Alcoletge en el segle XVIII : creixement i expansió / Daniel Rubio Ruiz
Rubio i Ruiz, Daniel


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 6-13: il. (Història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El creixement al segle XVIII en un poble de la comarca del Segrià es produeix des de la fi de la Guerra de Successió i arriba al màxim als anys propers a la centúria següent. Aquest desenvolupament s'observa en la demografia, la població puja fins als 391 habitants, la data més alta fins aquests moments. Tenim una ampliació de la terra conreada tant de secà como de regadiu. Hi trobem una nova séquia, el Rec Nou a les terres de l'horta, primera ampliació que roman fins avui dia. La trilogia mediterrània i els arbres fruiters a l'horta són els productes de la zona amb especial atenció a l'olivera. La construcció d'un nou temple parroquial i diversos edificis amb data del setcents completen el dit creixement.

Torrebesses, 500 anys sota el domini dels diferents Senyors Jurisdiccionals / M. Jesús Monclús i Puig
Monclús i Puig, M. Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 14-20 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Diferents Senyors Jurisdiccionals van marcar la història de Torrebesses, des del segle xiv fins a principis del xix. Com era la vida dels seus habitants en aquests, més o menys, 514 anys? Van vetllar els Senyors pel benestar dels seus vassalls? Com van estar aquestes relacions? Aquest treball tracta d'esbrinar i determinar aquesta convivència fins que el Monestir d'Escala Dei va deixar de ser el Senyor del poble per la desamortització de Mendizábal.

L'Efímer cap de pont de Vilanova de la Barca (agost de 1938) / Josep Ramon Camí Fernández de Ledigos, Josep Maria Belío Cunyat
Camí Fernández de Ledigos, Josep Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 21-26: il. (Història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El dia 9 d'agost de 1938, forces de l'Exèrcit Popular republicà van creuar el riu Segre i establiren un cap de pont en la marge dreta del riu. Arribaren prop de Torrelameu al nord-oest i a sota de Corbins pel sud. Durant deu dies, la força republicana aguanta en un territori que cada dia es feia més petit. Es produïren fets puntuals i desgraciats com la retirada de les forces de cavalleria, amb moltíssims ofegats, i també l'episodi del moviment del carros de combat T-26. L'aviació franquista jugà un paper importantíssim, bombardejant cada dia el reduït terreny ocupat pels republicans. Aquests bombardejos comportaren la destrucció quasi total del poble de Vilanova. Passats tants anys, es fa evident la inutilitat de l'intent, que no va comportar moviment de tropes en el costat franquista, i sí una gran pèrdua de vides.

Tres documents sobre la moral i el clergat / Ramon Alberch i Fugueras
Alberch i Fugueras, Ramon


En: Revista de Girona. Girona. Any 32, núm. 119 (1986) , p. 102-103 (La història quotidiana) 

Aldarull entre militars i civils l'any 1916 / Ramon Alberch i Fugueras
Alberch i Fugueras, Ramon


En: Revista de Girona. Girona. Any 32, núm. 118 (1986) , p. 92-93 : il. (La història quotidiana) 

Alguns anuncis de la premsa gironina / Ramon Alberch i Fugueras
Alberch i Fugueras, Ramon


En: Revista de Girona. Girona. Any 32, núm. 117 (1986) , p. 90-91 : il. (La història quotidiana) 

Les Rogatives, entre la religiositat i la superstició / Ramon Alberch i Fugueras
Alberch i Fugueras, Ramon


En: Revista de Girona. Girona. Any 32, núm. 116 (1986) , p. 92-93 : il. (La història quotidiana) 

Una Mostra del classisme set-centista / Ramon Alberch i Fugueras
Alberch i Fugueras, Ramon


En: Revista de Girona. Girona. Any 32, núm. 114 (1986) , p. 91-93 : il. (La història quotidiana) 

Una Aproximació bibliogràfica a Narcís Monturiol / Josep Temporal Paret
Temporal i Paret, Josep


