Joan Parera Casanovas (1884-1939), creador de la marca Varon Dandy / Núria Casals
Casals Cortés, Núria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 7-41 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquesta ponència fa una aproximació a la figura de l'empresari Joan Parera Casanovas (Granollers, 1884 - Barcelona, 1939), que l'any 1912 va adquirir una petita fàbrica de perfums de Badalona i la convertí en una de les més destacades del país. La marca Varon Dandy per a homes, que va crear el 1922 i anuncià amb campanyes publicitàries importants a la premsa i a la ràdio, tindria en el futur una gran projecció internacional, sobretot als mercats de l'Amèrica Central i del Sud. Entre altres marques conegudes, va produir també Tentación i Cocaína en flor, dissenyades exclusivament per a dones, la colònia Pin's, orientada a tota la família, i Gong. Resident a Badalo-na des del començament del segle XX, sempre va mantenir el contacte amb Granollers, participant de la seva vida cultural i social, i es va convertir en un dels seus benefactors, motiu pel qual l'any 1934 en va ser nomenat fill predilecte.

La Indústria de l'os a l'entorn del decumanus de Baetulo / Maria Font Puigsech, Esther Gurri Costa
Font Puigsech, Maria


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 7-34 : il.
Notes. Bibliografia.

Aquest article sintetitza la recerca d'un treball de final de grau sobre la indústria òssia de la ciutat romana de Baetulo i un aprofundiment posterior. L'estudi es focalitza, sobretot, en la classificació tipològica i funcional dels objectes estudiats, apareguts al decumanus maximus de la ciutat romana, on es va localitzar un taller d'os amb nombroses restes de la producció d'aquesta indústria. També s'analitza el coneixement de l'artesania de l'os i les diferents zones de producció localitzades arreu de la península Ibèrica i en una part de França.

Temps i comunitat a la festa de Badalona : les campanes de Santa Maria i el seu toc manual al llarg dels segles XV-XX / Nil Rider Enrique
Rider Enrique, Nil


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 35-54 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

Les campanes han estat un instrument imprescindible per a la societat, com a mínim des dels segles XI i XII i, amb poca variació, fins a l'actualitat. La comunicació comunitària, feta des del campanar estant, és vigent des de l'edat mitjana fins a la mecanització, ben entrat el segle XX. Inclús les hores civils, d'un rellotge suposadament municipal, sonen des de la mateixa torre de l'església. En aquest article es pretén repassar la història de les campanes de Santa Maria de Badalona i la producció del seu so, des de la baixa edat mitjana fins, pràcticament, els nostres dies. En resum, s'analitzarà el fenomen comunicatiu, i els mitjans que hi havia per fer-lo, des del campanar de Santa Maria.

Un Llinatge nouvingut a la Badalona del segle XV : els Leget / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 55-81 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

El present treball dona a conèixer un conjunt de documentació que posa al descobert l'arribada d'un llinatge a Badalona a inici del segle XV: els Leget. D'una banda, Guillem Leget, ciutadà de Barcelona, va comprar el mas Gotmar, però no tindrà descendència masculina. De l'altra, Pere Leget, procedent de Granollers, es va unir en segones núpcies amb un pubilla de Badalona, on va exercir de ferrer. Com que els seus fills i nets es van casar amb joves d'altres famílies de la població o de la rodalia, aquesta branca es va assentar amb força a la localitat.

La Masia de Ca l'Andal : 10 segles d'història d'aquesta finca de propietat municipal / M. Dolors Nieto Sabater
Nieto i Sabater, M. Dolors


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 82-101 : il.
Notes.

La masia de Ca l'Andal, de propietat municipal des de l'any 2008, destinada a ser un equipament públic (encara a determinar) al barri de Bufalà, és un dels edificis més singulars i amb més història de la ciutat. A l'article es detalla com és i què caracteritza l'edifici actual i, s'analitzen les accions que s'hi han dut a terme al llarg dels segles des del que semblen els seus inicis al segle XI, fins a l'actual segle XXI. També els propietaris i els usos per als quals ha servit. L'objectiu és conèixer com més millor aquest edifici del patrimoni historicoartístic de Badalona, tenir elements per apreciar-lo, posar-lo en valor, saber-lo conservar i disposar de bona informació a considerar quan s'hagin de decidir les actuacions de reforma i consolidació que caldrà fer-hi abans de rehabilitar-lo i adequar-lo a l'equipament públic que es determini.

