português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
AGRICULTURA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 112
ir a la página                         


1 / 2223
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Las Encuesta de interés geográfico en el siglo XVIII. Visión de Lérida en el año 1747 / Transcripción y comentarios por José A. Tarragó Pleyán



En: Ilerda. Lérida, núm. XXIX (1966-1968) , p. 287-296 (Geografía histórica



Matèries: Enquestes ; Agricultura ; Ramaderia ; Pobles ; Convents ; Ordes religiosos ; Gremis ; Societat
Àmbit:Lleida
Cronologia:1747
Autors add.:Tarragó i Pleyan, Josep Alfons (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Evolució de les superfícies de cultiu en funció dels ingressos, costos i beneficis : el Baix Camp (1955-1971) / M. Dolors Garcia Ramon
Garcia Ramon, M. Dolors


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 4a. època, núm. 295 (Juny 1977), p. 69-82 : gràf.
Número monogràfic agricultura.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Producció agrícola ; Economia agrària ; Dades estadístiques
Àmbit:Baix Camp
Cronologia:1955 - 1971
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/139832
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; UAB : B. de Comunicació i Hemeroteca General


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya / Albert Fàbrega Enfedaque
Fàbrega i Enfedaque, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 13-46 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article analitza la introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya al llarg dels segles XVIII i XIX. La generalització del conreu del blat de moro no va presentar obstacles importants, però la introducció de la patata va topar amb resistències de tota mena. Les plantes es coneixien des del segle XVI, portades a Europa pels descobridors espanyols, però van haver de passar gairebé dos-cents anys perquè el seu conreu s'establís a gran escala. Els esforços dels agrònoms i les fams periòdiques van vèncer finalment les reticències. En el cas de Catalunya, els conreus americans es van desenvolupar plenament al llarg de la primera meitat del segle XIX.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Productes agraris ; Aliments ; Patates ; Cereals
Àmbit:Amèrica ; Catalunya
Cronologia:[1701 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342932
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pràctica del conreu de l'arròs a l'Empordà, segle XVIII (abans de la reglamentació de 1767) / Pere Gifré Ribas
Gifré i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 47-64 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El conreu de l'arròs a l'Empordà va suposar la introducció del regadiu en un sistema agrari dominat per la rotació biennal dels cereals de secà. Durant el segle XVIII, el moment de màxima expansió, i abans, el conreu de l'arròs va entrar en el sistema de rotacions fins el punt de poder fer més intensiu l'ús agrícola del sòl. El regadiu ho facilitava, i també l'ús més intensiu de la força de treball. En aquest estudi s'apunten quines eren les pràctiques de preparació de la xarxa hidràulica i dels treballs que requeria l'arròs. Per fer-ho s'usa documentació de procedència variada, bàsicament la que ha estat resultat de la contractació entre els agents dels diferents sectors que intervenen en el conreu de l'arròs.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Arròs ; Conreu de regadiu ; Activitats agrícoles ; Sistemes de conreu ; Infraestructures d'aigues ; Molins ; Sèquies
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1701 - 1767]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342933
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aigua, agricultura i regadiu a la Catalunya contemporània, 1800-2010 / Ramon Garrabou, Josep-María Ramon-Muñoz
Garrabou i Segura, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 27-57
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.


Matèries: Edat contemporània ; Recursos hídrics ; Irrigació ; Agricultura ; Política hidràulica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1800 - 1910
Autors add.:Ramon-Muñoz, Josep-Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259461
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Gestió del regadiu a Catalunya : plans, actors i reptes de futur / Sandra Ricart Casadevall
Ricart Casadevall, Sandra


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 149-173
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El regadiu ha constituït tradicionalment un dels mosaics agraris més característics i emblemàtics de l'àmbit mediterrani com a factor clau del dinamisme socioeconòmic de la matriu territorial. En els darrers anys ha tingut lloc una important mobilització científica, intel·lectual i social entorn als usos de l'aigua i, de forma especial, entorn al principal ús socioeconòmic del recurs: el regadiu, el qual està experimentant un intens i accelerat procés de transformació. Així, en paral·lel al declivi dels regadius tradicionals, ubicats en zones amb disponibilitat natural. d'aigua, sòl fèrtil i condicions topogràfiques adequades, els canvis socioeconòmics de la darrera dècada han propiciat l'aparició de noves superfícies de regadiu amb característiques. ambientals, socials i econòmiques dispars. Com a conseqüència, el model de gestió del regadiu s'ha vist condicionat per tal de donar resposta als nous paràmetres d'escassetat i eficiència del recurs aigua. A més, les polítiques i els actors implicats al llarg del temps han evolucionat i han donant lloc a prioritats dispars -i sovint enfrontades- en matèria de regadiu, cosa que ha fet necessari l'engranatge dels diferents discursos. És en aquest context en què el Model de compromís social del regadiu proposat per l'Institutional and Social Innovations in Irrigation Mediterranean Management (ISIIMM) pot esdevenir un exemple de partida.


