Josep Anselm Clavé i Mataró. L'aportació de Terenci Thos i Codina al projecte claverià / Jaume Vellvehí i Altimira
Vellvehí i Altimira, Jaume


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 140 (octubre 2024), p. 6-16 (Estudis) 

A partir d'una aproximació a la Sociedad Coral Antigua de Mataró (fundada el 1856) i al context coral euterpense, abordem la relació de Terenci Thos i Codina (Mataró 1841-1903) amb el projecte de Josep Anselm Clavé (Barcelona 1824-1874). L'anàlisi d'aquesta vinculació palesa com el mataroní va donar suport i va col·laborar en el projecte claverià -progressista i republicà- des d'un posicionament ideològic conservador. Les seves rellevants col·laboracions textuals en publicacions euterpenses constaten que, més enllà d'un interès individual, les aportacions del mataroní formaven part del posicionament d'un sector liberalconservador entorn de figures com Joan Mañé i Flaquer, Manuel Duran i Bas o Josep Coll i Vehí.

Esbós històric de les activitats industrials de la família Marfà (1858-1939) / Ramon Masachs Dedeu
Masachs Dedeu, Ramon


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 140 (octubre 2024), p. 17-28 (Estudis) 

En aquest article s'ofereix una panoràmica de l'evolució històrica, des dels inicis fins al final de la Guerra Civil, de les activitats industrials i de l'entramat empresarial de la que ha estat, amb seguretat, la família més influent en el desenvolupament de l'economia local i, probablement també, del subsector del gènere de punt a nivell estatal. Partint d'una inicial situació modesta a mitjans del segle xix, tres generacions consolidaran un empori empresarial que, a la tercera dècada del segle xx arribarà a donar feina a prop de 1.400 persones. Fins constituiran un holding que aglutinarà tres fàbriques: una a Mataró, dedicada als filats, teixits, confecció i acabats; i dues d'especialitzades en els filats: l'una a Santa Eugènia de Ter i l'altra a Torelló. A més, crearan una societat comercial amb seu a Barcelona i una altra a Santa Eugènia de Ter per controlar els actius immobiliaris del grup.

La Reixa barroca de la capella de les Santes i la nova cresteria / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 6-15 (Estudis) 

Per la festa de la Candelera de 2020 es va instal·lar un nou fris i una nova cresteria a la reixa que dona entrada a la capella de les Santes de la basílica de Santa Maria. L'obra, executada per Serralleria March, reprodueix un disseny del conjunt del reixat que Joaquim March va dibuixar l'any 1945 i que sembla que podria correspondre al de l'antiga reixa que tancava la capella, de la qual es conserven algunes fotografies. L'objectiu d'aquest article és documentar l'origen del reixat i quin ha estat el seu recorregut històric, que inclou canvis d'emplaçament i desaparicions temporals. Es vol determinar, així, el valor patrimonial de la reixa i la vàlua artística de la cresteria feliçment restituïda.

Una Primerenca restauració del conjunt pictòric dels Dolors l'any 1839 / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 16-22 (Estudis) 

La investigació en els llibres de comptes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró, ha permès documentar una primera restauració de les pintures del gran conjunt barroc de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria, decorat per Antoni Viladomat durant la primera meitat del segle xviii. L'actuació, del tot necessària segons els escrits de l'època, es va fer l'any 1839, és a dir, un segle després de l'execució dels quadres originals de la capella i del cambril. Dos artesans i dos pintors van ser els responsables de la restauració, que es va finançar amb una subscripció entre els membres de la Congregació.

Les Imatges de la façana de Santa Maria de Mataró / Xavier Alarcón i Campdepadrós
Alarcón i Campdepadrós, Xavier


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 138 (febrer 2024), p. 7-20 : il. (Estudis) 

L'actual façana de la basílica de Santa Maria, inaugurada fa 160 anys, conté vint-i-quatre imatges col·locades en dues fileres de fornícules, obrades per l'escultor Josep Anicet Santigosa entre 1863 i 1864. Les de la filera inferior, destruïdes l'any 1936, es van reposar l'any 1992. S'hi troben les representacions de Jesucrist, els quatre evangelistes i vuit Pares de l'Església. Les imatges de la filera superior són les originals. S'hi representen personatges de l'Antic Testament seguint un pla iconogràfic vertebrat pels coneixements bíblics i teològics com a base per a la seva realització.

