L'Arqueologia entra a l'institut : experiència didàctica a l'Institut Angeleta Ferrer de Sant Cugat del Vallès / Anabel Ortiz López, Sònia Mañé Orozco, Antoni Bardavio Novi
Ortiz López, Anabel


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 56 (2023) , p. 115-124 : il. (Didàctica i medi local) 

Arqueologia a la Vall d'Àger / Cristina Masvidal
Masvidal Fernández, Cristina


En: La Cabanera. Àger, núm. 17 (desembre 2021), p. 16-17 : il. (Territori. Patrimoni cultural) 

Excavacions a Sant Jaume : un "Gran Hermano" en postiu / Pere Fibla Biosca, J.M. Rebled Corsellas
Fibla Biosca, Pere


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 85 (setembre-octubre 2005), p. 8-9 : il. (Arqueologia) 

Arqueologia dels fenòmens climàtics : clima i reconstrucció paleoclimàtica a través de l'arqueologia / Georgina Prats
Prats Ferrando, Georgina


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 11-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball posa en relleu la interconnexió entre les societats humanes i el clima per subratllar que l'evolució de la humanitat s'ha desenvolupat en un món caracteritzat per canvis climàtics constants i una inestabilitat inherent. Es destaca la importància de la reconstrucció paleoclimática, que permet entendre les condicions climàtiques del passat i com han influït en el paisatge i les comunitats humanes. En particular, s'expliquen les variacions climàtiques que van tenir lloc durant el cuaternari, inclòs el plistoceno, amb les glaciacions, i l'holocè, amb l'augment gradual de les temperatures mitjanes i la humitat. S'analitzen, a més, les conseqüències del clima passat sobre el medi ambient i els recursos necessaris per a la supervivència humana, i es detallen casos específics, com ara l'abandonament de la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, presumptament motivat per factors climàtics, i la devastadora rubinada de Santa Tecla que va afectar la ciutat de Tàrrega el 1874, unes situacions que exemplifiquen la complexitat de les interaccions entre els fenòmens climàtics i les societats humanes, i destaquen la importància d'entendre el passat climàtic per afrontar els reptes del present i el futur.

Aprofitament didàctic d'un jaciment de neandertals : La Roca dels Bous i el Camp d'Aprenentatge de la Noguera / Antoni Bardavio Novi, Sergi Chàfer Buzzi, Sònia Mañé Orozco
Bardavio i Novi, Antoni


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 47-55 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El Camp d'Aprenentatge de la Noguera és un servei educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que des de fa quinze anys desenvolupa activitats didàctiques a l'entorn del jaciment arqueològic neandertal de la Roca dels Bous. La inclusió de la prehistòria als currículums d'educació infantil, primària i secundària vincula el passat més llunyà de l'ésser humà amb qüestions socialment rellevants en el nostre món actual, com ara el que ens defineix com a humans. Així mateix, va ser també a la prehistòria que es van desenvolupar processos importants per entendre com funciona la societat avui dia, tant pel que fa a les relacions socials, com a l'economia o l'organització política. La visita a la Roca dels Bous promou l'aproximació a les societats paleolítiques d'una manera vivencial, per tant, més significativa i potenciadora de l'empatia històrica, i, en conseqüència, de l'empatia cap a l'alteritat.

Primers resultats dels treballs arqueològics a la vil·la romana de Mas dels Frares (Constantí, ager Tarraconensis) (2018-2021) / Francesc Rodríguez Martorell, Karen Fortuny Mendo, Òscar Caldés Aquilué, Josep M. Macias Solé, Jordi López Vilar, Ada Lasheras González, Andreu Muñoz Virgili



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 83-113 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els resultats obtinguts en l'incipient projecte d'excavacions arqueològiques a la vil·la romana de Mas dels Frares (2018-2021) permeten esbossar les principals característiques d'un assentament productiu i residencial situat a menys de 6 km de Tarraco. La vil·la reflecteix la dinàmica evo-lutiva comuna en els jaciments d'aquest territorium entre l'època tardorepublicana i el període visigot. L'element més destacable de Mas dels Frares és l'ús abundant de l'aigua, vinculat tant a activitats termals com agrícoles durant bona part de la seva existència.

