Cultura i ideologia : la dreta de Figueres (1858-1936) / Albert Testart i Guri
Testart i Guri, Albert


Catarroja : Afers, 2025
236 p. : il. ; 21 cm (Terra d'ateneus, 10 ) 
ISBN 9791387680091

A mitjan segle XIX a Figueres es fundaren molts espais associatius que responien a diferents formes ideològiques. Molts eren societats recreatives de tarannà republicà que tingueren una rèplica, cronològicament tardana, per part del món conservador i catòlic. Aquesta sociabilitat dretana serà precisament l'objecte d'estudi del llibre. Així, al 1858 les elits locals funden el Liceo Figuerense partint de la música com a senyal d'identitat. Anys més tard (1884), el catolicisme constituí el seu Cercle, escorat cap al camp integrista i amb vocació de vertebrar les classes mitjanes lluny del republicanisme laïcista. Ja a final de segle (1891), sectors burgesos amb mentalitat moderna funden el Casino Sport Figuerenc. Primer sota la bandera del ciclisme i més tard el futbol, vehiculen els principis del capitalisme a través de la difusió i pràctica de l'esport. L'inici del segle XX veurà l'evolució del paper de la religió catòlica i les estratègies d'incidència en l'espai públic, desapareix el Cercle de Catòlics i es funda immediatament la Lliga d'Acció Social (1907), una entitat amb una filosofia més socialcristiana, tot i que molt conservadora i amb poca capacitat de penetració a la ciutat. De fet, no serà fins al 1921, arran de la creació del Patronat de la Catequística, que el món catòlic trobarà un referent d'èxit. (Editorial).

La Pàtria per Maria : [discurs pronunciat en la solemne vetllada que en honor de la Verge celebrà la Joventut Tradicionalista d'Olot y sa comarca, el dia 8 de desembre de 1910] / Vicens Carbó y Oliveras
Carbó i Oliveras, Vicenç


Olot : Imprempta y llibrería dels Successors de Joan Bonet, 1910
15 p. ; 21 cm

Rossell i la revista infantil Alegría / Marta Pasarin Closa
Pasarin Closa, Marta


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 144-149 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

El nom de Magdalena Rossell ressona a la ciutat de Terrassa per ser la fundadora de l'escola del carrer Sant Isidre, un edifici que encara avui conservem. No obstant això, també cal recordar-la com la directora de la revista infantil Alegría.

Conservadors i integristes a Olot al final del segle XIX : un apropament a partir de l'anàlisi de la seva percepció de la crisi finisecular / Jordi Canal i Morell, Margarida Casacuberta i Rocarols
Canal i Morell, Jordi


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 2 (Primavera 1987), p. 61-72 : il.
Bibliografia. Títol i abstract en anglès.

El Conservadorisme dinàstic a Catalunya (1905-1914) Crònica d'una mort anunciada [Fitxer informàtic] / Pere Font i Homs ; [dirigida per: Jordi Pomés i Vives]
Font i Homs, Pere


2023
Dirigida per: Pomés i Vives, Jordi. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2023
1 recurs electrònic

El principal objectiu d'aquest treball és analitzar l'evolució del partit conservador a Barcelona des del 1906 al 1914, des de la formació de Solidaritat Catalana i el seu gran èxit electoral fins a la crisi final del partit conservador el 1914. Hi ha una afirmació molt generalitzada segons la qual el partit conservador desapareix a Barcelona a partir de la victòria electoral del catalanisme a principis del nou segle XX. No obstant això, cal analitzar de nou aquesta consideració. De fet, l'èxit electoral del catalanisme és una oportunitat per formar un nou tipus d'associació política. Aquesta associació inclouria els carlins, els catalanistes de la Lliga Regionalista com també els catòlics del Comitè de Defensa Social. Seria un projecte que es desenvoluparia durant aquests anys. Tot i els esforços i intents que s'intenten dur a cap, el partit conservador es dissoldria el 1914. Seria la seva última i mortal crisi.