Matèries: Irrigació ; Agricultura ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Projectes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[20100]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259555
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cultivar l'estany. Un assaig d'avaluació del dessecament de l'estany d'Ullastret durant la segona meitat del segle XIX / Enric Saguer
Saguer i Hom, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 175-192
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El treball té com a objectiu examinar els resultats, especialment econòmics i, en menor mesura, ambientals, del dessecament de l'estany d'Ullastret, una llacuna ubicada a la plana del Baix Empordà, on, fins a mitjan segle XVIII, desguassava el riu Daró. En un primer moment s'analitzen els resultats econòmics del dessecament a partir de les anotacions de qui acabà essent el major propietari de terres de l'estany. Posteriorment es rastregen les repercussions que el dessecament va tenir a escala de la conca baixa del Daró.


Matèries: Estanys ; Dessecament ; Agricultura ; Irrigació ; Impacte ambiental
Àmbit:Ullastret ; Daró, riu
Cronologia:[1847 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259556
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Clima "trastornat" : sequera, temporals, riuades i inundacions a Catalunya i al País Valencià a les acaballes del segle XVIII / Armando Alberola Romá
Alberola Romá, Armando


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 301-317
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant els últims anys del segle XVIII, el "temps" de tot el vessant mediterrani peninsular va estar condicionat per l'anomalia atmosfèrica coneguda com a oscil·lació Maldà, caracteritzada per la coincidència de fenòmens meteorològics extrems. Això vol dir que la sequera inclement convivia amb precipitacions extraordinàries, amb riuades i inundacions; però també amb pedregades, gelades fora de temporada, hiverns llargs i freds, i estius curts i humits. Algun contemporanis eren conscients d'aquest comportament anòmal del clima, les conseqüències desastroses del qual havien de suportar els camperols i la societat en conjunt, any rere any.


Matèries: Climatologia ; Fenòmens atmosfèrics ; Pluja ; Riuades ; Inundacions ; Sequera ; Agricultura ; Religiositat popular
Àmbit:Catalunya ; País Valencià
Cronologia:[1770 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259564
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paper dels recs de Sentmenat i del Molí de Pals en la configuració de la plana agrícola del Baix Ter / Anna Ribas, Albert Llausàs, David Saurí i Pujol, Dolors Roset



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 319-333
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Les sèquies i els canals de regadiu històrics del Baix Ter representen un magnífic exemple d'un patrimoni hidràulic que ha anat canviant d'usos i funcions des dels seus orígens i fins avui dia. L'article que aquí es presenta té un doble objectiu. Per una banda, analitzar el paper que han tingut els recs de Sentmenat i del Molí de Pals en la configuració històrica de la plana agrícola del Baix Ter, fent un especial èmfasi en els usos i les funcions que en un moment o altre de la seva història han tingut aquests recs. Per l'altra, reflexionar sobre els reptes i les perspectives de gestió futures que plantegen aquestes séquies i, en general, el conjunt de la plana del Baix Ter en un moment en què apareixen iniciatives encaminades a la conservació, protecció o gestió dels valors ambientals i/o agraris d'aquest espai, com seria la recent declaració del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, la proposta de creació de un Espai d'Interès Agrari del Baix Ter així com la també recent creació de la Comunitat d'Usuaris de l'Aqüífer del Baix Ter. Tot plegat en un temps en què aquestes iniciatives territorials coincideixen amb l'execució dels projectes de modernització dels regadius del rec de Sentmenat i del Molí de Pals.


Matèries: Patrimoni cultural ; Espais naturals ; Paisatge ; Infraestructures d'aigües ; Rius ; Irrigació ; Sèquies ; Canals ; Agricultura
Àmbit:Baix Empordà ; Ter, riu
Cronologia:[1700 - 2010]
Autors add.:Ribas Palom, Anna ; Llausàs i Pascual, Albert ; Saurí i Pujo, David ; Roset, Dolors
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259565
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Evolución histórica del paisaje en la comarca de la Cerdanya. Del paisaje agrario al paisaje urbanizado de los territorios de montaña / José María Prat Forga
Prat Forga, Josep Maria


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie VI, Geografía. Madrid. Nueva época, núm. 11 (2018) , p. 325-330 (Resumen de Tesis Doctorales


Matèries: Investigació científica ; Paisatge ; Medi geogràfic ; Arees de muntanya ; Agricultura ; Turisme ; Construcció
Àmbit:Cerdanya
Cronologia:0000 - 2018
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6573523
https://doi.org/10.5944/etfvi.11.2018.22355
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Agricultura de principis de s. XX / Marcel·lí Pinyana
Pinyana, Marcel·lí


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XXI, núm. 172 (setembre-desembre 2002), p. 10-13 (Història
Notes.