En: Revista de Girona. Girona. Any 31, núm. 113 (octubre-desembre 1985), p. 50-53 : il. (Història) 

PSOE y PSC-PSOE ante la LOAPA. ¿derecho a la diferencia o igualdad en derechos? / Vega Rodríguez-Flores Parra
Rodríguez-Flores Parra, Vega


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 50 (Invierno 2020), p. 79-92 (Dossier : Historia del PSOE en democracia) 

Després de la Constitució de 1978, el desenvolupament de l'Estat de les Autonomies havia quedat obert, i des de llavors la improvisació en la construcció d'aquest model va ser la tònica dominant en el panorama polític. Aquesta tendència, que va caracteritzar amb especial èmfasi al PSOE, es va trencar amb els Acords Autonòmics, que van ser signats per socialistes i centristes al juliol de 1981. Aquests van harmonitzar el desenvolupament de l'Estat autonòmic, imposant un sistema homogeni i simètric a través del projecte de Llei orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA). Amb aquesta actuació, el PSOE culminava un procés en el qual es desdeia de molts dels principis que referent a això havia enunciat des de l'inici de la Transició. En aquest article analitzarem com es va enfrontar el partit a les tensions que això va suposar, especialment en el PSC-PSOE, i com van actuar, tant el PSOE com els socialistes catalans, davant els debats que es van suscitar amb motiu de l'aprovació de la LOAPA entre 1981 i 1982.

Un Jacobino irredento : el efímero (y compartido) liderazgo de José Borrell al frente del PSOE, 1998-1999 / Guillermo León Clemente
León Cáceres, Guillermo


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 50 (Invierno 2020), p. 125-140 (Dossier : Historia del PSOE en democracia) 

A la fi del segle XX el PSOE enfrontava la substitució del fort lideratge encarnat per Felipe González, qui deixava la secretaria general del partit en 1997. El nou secretari general, Joaquín Almunia, triat amb el beneplàcit de Felipe González, va decidir convocar primàries per a elegir al candidat a la presidència del govern a fi d'enfortir el seu lideratge a ulls de les bases i enfront dels dirigents del partit. El seu contrincant, Josep Borrell, va acabar guanyant el procés, però la seva gestió va estar, des d'un principi, llastrada per inèrcies orgàniques desacostumades a lideratges compartits i que va desembocar en la seva sobtada dimissió com a candidat, a penes un any després de la seva elecci.

El Mal que no voldria / Josep M. Salrach
Salrach i Marès, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 467 (abril 2020), p. 60-61 (Història) 

El Repte excessiu de la Hispano-Suiza / Jordi Maluquer de Montes
Maluquer de Motes i Bernet, Jordi


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 466 (març 2020), p. 54-55 : il. (Historia) 
Ressenya de:
- Nadal i Oller, Jordi. La Hispano-Suiza : esplendor y ruina de una empresa legendaria / Jordi Nadal. Barcelona : Pasado y Presente, 2020

Jordi Nadal culmina la seva obra de recerca amb un estudi sobre una gran aventura empresarial que va acabar devorada pel règim franquista.

Discutir com si [la] cultura catalana fos "normal" / Francesc Vilanova
Vilanova i Vila-Abadal, Francesc


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 466 (març 2020), p. 58-61 : il. (Historia) 
Ressenya de:
. Debat sobre [la] cultura catalana / Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joaquim Molas i Baltasar Porcel. Edició i pròleg de Jordi Cerdà Subirachs. Barcelona : L'Avenç, 2019

El Penedès ja compta amb una base de dades de llibre d'història / Àngels Parés Corretgé
Parés i Corretgé, Àngels


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 61 (gener 1999), p. 11 (Secció d'història) 

La Construcció de l'església de Sant Jaume d'Espolla / Enric Bassegoda Pineda
Bassegoda i Pineda, Enric


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 77-91 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Tot i que les primeres notícies de l'església de Sant Jaume d'Espolla són del tombant del primer mil·lenni, el temple actual no es va edificar fins a finals del segle XVIII sobre un altre de romànic. Aquest ja havia patit diverses obres de millora durant el segle XVII, però va ser l'expansió demogràfica del segle posterior el que va impulsar a construir-ne un de nova planta. Gràcies a uns documents inclosos en els llibres parroquials, es pot seguir el procés constructiu impulsat pel domer Josep Donadeu, tenir constància de com era el temple romànic i dels diferents artesans que van treballar en aquesta obra.