Joaquim Torres-Garcia i el dibuix de l'estació de Mataró a la HIstoria de mi vida / Pere Tió i Casas
Tió i Casas, Pere


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 138 (febrer 2024), p. 21-37 : il. (Estudis) 

Joaquim Torres-Garcia (Montevideo, 1874-1949), fill d'un emigrant mataroní, després d'haver destacat a Catalunya com artista i teòric del Noucentisme, esdevingué un dels grans representants de l'Avantguarda europea, i el màxim inspirador de l'art contemporani sud-americà. Als seixanta anys, quan ja havia passat per diferents països i era un artista famós, se'n tornà a l'Uruguai i escrigué la seva autobiografia, la Historia de mi vida, que il·lustrà amb dibuixos a la ploma. Al capítol que es refereix a la seva estada a Mataró hi ha un dibuix molt conegut de l'estació del tren. Pere Tió i Casas, investigador local, ha estudiat i divulgat la vinculació del pintor Torres-Garcia amb Mataró en un article al núm. 118 dels Fulls.

El Músic Felip Vilaró i Carbonell a Mataró / Josep Loredo i Moner, Josep M. Clariana i Coll
Loredo i Moner, Josep


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 138 (febrer 2024), p. 38-47 : il. (Estudis) 

El palafrugenc Felip Vilaró i Carbonell (1887-1945), músic, instrumentista i compositor de més de cinquanta sardanes, va passar la seva última etapa professional i vital a Mataró, des de 1932 fins al dia de la seva mort. En aquest estudi es ressegueix la trajectòria de Vilaró i s'incideix en la seva etapa mataronina com a director de l'Agrupació de Cantaires de l'Ateneu Popular i de l'Orfeó Mataroní, i com a compositor de passatges musicals de la La Passió i els Pastorets de Sala Cabanyes. Josep Loredo i Moner, músic i compositor, té actiu un blog a Internet des de 2012 on recull dades i documents de formacions musicals diverses i dels seus músics més destacats. Els seus apunts biogràfics sobre el mestre Vilaró es complementen amb el treball de Josep Maria Clariana i Coll, que ha investigat a fons el període mataroní del músic.

Carles Brunés, natural de Mataró, metge del Real Hospital de Melilla (Segle XVIII) / Àngel Manuel Hernández Cardona
Hernández Cardona, Àngel Manuel


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 137 (octubre 2023), p. 8-13 : il. (Estudis) 

Àngel Manuel Hernández i Cardona, doctor en Ciències Biològiques i autor de més de dos centenars d'articles de botànica, d'història de la medicina i d'història de temàtica comarcal, ha dut a terme una exhaustiva investigació sobre els metges, els cirurgians i els apotecaris d'Olesa de Montserrat. En una de les seves recerques ha pogut documentar la trajectòria d'un metge nascut a Mataró a principis del segle XVIII, Carles Brunés, que en la darrera etapa de la seva vida exercí al Real Hospital de Melilla, ciutat on va morir als cinquanta-sis anys.

La Invenció de Miquel Biada Bunyol. Un assaig d'interpretació / Carles Gorini Santo
Gorini Santo, Carles


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 137 (octubre 2023), p. 14-28 : il. (Estudis) 

La fama de Miquel Biada Bunyol un cop mort el 1848 es va mantenir vigent durant uns quants anys perquè se'l considerava una de les persones que més havien promogut la primera línia de ferrocarril de la Península. Però a partir de 1857, sobre la seva figura com a símbol i paradigma del progrés, es va construir una narració commemorativa que, amb el pas del temps, aniria canviant de consideració segons quins fossin els interessos polítics i culturals. Carles Gorini, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i màster en Comunicació i Estudis Culturals per la Universitat de Girona, és especialista en patrimoni històric del ferrocarril a Catalunya. En aquest suggeridor article esquerda el mite del personatge perquè mostra com la idealització a conveniència de Biada s'ha anat repetint cada vegada que ha sorgit l'avinentesa de recordar el personatge i la inauguració del ferrocarril.

Elvira Rocha : educació per la democràcia / Josep M. Fradera
Fradera i Barceló, Josep M.


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 137 (octubre 2023), p. 29-36 : il. (Estudis) 

La professora Elvira Rocha Barral, nomenada Filla Adoptiva de la Ciutat el 21 de juliol de 2022, va dur a terme una gran tasca en favor de l'ensenyament secundari públic a Mataró entre 1963 i 1970. Rocha va dirigir el primer institut mataroní de la postguerra i va aportar, junt amb el seu equip, un treball progressista, renovador i compromès, que contrastava amb la grisor política i pedagògica del moment. De la seva empenta van sorgir dos equipaments educatius per a Mataró i la comarca -els instituts Damià Campeny i Alexandre Satorras-, va afavorir la coeducació i va establir un règim nocturn per tal que la joventut treballadora pogués acabar els estudis de batxillerat. L'any 1969 va ser apartada del càrrec de directora i l'any següent va marxar de Mataró. Josep Maria Fradera, un dels alumnes de la professora Rocha, va ser l'encarregat de glossar la seva figura el 24 de gener passat, en l'acte de lliurament del títol esmentat. El present article, amb petites variacions, recull les paraules que l'historiador mataroní va pronunciar i deixa negre sobre blanc un capítol poc conegut de la història recent de la ciutat.

