L'Arqueologia a la Garrotxa : una història i estat de la qüestió / Arnau Brosa i Planella, Núria Martínez Jiménez, Biel Soriano Elias, Sandra Picart Salas, Carlota Masó Giralt



En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 11-48 (Recerques) 

L'arqueologia ha estat i és una disciplina present a la Garrotxa. Aquest treball fa un repàs a l'origen i evolució d'aquesta activitat a la comarca, des dels primers exemples d'interès pel patrimoni arqueològic a finals del segle XIX fins a l'actualitat, i presenta un estat actual de l'arqueologia a la Garrotxa a partir de l'anàlisi de la carta arqueològica.

"Atura, companyó!". Domenjó de Bigorra i altres bandolers de la Garrotxa (segle XVI) / Joan Antoni Padrós i Estivill
Padrós i Estivill, Joan Antoni


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 49-132 (Recerques) 

A la Garrotxa del segle XVI hi trobem totala gamma d'episodis de gent d'armes que constitueixen el bandolerisme estructural: bandes de fugitius i saltejadors de camins, actuació de grans quadrilles que es mouen de manera habitual en comarques veïnes, i especialment professionals al servei del poder local. En aquest article es fa, d'una banda, un recull sistemàtic de tots els episodis documentats i de les estructures repressives que es teixeixen a la comarca (des dels sometents locals fins al poder virregnal); d'altra banda es ressegueix el cas de Domenjó de Bigorra, condemnat a mort per bandolerisme: la seva petita història permet fer un acostament microhistòric a la complexa xarxa de proteccions i interessos (des del poder municipal fins al senyorial) que envolten el fenomen del bandolerisme.

Olot sota sobirania francesa: entre el juliol de 1719 i el gener de 1720 / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 147-188 (Recerques) 

Un cop acabada a Catalunya la Guerra de Successió (1714) el nou rei Felip V es veié immers en una nova guerra contra França, Holanda, Àustria i Anglaterra (Quàdruple Aliança) països disconformes amb les pretensions del nou monarca espanyol sobre Sicília i Sardenya. Aquest conflicte (1718-1720) comportà l'ocupació, per part de l'exèrcit francès de Lluís XV, de les comarques muntanyenques situades al costat meridional dels Pirineus, entre el golf de Biscaia (País Basc) i el golf de Roses (Catalunya). Les autoritats locals catalanes es posaren del costat francès amb l'esperança de recuperar els furs i les llibertats perdudes el 1714. Entreel juliol del 1719 i el gener del 1720, el "semestre francès" propicià, amb l'ajuda de tropes irregulars catalanes, un esperat canvi temporal de sobirania. Però amb la retirada final de l'exèrcit francès la sobirania retornà a Felip V amb la consegüent repressió dels qui havien lluitat al costat del bàndol francès. Aquest estudi tracta, específicament, del cas d'Olot i la seva comarca, la Garrotxa.

Contribució al catàleg dels pous de gel de la Garrotxa / Gener Aymamí Domingo
Aymamí i Domingo, Gener


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 189-204 (Recerques) 

Inventari de set pous de glaç de la Garrotxa, amb els següents apartats: ús del gel al llarg dels temps; finalitats terapèutiques; la petita edat del gel; construcció dels pous i obtenció del gel; transport i comercialització; abandonament dels pous i la corresponent fitxa de cada pou. Alguns han desaparegut, d'altres es troben enrunats, però encara n'hi ha que resten en peu i tots formen part del nostre patrimoni rural.

Flotant per la Garrotxa. Els corrents aeris de la Garrotxa a través dels globus aerostàtics / Josep Mª. Castañer Vilà
Castañer Vilà, Josep M.


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 367-372 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
IX Premis Jordi Pujiula 2020. Modalitat Tecnologia. Batxillerat.

Mai no us heu preguntat: Per què vola un globus?, com es controlen els globus? Com funciona el vent i quins corrents tenim a la Garrotxa?, hi ha algun patró de vents a la nostra comarca?, pot ser que l'orografia influeixi en els corrents?. Volia fer un treball científic, basat en l'observació i la formulació d'hipòtesis, per obtenir uns resultats que responguessin aquestes preguntes.