Els Riscos d'avalar censals. El mas Montjoi de Dalt i la seva relació amb el mas Pòlit (Vilamaniscle) / Josep Lluís Iglesias Xifra, Carme Sanmartí Roset
Iglesias Xifra, Josep Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 93-107 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant el segle XVIII, els masos de Montjoi i dels Arbres pertanyien a la família Romanyach i Pomés, però la manca de descendència dels hereus va fer que el 1796 les propietats passessin a mans de Josep Berta Filló, a canvi de pagar 5.000 lliures en concepte de la quarta trebel·liànica. Per liquidar la totalitat d'aquesta quantitat, Josep Berta va haver d'endeutar-se, actuant com a fiador el pare de la seva esposa, Maria Heras del mas Pòlit de Vilamaniscle. Es van crear dos censals, un a favor de la Comunitat de Preveres de l'Església Parroquial de Palamós i l'altre dels agustins del Convent de Palamós. A través de correspondència i documentació pública i privada conservada al mas Pòlit, aquest article es proposa estudiar un exemple d'endeutament en el qual la solidaritat familiar va permetre l'adquisició d'unes propietats, malgrat els evidents riscos que va córrer l'avalador.

Cubans ñáñigos deportats a Espanya : la presó del castell de Sant Ferran de Figueres (1896-1898) / Tura Clarà Vallès
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 109-140 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'administració espanyola durant la guerra d'independència de Cuba va decidir que tota persona que no era addicta a Espanya n'era contrària, és a dir, un probable revolucionari que podria acabar lluitant a favor de la independència. Es va aprofitar l'existència d'una societat secreta per acusar i deportar a tota persona que no es mostrava incondicional al règim establert.

Joan Carreras Salleras (1905-1986), entre l'obrerisme i la maçoneria / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 141-156 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'escrivent figuerenc Joan Carreras Salleras destacà com a republicà i comunista català, i també com a membre de la maçoneria. A partir d'Estat Català abraçà el marxisme i el partit de classe. Va ser dirigent del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer d'Unificació Marxista, i membre de la lògia Luz de Figueres. Durant la Guerra Civil va fer part del Comitè Antifeixista i del Consell Municipal, i sofrí persecució després dels Fets de Maig de 1937. L'exili de 1939 l'allunyà de l'Empordà. En aquest article s'apleguen les dades bàsiques de la seva biografia i un testimoniatge personal, aconseguit poc abans de morir en terres de Mèxic.

Via Crucis i salvament de la Vera Creu (1936-1940) (Vilabertran-Figueres-Olot-París-Girona-Vilabertran) / Joaquim Nadal i Farreras
Nadal i Farreras, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 157-171 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Coneixem les pautes generals de la destrucció i el salvament de patrimoni artístic durant la Guerra Civil espanyola. La casuística del salvament és diversa; art amagat, art desmuntat, art desplaçat, art exhibit. El cas de la Creu de Vilabertran apareix aquí ben documentat, aclarides les imprecisions i les boires que l'envoltaven i amb una cronologia força fiable d'un itinerari Vilabertran-Vilabertran, passant per Figueres, Olot, París i Girona. S'aclareixen també alguns aspectes de la intervenció personal del rector, l'alcalde i altres autoritats. La troballa de nova documentació ha permès fixar millor totes les qüestions que van afectar el salvament i la itinerància de la Vera Creu de Vilabertran.