Panorama cronoevolutiu de l'església de Sant Miquel del Pla de Tarragona. Dels orígens a la reedificació setcentista, segles XI-XVIII) / Andreu Muñoz Virgili
Muñoz Virgili, Andreu


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 171-214 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts.

Es presenten els resultats de l'estudi de la documentació arqueològica i les fonts textuals inèdites relatives a l'església de Sant Miquel del Pla de Tarragona. Les dades obtingudes han permès definir el panorama cronoevolutiu de l'edifici des dels seus orígens en època medieval fins a la reedificació del conjunt primitiu durant el primer i segon terç del segle XVIII.

L'Ocupació cristiana del territori entre el Penedès i el Camp de Tarragona. El cas de Bonastre (Baix Penedès), el seu origen i etimologia / Josep M. Puche Fontanilles
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 215-240 : il
Bibliografia.

Passen més de 300 anys entre la conquesta carolíngia de Barcelona i l'ocupació definitiva de Tarragona, dues poblacions separades per uns 90 km, un període de temps prou llarg com per entendre que l'evolució del poblament en el territori situat entre aquestes dues ciutats ha de ser complex i molt dinàmic. En aquest article s'estudia l'origen del poble de Bonastre (Baix Penedès) que entenem que pot ser il·lustratiu d'aquesta complexitat. L'estudi es fa a partir de la documentació escrita, l'estudi de la microtoponímia, les dades arqueològiques i l'anàlisi de la paleoxarxa viària. Es pretén que, a partir de l'anàlisi d'un cas local, es pugui ajudar a entendre un fenomen geogràficament molt més extens; l'ocupació comtal dels territoris del Camp de Tarragona-Penedès.

El Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). Algunes reflexions sobre la praxi arqueològica / Margarida Genera i Monells
Genera i Monells, Margarida


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 241-256 : il
Bibliografia.

Malgrat faci ja un parell d'anys que s'hagi celebrat el centenari del naixement de Miquel Tarradell i Mateu, un dels mestres més rellevants de l'arqueologia de casa nostra, honorem la seva figura reproduint una sèrie de pensaments recollits en la ponència presentada al Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), amb les coautories de Maria Porter i Moix i de la sotasignada. L'interès d'aquest document -que ha romàs gairebé inèdit- rau en el seu contingut. S'esbossa un model de gestió del patrimoni arqueològic -que en el context històric de la transició- hom creia adient implementar en un país canviant vers una democràcia emergent. Ara, amb la perspectiva de més de quatre decennis de praxi arqueològica professional, disposem de prou elements per a fer-ne l'anàlisi valorativa de les idees plasmades, on traspua l'indiscutible arrelament a la terra d'aquest investigador universal.

La Costa de la Serra : un nucli fortificat romanorepublicà al Camp de Tarragona. / Núria Otero Herraiz, Joan Canela Gràcia, Jordi López Vilar, Antoni Corrales Soberino, Lluís Alonso Gisbert, Maria Carme Belarte



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 5-42 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem en aquest article els primers resultats de la recerca realitzada al jaciment romanorepublicà de la Costa de la Serra, ubicat en l'àrea central del Camp de Tarragona. Els treballs efectuats des de l'any 2014 en campanyes anuals han posat al descobert un edifici singular datat a finals del s. II - principis del I aC, que compta alhora amb unes característiques residencials i de fortificació. Descrivim breument l'edifici i els materials trobats en les excavacions i acabem amb una proposta d'interpretació.

Les Necròpolis d'incineració ibèriques entre el Millars i l'Ebre. Un estat de la qüestió / David Jimeno Jiménez
Jimeno Jiménez, David


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 5-27 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball pretén realitzar una revisió actualitzada de la documentació arqueològica relativa a les pràctiques funeràries ibèriques de la franja litoral compresa entre els rius Ebre i Millars. Es tracta d'una zona on l'abundància de necròpolis durant l'ibèric antic és ben coneguda, fet que destaca dins del nord-est peninsular, fenomen que, per altra banda, hauria de respondre a una realitat sociopolítica i territorial particular de l'àrea ilercavona. Els canvis que experimentarà aquest món funerari posteriorment podrien anar en consonància amb unes explicacions en aquesta mateixa línia.