Sobre Asfalt. Proposta per a la construcció d'un pas de fauna a la Garrotxa / Coral Molí i Plana
Molí i Plana, Coral


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 385-389 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
IX Premis Jordi Pujiula 2020. Temàtica comarcal Batxillerat.

Fou a partir d'observar la gran quantitat d'individus morts a les carreteres de la Garrotxa, que aquest projecte agafà embranzida i es projectà per aconseguir instaurar una mesura que reduís la mortalitat animal. Per aconseguir aquest objectiu, es va creure pertinent plantejar la construcció d'un pas de fauna, una infraestructura que uneix els dos costats de carretera -ja sigui a partir d'un nivell inferior o superior a aquesta-, condicionat pel transcurs dels animals del territori i que, a més, augmenta la connectivitat ecològica. Per poder-lo plantejar, però, fou necessària la cerca de la zona concreta de la comarca on assentar-lo.

Yostega Fest / Núria Perecaula Dorca
Perecaula Dorca, Núria


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 420-425 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 
XX Premis Salvador Reixach 2020. Modalitat Àmbit Comarcal. Batxillerat.

El projecte es basa en la creació d'un casal d'estiu temàtic en un centre educatiu d'Olot, i alhora cobrir una de les grans necessitats de la ciutat: resoldre les mancances en el lleure infantil en període estival amb el lema de la campanya que ens va facilitar el professorat: "Casals temàtics als centres educatius. Espais segurs i lleure per a tothom".

Bibliografia de la Garrotxa (setembre 2020 - setembre 2021)



En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 447-467 (Bibliografia) 

Pastors i transhumància / Jordi Nierga, coordinació



En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 31 (primavera-estiu 2023), p. 30-87: il. (Dossier) 

Conté: El dring de l'esquella / Jordi Nierga ; Amunt i avall / Marc August Muntanya Masana ; El parlar dels pastors / Marc August Muntanya Masana ; Les pastures / Bernat Perramon ; De Molló a Rojà / Clara Pedrosa ; La tria de Mulats d'Espinavell / Clara Pedrosa ; Pssos perduts fins a la Moixa / Jordi Altesa ; El metge de capçalera del bestiar / Jordi Remolins ; Joan Guillament, perfil / Clara Pedrosa ; A l'Aixopluc de la barraca / Jordi Nierga ; De l'alta Vall del Ter a l'Empordà / Miquel Perals ; Martí Candadell, perfil / Francesc Ginabreda ; El llegat d'en Quim Gassó / Mònica Pagès ; Núria, antic destí de la ramada / Miqeul Sitjar i Serra ; Els Picas, nissaga de pastors / Antoni Llagostera Fernández ; La mirada d'en Pipa / Jordi Remolins ; Bels a Vallfogona / M. Carme Freixa Bosch ; Un ofici que arrela / Paula Núñez Gubert ; Entre la nostàlgia i el progrés / Francesc Ginabreda ; Vells pastors de la vall del Fluvià / Xavier Valeri ; Jordi Soler, cuidador d'ovelles / Xavier Valeri ; Transhumant cap a un ideal / Jordi Santaló ; D'en Bas, a la pastura / Ramon Estéban Bochaca ; Del Ripollès a l'Empordà / Joan Carreres ; El gos, ajudant inseparable / Jordi Nierga ; De vocació, pastor / Josep Vilar ; Besalú, lloc de parada / Pere Cerro ; Dones pastores / Eva Güibas Guilana ; Els últims pastors de la Clota, a Cogolls / Marta Carbonés ; Lloc de pas i d'acollida / Berta Artigas Fontàs ; De les passes al cop de pedal / Sònia Tubert ; Romanticisme a la Llémena / Laia Juez.

