Una Colònia escolar de Vic a Torroella de Montgrí, els estius de 1931 i 1932 / text: David Pujol i Fabrelles ; fotos: Tipografia Balmesiana
Pujol i Fabrelles, David


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 20-23 : il. (Reportatge) 

La primera colònia escolar organitzada per la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vic va tenir lloc del 20 de juliol al 18 d'agost de 1931 a Torroella de Montgrí, amb l'assessorament de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. L'estiu següent, l'experiència es va repetir i se'n van fer dos torns, la qual cosa va comportar un agermanament improvisat entre la capital osonenca i la vila empordanesa.

L'Associació Sallentina de Cultura Física l'ASCF o CN Sallent, 1925-2025 / Joan Closas i Junyent
Closas i Junyent, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 49-54 : il. (Entitats històriques) 

L'Associació Sallentina de Cultura Física està de celebració: enguany compleix els 100 anys d'existència. Va néixer amb aquest nom d'acord amb l'esperit de cultura física de principis del segle XX, i s'ha mantingut fins l'actualitat. Comparteix el nom de Club Natació Sallent, i el centre també és coneix popularment com "les piscines".

Els Primers telèfons de l'Ajuntament de Manresa, de l'any 1889 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 49-54 : il. (Document inèdit) 

Com veiem en el document que presentem, poc després de constituir-se en societat Àngel Graells i Josep Balet ja havien començat una campanya de captació de clients i usuaris. Així, podem llegir la instància presentada a l'Ajuntament de Manresa on se li demanava que se subscrigués al servei telefònic que oferia la nova societat, instància que anava acompanyada de dos documents més on es presentava la Societat i les condicions i quotes dels serveis que oferia la nova empresa.

La Guerra Civil a Alp / Pere Secases i Joan Peitx
Secases, Pere


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 39 (primavera 2026), p. 45-53: il. (El Bagul de la Guerra Civil) 
Notes a peu de pàgina.

Luchas callejeras : política y protesta social por el nomenclátor de Barcelona / Ricard Conesa
Conesa i Sánchez, Ricard


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 24 (2026) , p. 101-121 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El final de la dictadura franquista va obrir tota una sèrie d'interrogants sobre com s'havia de tractar el seu llegat cultural en l'espai públic. Els moviments socials durant la Transició política espanyola van dur a terme a Barcelona una labor organitzada i compromesa per al canvi de nom dels carrers de la ciutat, una labor que va ser recollida per les noves institucions democràtiques, no sense dificultats. En el present text es mostra com es va implantar el nomenclàtor franquista i com, durant la transició, les mobilitzacions veïnals i del Congrés de Cultura Catalana es van organitzar per a reivindicar la volta dels noms republicans i la seva catalanització. D'altra banda, veurem les diferents reaccions de l'Ajuntament fins que dugui a terme la renovació de la llista de carrers i creï la Ponència del nomenclàtor, l'instrument municipal encarregat de gestionar-la.

Els Censals i l'endeutament municipal a Canet entre els segles XVII i XVIII / Ricard Cantano
Cantano Carballo, Ricard


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 95 (març 2026), p. 13-18 : il.
Número dedicat a: La Setmana Santa d'abans. Títols i resums en català i anglès.

Les dificultats financeres dels Ajuntaments catalans, agreujades amb la Guerra dels Segadors (1640-1652) i les epidèmies de pesta, augmentaren de tal manera el deute municipal, materialitzat en censals, que forçaren una entesa entre acreedors i deutors. En el cas de Canet, la documentació consultada, a banda de fernos coneixedors dels creditors censalistes de l'any 1671, facilita informació sobre la justificació i característiques de l'esmentada entesa anomenada Concòrdia, el procediment d'elecció dels representants de la vila i les seves atribucions. D'aquests destacats personatges en donem notícia en les notes finals.

La Formació d'una primera política hospitalària municipal. Barcelona i l'evolució de l'hospital d'en Pere Desvilar a finals de l'Edat Mitjana / Pol Bridgewater Mateu, Jaume Marcé Sánchez
Bridgewater Mateu, Pol


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 55, núm. 2 (2025) , 207 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article descriu el desplegament de la primera política hospitalària municipal a Barcelona durant la baixa edat mitjana. A tal fi, es posarà en relació l'agència del govern amb les transformacions que va experimentar l'hospital fundat l'any 1308 per Pere Desvilar. L'hospital va passar a ser completament tutelat pel Consell i va esdevenir el principal dispositiu assistencial del govern. Es farà un èmfasi especial en les intervencions que el municipi va emprendre durant la dècada dels anys setanta del segle XIV, quan va acordar desdoblar la institució en dos centres separats, un dedicat al repartiment de porcions i l'altre a l'acollida de pobres malalts. La coexistència de dues institucions associades al govern de la ciutat perduraria fins a l'any 1401, amb la creació de l'hospital de la Santa Creu. Mentre que l'hospital per a pobres malalts s'integraria en el nou hospital general, l'hospital-almoina instituït per en Pere Desvilar perviuria fins al segle XIX.

El Tractat per al govern de la Ciutat d'Urgell de Jeroni Grau (1570) : un manual de govern en un context de redreç municipal / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 87 (2025) , p. 57-73 (Manuals de poder) 
Notes a peu de pàgina.