Bibliografia de Joan Ruiz i Porta / Jordi López Vilar
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 249-264 : il
Notes a peu de pàgina.

Revisió dels materials arqueològics recuperats durant l'exploració de la Cova del Buldó (la Bartra / Montblanc, Conca de Barberà) els anys 1926-1928 / Josep Maria Vergès, Raquel Hernando, Jaume Massó, Marta Yustos



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 5-24 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anàlisi de les restes humanes de la cova del Buldó conservades al Museu de Reus Salvador Vilaseca ha permès precisar dades de caràcter antropològic apuntades per Salvador Vilaseca i Josep Iglésies en l'estudi publicat el 1929 La datació per C14 AMS d'un crani procedent del sepulcre ha permès situar cronològicament aquest episodi sepulcral a l'edat del bronze Així mateix, l'estudi de les cartes enviades per Josep Iglésies a Salvador Vilaseca ha proporcionat detalls de com es portà a terme l'exploració de la cova del Buldó, i de com i quan es recuperaren les restes.

El Menhir o Pedra Fita de Botarell (Baix Camp) / Josep Tarrús, Enric Carreras
Tarrús i Galter, Josep


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 25-39 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Pedra Fita de Botarell va ser esmentada per Salvador Vilaseca els anys 1921-1922, però no ha estat valorada com possible límit sud del megalitisme de Catalunya La seva restauració, feta l'any 2014 al CRBMC de Valldoreix, ha permès la descoberta de tres creus incises a l'extrem superior de la seva cara NE, a més de les diverses cassoletes, ja conegudes, a la part inferior de la mateixa cara.

Evidències de dues antigues infraestructures portuàries : els embarcadors de la Roca Plana i del Miracle a Tarragona / Anna Gutiérrez Garcia-M., Jordi López Vilar, Gerard Martí Estrada, Patricia Terrado Ortuño



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 127-142 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es presenten dos testimonis arqueològics documentats en indrets de la costa tarragonina que es relacionen directament amb activitats d'embarcament/desembarcament a l'entorn de l'antiga Tàrraco Són La Roca Plana, situada prop de la pedrera del Mèdol, que només s'entén com a moll de càrrega dels blocs de la pedrera del Mèdol destinats a la ciutat; i la Punta del Miracle, d'on es té constància d'un embarcador en el segle XVII i on A Schulten van localitzar-hi retalls de cronologia incerta La troballa subaquàtica, just davant d'aquest darrer indret, d'un conjunt de fragments de columna de granit de la Tròade juntament amb ceràmica potser d'època romana suggereixen que aquesta infraestructura ja estava en ús a l'Antiguitat, moment en què juntament amb La Roca Plana podria haver format part d'un mateix sistema portuari.

La Protección jurídica del patrimonio cultural y la fundación de la Sociedad Arqueológica Tarraconense en 1844 / Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau
Arbeola i Rigau, Joan Vianney M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 255-282
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense en 1844 va estar relacionada amb les normes de protecció del patrimoni històric vigents en aquell moment, l'estat de conservació dels monuments, la voluntat de recuperar el patrimoni arqueològic que es descobria en les obres, i les limitacions de les administracions públiques a aconseguir els objectius que els fixaven les lleis en aquest camp S'exposen les normes jurídiques de diferent índole que es van publicar en el segle XVIII i primera meitat del XIX, la seva eficàcia, i les circumstàncies de la fundació de la Societat Arqueològica Tarragonina.