Matèries: Agricultura ; Sindicats agrícoles ; Associacions pageses
Àmbit:Riudoms ; Baix Camp
Cronologia:[1902 - 1936]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/310959
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entrevista a Pasqual Mas, president de la Cooperativa Agrícola de Riudoms / Josep M. Salvador
Salvador i Porqueras, Josep M.


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XXI, núm. 164 (abril-juny 2000), p. 4-7 (Personal


Matèries: Entrevistes ; Pagesos ; Cooperatives agràries ; Personal directiu ; Agricultura
Matèries:Cooperativa Agrícola de Riudoms
Àmbit:Riudoms
Cronologia:[2000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/310510
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2223
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Política hidràulica i desenvolupament econòmic : el cas del Canal d'Aragó i Catalunya / Josep Joan Mateu González
Mateu González, Josep Joan


En: 189808 Actes de la jornada d'estudi L'obra pública i els seus professionals (s. XVIII-XX). Biografies, projectes i impacte modernitzador. Tossa de Mar : Centre d'Estudis Tossencs, 2019. p. 279-298
 (Ponència



Matèries: Obres públiques ; Infraestructures d'aigües ; Canals ; Política hidràulica ; Creixement econòmic ; Agricultura ; Conreu de regadiu ; Irrigació
Matèries:Canal d'Aragó-Catalunya
Àmbit:Tamarit de Llitera - Osca ; Aragó ; Catalunya
Cronologia:1782 - 1940
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2223
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Remences dins el quadre de la pagesia catalana fins el segle XV / per Miquel Golobardes Vila
Golobardes Vila, Miquel


Figueres : Edicions Biblioteca Palau de Peralada, 1970-1973
2 vols. ; 21 cm
Conté: 1. Text (1973) ; 2. Documents (1970).
ISBN 8440065418 (v. 2)



Matèries: Pagesia de remença ; Fonts documentals ; Agricultura ; Edat mitjana ; Feudalisme ; Guerres remences
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[400 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Antoni Pladevall i Font (Taradell)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2223
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudi del poblament al segle XI a Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies, Breda i Riells / Josep M. Llorens i Rams, Monsterrat Mataró i Pladelasala, Josep Manuel Rueda i Torres ; estudi introductori a càrrec de l'Honorable Senyor Miquel Coll i Alentorn
Llorens i Rams, Josep M.


[Barcelona] : Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu, 1982
96 p. : il. ; 24 cm
Text en català i llatí.
ISBN 8439301073



Matèries: Alta edat mitjana ; Nuclis de població ; Fonts documentals ; Agricultura
Àmbit:Sant Feliu de Buixalleu ; Arbúcies ; Breda
Cronologia:[1000 - 1100]
Autors add.:Mataró i Pladelasala, Montserrat ; Rueda i Torres, Josep Manuel ; Coll i Alentorn, Miquel (Intr.)
Autors add.:Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2223
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Cortals empordanesos, del segle XIII al XXI. Sis estudis / Enric Saguer (Ed.)



Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2019
250 p. : il., map., taules, gràf. ; 23 cm (Biblioteca d'història rural. Estudis, 18) 
ISBN 9788499844978

Conté: El rodal cortaler. Una introducció / Enric Saguer Hom, Marisa Roig Simon ; Els cortals de Castelló d'Empúries a finals de l'Edat Mitjana / Josep Maria Gironella Granés ; Els cortalers, pagesos organitzats. Masoveria, gazalla, pastura i la Confraria de Sant Antoni (1600-1720) / Pere Gifre Ribas ; Les llars cortaleres. Composició, mobilitat i socialització (1877-1949) / Marisa Roig Simon ; El capitalisme possible. El cortal Maig durant el primer terç del segle XX / Enric Saguer Hom ; Parceria i accés a la propietat entre els cortalers durant el segle XX / Rosa Congost Colomer, Enric Saguer Hom ; Els cortals avui. La transformació de la franja litoral central el golf de Roses des de mitjans del segle XX / Meritxell Fernández Domènech.



