. Cervera : Universidad Nacional de Educación a Distancia, Centre Associat, 1990. p. 199-203

El Tortosinisme i el passat dissenyat / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 172 (febrer 2019), p. 5-7 : il. (Temes-2) 
Notes.

Els Solà-Morales, d'Olot / Antoni Mayans i Xavier Puigvert, text
Mayans i Plujà, Antoni


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 22 (tardor-hivern 2018), p. 86-87 : il. (Patrimoni. Nissagues) 

El Tortosinisme com a ideologia conservadora, localista i clerical / [Emidgi Subirats]
Subirats i Sebastià, Emigdi


[Tortosa?] : Llibres Ebrencs, [2005?]
8 p. : il. ; 30 cm
Còpia impresa de la publicació situada a la web Llibres ebrencs.

Identidad cultural y espacios de actuación : las propuestas del feminismo conservador catalán / Amelia García Checa
García Checa, Amelia


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 15, núm. 2 (2008) , p. 209-235 : il.
Exemplar dedicat a: "Entre la religión y la política: mujeres y culturas políticas católicas en la España contemporánea". Notes a peu de pàgina.

A principis del segle XX, l'existència d'una elit intel·lectual entre el col·lectiu femení burgès, preocupada per la qüestió femenina i per millorar la seva condició, va ser fonamental en el qüestionament de les restriccions que el discurs de gènere imposava en la societat. A partir de l'acceptació del discurs de la diferència de gènere i clarament influïdes pel catalanisme polític i el reformisme social, aquest col·lectiu va reivindicar l'accés de les dones a l'ensenyament, al treball remunerat i a la formació professional. Amb els seus plantejaments i la seva actuació van aconseguir formular tímides demandes d'emancipació social.

La Capital qüestionada. Del tortosinisme centralista i localista / Josep Ferran Bel i Querol
Bel i Querol, Josep Ferran


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 5 (2016) , p. 3-19 : il. (El futur del passat) 

El terme tortosinisme se'ns presenta sovint com un vocable controvertit. Possiblement és un concepte, una idea que neix a partir del que va ser i representava Tortosa. El present article no analitza les interpretacions del terme, ja estudiades i debatudes, sinó que recorda els retrets que sovint ha rebut la Tortosa capital. El text fa referència al centralisme tortosí, al seu esperit localista i allunyat de la comarca; es parla també d'antitortosinisme, de les relacions entre poblacions veïnes, així com del protagonisme que històricament ha tingut la qüestionada Tortosa.

Los Debates : diario político defensor de los intereses de la comarca



Año I, núm. 1 (1887, 22 de setembre)-[1911]
Tortosa : [la Redacció], 1887-1911
Il. ; 44 * 32 cm. Diària.
Diari conservador de caire religiós. Quatre pàgines en quatre columnes. Conté: 1898 (abril-des.), 1899/1904, 1905 (gener-juliol), 1906 (maig-agost), 1908 (agost-desembre), 1909/1911. Dir. Agustí Moner Mauricio. Text en castellà. Descripció basada en: Año XII, núm. 1525 (1898, 1 d'abril).

El Porvenir de Tortosa : semanario político : órgano oficial del Partido Unión Conservadora en la Provincia de Tarragona / Jefe regional: Pablo Canalda Foguet



1898-
Tortosa : [la Redacció], 1898-
I. ; 51 * 36 cm. Setmanal, es publica els diumenges.
Quatre pàgines a quatre columnes. Conté: 1898 (1 mayo - 27 noviembre) - 1899 (1 enero - 11 abril). Text en castellà. Descripció basada en: Año II, núm. 42 (1899, 1 enero).

Programa de la velada necrológica en honor de los mártires de la causa tradicional

Círculo Familiar Recreativo de Manresa.


[Barcelona] : Imp. Roca, 1898
1 f. ; 22 * 15 cm

Contra la Lliga Regionalista : Apa y el catalanismo de izquierda en los primeros años de la revista Papitu / Emilio Marcos
Marcos Villalón, Emilio


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 24 (Julio-Diciembre 2010), p. 213-238 (Estudios) 
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El malestar produït en el catalanisme d'esquerra per l'actuació de la Lliga Regionalista dins de Solidaritat Catalana va donar lloc a una ofensiva periodística contra aquest partit protagonitzada pel Poble Catalá, portaveu del nacionalisme republicà. En aquella ofensiva, que va aconseguir el seu punt culminant amb la campanya de liquidació política de Prat de la Riba, també va participar la revista Papitu, sobretot, a través de les caricatures de Apa (Feliu Elias), director de la publicació. A la llum de l'enfrontament entre catalanistes de tendència progressista i conservadora, el present article analitza la plasmació gràfica que Apa va donar al seu compromís polític amb la causa del nacionalisme republicà, la seva contribució a la citada campanya contra Prat de la Riba i l'encegador entusiasme que li va causar la figura de Pere Coromines. Finalment, es pregunta si l'enemistat entre les dues branques del catalanisme polític era en veritat tan profunda com dóna a entendre la violència de les caricatures de Apa.

El Gremialismo de Antonio de Capmany (1742-1813) : la idea del trabajo de un conservador ingenuo / Fernando Díez Rodríguez
Díez Domínguez, Fernando


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 5 (Enero-Junio 2001), p. 171-208 (Miscelánea) 
Notes.

Antoni de Capmany (1742-1813), intervé en la polèmica espanyola sobre l'organització gremial del treball i de la producció de finals del segle XVIII amb una important contribució. El seu discurs sobre la necessitat del corporativisme gremial es construeix amb una intel·ligent barreja de novetat i de tradició en la qual es combinen aspectes rellevants de l'economia política i de l'antropologia filosòfica del seu temps, amb una avançada concepció de la història (del seu mètode i de la seva funció en el coneixement humà), i una viva preocupació per la visibilitat social i política dels treballadors d'ofici. En la polèmica espanyola i europea sobre l'organització del treball de l'època, el nostre autor representa una opció conservadora que apareix tenyida amb l'atractiva tonalitat d'una certa ingenuïtat, és a dir, una miqueta desprejuiciada i, per això mateix, capaç d'integrar, de manera suggestiva, arguments i propostes de procedència dispar.

Amansir el lerrouxisme : prejudicis ideològics i conveniències polítiques en l'assassinat de Ferrer i Guàrdia / Joaquim Coll
Coll, Joaquim


En: FRC : revista de debat polític. Barcelona, núm. 21 (tardor 2009), p. 49-53 : il. (Idees) 

L'Empresonament de Prat de La Riba. La campanya de 1902 de la Veu de Catalunya pel seu alliberament i la resposta lerrouxista / Josep M. Figueres
Figueres i Artigues, Josep Maria


En: El Contemporani. Revista d'Història. Catarroja, núm. 10 (1996) , p. 19-25