Les Lliçons de català de Baldiri Faura, un badaloní amic de Pompeu Fabra / Josep Faura i Pujol, Neus Faura i Pujol
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 102-117 : il.
Bibliografia. Notes.

Baldiri Faura i Badia (1898-1985) va ser un badaloní d'adopció, però de soca-rel com a resultat, des de ben jove, d'una profunda vinculació amb la ciutat a través de l'associacionisme cultural. Va conèixer personalment Pompeu Fabra, de qui va rebre una notable influència tant en la seva professió, relacionada amb les arts gràfiques, com en el seu amor i interès per la llengua catalana. Va arribar a ser un expert en la reforma lingüística fabriana, que va contribuir a donar a conèixer i a estendre mitjançant la supervisió de textos i la docència. Durant el règim franquista va afrontar amb prudència la situació de repressió generalitzada, malgrat que mai no van decaure ni el seu interès per la llengua ni el compromís en la seva recuperació. Les Lliçons de català són la mostra més evident de la formació lingüística i del vessant didàctic de l'autor, i en aquest article les fem objecte d'una anàlisi i d'una valoració.

Records / Josep Maria Elias Sors
Elias Sors, Josep Maria


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 11 (desembre 2021), p. 5-17: il.

Entrevista amb el Dr. Pere Alberch, director del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid / Jordi Nebot
Nebot i Obon, Jordi


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 6 (1991) , p. 69-73 : il.

Monestir de Sant Jeroni de la Murtra / Itinerari i notes: Juanjo Fernández
Fernández, Juanjo


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 6 (desembre 2016), p. 49-52 : il. (Dossier. Monetirs i ermites, 3) 
Bibliografia.

José Matamoros, de quan nosaltres erem emigrants / Vicent Matamoros, Ramon Adell
Matamoros Sanz, Vicent


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 70 (setembre-octubre 2002), p. 16-17 : il. (Oficis i costums) 

Consum d'embotits en època romana. Del registre arqueològic a la divulgació històrica / Albert Masat, Clara Forn
Masat Barcina, Albert


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 141-147 : il.
Resums en català i anglès.

L'activitat humana, sovint, no deixa un registre intel·ligible. És per aquest motiu que la metodologia utilitzada per l'arqueologia experimental és l'adequada per tal de verificar o rebatre hipòtesis a partir de processos productius i d'estris que no han perdurat, com és el cas de l'elaboració i el consum de viandes. A través de les dades de què disposem procedents d'un abocador d'ossos, recrearem la preparació i el processament de la carn per elaborar embotits a partir de les receptes d'Apici, amb l'objectiu de comparar el registre del nostre procés amb el de les restes arqueològiques, així com també recuperar el gust, la textura i l'olor de la cuina romana per finalment poder-los presentar al públic.

Arqueología experimental en el Museo, una experiencia sensorial / Clara Forn, Esther Espejo
Forn i Perramon, Clara


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 155-161 : il.
Resums en castellà i anglès.

Des de 2006, el museu de Badalona ha renovat tots els espais visitables de la ciutat romana de Baetulo amb una proposta museogràfica que estimula els sentits del visitant i cregui un discurs centrat en la història de la vida quotidiana. Aquest nou enfocament ha convertit a l'usuari del museu, en actor principal d'una experiència, situant-lo en un espai envolupant. Al mateix temps, el museu ha creat una línia de divulgació amb l'objectiu de transmetre el llegat romà a través de l'experimentació.

Thymiateria en forma de cap femení la Laietània / Pedro Otiña Hermoso
Otiña Hermoso, Pedro


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 18 (1996) , p. 5-22 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Excursio d'empresa de Perfumeria Parera, de Badalona : setembre 1928, Col·lecció Abelard Chimisanas / Núria Casals Cortés
Casals Cortés, Núria


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 46 (desembre 2023), p. 3 : il (Una imatge, una història) 

Estrategias para la regeneración sostenible de asentamientos turísticos en la costa mediterránea. Proyectos de rehabilitación arquitectónica. / Anna Martínez Duran, Jordi Gordon Guerra, Xavier Martín Tost, Anna Peguero Piquer