[Contribucions presentades al V Congrés Internacional d'Arqueologia Experimental]

Congres Internacional d'Arqueologia Experimental.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , 371 p. : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Conté: El catálogo conductual de la talla lítica y sus aplicaciones a la tecnología del Paleolítico Inferior / Arturo Cueva-Temprana, Diego Lombao, Nuria Geribàs, Marina Mosquera ; De la palabra al gesto: el papel de diferentes mecanismos de transmisión social en la adquisición del método de talla alternante / Diego Lombao, Arturo Cueva-Temprana, Miquel Guardiola ; The quartzite cleavers from Atapuerca (Burgos, Spain): the standardization of shape / Paula García-Medrano, Antonella Pedergnana, Lena Asryan, Andreu Ollé, Alfonso Benito-Calvo ; Entre huellas, fracturas e iridiscencias. Identificación de huellas diagnósticas de proyectil en cristal de roca / Juan Luis Fernández-Marchena, José Ramón Rabuñal, Miguel Soares-Remiseiro ; Identify the launched percussion use of Lower Palaeolithic tools: the case of shaped pieces in limestone and basalt / Cyril Viallet, Laurence Bourguignon, Cyrielle Mathias, Pierre Magniez, Jérôme Ivorra, Jean-Philip Brugal ; The case of the "husking trays": an experimental analysis of a pottery typology supposed to be used for baking bread / Sergio Taranto ; The archaeological Park of Livelet: didactic and experimental archaeology on a trip into Prehistory (Revine Lago, Treviso, Italy) / Marta Modolo, Fabio Sartori, Carlo Ingegno, Daniele Magagnin, Carlotta Maniglia, Maura Stefani, Alessandra Marton Marton, Angela Bressan, Gianmarco Mason, Samantha Rizzotto, Valentina Riva, Giulia Conte, Francesca Carpené, Paola Nardellotto, Marta Meneghini, Erika Follador ; Molienda experimental en el marco del proyecto ERC PLANTCULT / Maria Bofill, Antoni Palomo, Danai Chondrou, Hara Procopiou, Soultana Maria Valamoti ; Evaluación con pirómetro de infrarrojos de las aptitudes de uso de hogares planos y hogares en cubeta para la cocción de cerámica / Adrià Breu, Silvia Calvo, Marina Cherino, Joaquim Fernández, Marina Prats, Eric Ros, Sara Santaella, Joaquim Sisa, Antonio Velázquez ; Aprendiendo a tallar mármol para hacer brazaletes: referentes experimentales para la identificación arqueológica de los procesos de aprendizaje / Francisco Martínez-Sevilla, Francisca Jiménez Cobos, José Antonio Lozano Rodríguez ; Rock art experiment in Gavrinis: presentation, methods and results / Marie Vourc'h, Cyrille Chaigneau, Serge Cassen, Valentin Grimaud ; Aeolian textile tools from the Bronze Age. Testing the functionality of potential heavy spindle-whorls / Katarzyna Zebrowska ; Espai Orígens: difusión y divulgación del patrimonio en el ámbito del turismo cultural y familiar / Paloma González Marcén, Clara Masriera Esquerra, Aníbal Nevado Martínez-de la Casa, Susana Vega Bolivar, Jezabel Pizarro Barberà, Laura Pinto Font ; El conjunto histórico del circo romano de Tarragona: de la nube de puntos a la didáctica permanente / Josep M. Macias, Josep M. Puche, Pau Solà-Morales, Josep M. Toldrà, Iván Fernández ; El joc a l'antiguitat clàssica: una tècnica d'immersió a la vida quotidiana del passat / Marta Panadès Manresa ; La vil·la romana de Vilauba: de la investigació arqueològica a la visita virtual / Pere Castanyer, Joaquim Tremoleda, Dani Baños, Andrea Ferrer, Joan Frigola ; Consum d'embotits en època romana. Del registre arqueològic a la divulgació històrica / Albert Masat, Clara Forn ; El proyecto "Fiestas, ferias, mercados y festivales de divulgación y recreación histórica en Cataluña" / Antonio Rojas Rabaneda ; Arqueología experimental en el Museo, una experiencia sensorial / Clara Forn, Esther Espejo ; Arqueologia experimental de la metal·lúrgia: la ferreria medieval de l'Esquerda / Oriol Amblàs, Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba ; La construcció i durabilitat d'una torre carolíngia de fusta. Arqueologia experimental a l'Esquerda / Imma Ollich, David Serrat, Albert Pratdesaba, Montserrat de Rocafiguera, Maria Ocaña, Oriol Amblàs ; Las huellas arqueológicas del Campus Spartarius: un rastro a seguir en el sureste de la Hispania romana / María del Carmen Bañón Cifuentes ; Construyendo un redil; tras el rastro de los microrrestos vegetales de un fumier experimental / Aitor Burguet-Coca, Isabel Expósito ; La talla lítica experimental en España / Antonio