Les Dues tradicions. Història espiritual de les espanyes i el gran refús, de Carles Cardó / Lluis M. Moncunill Cirac
Moncunill i Cirac, Lluís M.


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 70 (novembre 2016), p. 49-68 : il. (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina.

Carles Cardó, un home polifacètic que va destacar sobretot com a traductor, poeta i assagista, va deixar una destacada obra escrita. El seu pensament profund i humanista versa en bona part dels seus treballs amb aportacions que van des del camp religiós fins al polític. Justament d'aquest darrer àmbit en destaca Histoire spirituelle des Espagnes: étude historico-psychologique du peuple espagnol, editada a París el 1945 i traduïda per primer cop al català l'any 1977. L'obra, que va causar una forta polèmica a l'Estat espanyol per l'anàlisi que feia de les relacions històriques entre Catalunya i Espanya i pel paper que atribuïa a l'Església catòlica en la darrera guerra civil, és analitzada en aquest article posant espacial èmfasi en el seu capítol vuit, El gran refús, que no va sortir a la llum pública fins el 1994 per exprés desig del mateix autor.

Consideracions al voltant de l'ermita del Rosser de Vallmoll / Josep M. Torrell Pareta
Torrell Pareta, Josep M.


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 70 (novembre 2016), p. 69-92 : il. (Quaderns d'història) 

Aprofitant que enguany celebrem els 450 anys de la benedicció de l'ermita del Roser de Vallmoll, es presenta aquest treball que permet endinsar-nos en aquest edifici religiós des d'un punt de vista arquitectònic. Així, podrem comprovar quina és la seva planta, el seu alçat, el tipus de coberta que presenta i els materials emprats en la seva construcció, a més de la intervenció que l'arquitecte Josep M. Jujol hi va realitzar als anys vint del segle xx. Les il. lustracions que acompanyen l'article ajuden a comprendre molt millor l'estructura i la idea constructiva d'aquesta edifici.

Les Sitges aparegudes al jaciment del Vilar durant les excavacions de 2006 / M. Ester Fabra Salvat
Fabra i Salvat, M. Ester


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 69 (maig 2016), p. 7-24 : il. (Quaderns d'història) 
Bibliografia.

L'any 2006 es va portar a terme una excavació d'urgència dins la zona arqueològica del jaciment ibèric del Vilar. La troballa i l'excavació de sis setges ens han permés conèixer els reompliments que farcien aquestes estructures . Atesos la precarietat i els condicionants d'excavació que pràcticamnet sempre han dificultat el coneixement urbanístic del jaciment , l'estudi i la revisió dels materials apareguts dins les poques estructures que han pogut ser excavades en la seva totalitat és una tasca que ara s'està iniciant.

Els Càlats ibèrics, una forma ceràmica tardana (segles III-I aC) lligada a l'aristocràcia?. Els exemples de Fontscaldes i el Vilar / David Camuña Pardo
Camuña Pardo, David


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 69 (maig 2016), p. 24-48 : il. (Quaderns d'història) 
Bibliografia.

Els càlats són una forma ceràmica molt característica del període ibèric, final (segles III-I aC), presents a la pràctica totalitat dels jaciments cessecans d'aquesta època però sobre la qual encara existeixen molts interrogants . S'han realitzat diversos treballs de catalogació, d'aquesta forma, però encara es desconeix quina en devia ser la utilitat , si era un element lligat a l'aristocràcia o si tenia alguna simbologia ritual. Tanmateix, l'estudi dels contextos arqueològics en que apareixen aquestes pecesen els diferents jaciments on són presents podria ajudar.noa a resoldre aquestes incògnites. Aquesta és la intenció del treball que presentem a continuació.

Notícia sobre els mestres de cases Bartomeu Roig, tracistes i constructors de Sant Joan de Valls / Josep Llop Tous
LLop Tous, Josep


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 69 (maig 2016), p. 49-55 : il (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina.

Apunts biogràfics sobre els mestres de cases Bartomeu Roig, pare i fill, originaris de l'Albi, que assoliren un gran prestigi a Barcelona durant la segona meitat del segle XVI, quan foren cridats per traçar i construir la gran església parroquial de Sant Joan de Valls. No se sentiren atrets pel nou llenguatge renaixentista que practicaven Jaume Amigó i Pere Blai al Camp de Tarragona, de manera que la seva arquitectura fou continuadora de la tradició gòtica tan arrelada al poble. Bartomeu Roig fill també es dedicà als negocis i amassà una fortuna inusual que destinà a la compra d'immobles i a la formació acadèmica del seu fill, el qual inicià una nissaga de notaris i mercaders que tindria el màxim exponent en el baró de Castellet.

