Historiografia de la prehistòria del territori de Girona / Narcís Soler Masferrer
Soler Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 13-64 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

El que sabem de la prehistòria gironina s'ha anat guanyant al llarg del temps, des de la troballa casual de ceràmica prehistòrica a can Pau Birol i les primeres visites a la cova de les Goges de Sant Julià de Ramis fins avui. Durant un llarg període les dades les va proporcionar la recerca voluntariosa de persones benemèrites que s'hi van interessar. Les primeres exploracions sistemàtiques les portà a terme l'Institut d'Estudis Catalans als anys vint i trenta del segle passat. La segona meitat de segle el Museu Arqueològic, el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i la Universitat de Girona van anar assumint la major part de la recerca. Hi ha tingut un paper destacat l'Associació Arqueològica de Girona, especialment en la identificació del paleolític inferior de Catalunya. Des dels anys noranta una carta arqueològica cada vegada més completa és la base de les excavacions preventives que acompanyen els treballs en infraestructures, construcció i remodelació, que són els que actualment aporten nous jaciments. Amb tot, no totes les etapes de la prehistòria estan ben representades al territori de Girona.

Món antic i alta edat mitjana a Girona en la historiografia d'ençà de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins (1946-2023) / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 65-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

En els setanta-cinc anys que van de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins al 2022 en el camp històric que aniria dels inicis de la conquesta romana (218 aC) a la fi del primer mil·lenni de l'era, els canvis han estat tan enormes gràcies a la recerca arqueològica, que, mirat en perspectiva i des de fora, sorprenen. El canvi de paradigma s'hauria de situar a les acaballes de la vuitena dècada del segle XX i hi tingué molt a veure la consolidació i el creixement del Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques (1975) i la creació del Col·legi Universitari de Girona (Universitat Autònoma de Barcelona) (1969) que esdevingué més endavant (1992) la Universitat de Girona. Aquesta dinàmica engrescadora està en perill d'estroncar-se.

La Historiografia davant d'un "festí documental" : estudis sobre la Girona de la baixa edat mitjana i reptes pendents / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 79-112 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

La Girona més moderna (segles XV-XIX) : propostes històriques per entendre la ciutat / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 113-162 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

Aquesta ponència fa un estat de la qüestió historiogràfic global generat a l'entorn de la ciutat de Girona entre els segles XV i XIX, incardinant aquesta recerca en tendències més genèriques i fent propostes de cara a futures investigacions.

Historiografia contemporània de Girona : balanç i prespectives / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 163-182 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

El conreu de la història sobre la Girona contemporània és un edifici en construcció permanent. La producció analitzada revela una bibliografia molt variada, però de qualitat desigual i irregular. Ha sortit a la llum, sobretot, gràcies a la promoció de les institucions polítiques, editorials i entitats privades. Tenim moltes més monografies, més treballs de detall, que visions generals i estudis integrats. Els interessos de poder que animen la recerca, i els que condicionen la publicació dels resultats, ajuden a explicar la marginació de determinats temes i els controls que no són exclusius dels sistemes totalitaris.

Notes al voltant del monestir de Sant Domènec de Balaguer / Joan Foguet Sans, Carme Plaza Arqué
Foguet Sans, Joan


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 13-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El convent de Balaguer va ser una iniciativa del comte Ermengol X d'Urgell (1314), tot i que no se'n va completar la construcció fins a finals del segle XIV. La gran etapa de la construcció del convent de predicadors van ser els temps del comte Pere I d'Urgell. Com els seus avantpassats, va ser un home sensible a l'art, i en les seves construccions es va emmirallar en les de la reialesa contemporània.

En temps del papa Joan XXII (1316-1323-1334) / Joan J. Busqueta
Busqueta i Riu, Joan J.


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 25-33 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Ponència que tracta alguns aspectes d'una de les èpoques més interessants de la història del pontificat romà: els anys del papa Joan XXII durant l'estada de la cúria a Avinyó. Un període clau en la reorganització de la cúria pontifícia i la centralització del poder a l'Església.

Els Dimonis de l'inquisidor: la demonologia en la vida i l'obra de Nicolau Eimeric / Pau Castell Granados
Castell i Granados, Pau


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 35-52 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Títols i resums en català i anglès.

La demonologia ocupa un lloc preeminent en els escrits de Nicolau Eimeric i en la seva actuació com a inquisidor de la fe. Les reflexions formulades en el seu tractat de 1359 Contra christianos demones invocantes, integrades a continuació en el seu. Directorium inquisitorum de 1376, tingueren també el seu reflex en l'àmbit judicial durant la seva controvertida carrera inquisitorial, i. contribuïren als processos de demonització de l'heretgia i d'heretització de la màgia.

