Ricard Aymerich. El CEPEPC des de dins : "portar els fills a una escola del CEPEPC era arriscat i un acte de militància" / Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 270 (setembre 2024), p. 78-79 : il. (Biblioteca Sàpiens) 

Ser mestre al segle XVII / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 266 (maig 2024), p. 62-67 : il. (Edat Moderna) 

La Depuració del magisteri català : el cas dels mestres de les escoles de Flix / Jaume Aresté Bagés
Aresté Bagés, Jaume


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 34 (2024) , p. 113-129 : il. (Articles dedicats a Flix) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Enric Grau i Fontseré, primer director de les escoles de Flix / Pere Muñoz Hernández
Muñoz Hernández, Pere


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 34 (2024) , p. 131-151 : il. (Articles dedicats a Flix) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Una Mestra, un monument i un carrer de Rasquera : notes biogràfiques de Júlia Pellisa Sabaté / Joan Ramon Vinaixa Miró
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 34 (2024) , p. 209-216 : il. (Patxetins) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Marià Salvañà i Roca : veterà de la Guerra del Francès, mestre d'escola de Mataró i propietari / Daniel Daví i Salvanyà
Daví i Salvanyà, Daniel


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 105-118 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Mestra Asunción Carbonell i Toneu, nota biogràfica / Feliu Novell Andinyac
Novell Andinyac, Feliu


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 39 (2025) , p. 57-59 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Biografia d'Asunción Carbonell Toneu, mestra de l'escola municipal de noies de Vilassar de Mar des de 1892 fins a la Guerra Civil.

Mestres i escoles de Fondarella / Ton Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 77-87 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'educació dels nens i nenes de Fondarella, des de finals del segle XVIII fins ben entrat el segle XX, va seguir camins diferents. L'escola de nens dirigida per mestres, amb llarga estada al poble, enfocava l'ensenyament per dur a terme les tasques pròpies de secretari de l'Ajuntament. L'escola i les dependències municipals van compartir edifici fins al 1966 i pels veïns i veïnes de Fondarella la figura del mestre era indissociable a la de secretari municipal. L'escola de nenes no es va crear fins al 1922, moment en què la percepció social de l'ensenyança canviava, es començava a valorar el saber i la cultura com a eines de progrés, i la figura de la mestra era considerada bàsicament pel seu bon saber fer pedagògic. El procés educatiu de la població escolar de Fondarella ha estat vinculat a la trajectòria professional dels mestres i les mestres que hi van exercir, amb els seus encerts i errors, i juntament amb el periple dels edificis escolars com a conseqüència de les actuacions dels diferents consistoris, formen part de la història de la instrucció del poble de Fondarella.

Els Mestres d'Aiguafreda Enric Camps i Rosa Turró, represaliats després de la Guerra Civil / Bernat Pons
Pons, Bernat


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 157-173 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar finalista del Premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per als treballs de re-cerca de batxillerat del curs 2022-2023. El treball vol fer un reconeixement a les persones que patiren la repressió durant la dictadura franquista per motius ideològics o polítics, per tal que no es perdi el record de les vícti-mes de la dictadura. S'ha centrat fonamentalment en el cas d'Enric Camps Gaspar, que va exercir de mestre a Aiguafreda durant l'etapa de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, així com en la seva companya de feina Rosa Turró Valls. Les represàlies que van patir després de la guerra han vist la llum gràcies als documents històrics que s'han preservat i als records que han mantingut vius algunes persones, que permeten explicar la història real del nostre país i la realitat que es vivia en aquells moments obscurs.

Les Lliçons de català de Baldiri Faura, un badaloní amic de Pompeu Fabra / Josep Faura i Pujol, Neus Faura i Pujol
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 102-117 : il.
Bibliografia. Notes.

Baldiri Faura i Badia (1898-1985) va ser un badaloní d'adopció, però de soca-rel com a resultat, des de ben jove, d'una profunda vinculació amb la ciutat a través de l'associacionisme cultural. Va conèixer personalment Pompeu Fabra, de qui va rebre una notable influència tant en la seva professió, relacionada amb les arts gràfiques, com en el seu amor i interès per la llengua catalana. Va arribar a ser un expert en la reforma lingüística fabriana, que va contribuir a donar a conèixer i a estendre mitjançant la supervisió de textos i la docència. Durant el règim franquista va afrontar amb prudència la situació de repressió generalitzada, malgrat que mai no van decaure ni el seu interès per la llengua ni el compromís en la seva recuperació. Les Lliçons de català són la mostra més evident de la formació lingüística i del vessant didàctic de l'autor, i en aquest article les fem objecte d'una anàlisi i d'una valoració.