El Celler del sindicat de Barberà de Cèsar Martinell (1919-1921) / Joan Fuguet i Sans
Fuguet i Sans, Joan


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 69 (maig 2016), p. 57-69 : il. (Quaderns d'història) 

A principis del segle XX va aparèixer , a diverses poblacions del Camp, el fenòmen del cooperativisme, un destacat moviment social sorgit arran de la crisi de finals del segle XIX que tingué com a símbols més destacats els cellers i la seva arquitectura. Aquest article ens apropa al celler de Barberà de la Conca, encàrrec que va fer la Secció de viticultura del Sindicat Agrícola de Barberà a l'arquitecte vallenc César Martinell i Brunet.

Traces i tracistes . El missatge ocult dels artífexs del passat / Josep Llop Tous
LLop Tous, Josep


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 67 (maig 2015), p. 15-16 : il. (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina.

L'acte de creació d'una obra arquitectònica s'inicia amb tot allò que fa referència a la concepció i a la generació de l'espai, és a dir, a la configuració de l'estructura formal. L'estudi d'aquesta obra també hi haurà de començar, més que no pas en la seva decoració final. Una bona manera d'aproximar-se al coneixement de l'arquitectura religiosa des del segle XVI fins al XVIII és l'estudi de les unitats de mesura i de les proporcions utilitzades que poden aclarir moltes incògnites. En el present article se subministren eines per realitzar-ho.

Les Aportacions d'un "gran architector" vallenc a l'art barroc català / Carme Narváez Cases
Narváez Cases, Carme


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 67 (maig 2015), p. 17-38 : il. (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina.

A banda de destacar com a màxim exponent d'allò que anomenem vessant classicista dins l'arquitectura barroca catalana, el tracista fra Josep de la Concepció, nascut a Valls l'any 1626, va excel·lir per la qualitat dels seus dissenys i per la introducció d'interessants variants tipològiques que serien àmpliament acceptades pels arquitectes posteriors. En aquest escrit ens proposem fer un balanç actualitzat de les seves aportacions i, més important encara, donar a conèixer les darreres notícies al voltant de la seva obra i la seva figura.

La Capella de la Puríssima Concepció de la catedral de Tarragona (1674-1684). Un exemple de la integració de les arts en el barroc / Sofia Mata de la Cruz
Mata de la Cruz, Sofia


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 67 (maig 2015), p. 39-62 : il. (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La capella de la Puríssima Concepció de la catedral de Tarragona (1674-1684) va ser una iniciativa del canonge Diego Girón de Rebolledo, que va impulsar la seva construcció dins del concepte d'integració de les arts del barroc, segons el qual l'arquitectura, l'escultura i la pintura han de conformar un projecte unitari.

Patrimoni humà. Fra Josep de la Concepció, Mestre tracista / Sònia Roca Domingo
Roca Domingo, Sònia


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 67 (maig 2015), p. 63-94 : il. (Quaderns d'història) 

Amb textos de Sònia Roca i un muntatge d'Aparador-Arquitectes se'ns presentava una exposició al pati i l'escala de Sant Roc al voltant del tracista fra Josep de la Concepció. Aquí es reprodueixen els escrits dels diversos plafons que conformaren aquella mostra que repassava en tres grans àmbits tot allò relacionat amb el nostre personatge: l'orde Carmelitana (fundació, arquitectura i principals característiques), fra Josep de la Concepció (biografia, estil i exemples de la seva arquitectura), i com era la ciutat barroca que el va veure néixer (urbanisme, edificis més destacats i principals figures del moment).

El Primer segell municipal de Vilassar de Mar / Alexis Serrano
Serrano Méndez, Alexis


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 35 (2019) , p. 97-99 : il. (Bocins d'història) 

Documents sobre trameses de missatgers cerverins a Montblanc (1410-1414) / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep M.


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 7-14 (Història Medieval) 

Article que comenta breument onze documents que fan referència a les trameses de missatgers al Parlament general de Montblanc de l'any 1410 i a les Corts d'aquesta mateixa població de l'any 1414 per part de les autoritats municipals de Cervera. Al final, s'inclou la transcripció dels documents estudiats.

El Repartiment de les terres del Reguer de l'Espluga de Francolí (1807) / Josep Recasens i Llor
Recasens i Llort, Josep


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 15-25 : il. (Història contemporània) 

Notícia de la concessió en emfiteusi de 362 jornals de terra localitzats a la partida del Reguer, que el 1807 fa el municipi de l'Espluga de Francolí a 214 pagesos i artesans de la vila.

La Cooperativa Espluguense (1895-1898) / Josep M. Vallès i Martí
Vallès i Martí, Josep M.