En: Jornadas de Investigación Emergente en Conservación y Restauración de Patrimonio, Valencia, del 22-24 de septiembre 2014


La comunicación presenta los siete proyectos de rehabilitación que han resultado de las investigaciones que el grupo IAM, URL, ha desarrollado a través del proyecto I+D "Estrategias para la regeneración sostenible de asentamientos turísticos en la costa mediterránea", coordinado con la UPValencia en los años 2012-14. Dichos proyectos se han desarrollado por estudiantes del máster MPIA, arquitectos en formación doctoral, y miembros del IAM, especialistas en el proyecto arquitectónico, el territorio y la sostenibilidad. Dicha investigación propone la rehabilitación del patrimonio arquitectónico en desuso en el litoral como motor de regeneración del entorno en el que se sitúa. El primer paso fue la realización de un mapa tipológico de la costa catalana y de planos territoriales de las diferentes zonas en las que se situaban los objetos de estudio, con el objetivo de detectar las distintas problemáticas. Se definieron siete tipologías, sobre las que se desarrollaron los proyectos de regeneración: 1- Industria hotelera en las ciudades turísticas del litoral: Reforma de dos hoteles en el casco urbano de Sant Feliu de Guíxols, actualmente en proceso de subasta pública. 2- Grandes recintos de equipamiento en primera línea de costa: Antiguo Sanatorio de La Savinosa, en Tarragona, para el que se plantea un nuevo uso hotelero, cultural y de ocio. 3- Asentamientos turísticos de baja densidad: Conversión del hotel Cala Vinya, en desuso, en apartamentos tutelados, y rehabilitación de los servicios y espacios públicos comunes. 4- Usos culturales en frentes marítimos: Escenario para el festival de verano "Porta Ferrada" y marina seca enel puerto de Sant Feliu, generando nuevos espacios de paseo y ocio ligados al paisaje de la bahía. 5- Hotel emblemático: El hotel Panorama de Sant Feliu de Guíxols, singular por su enclave y su potencial para regenerar el entorno y personalizar el skyline de la ciudad. 6- Recuperación de la memoria histórica: Edificio de la destilería "Anis del Mono" en la playa de Badalona, para evitar su desaparición y mantener así un patrimonio histórico de gran valor para la ciudad. 7- Reconversión de servicios e infraestructuras: Estación de ferrocarril de Premià de Mar, con el objetivo de resolver la relación de estos pueblos con su frente marítimo, actualmente fracturada por el paso de trenes y vehículos. Los proyectos de rehabilitación de estos edificios, con la incorporación de nuevos usos ligados al turismo, han contemplado como prioritarios el mantenimiento de las características arquitectónicas y paisajísticas de los diferentes enclaves, así como la incorporación de criterios de sostenibilidad, en la construcción y en el uso, con la aplicación de sistemas pasivos de eficiencia energética. La resolución de estos casos concretos ha permitido extraer unas posibles estrategias de regeneración. El objetivo es definir unas pautas de actuación aplicables en casos parecidos, incluso por los organismos y las instituciones implicados.

El Ilmo. Sr. Director general de Propios y Arbitrios del Reino me comunica con fecha 19 de julio la Real resolucion siguiente, El Escmo. Sr. Secretario de Estado y del Despacho de Hacienda me ha dirigido con fecha 12 del actual la Real órden que sigue ..., El Rey N. S. se ha enterado de lo consultado por la Junta Suprema Patrimonial en virtud del espediente instruido á consecuencia de la instancia de José Comas, vecino de Badalona y Manuel Pruneda de Sant Feliu de Guixols en ese Principado en solicitud de establecimientos de carnicerías ...

Superintendència General de Catalunya.


Barcelona? : [s.n.], [1831]
[1] f. ; 21 cm
Espais en blanc per anotar-hi el tractament protocol·lari i a quí s'adreça: Al Ayuntamiento de ... Text datat a Barcelona el 8 d'agost de 1831. Circular signada per Pedro Alcántara Diaz de Labandero. Tít. obtingut de les primeres línies de text, el precedeix: Subdelegacion de Propios y Arbitrios de la Provincia de Cataluña. Circular.