Anton Busquets i Punset: activista cultural i polític, mestre de minyons, escriptor i periodista / Lluís Cerarols Cortina
Cerarols i Cortina, Lluís


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 70 (1r. semestre 2024), p. 65-74 : il. (Articles) 

Anton Busquets i Punset (Sant Hilari Sacalm, 1876 - Calders, 1934) va desenvolupar una important activitat com a escriptor i activista cultural. Es repassa la seva trajectòria biogràfica i intel·lecutal, que inclou l'estada a Calders com a mestre de minyons des de l'any 1922, des d'on dirigeix també la Revista il·lustrada Jorba.

"Los Cursillos de Selección" a l'Escola Normal de Lleida : proposta formativa en xarxa / Glòria Jové, Meritxell Simon
Jové Monclús, Glòria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 77-82 : il. (Cultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 3 de juliol de 1931 es va aprovar un Decret que va introduir una iniciativa pedagògica alternativa, de caràcter formatiu i selectiu, per poder obtenir plaça pública a les escoles de la República: els "cursillos de selección profesional". Al Servei d'Arxiu i Documentació de la Universitat de Lleida, el Fons de l'Escola Normal de Lleida (1840-1951) disposa de manuscrits inèdits: diaris escrits per c. 190 mestres cursillistes durant el mes de febrer de 1932. En aquest article fem visible aquells/es cursillistes que van obtenir plaça en pobles de les terres de Lleida i que es van vincular amb el grup de renovació pedagògica Batec, portant a la seva escola metodologies pròpies de l'Escola Nova en general i freinetista en particular.

Mestres, escoles de minyons i alfabetització rural : alguns casos a Osona, la Garrotxa i la Selva (segles XVI-XVIII) / Xavier Solà i Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 39-55 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El procés d'alfabetització rural es pot resseguir a través dels contractes que les universitats (amb una presència notable de paraires entre els seus membres) fan a diferents mestres de minyons per ensenyar les primeres lletres a mitjan segle XVI, tal com hem trobat a Rupit (1558) i a Sant Feliu de Pallerols (1559-1573). En paral·lel, les autoritats eclesiàstiques donen permisos als capellans per ensenyar a escriure, llegir i la doctrina cristiana a gairebé totes les parròquies. Altres indicatius (llibres de comptes i de memòries, àpoques, procures i signatures) ens donen pistes dels assoliments entre la població pagesa i menestral durant els segles XVII i XVIII.

Joan Amils, un "amic de Verdaguer" imparable / Joan Vilamala
Vilamala i Terricabras, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 129-162 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article presenta i comenta diversos documents del Fons Amils que des de 2022 custodia la Fundació Verdaguer de Folgueroles, gràcies a la generositat de la seva filla Maria Rosa Amils i Espinet, de Ripoll. L'autor hi fa evident la persistència de Joan Amils i Pla com a franc tirador i divulgador en temps difícils de la vida i obra del poeta de Folgueroles i l'estreta relació que va mantenir sempre amb l'entitat Amics de Verdaguer. I hi deixa ben clar que moltes de les iniciatives que Amils va dur a terme, com ara l'edició del bitllet de 500 pessetes per part del Banc d'Espanya i l'emissió d'un segell, amb la popular estampa de Mn. Cinto amb barretina, van ser mèrit seu.

Maymón i l'educació racionalista / Marta Pasarin Closa
Pasarin Closa, Marta


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 182-185 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

Diuen que Antonia Maymón era una dona robusta i amb caràcter, però sobretot decidida i fidel als seus pensaments. Fets que no costen de creure un cop llegeixes sobre ella i la coneixes més profundament. Al seu darrere hi ha una filmografia amb 72 títols, el lideratge en el Comitè Central de la UNICA (Unió Internacional de Cineastes Amateurs), de la qual és membre honorífic vitalici, i el guiatge en aconseguir que Terrassa sigui distingida per la UNESCO com a Ciutat de Cinema. També és un dels arquitectes més rellevants de la ciutat. De tot això en parlem en la següent conversa.

1935 Olot - Berlin - Olot 1940 / Jaume Gascon i Rodà
Gascon i Rodà, Jaume


En: Gra de Fajol : papers i materials de la Garrotxa. Olot, núm. 5 (octubre 1982), p. 51-55 : il.

Les Dones de Sant Andreu de Palomar / Meritxell Casadesús Insa
Casadesús Insa, Meritxell


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 251-280 : il

Bibliografia.

Mossèn Damià Estela : mestre i testimoni / Joan Busquets i Dalmau ; pròleg de Lluís Guinó i Subirós ; epíleg de Salvador Garcia-Arbós
Busquets i Dalmau, Joan


Besalú ; Girona : Ajuntament de Besalú : Diputació de Girona, 2011
Referències bibliogràfiques. Inclou: selecció d'escrits publicats de Damià Estela.
ISBN 9788460652526

33 anys de mestre a Besalú / Pere Cerro i Gelis
Cerro i Gelis, Pere


Besalú : Ajuntament de Besalú, 2009
195 p., [46] p. de làm. : il. col ; 21 cm

Moltes gràcies, Isabel i Rosanna!



En: El Soroll de les Fonts, Núm. 73 (juny 2021), p. 36-37