Palomo, Mikel Aguirre, Javier Baena ; Estudio experimental y traceológico sobre piezas destinadas al trabajo de la madera (cuñas y azuelas) a través de réplicas de soportes paleolíticos y neolíticos / Paula Jardón Giner, Laura Hortelano Piqueras, Mariel Bencomo Viala, Laura M. Sirvent Cañada, Joan Emili Aura Tortosa ; ¿Cómo conseguir un aerófono en época prehistórica? / Margarida Genera i Monells, Francesc Lavega, Jordi Aixalà, Fernando Guarch, María García, Jordi Ballester ; Una aproximación a la problemática de los zumbadores Magdalenienses a partir de la experimentación: influencia de las proporciones métricas en la sonoridad / Felipe Cuartero Monteagudo, Marcos Terradillos Bernal, David Canales Camarero, Rodrigo Alonso Alcalde, Manuel Alcaraz-Castaño ; Las perforaciones sobre asta (Cervus elaphus) en el paleolítico superior. La técnica de rotación / Francisco José Redondo Sanz ; La caza con arco. Aproximación al estudio de la potencialidad y capacidad de penetración de diferentes puntas de flechas / Marcos Terradillos Bernal, Felipe Cuartero Monteagudo, David Canales Camarero, Rodrigo Alonso Alcalde ; Sistemas de cierre en el mundo ibérico / Natxo Fuertes Cabo ; Aproximación a los tratamientos de superficie en los recipientes cerámicos de las minas prehistóricas de Gavà (Barcelona) / Silvia Calvo, Josep Bosch, Miquel Molist, Anna Gómez-Bach ; La difusió del jaciment protohistòric de la Cella (Salou, Tarragonès): un exemple d'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació al patrimoni / Ivan Cots, Jordi Vilà ; Pallabarro: pervivencias de técnicas tradicionales de construcción en climas húmedos / Martín Cuenca, Álvaro Franco-Montesdeoca, Robert Gomes-Santana ; Gladiadores. De la teoría de las fuentes al empirismo de la reconstrucción histórica / Noelia Real, María Engracia Muñoz-Santos ; La construcción de un hábitat de la Edad del Bronce como modelo explicativo de los hábitos constructivos prehistóricos / Alberto Dorado Alejos, Fernando Corbacho Gadella, Alberto Gazapo Bravo, Begoña Lozano Dieguez, Federico Habelas Sanz, Rocío Lozano Soriano ; Constitution d'un référentiel 3d des états de surfaces observés sur les dalles ornées néolithiques dans l'Ouest de la France / Valentin Grimaud, Serge Cassen, Cyrille Chaigneau, Marie Vourc'h ; Reconstrucción experimental de los procesos de trabajo de óxidos de hierro mediante útiles macrolíticos. Las Coves de Santa Maira / Arianne Hernández Jordà, Laura Hortelano Piqueras, Begoña Soler Mayor, Paula Jardón Giner, J. Emili Aura Tortosa ; Proyecto de valorización del yacimiento íbero de El Vilar (Valls, Tarragona) / Judit López Salgado ; Grabando la pared en el abrigo de La Viña (La Manzaneda,Oviedo, Asturias). Programa experimental para el análisis de huellas de uso en la industria lítica / Cristina López-Tascón, Marco de la Rasilla Vives, María González-Pumariega Solís, Gabriel Santos Delgado, Carlos Mazo Pérez ; Retocadores en hueso: experimentación con cuarzo y sílex / Paula Mateo Lomba ; On the possible use of flake-bulbs for retouch during the early Middle Palaeolithic in Southeastern France: First results of an experimental approach / Cyrielle Mathias, Cyril Viallet ; Aportando experiencias, desarrollando habilidades: doce años de arqueología experimental en Caspe (2005-2017) / Carlos Mazo, Javier Fanlo, Marta Alcolea ; The Digibers Project. The socialisation of research in the digital era: the case of Iberian archaeology / Meritxell Monrós, Maria Carme Belarte, Ethel Allué, Lluís Batista, Pilar Camañes, Joan Canela, Gemma Domènech, Marta Fontanals, Pau Olmos, Jordi Principal, Antoni Rojas ; Reference collections of the Institución Milà i Fontanals for the study of prehistoric societies: Archeology from an experimental and technological perspective / Millán Mozota, Ferran Borrell, Ignacio Clemente-Conte, Juan Francisco Gibaja Bao, Juan José Ibáñez, Ariadna Nieto, David Ortega, Xavier Terradas, Silvia Valenzuela ; La producción de harina en el Paleolítico / Anna Revedin, Biancamaria Aranguren, Marta Mariotti Lippi ; La arqueología experimental en eventos de difusión del patrimonio cultural y de recreación histórica. Potenciales para explorar / Antonio Rojas Rabaneda ; ­Y se hizo la luz! El potencial de la médula ósea como combustible para la iluminación en sociedades prehistóricas / Daniel Ruíz-González, Sebastiàn Piedrabuena Fernández, Maitane Jiménez Juàrez.