Matèries: Masos ; Masies ; Edat mitjana ; Agricultura ; Pastures ; Associacions pageses ; Contractes de conreu ; Pagesia
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà ; Castelló d'Empúries
Cronologia:[1200 - 2019]
Autors add.:Saguer i Hom, Enric (Ed.) ; Congost i Colomer, Rosa ; Roig i Simon, Marisa ; Gifre i Ribas, Pere ; Fernández Domènech, Meritxell
Autors add.:Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural ; Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2223
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Mesures tradicionals i antigues a la Franja / Francesc Teixidó i Puigdomenech
Teixidó i Puigdomenech, Francesc


Calaceit : Associació Cultural del Matarranya, 2017
312 p. : il. ; 24 cm (La Gabella, 11) 
ISBN 9788488477651

És el resultat de la recerca que ha fet l'autor per gran part dels pobles de la Franja, de les mesures antigues dels diferents àmbits socials i econòmics.



Matèries: Pesos i mesures ; Agricultura
Àmbit:Franja, la
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Associació Cultural del Matarranya
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2223
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cataluña, avatares de la colectivización agraria (1936-1939) : una persistente disputa social y poliïtica / Antoni Gavaldà
Gavaldà i Torrents, Antoni


Madrid ; Tarragona : Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo : Universitat Rovira i Virgili, 2019
298 p. ; 23 cm (Colección Investigación, 4) 
Bibliografia.
ISBN 9788494680700 (paper)
ISBN 9788484246602 (digital)

Les col·lectivitzacions agràries de la CNT van ser, en general, espontànies. Les que van estar sota l'influx dels treintistas es van adequar com un soci més del sindicat agrícola local mentre que les que van estar comandades per la ideologia més llibertària, en bastants casos no van acceptar tal supeditació. La Conselleria d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, en mans de la Unió de Rabassaires, depenent del Partit Socialista Unificat de Catalunya va frenar el suport legislatiu, tècnic i moral a les col·lectivitats. La CNT va resistir l'envit anant a remolc, bàsicament a partir dels fets de Maig de 1937. Això comportaria una lluita interna en la direcció agrària anarquista, lluita que se sumava a l'externa, descarnada, amb la majoria de partits i la resta de sindicats. Com a obra humana, les col·lectivitats mostrarien la necessitat d'una autèntica justícia social que no existia, amb encerts i errors. (Editorial).



Matèries: Guerra civil espanyola ; Col·lectivització ; Agricultura ; Cooperatives agràries ; Anarcosindicalisme ; Sindicats agrícoles
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo ; Universitat Rovira i Virgili
Localització: Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espacios de cultivo vinculados a Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Cataluña) : norias, drenajes y campesinos (siglos VIII-XII) = Farming Areas of Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Catalonia) : Water Wheels, Drainage, and Peasants between the Eighth and the Twelfth Centuries
Kirchner i Granell, Helena


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 20 (2019) , p. 83-112
Dossier monogràfic: "Los paisajes agrarios en la edad media".

En aquest article s'estudien els espais de cultiu relacionats amb Madînat TurTûsa. La recerca es basa en la contrastació de la informació proporcionada per la documentació escrita generada arran de la conquesta cristiana (1148), la prospecció i l'anàlisi del parcel·lari. El resultat ha estat la delimitació i reconstrucció en planta de tres espais de cultiu adjacents a la ciutat. L'horta de Pimpí, al nord, es regava amb l'aigua de pous i sínies. Al sud, les Arenes constituïa un espai d'aiguamoll afectat per inundacions periòdiques i estava equipat amb una xarxa de séquies de drenatge; es destinava preferentment a pastures per al bestiar i al cultiu de cereals. En la riba oposada de l'Ebre, també hi havia canals de drenatge i zones de cultiu de cereals. L'aigua de l'Ebre mai va ser captada ni distribuïda mitjançant séquies destinades a regar grans superfícies.


Matèries: Epoca musulmana ; Edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Agricultura ; Estructura agrària ; Pagesia ; Conreus ; Pastures ; Horta ; Infraestructures d'aigües ; Recursos hídrics ; Irrigació ; Arqueologia medieval ; Fonts documentals
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[700 - 1200]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://revistas.uva.es/index.php/edadmedia/article/view/3581/2888


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2223
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Gent i el camp / M. Soledat Roig Llort
Roig i LLort, M. Soledat


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 123 (2016) , p. 64-85 : il. (Premi
XVI Premi de Memòria alcoverenca.


Matèries: Economia agrària ; Agricultura ; Conreus ; Productes agraris ; Activitats agrícoles ; Condicions de vida ; Vida quotidiana ; Pagesia ; Plaga de la fil·loxera ; Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Entrevistes ; Programes de ràdio
Àmbit:Alcover
Cronologia:[1885 - 1960]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCEA/article/view/343925
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 112
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3