La Lluita sostinguda de la darrera comtessa d'Urgell : la infanta Isabel d'Aragó (1377-1423), una dona que no es va rendir / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 57-73 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Sobre la infanta Isabel d'Aragó, tot i que la historiografia ens l'ha volgut presentar com una dona resignada, l'ampliació de la recerca documental, en canvi, ens mostra la seva personalitat lluitadora. Quan el seu marit, el comte Jaume II d'Urgell, és empresonat de per vida i confiscats tots els béns pel seu rival a la Corona, defensa de forma incansable els seus drets i els de la seva família. No hi renuncia fàcilment, tot i les pressions a què és sotmesa per part del nou rei Ferran i els enganys per part del seu successor, Alfons el Magnànim. Tampoc està en contra de la seva sogra, Margarida de Montferrat, com sovint s'ha afirmat, sinó que hi col·labora en les ambaixades i els intents d'alliberar Jaume d'Urgell. Tot i els seus esforços, no aconsegueix alleugerir la presó del seu espòs ni tampoc poder dedicar-se a la cura de les seves filles, que li són arrabassades. En els afers polítics, mostra una actitud conciliadora i intenta mantenir relacions cordials amb el nou rei. La seva figura és especialment recordada perquè va negociar els tractes de la rendició de Balaguer, va aconseguir una sortida al setge i, per tant, va evitar mals majors.

Bioarqueologia de la maternitat a al-Àndalus : dues embarassades i restes d'individus perinatals a la màqbara del Pla d'Almatà (Balaguer) / Júlia Olivé
Olivé, Júlia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 75-79 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La maternitat i la criança dels nadons són elements clau en la vida dels individus que condicionen altament la seva salut i capacitat de supervivència. Mitjançant un estudi multidisciplinari centrat en dos esquelets de sexe femení i dos individus perinatals procedents de la màqbara del Pla d'Almatà (Balaguer). Aquest article fa un recull de les dades de caràcter antropològic i bioarqueològic que fan referència als habitants de madîna Balaghí i el seu context biocultural per fer una aproximació als riscos i els canvis que la maternitat podia suposar en les dones que habitaven aquesta madina.

L'Experiència maternal de Duoda, comtessa i escriptora del segle IX / Helena Casas Perpinyà
Casas Perpinyà, Helena


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 81-87 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Duoda, aristòcrata franca del segle IX, visqué les convulses disputes dels nobles carolingis per la successió de l'imperi i el control del territori. L'any 841 el marit de Duoda s'endugué els seus dos fills a la cort de Carles el Calb (823-877) per demostrar la seva fidelitat al nou monarca. El Liber Manualis és l'obra que ella escrigué per poder fer de mare i guiar els seus fills més enllà de la seva absència i de la voluntat del seu marit. Aquest article ofereix un recorregut per la vida d'aquesta autora, amb especial atenció a la seva experiència maternal, i en recull les aportacions bibliogràfiques més rellevants.

Joan Parera Casanovas (1884-1939), creador de la marca Varon Dandy / Núria Casals
Casals Cortés, Núria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 7-41 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquesta ponència fa una aproximació a la figura de l'empresari Joan Parera Casanovas (Granollers, 1884 - Barcelona, 1939), que l'any 1912 va adquirir una petita fàbrica de perfums de Badalona i la convertí en una de les més destacades del país. La marca Varon Dandy per a homes, que va crear el 1922 i anuncià amb campanyes publicitàries importants a la premsa i a la ràdio, tindria en el futur una gran projecció internacional, sobretot als mercats de l'Amèrica Central i del Sud. Entre altres marques conegudes, va produir també Tentación i Cocaína en flor, dissenyades exclusivament per a dones, la colònia Pin's, orientada a tota la família, i Gong. Resident a Badalo-na des del començament del segle XX, sempre va mantenir el contacte amb Granollers, participant de la seva vida cultural i social, i es va convertir en un dels seus benefactors, motiu pel qual l'any 1934 en va ser nomenat fill predilecte.

Fustes vallesanes per les esquadres del rei : els boscos del Vallès Oriental i la construcció naval (segles XVI-XVIII) / Alfredo Chamorro Esteban
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 43-66 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant segles, els boscos del Vallès han estat explotats per a la construcció naval a les drassanes de Barcelona. A partir de la segona meitat del segle XVI, el rei encarregà a les drassanes la construcció de desenes de galeres per poder fer front a l'amenaça turca. Bona part de les fustes utilitza-des per a la fabricació d'aquestes embarcacions procedien dels boscos més propers a la ciutat. La necessitat d'accedir a reserves de fusta de proximitat per estalviar-ne les despeses de transport fins a Barcelona va exposar els boscos vallesans a aquesta explotació forestal sistemàtica durant segles. El present article analitza l'explotació forestal dels boscos de la comarca del Vallès Oriental durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'objectiu és presentar l'estat dels boscos vallesans al llarg dels segles moderns per entendre millor la situació forestal actual de la comarca.