El Junior, més que un club esportiu: les òperes de la Secció Escènica / Marga Losantos Viñolas
Casas i Vázquez de Novoa, David


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 57 (2024) , p. 9-28 (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Club Junior de Sant Cugat va néixer el 1917 a Barcelona, format inicialment per un grup de joves de Sarrià a qui agradava jugar a futbol. Durant molts anys, a banda de ser un club esportiu, va tenir una secció escènica destacada que va representar més de vint òperes, moltes d'elles mai estrenades a Espanya. Els membres de la secció eren socis del club i simpatitzants que van saber envoltar-se de professionals de renom per convertir-se en un dels grups d'òpera i teatre amateur de més prestigi dels primers anys del franquisme.

La Premsa conservadora a Sant Cugat del Vallès durant la Transició. Vallépolis, 1974-1982 / David Casas i Vázquez de Novoa
Casas i Vázquez de Novoa, David


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 57 (2024) , p. 29-54 (Estudis) 
Notes a peu de pàgina.

A mitjans de la dècada dels anys setanta del segle XX apareix a Sant Cugat una revista d'àmbit local: Vallépolis. Els seus continguts mantenen durant tota la seva trajectòria un perfil clarament conservador. La seva durada, quasi una desena d'anys, és molt meritòria. La crisi de la publicació es fa evident a partir de mitjans de l'any 1980. És llarga, però irreversible.

Els Alcaldes i les alcaldesses del Sant Cugat del Vallès contemporani, 1835-2024 / Jordi Casas i Roca, David Casas i Vázquez de Novoa, José Fernando Mota Muñoz
Casas i Roca, Jordi


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 57 (2024) , p. 55-86 (Estudis) 

En l'acte de presentació de l'anterior número de Gausac, l'alcalde va encarregar al GEL la revisió i rectificació del llistat d'alcaldes i alcaldesses que figura en les dependències d'Alcaldia de l'Ajuntament de Sant Cugat des de finals dels anys setanta del segle passat. Aquest article n'és el resultat, amb el seu corresponent annex, que constitueix en sentit estricte l'encàrrec municipal. Hem aprofitat per fer una petita recerca, la qual queda reflectida en les aproximacions biogràfiques a alcaldes i alcaldesses i en la síntesi històrica de quasi dos-cents anys.

El Sentit de l'observació : Eusebi Ferré i el cinema amateur a Sant Cugat / Enrique Fibla Gutiérrez, Ignasi Renau Mateo
Fibla Gutiérrez, Enrique


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 57 (2024) , p. 87-96 (Estudis) 
Bibliografia. Inclou apèndix amb dades del Congrés.

En aquest article parlem de la vinculació del cinema amateur amb Sant Cugat durant els anys 1930. Ho fem a través de la figura d'Eusebi Ferré Borrell, veí de la Floresta i un dels cineastes més importants del període. Ferré va guanyar premis nacionals i internacionals amb pel·lícules com Mosaic català n§ 2. Festa Major (1933), sobre la festa dels portadors, o El vi (1934), sobre el Celler Cooperatiu de Sant Cugat. Aquests films es consideraven perduts fins al 2023, quan es van recuperar durant la recerca prèvia a la celebració del Centenari del Cinema Amateur a Catalunya el 2024.

El Primer Congrés de la Ciutat (octubre del 1998-febrer del 1999). Una reflexió col·lectiva sense precedents a Sant Cugat del Vallès



En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 57 (2024) , p. 97-130 (Estudis) 
Inclou apèndix amb dades del Congrés.

El Primer Congrés de la Ciutat organitzat per l'entitat Fundació Sant Cugat va constituir un esdeveniment ciutadà de primer ordre. Mai no s'havia produït a Sant Cugat una reflexió col·lectiva sobre la gestió de la cosa pública d'aquesta envergadura. El nombre d'organitzadors del debat, el de participants, més de tres-cents inscrits, les taules de debat, la qualitat dels ponents i la quantitat i qualitat de la vuitantena de comunicacions presentades donen una idea de l'abast del Congrés. Enguany s'han complert vint-i-cinc anys de la seva clausura, el febrer del 1999.

Documentació d'hospitals militars durant la Guerra del Francès en arxius civils i eclesiàstics de Reus i Tarragona / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 19 (2006) , p. 49-53 (Estudis breus) 
Resum en català, castellà, anglès i francès.

