Els Soldats garriguencs malalts, ferits i morts : que passen per l'Hospital General de Catalunya de Barcelona entre el 18 de juliol de 1936 i el dia 1 d'abril de 1939 i posteriors / Gerard Bellmunt Quintana
Bellmunt Quintana, Gerard


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 17-30 : il. (El riu de la història) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

El Llarg pont de la mar blava : garriguencs exiliats a llatinoamèrica en els primers anys del franquisme / Josep Rubió Sobrepere
Rubió i Sobrepere, Josep


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 39-51 : il. (El riu de la història) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

"Les Garrigues, comarca natural" : el discurs territorial de la revista "Clarí" de la Granadella (1933-1934) / Xavier Franch Sas
Franch Sas, Xavier


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 55-65 : il. (Cabal d'afanys) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

"L'Escola" i "Cultura infantil" : dues publicacions escolars a les Garrigues / Xavier Franch Sas
Franch Sas, Xavier


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 75-84 : il. (Cabal d'afanys) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

Quan el temps no sabia ploure / Josep M. Pasqual Palau
Pasqual i Palau, Josep Maria


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 91-94 : il. (Pels camins de l'aigua) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

Amb les dades de pluja de dues estacions meteorològiques de les Garrigues (ss. XX-XXI), el treball s'endinsa en el passat per intentar documentar els cicles eixuts que ens han afectat amb més duresa.

Sequeres compartides / Anton Bundó i Nin
Bundó i Nin, Anton


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 105-110 : il. (Pels camins de l'aigua) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

Quan l'aigua no cau del cel però dona nom a la terra : hidronímica de Senan / Rosa M. Anglès i Nicolàs i Ernestina Vallverdú i Briansó
Anglès i Nicolàs, Rosa M.


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 111-119 : il. (Pels camins de l'aigua) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

Senan, un municipi administrativament pertanyent a la Conca de Barberà, té la geografia i la història que l'agermanen amb les Garrigues. Des de sempre ha estat un lloc sec, fet que es reflecteix en la toponímia: bona part de les terres del terme tenen un nom relacionat amb l'aigua, característica que indica el valor que hi ha tingut al llarg de la història. Presentem un recull sistemàtic i acurat de tots els topònims i antropònims relacionats amb aquest element.

Entre el flagell i el paradís : l'aigua del demà / Maribel Pedrol Esteve, Josep Maria Escribà Bonastre
Pedrol Esteve, Maribel


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 159-161 : il. (Diàleg i Col·loqui) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga).

Oli d'oliva i cooperativisme a la Catalunya de Ponent. La Cooperativa La Granadella (1920-2022) / [ressenya de:] Enric Saguer
Saguer i Hom, Enric


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 21, núm. 1 (febrero 2025), p. 176-178 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Oli d'oliva i cooperativisme a la Catalunya de Ponent. La Cooperativa La Granadella (1920-2022) / Ramon Ramon-Muñoz. Juneda : Fonoll, 2023

Oli d'oliva i cooperativisme a la Catalunya de Ponent. La Cooperativa la Granadella (1920-2022) / [ressenya de] Ramon Soler-Becerro
Colomé i Ferrer, Josep


En: Historia agraria. Murcia, 94 (Diciembre 2024), 254-259 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Oli d'oliva i cooperativisme a la Catalunya de Ponent : la Cooperativa la Granadella (1920-2022) / Ramon Ramon Muñoz. Juneda : Fonoll, 2023

Garriga : Dossier Juneda : pels camins de l'aigua [II Jornada Garriga Juneda, 4 i 5 de maig del 2024]

Jornada Garriga (2es : 2024 )


[Borges Blanques] : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2024
166 p. : il. ; 30 cm
ISBN 9788409471409

El 4 i 5 de maig del 2024 va tenir lloc a Juneda la segona Jornada Garriga. El Centre d'Estudis de les Garrigues donava continuïtat, així, al canvi nom de les tradicionals Trobades d'Estudiosos de les Garrigues que, de manera biennal, es van celebrar durant més de 20 anys, des del 1997. El canvi de nom era motivat pel nou enfocament que es va voler donar a les trobades des de la del 2022 a Bovera, un format que passava per tenir un eix temàtic, un col·loqui i algunes activitats paral·leles. La de Bovera va ser la primera jornada Garriga i la de Juneda, celebrada al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, la segona, en aquest cas centrada en qüestions relacionades amb l'aigua. S'hi van presentar setze treballs, que ara queden recollits en aquest volum.