L'any 1570, el jurista Jeroni Grau redactava un manual d'economia política pensat per governar el municipi de la Seu d'Urgell. La seva formació com a doctor en dret, així com l'acumulació dels càrrecs de cònsol en cap, jutge de crims i advocat de la ciutat, que exercia aquell any, permeten entendre les característiques de la seva obra, minuciosament estructurada i classificada, així com la posada. en relació de les grans obres clàssiques sobre teoria de govern amb el funcionament quotidià del consolat de la Ciutat d'Urgell. El text de Jeroni Grau, editat l'any 2019, s'inscriu en un context de redreç de la institució municipal, que va emprendre accions en diversos àmbits i que detallem en aquest article.

Els Fets d'octubre de 1934 al Baix Penedès / Daniel Clusa Lagunas
Clusa Lagunas, Daniel


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 188-211 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina.

L'article descriu els fets d'octubre de 1934 a la vila del Vendrell a través de la publicació local El Baix Penedès i de les actes del Consistori entre el mes d'octubre de 1934 fins al 1935, centrant-se els fets a peu de carrer i fent una aproximació a la proclamació de la República de Catalunya a través de la premsa de Barcelona, Madrid i de diversos documents de la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República Espanyola.

Els Consistoris franquistes a Mollet del Vallès (1939-1979) / M. Àngels Suárez González
Suárez i González, M. Àngels


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p. 149-180 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix amb dades estadístiques i relació de regidors. Resums en català i anglès.

En aquest article volem donar a conèixer les persones que van formar part dels ajuntaments franquistes a Mollet del Vallès de 1939 a 1979 i la seva procedència, l'edat, la professió que exercien i el temps que van estar al consistori, entre altres característiques. També analitzem quin va ser el sistema d'elecció d'alcaldes i de regidors, què eren les juntes municipals i quina composició tenien, així com els períodes en què aquestes van funcionar.

Els Regidors "demòcrates" de l'Ajuntament de Mollet (1973 -1979) : Teresa Giralt, Joan Planellas i Arcadi Viñas / Marcel Planellas Aran
Planellas i Aran, Marcel


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p. 181-197 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article segueix la història de tres molletans coneguts popularment com els regidors "demòcrates" -Teresa Giralt, Joan Planellas i Arcadi Viñas-, que van aprofitar l'escletxa de les eleccions municipals al terç familiar de l'any 1973 per entrar a l'ajuntament franquista de la ciutat. La seva nova posició els va permetre portar a la institució la lluita per la democràcia. L'escrit dona a conèixer els debats que es van haver de superar amb aquest propòsit i les singularitats de les respectives candidatures, així com algunes de les activitats dutes a terme en la campanya electoral i els bons resultats obtinguts. També explica la lluita per canviar les dinàmiques de l'Ajuntament i com els regidors "demòcrates" es van convertir en portaveus de les reivindicacions socials.

Teresa Giralt Martín, l'única veu femenina en el darrer ajuntament franquista de Mollet / M. Àngels Suàrez González
Suárez i González, M. Àngels


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p. 199-206 : il. (Miscel·lània) 
Resums en català i anglès.

Teresa Giralt Martín va ser l'única dona regidora a l'Ajuntament de Mollet del Vallès durant tot el període franquista. Va concórrer a les eleccions de 1973 com a regidora pel terç familiar. Va sortir elegida i va formar part del consistori durant cinc anys, de 1974 a 1979. Aquesta petita biografia permet conèixer una dona que va ser pionera en la política molletana, demostrant que a la nostra ciutat també hi tenim dones que fan història futures generacions.

Formació al poder : Mas Carandell, un model únic a l'Estat d'oferta educativa i laboral / text: Esther Celma ; fotografia: Montse Riera
Celma, Esther


En: Reus Directe. Reus, Núm. 1 (gener 1999), p. 7-10

Joan Ramon Bauxauli arquitecte municipal : Amb el Gremi sempre hi ha hagut molt bona relació : L'Entrevista



En: Façana : Revista del Gremi de la Construcció del Baix Camp. Any XXI, Núm. 240 (març 2000), p. 4-5

Jordi Bergadà : Regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Reus : L'Entrevista



En: Façana : Revista del Gremi de la Construcció del Baix Camp. Any XXI, Núm. 241 (abril 2000), p. 4-5

Josep Maria Cabré : Coordinador de l'Agència del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Reus : Els constructors són un dels eixos de "Reus fes goig"



En: Façana : Revista del Gremi de la Construcció del Baix Camp. Any XXII, Núm. 250 (gener 2001), p. 4-5

Memòria 97 / Ajuntament de Reus

Ajuntament de Reus.


En: Plaça del Mercadal : Revista de l'Ajuntament de Reus, Núm. 64 (maig 1998), p. 3-43

Memòria de gestió municipal desglosada en diferents àmbits: A) Al servei del ciutadà. B) Millorant les infraestructures i els serveis. C) l'Administració dels recursos. D)El batec d'una ciutat latent.

L'Institut Municipal de Formació i Empresa commemora el desè aniversari



En: Plaça del Mercadal : Revista de l'Ajuntament de Reus, Núm. 69 (gener 1999), p.[14-15]

El Sector públic municipal i el model de ciutat



En: Mercadal : Revista Mensual d'Informació Municipal. 5a Època, Núm. 10 (maig-juny 2001), p. 3-10

D'ençà la Segona Guerra Mundial l'economia occidental s'ha caracteritzat per l'important pes específic que hi ha assolit el sector públic.

Una Conferència de Cèsar Ferrater sobre Baldomer Galofre / transcripció i notes de Xavier Ferré i Trill



En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, núm. 22 (abril 2003), p. 11-14: il. (Aportacions) 
Notes.