Espai Orígens : difusión y divulgación del patrimonio en el ámbito del turismo cultural y familiar / Paloma González Marcén, Clara Masriera Esquerra, Aníbal Nevado Martínez-de la Casa, Susana Vega Bolivar, Jezabel Pizarro Barberà, Laura Pinto Font



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 113-119 : il.
Bibliografia. Resums en català i castellà.

Espai Orígens és un centre dedicat a la dinamització cultural del territori de la zona del Mont-Roig (Camarasa, Lleida) a través del seu patrimoni històric i natural El centre es dedica a la difusió i divulgació del patrimoni des d'una vessant educativa, lúdica i turística Des d'aquesta perspectiva es realitzen diferents tipus d'activitats de caràcter experiencial relacionats amb la prehistòria com "Tastets de la prehistòria" o "Arqueòleg per un dia" Aquestes activitats es troben vinculades amb l'arqueologia i la prehistòria, són manipulatives i vivencials i busquen l'empatia amb l'individu mitjançant mètodes actius El centre rep una diversitat de públic relacionades amb aquestes activitats tot i que un dels públics majoritaris que acudeix a realizar-les s'engloba dins de la tipologia de turisme culturali familiar En aquest article es presenten les activitats relacionades amb la prehistòria i l'arqueologia que es fan des del centre, fora de l'àmbit de l'educació formal Tanmateix es plantegen les qüestions metodològiques implícites en la realització d'aquestes activitats.

El Conjunto histórico del circo romano de Tarragona : de la nube de puntos a la didáctica permanente / Josep M. Macias, Josep M. Puche, Pau Solà-Morales, Josep M. Toldrà, Iván Fernández



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 121-126 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el marco del proyecto ARREL se ha experimentado con diversos sistemas de captura masiva de datos con el objetivo de documentar el circo romano y su actual entorno urbano. Ello ha permitido construir el escenario de un serious game pero, al mismo tiempo ha representado una oportunidad para crear un portal público de consulta y visualización de la realidad arquitectónica de este recinto histórico. Con ello se avanza en el desarrollo y experimentación de "plataformas a la carta" donde el usuario puede avanzar en el conocimiento técnico de una realidad patrimonial diacrónica y entender el espacio urbano como la etapa final de un dilatado proceso histórico.

El Joc a l'antiguitat clàssica : una tècnica d'immersió a la vida quotidiana del passat / Marta Panadès Manresa
Panadès Manresa, Marta


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 127-132 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Camp d'aprenentatge de la ciutat de Tarragona ha desenvolupat i fet créixer un projecte d'arqueologia experimental al llarg de 19 anys. La Jornada d'aprenentatge actiu, "Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco", és una macro activitat col·laborativa per a l'alumnat de 5è de Primària de Tarragona i el Tarragonès. Al llarg d'un matí l'alumnat viu i experimenta el joc i la joguina dels nostres avantpassats romans.