Sant Feliu dins la Garrotxa : els orígens d'un conservadurisme / per Miquel Casademont i Donay
Casademont i Donay, Miquel


En: Mostra: la revista de l'aplec, núm. 1 (agost 1981), p. 21-24

L'Autoajuda segons Llucieta Canyà : l'etern femení de Llucieta Canyà / Vicenç Pagès, text
Pagès Jordà, Vicenç


En: Revista de Girona. Girona. Any 57, núm. 269 (novembre-desembre 2011), p. 76-78 : il. (Clàssics revisitats) 

Macià, el president del poble. Origens ponentins i pensament polític / Quintí Casals Bergés i Marc Macià Farré ; pròleg de Jordi Cuixart
Casals Bergés, Quintí


Juneda : Fonoll, 2024
236 p. (Espai Macià, 3) 
ISBN 9788410220171

Una altra manera de llegir i aprofundir sobre la figura política i personal del president Francesc Macià.Una mirada renovadora sobre Macià i la Catalunya del seu temps. Francesc Macià és una persona polièdrica. I en aquest llibre en descobreix dos aspectes fins ara poc coneguts. En primer lloc, els orígens i el vincle de Macià amb les Terres de Lleida, cabdals en la seva formació i manera d'actuar, tant en el seu vessant militar com en el polític. Després, el seu gir ideològic, de com fa el pas del conservadorisme de la Lliga al progressisme obrerista de la Federació Democràtica Nacionalista, i de la fidelitat a Alfons XIII a unes conviccions republicanes independentistes. (Editorial).

El Adalid del catalanismo conservador / Asunción Doménech
Domènech, Asunción


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 294 (Abril 2023), p. 86-87 : il. (Caleidoscopio) 
Ressenya de:
. Francesc Cambó : l'últim retrat : el polític, el mecenes, l'home de negocis, les altres passions / Borja de Riquer. Barcelona : Edicions 62, 2022

Les Raons del conservadorisme de Josep Pla / Josep Martinell
Martinell, Josep


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año VIII, núm. 92 (setembre 1969), p. 4-5

Josep Anton Secret, el professor empordanès i gironí de Pío Baroja / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 461-470 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'Institut de Segon Ensenyament de Pamplona, Josep Anton Secret, d'origen empordanès però aviat instal·lat a Girona, va ensenyar geografia i història a un dels representants bascos de la generació espanyola de 1898: Pío Baroja. L'article ressegueix la personalitat i la ideologia conservadora del professor i els motius pels quals va ser allunyat de la terra natal, arran de la Revolució de 1868. Secret no va poder reintegrar-se a l'Institut de Girona, on havia iniciat la professió i destacat en la defensa del règim d'Isabel II, a més de perjudicar companys d'ideologia contraposada a la seva. Sense aquest contratemps, no hauria existit el retrat curiós que d'ell va traçar el novel·lista de Sant Sebastià.

Llucieta Canyà, el pas per Reus de "l'eterna criatura empordanesa" / Isabel Martínez
Martínez, Isabel


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (Dones del Centre) 

Pionera femenina del periodisme escrit a les redaccions catalanes, Llucieta Canyà va publicar un veritable best-seller la dècada dels 30: L'etern femení, una obra que parlava dels atributs de la dona en la seva relació amb els canvis socials. Resident a Reus a partir del 1936 i apartada de l'univers periodístic de la capital catalana, Canyà va intentar reinventar-se amb col·laboracions al Diario Español tot resituant-se ideològicament en un règim com el franquista que deixava poc espai a les dones. Malgrat els seus esforços, el seu pas per Reus i per institucions com el Centre de Lectura va ser poc reeixit. Aquest article repassa els anys reusencs de Canyà i subratlla les tesis ja apuntades per l'escriptor Xavier Amorós i altres intel·lectuals reusencs sobre l'autoria de qui Josep Maria de Sagarra va definir com "l'eterna criatura empordanesa".