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 26-38 : il. (Història contemporània) 
Notes i bibliografia.

La troballa de documentació sobre la primera cooperativa de consum fundada a l'Espluga de Francolí, ens aporta informació sobre els seus components i els objectius que es plantejaren. La seva activitat durà poc temps (1896-1898), però els seus fundadors obriren el camí al cooperativisme a l'Espluga.

La Segona República a la Conca de Barberà i els partits polítics (1931-1936) / Josep Recasens i Llort
Recasens i Llort, Josep


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 39-84 : il. (Història contemporània) 
Notes i bibliografia.

Article que descriu les associacions de caràcter polític fundades a la Conca de Barberà durant els anys de pau de la Segona República, s'adjunten els noms i cognoms dels integrants de les juntes. Es deixen per una altra ocasió les entitats femenines. La informació s'ha extret del fons documental del Govern Civil de Tarragona (AHT).

Els Bombardeigs franquistes a l'Alt Camp i la Conca de Barberà (1938-1939) / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 85-108 : il. (Història contemporània) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

L'estratègia de guerra aèria i guerra total utilitzada per les aviacions alemanya i italiana que donaven suport a Franco, va arribar també a les comarques de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà a final de 1938 i gener de 1939. La defensa activa i la defensa passiva pràcticament no es desplegaren, malgrat l'esforç d'alguns ajuntaments per la construcció de refugis antiaeris. En total hem documentat 99 atacs aeris a poblacions d'aquestes dues comarques que causaren la mort a 69 persones, abans que esdevinguessin front de guerra.

Sopes de farigola a la presó de Montblanc : el pas accidental del Cardenal Vidal i Barraquer per la presó de Montblanc (1936) / Jordi Moreno Rovira
Moreno Rovira, Jordi


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 109-113 : il. (Història contemporània) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El record de l'empresonament del Cardenal Vidal i Barraquer a la presó de Montblanc encara perdura en la memòria de molts montblanquins. Les germanes Maria i Mercè Folch Serra aporten un nou testimoni d'aquells moments tant transcendentals en la vida del cardenal. Aquesta nova font oral i la digitalització recent d'articles d'àmbit local són fonts que deixen entreveure que la salvació de Vidal i Barraquer no fou casual i que la fermesa de diversos montblanquins va influir en la seva sort.

Estudi del manuscrit "Diario, Memórias i Confidencias", de Joan Abellà Tous. Un dietari de postguerra / Montserrat Alay Suárez, Marcel Poblet Romeu
Alay Suárez, Montserrat


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 114-127 : il. (Història contemporània) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Joan Abellà va ser un pagès de Barberà que va participar en la guerra civil, durant la qual va militar al PSUC i assolí el grau de capità. Després de passar per l'exili i el captiveri franquista retornà al seu poble, on les seves aspiracions polítiques i socials van topar amb la realitat d'una societat que no tenia altre remei que acatar el nou règim. Abellà hauria volgut que la societat que l'envoltava s'hagués abocat en la resistència contra Franco, però no era així i calia reprimir qualsevol manifestació pública d'aspiració al progrés i llibertat. Aquesta situació el va empènyer a escriure un "Diari", amb el qual podia sublimar les seves opinions i aspiracions. Abellà va recollir-hi (sobretot) l'actualitat periodística relativa a l'evolució de la Guerra Mundial i també aspectes més íntims (en els quals se centra aquest estudi), com ara la vida quotidiana i social, la resistència i la salut.

Els Grups sindicals de colonització agrària a Montblanc durant el franquisme / Josep M. Moix i Cabeza
Moix Cabeza, Josep M.


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 128-137 (Història contemporània) 

Notícia de quatre agrupacions de pagesos de Montblanc constituïdes en el tardofranquisme (1952-1964), per a modernitzar les explotacions agràries gràcies a la concesió de crèdits estatals.

La Fortuna dels dissenys de Pere de Bonull^zhipòtesi sobre la seva obra a terres peninsulars (circa 1306-1337) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 138-178 : il. (Història de l'art) 
Notes. Inclou apèndix documental.

Es presenta la trajectòria artística de l'escultor i mestre d'obres francès Pere (Pierre) de Bonull (Bonneuil), des del seu hipotètic origen professional en un taller itinerant a Pamplona i a Osca, per a passar després, ja pel seu compte, a través del seu treball personal o el de deixebles seguint les seves traces o dissenys a Cervera, Montblanc, monestir de Santes Creus, Morella, Vall-de-roures, Albalat de l'arquebisbe, Luna, Palència i Coïmbra, on establí el seu darrer obrador d'escultura dedicat a la realització d'imatges religioses i monuments funeraris per a la reialesa i noblesa portuguesa.