Garriga : dossier



2022-
[Borges Blanques] : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2022-
Il. ; 30 cm. Periodicitat desconeguda.
Bibliografia. Títol anterior : Trobada d'estudiosos de les Garrigues. Cada vol. té un títol distintiu, corresponent al lloc de realització de la Jornada. Descripció basada en: 01 (2022).
ISSN 2938-2440

Arqueologia dels fenòmens climàtics : clima i reconstrucció paleoclimàtica a través de l'arqueologia / Georgina Prats
Prats Ferrando, Georgina


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 11-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball posa en relleu la interconnexió entre les societats humanes i el clima per subratllar que l'evolució de la humanitat s'ha desenvolupat en un món caracteritzat per canvis climàtics constants i una inestabilitat inherent. Es destaca la importància de la reconstrucció paleoclimática, que permet entendre les condicions climàtiques del passat i com han influït en el paisatge i les comunitats humanes. En particular, s'expliquen les variacions climàtiques que van tenir lloc durant el cuaternari, inclòs el plistoceno, amb les glaciacions, i l'holocè, amb l'augment gradual de les temperatures mitjanes i la humitat. S'analitzen, a més, les conseqüències del clima passat sobre el medi ambient i els recursos necessaris per a la supervivència humana, i es detallen casos específics, com ara l'abandonament de la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, presumptament motivat per factors climàtics, i la devastadora rubinada de Santa Tecla que va afectar la ciutat de Tàrrega el 1874, unes situacions que exemplifiquen la complexitat de les interaccions entre els fenòmens climàtics i les societats humanes, i destaquen la importància d'entendre el passat climàtic per afrontar els reptes del present i el futur.

La Vinya i la fil·loxera a la zona mediterrània catalana : les terres de Lleida: oportunitats inicials i crisi final (1868-1910) / Enric Vicedo
Vicedo i Rius, Enric


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 23-33 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La fil·loxera arribà a França des dels Estats Units el 1863 i s'estengué ràpidament pels vinyars europeus. A Europa es cultivava una sola espècie, Vitis vinifera, a la qual l'insecte atacava les arrels, però era menys efectiva a la part aèria de la planta, motiu pel qual la replantada es feu emprant com a portaempelts vinyes americanes d'espècies de vinya d'arrels resistents a la fil·loxera, com Vitis rupestris de lot, i empeltant les varietats locals. L'afectació de les vinyes franceses primer i les catalanes des de 1879 a partir de l'Empordà possibilitaren l'expansió de la vinya a les terres de Lleida, que no rebé la fil·loxera fins a 1895. La vinya es plantà fins i tot en les terres de reg, però amb Vitis vinifera. La recuperació de la producció vitivinícola francesa i d'altres zones que tingueren la malaltia en primer lloc restà possibilitats de replantació a les terres de Lleida, que només assolí entorn un 13 per cent del màxim d'hectàrees que havia tingut.

Manufactures inèdites d'argenteria gòtica a les comarques de l'Urgell i les Garrigues / A. Martínez Subías
Martínez Subías, Antonio


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 28 (2006) , p. 281-298
Notes a peu de pàgina.

En el present treball es donen a conèixer quatre nous objectes litúrgics d'argenteria gòtica localitzats en diverses poblacions de les comarques de L'Urgell i Les Garrigues. Es tracta de dues creus processionals que es conserven a la parròquia de Santa Maria de Els Omells de Na Gaia, el Reliquiari de la Santa Espina del Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona i un Cibori pediculat de la parròquia de santa Maria de El Vilosell.