I del vilanovisme què? : vell mot i nou repte a la imaginació / Francesc-Marc Alvaro i Vidal
Alvaro i Vidal, Francesc Marc


En: Foment. Vilanova i la Geltrú, núm. 35 (febrer 1984), p. 35-36

AP : butlletí intern de comunicació de Vilafranca i les comarques del Penedès, Anoia i Garraf



Any 1, no. 1 (1982)-
Vilafranca del Penedès : A.P., 1982-19??
31 cm. Irregular.
Text en català i castellà. Descripció basada en: Any 1, no. 2 (oct. 1982).

Humanitarisme, consolats i negocis bruts : evacuacions a Barcelona (1936-1938) / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


Barcelona : Editorial Base, 2021
216 p. ; 24 cm (Base histórica, 166) 
ISBN 9788418434211

Salvar una vida d'una persecució té algun preu? Té més valor segons la ideologia del perseguit o del perseguidor? El patiment dels altres, dels adversaris i els enemics, té alguna transcendència? El llibre que teniu a les mans situa aquests interrogants en un context general d'àmbit europeu i de concreció catalana: el conegut com a Exili del 1936. És a dir, la primera sortida massiva per motius polítics de quasi 45.000 persones entre catalans i estrangers residents al país. Abans del drama del 1939 i dels milers d'exiliats que travessaren els Pirineus perseguits pels franquistes, hi hagué un antecedent que ha generat incomoditats al llarg de vuitanta anys. Ajudats pel cos consular de Barcelona, especialment pels representants d'Itàlia i França, i per les respectives marines militars, milers de catalanistes conservadors, religiosos, carlins i uns pocs feixistes foren evacuats des del port de Barcelona junt amb milers d'italians, alemanys i francesos. Eren franquistes? Ben pocs. Acabaren al bàndol rebel? Molts. Manipulat pels franquistes, oblidat pels protagonistes i menystingut pels antifranquistes, l'Exili del 1936 resta ocult enmig de la complexitat de la història de la Guerra Civil. (Editorial).

Llucieta Canyà, la feminista tèbia / M. Àngels Cabré
Cabré, M. Àngels


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 472 (octubre 2020), p. 8-10 : il. (Bitllets) 
Bibliografia.

En la seva col·laboració a la Veu de Catalunya i en el seu llibre "L'Etern femení" (1934), Canyà defensava un "feminisme ben entès" que no fes perdre la feminitat, molt lluny de la igualtat entre homes i dones.

La Complexitat del conservadurisme rural / Antoni Pladevall i Font
Pladevall i Font, Antoni


En: Revista de Girona. Girona. Any 33, núm. 125 (1987) , p. 92-94
Ressenya de:
- Terradas i Saborit, Ignasi. El Cavaller de Vidrà: de l'ordre i el desordre conservadors a la muntanya catalana / Ignasi Terradas i Saborit. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987

Influencias de la Revolución Francesa en la burguesía catalana del siglo XIX : la "cuestión social" / Montserrat Figueras Pàmies
Figueras i Pàmies, Montserrat


En: 184055 Esglèsia i societat a la Catalunya del s. XVIII : Actes de les II Jornades d'Estudis d'Història Cervera, 29 i 30 de setembre - 1 d'octubre de 1989. Vol. 2: Comunicacions. Cervera : Universidad Nacional de Educación a Distancia, Centre Associat, 1990. p. 199-203

El Tortosinisme i el passat dissenyat / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 172 (febrer 2019), p. 5-7 : il. (Temes-2) 
Notes.

Els Solà-Morales, d'Olot / Antoni Mayans i Xavier Puigvert, text
Mayans i Plujà, Antoni


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 22 (tardor-hivern 2018), p. 86-87 : il. (Patrimoni. Nissagues)