L'Activitat econòmica a Granollers i al Vallès : reptes i oportunitats / Manel Larrosa, Eduard Jiménez
Larrosa i Padró, Manuel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 67-78 : il. (Ponències) 
Resums en català i anglès.

La industrialització que va tenir lloc a Barcelona, Terrassa, Sabadell i Mataró va experimentar, ja fa més de setanta anys, una dispersió i un canvi de localització de l'activitat productiva. Avui, l'eix de l'AP-7 mostra una con-centració industrial que ha superat els vells nuclis i ha aportat un nou pes a ciutats com Granollers o Sant Cugat del Vallès, però també a altres municipis del Vallès. Aquesta transformació suposa una nova configuració de l'activitat econòmica, en què municipis com Granollers o altres poblacions emergents poden tenir un nou paper, i de tot plegat se'n poden treure algunes conclu-sions. En aquesta ponència, s'analitza de forma comparativa la localització de l'activitat econòmica de Granollers i altres ciutats mitjanes del Vallès (Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Vallès) per fer ressortir les especificitats del cas de Granollers i les oportunitats i els reptes que se'n deriven.

La Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor : passat i present d'un campanar singular / Oscar Farrerons Vidal, Higini Herrero Baró
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 79-107 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Sant Pere de Vilamajor és un extens terme municipal de gran valor natural i històric, que s'insereix en la història de Catalunya. La Torre Roja és un campanar romànic quasi mil·lenari, de força interès arquitectònic i monumental, que ha experimentat modificacions al llarg de la seva vida, i que havia arribat fins ben entrat el segle XXI amb greus problemàtiques de manteniment. Les patologies han estat resoltes per les obres de restauració que va portar terme la Generalitat de Catalunya durant els anys 2023 i 2024, amb la pretensió d'aconseguir un triple objectiu: garantir la conservació del monument, dotar-lo de mesures de seguretat i renovar-ne les instal·lacions obsoletes perquè el públic el pugui visitar. Un cop acabades les obres, des del centre La Mongia de Vilamajor s'organitzaran visites guiades i activitats de divulgació i interpretació del nucli fortificat de la Força i de la Torre Roja.

L'Aigua i el paisatge / Josep Mascaró i Català
Mascaró i Català, Josep


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 253-257 : gràf
 (Ponències) 

La Naturalesa com a objecte de consum (transcripció de la gravació magnetofònica) / Lluís Racionero i Grau
Racionero i Grau, Lluís


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 223-228
 (Ponències) 

Comentaris sobre l'Estany de Banyoles i la seva vegetació / Oriol de Bolòs i Capdevila
Bolòs i Capdevila, Oriol de


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 133-137
 (Ponències) 

Ecosistemes microbians de l'Estany de Banyoles i avaluació del perill de contaminació / Ricard Guerrero i Moreno
Guerrero i Moreno, Ricard


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 125-131 : gràf
 (Ponències) 

Arqueologia dels fenòmens climàtics : clima i reconstrucció paleoclimàtica a través de l'arqueologia / Georgina Prats
Prats Ferrando, Georgina


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 11-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball posa en relleu la interconnexió entre les societats humanes i el clima per subratllar que l'evolució de la humanitat s'ha desenvolupat en un món caracteritzat per canvis climàtics constants i una inestabilitat inherent. Es destaca la importància de la reconstrucció paleoclimática, que permet entendre les condicions climàtiques del passat i com han influït en el paisatge i les comunitats humanes. En particular, s'expliquen les variacions climàtiques que van tenir lloc durant el cuaternari, inclòs el plistoceno, amb les glaciacions, i l'holocè, amb l'augment gradual de les temperatures mitjanes i la humitat. S'analitzen, a més, les conseqüències del clima passat sobre el medi ambient i els recursos necessaris per a la supervivència humana, i es detallen casos específics, com ara l'abandonament de la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, presumptament motivat per factors climàtics, i la devastadora rubinada de Santa Tecla que va afectar la ciutat de Tàrrega el 1874, unes situacions que exemplifiquen la complexitat de les interaccions entre els fenòmens climàtics i les societats humanes, i destaquen la importància d'entendre el passat climàtic per afrontar els reptes del present i el futur.