Oli d'oliva i cooperativisme a la Catalunya de Ponent : la Cooperativa la Granadella (1920-2022) / Ramon Ramon Muñoz ; amb la col·laboració de Carmel Aran Moyà, Judit Flix Guiu, Adelina Freixinet Ballesté, Josep Maria Sentís Suñé, Miquel Àngel Solé Riera, Enric Vicedo Rius
Ramon i Muñoz, Ramon


Juneda : Fonoll, 2023
580 p. : il. col. ; 24 cm (Lo Plançò, 26) 
Bibliografia.
ISBN 9788412697759

Durant les primeres dècades del segle XX, a la Catalunya de Ponent va tenir lloc una forta expansió del moviment cooperatiu. A la comarca de les Garrigues, i en el sector de l'oli d'oliva -un producte de primer ordre per a l'economia comarcal-, la creació de sindicats agrícoles també va créixer de manera molt intensa. Una d'aquestes noves entitats fou el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Sant Antoni Abat, nascut el 1920 a la Granadella, a les Garrigues Altes. Per dimensions, aviat sobresortí entre la resta de cooperatives productores d'olid'oliva de les terres de Lleida, una rellevància que actualment encara manté. Aquest llibre explica els orígens i la trajectòria del que ra és la Cooperativa la Granadella i Secció de Crèdit ant Antoni Abat, SCCL. En fer-ho, s'endinsa en alguns els aspectes més rellevants de la història del sindicalisme agrari català, mostra les principals transformacions el conreu de l'olivera i de la producció i comercialització d'oli des de principis del segle XX fins a l'actualitat, posa de manifest el paper que en aquests canvis hi ha tingut el cooperativisme i destaca la resiliència d'alguns dels seus sindicats més rellevants, com el de la Granadella a les terres de Ponent. Tot plegat permet avançar en el coneixement del moviment cooperatiu i del sector de l'oli d'oliva a la Catalunya del darrer segle, un període grans canvis polítics, socials i econòmics, i també pot ferir algunes lliçons de futur, útils per al cooperativisme agrari del segle XXI. (Editorial).

Garriga : Dossier Bovera [I Jornada Garriga. Bovera, 7 i 8 de maig del 2022]

Jornada Garriga (1res : 2022 )


[Borges Blanques] : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2022
161 p. : il. ; 30 cm
ISBN 9788409471409

Els Arxius comarcals de l'Alta Ribagorça i les Garrigues : nous arxius al servei de la ciutadania i les administracions / Enric Cobo Barri
Cobo Barri, Enric


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 45 (juny 2023), p. 18-20 : il. (L'arxiu) 

El Comtat de Prades i la baronia d'Entença en els temps medievals / Ezequiel Gort i Juanpere
Gort i Juanpere, Ezequiel


Barcelona : Rafael Dalmau, 2023
639 p. : il. ; 25 cm
Bibliografia.
ISBN 9788423208920

Jaume II creà, el 1324, el comtat de Prades i la baronia d'Entença, i en féu primer comte i baró el seu fill menor, l'infant Ramon Berenguer. En foren els continuadors els comtes Pere i Joan, la comtessa Joana i el comte Joan Ramon Folc. Eren unes senyories que tenien com a precedent llunyà els territoris andalusins anteriors a la conquesta cristiana, situats entre el castell de Siurana i el riu Ebre i que s'estenien per les actuals comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Priorat i la Ribera d'Ebre. El comtat i la baronia es desenvoluparen en plenitud durant els segles XIV i XV, època que tracta la present obra. Totes dues senyories evolucionaren sota el guiatge d'uns comtes i barons descendents directes del Casal de Barcelona, fins que passaren a formar part del ducat de Cardona l'any 1491. Per primera vegada es presenta una història global del comtat de Prades i la baronia d'Entença, de la seva gent i dels seus comtes, una aportació que permet aprofundir en el coneixement d'una bona part de la Catalunya Nova en els temps medievals i que contribueix a l'equilibri territorial en el coneixement de la història del país. (Editorial).

Investigaciones sobre flora i fauna de la Baja Segarra : pro fomento de los estudios locales / por José J. Piquer y Jover
Piquer i Jover, Josep Joan


En: Ilerda. Lérida, núm. XXVII-XXVIII (1963-1965) , p. 175-187 (Botánica) 
Bibliografia.