Notícia sobre les activitats i l'obra genealogista de Pere Anguera i Magrinyà, doctor en medicina de Reus a cavall dels segles XVIII i XIX, que treballà diferents fonts documentals tan de caire notarial com sacramental entre 1809 i 1828, aproximadament.

Pere Anguera Magrinyà, un genealogista reusenc d'ara fa dos-cents anys / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 20-21 (2007-2008) , p. 255-257 (Estudis breus) 
Resum en català, castellà, anglès i francès.

Notícia sobre les activitats i l'obra genealogista de Pere Anguera i Magrinyà, doctor en medicina de Reus a cavall dels segles XVIII i XIX, que treballà diferents fonts documentals tan de caire notarial com sacramental entre 1809 i 1828, aproximadament.

Racisme i joventut a Catalunya: una anàlisi qualitativa des de la perspectiva interseccional / Marc Borràs-Batalla, Loubna Attalauziti, Fatiha El Mouali, [et al.]



Barcelona : Departament de Drets Socials i Inclusió. Direcció General de Joventut, 2026
207 p. (Estudis, 47) 

Parlar de racisme a Catalunya genera incomoditat, ja que posa en dubte la imatge que ens agradaria projectar d'una societat justa i igualitària. Aquesta incomoditat s'amplifica si entenem el racisme no només com un prejudici o actitud d'algunes persones, sinó com un sistema arrelat en les estructures socials que provoca que no es tracti a tothom per igual. Malauradament, aquesta realitat desigual encara la pateix una part substancial de la joventut catalana, que viu discriminacions i desigualtats causades pel racisme. L'estudi que presenta aquesta publicació mostra en profunditat aquestes discriminacions i situacions de desigualtat que viuen les persones joves racialitzades. A més a més, omple un buit en els estudis sobre joventut a Catalunya: proporciona una monografia sobre com les desigualtats, les discriminacions i les violències causades pel racisme afecten les persones joves racialitzades. Ho fa a partir de la mirada juvenil, d'escoltar les persones joves de tot el territori i de tenir en compte la seva diversitat interna i la interseccionalitat amb altres desigualtats.

El Quart paisatge de Joan Salvat-Papasseit : el poeta avantguardista al Sitges noucentista / Vinyet Panyella
Panyella i Balcells, Vinyet


Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2025
127 p. : il. col. ; 21 cm (Estudis sitgetans, 35 . Sèrie mitjana) 
Conté: El quart paisatge de Joan Salvat-Papasseit : una introducció -- Nocturns al moll (Record del vell mariner -- Aprenent d'artista -- La culturització d'un jove proletari -- Contra l'era del crim -- Gorkiano i Les Miserables -- Versos de nit -- Humo de fábrica i la fi de Gorkiano) -- Les galeries laietanes i els catalans de 1918 (Santiago Segura, antiquari i galerista -- Retrat de Salvat-Papasseit, per J. V. Foix -- De llibreter a editor -- Sitgetans i les galeries laietanes -- Malvasia al celler -- Presència de Maricel i Terramar) -- Els dies clars de Sitges (Les noces del poeta -- La casa dels esgrafiats del carrer Sant Pau -- Els amics sitgetans) -- Lletres de batalla (Un enemic del poble -- Proa versus Monitor -- El "fals avantguardisme") -- Una epifania de llum i de paisatge (La construcció poètica del Sitges de 1918). La present edició forma part del programa commemoratiu del Centenari de Joan Salvat-Papasseit organitzat a Sitges pel Grup d'Estudis Sitgetans.
ISBN 9788409809523

El Cost humà de la Guerra Civil i la postguerra al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà (1936-1955) / Noemí Riudor Garcia ; preàmbul de Francesc Prats i Armengol
Riudor i Garcia, Noemí


Tremp : Garsineu Edicions, 2025
718 p. ; 24 cm (Estudis, 35) 
ISBN 9788418806643

Com ens diu Jordi Oliva, "amb El cost humà de la Guerra Civil i la postguerra a Catalunya al Pallars Jussà i Sobirà (1936-1953), Noemí Riudor ens lliura una obra de referència que no només completa sinó que redefineix l'estudi de la mortalitat associada al conflicte bèl·lic i a les seves conseqüències immediates i prolongades en l'àmbit comarcal. El rigor metodològic, l'amplitud cronològica i l'atenció minuciosa als detalls humans -no només estadístics- converteixen aquest treball en un exercici d'historiografia compromesa. En pouar de manera crítica en estudis previs i ampliar-los amb noves fonts, testimonis i dades, Riudor configura un relat d'aquell passat i un testimoniatge sobre les pèrdues que han marcat, de forma sovint invisible però persistent, el l'esdevenir quotidià i emocional d'aquest entorn prepirinenc i pirinenc." (Editorial).