El Govern municipal de Badalona : una prova de la seva existència a final del segle XV / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 7-19 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

La troballa d'un document inèdit de 1486 mostra com a Badalona existia aleshores una institució pròpia dels règims municipals catalans abans del Decret de Nova Planta: els jurats. Jaume Arenys, Antoni Banús i Antoni Benet, que detenien aquell any el càrrec de jurats, apareixen fent gestions relacionades amb el conjunt de la població o universitat de Badalona, concretament ocupant- se del pagament de l'assistència jurídica en litigis. Aquest fet constata que, a la penúltima dècada del segle XV , Badalona havia assolit la configuració desenvolupada pròpia de les poblacions o universitats catalanes.

Intervenció de conservació-restauració de la taula central del retaule de Sant Sebastià del monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona. Estudi de la tècnica i els materials emprats per l'artista/es / Rosa Marina Ruiz Formento
Ruiz Formento, Rosa Marina


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 20-42 : il.
Notes. Bibliografia.

La intervenció de conservació-restauració ha propiciat l'estudi de la tècnica i materials originals emprats en la realització de la taula de sant Sebastià, així com els afegits en intervencions posteriors. La informació obtinguda pot ajudar en l'atribució de l'obra.

La Família Coll, Badalona i la finca de can Coll i Pujol : de ca l'Esparter a la urbanització Coll i Pujol (1777-1924) / Anna Hernández Tudela, Francesc Palacio Serra
Hernández Tudela, Anna


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 43-82 : il.
Notes.

Destruïda i venuda a trossos als anys vint, Can Coll i Pujol, antigament coneguda com a Ca l'Esparter , va ser una important finca rústica de Badalona, així com una casa d'estiueig. Va ser propietat d'una família barcelonina, els màxims exponents de la qual van ser els germans Joan i Ramon Coll i Pujol, el primer advocat, polític i alcalde de Barcelona, i el segon, metge. Aquesta finca és, sens dubte, un excel·lent exemple d'una masia ensenyorida, de la mateixa manera que ho va ser en el seu moment la també badalonina de Ca l'Arnús; tanmateix, Can Coll i Pujol va esdevenir simbòlica, en una data molt matinera, de la destrucció i pèrdua d'un patrimoni arquitectònic i paisatgístic de la ciutat que van lamentar posteriorment els badalonins. No obstant això, disposem de magnífiques fotografies de la casa i de la finca que han permès reconstruir-la i fer-nos una idea de la seva magnificència, alhora que hem estudiat a la família Coll i l'estreta relació que van tenir amb Badalona des de finals de segle XVIII.

El Grup REM : la revolta de la cultura, la cultura de la revolta / Jordi Font-Agustí, Joan Sansa Hurtado, Olga Vidal Jiménez
Font i Agustí, Jordi


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 83-98 : il.
Notes.

Història i evolució de dos grups de teatre badalonins dels anys setanta i primers vuitanta, encapçalats per Armonía Rodríguez: el S'estira i s'arronsa, nascut a finals del franquisme entre un grup d'estudiants de l'Institut Albèniz de Badalona, i la Universitat Lliure de Teatre, que volia oferir una alternativa teatral a la ciutat en el marc dels ajuntaments democràtics que havien de constituir-se l'any 1978. Encerts i dificultats a l'hora de formar professionals i de generar nous públics de cara a la consecució d'un teatre municipal que oferís una programació estable i regular amb una companyia pròpia.L'any 1957, enmig del desert cultural badaloní de postguerra, una colla formada sobretot per artistes plàstics començà a reunir-se amb voluntat de de ser un grup d'acció cultural. El nucli central era constituït per Esther Estruch, Julià Garcia, Julianus , Maria Niubó, Joaquim Sarriera, Josep Villaubí, Maria Teresa Roca i Joan Argenté. No van tenir mai manifest fundacional ni van emprar un únic estil pictòric, però sí que van aconseguir presentar la seva obra abstracta a la ciutat, entrar en contacte amb les avantguardes de Barcelona a través de Maria Aurèlia Capmany i Arnau Puig i fer que, a Badalona, hi exposessin artistes com Josep Maria García-Llort, Maria Girona, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria Subirachs, Joan-Josep Tharrats, José Ma Martorell o Oriol Bohigas. L'aventura com a grup, que es va anomenar REM, va durar uns quatre anys i va ser com una alenada de modernitat. Després, els seus membres van continuar amb les seves produccions respectives i alguns van explorar altres disciplines.