Els Símbols protectors preromans / Guerau Palmada, text i fotografia
Palmada Auguet, Guerau


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 31 (primavera-estiu 2023), p. 94-95 : il. (Patrimoni. Etnologia) 

Infraestructures viàries i territori : Salvem les Valls 25 anys després [Fitxer informàtic] / [Emili Bassols i Isamat, Àlex Casademunt, Francesc Magrinyà, [et al.]]



Sant Privat d'en Bas : Centre per la Sostenibilitat Territorial, 2019
106 p. : il. col., map., gràf., taules ; 21 cm
Número monogràfic de la revista: Anuari per la nova cultura del territori (2019). També disponible en línia. Conté: Salvem les Valls 25 anys després: calia bracons? / Raül Valls Lucea -- L'oposició a les grans infraestructures a europa. moviments NIMBY o l'expressió d'un canvi de model territorial? / Llorenç Planagumà Guàrdia -- Infraestructura i feminisme / Margalida Ramis -- El moviment contra les infraestructures com a laboratori social de la cultura de la sostenibilitat. les experiències a catalunya a la llum dels manifestos (1976-2012) / Maria Àngels Alió -- El túnel de bracons com a referent d'un canvi de model del territori de les infraestructures a catalunya. del "model productivista" al model sostenibilista / Francesc Magrinyà -- Governança del medi natural a catalunya. diagnosi i proposta de futur / Àlex Casademunt -- L'eix vic - olot i la conservació del patrimoni natural. seixanta-sis reflexions en dosis homeopàtiques / Emili Bassols Isamat.

Aiguats, nevades, glaçades... / Jordi Nierga, coordinació



En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 30 (tardor-hivern 2022), p. 29-84 : il. (Dossier) 

Revistes locals / Jordi Nierga, coordinació



En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 29 (primavera-estiu 2022), p. 33-77 : il. (Dossier) 

Conté: La feina d'escriure / Jordi Nierga ; Qui no publica a Olot... / Francesc Guinardeta ; Joan Casulà, el cronista d'Olot / Francesc Guinardeta ; Jesús Coma / Paula Nuñez Gubert ; Basalt, testimoni de Castellfolit de la Roca / Roger Santaló ; La Comarca, la degana / Roger Santaló ; Josep Maria Murlà / Ester Carreras ; FENC, la revista que va arrelar a les Planes / Marta Carbonés ; El Soroll d'un poble / Jordi Altesa ; Cròniques del Puigsacalm / Ramon Estéban Bochaca ; El revister de Besalú / Pere Cerro ; Cronistes de l'Alta Garrotxa / Joan Carreres ; La Renaixença entre muntanyes / Josep Vilar ; La premsa banyolina / Jordi Calofré ; El Bargant, el cabal renovador / Eloi Camps Durban ; La Joia de Banyoles / Eva Güibas Guilana ; Ramon Pijuan / Berta Artigas Fontás ; Informar des dels pobles / Sònia Tubert ; Vocació vertebradora / Laia Juez ; El Pont Nou de Camprodon / Jordi Nierga ; La curiositat per la història / Joan Garcia ; Premsa pionera de muntanya / Jordi Remolins ; Scriptorium, el prestigi / Antoni Llagostera Fernández ; Jaume Espuny / Jordi Remolins ; Notícies i poesia vora el Freser / Mónica Pagès.

El Procés de reconeixement de la comarca del Pla de l'Estany / Jordi Galofré
Galofré i Illamola-Simal, Jordi


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 40 (2021) , p. 13-100 : il. (Primera part) 
Número monogràfic: La Comarca del Pla de l'Estany : gènesi i reptes de futur. Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Els Noms de la terra : notes sobre toponímia de la Garrotxa / [ressenya d'] Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXII, núm. 47 (juny 2020), p. 23-24 : il. (Llibres) 
Ressenya de:
. Els Noms de la terra : notes sobre toponímia de la Garrotxa / Xavier Puigvert Gurt. Olot : Arxiu Comarcal de la Garrotxa, 2019 (Estudis Històrics de la Garrotxa, 7)

El Diari perdut de la Guerra de Successió / text de Jordi Mata ; amb l'assessorament d'Agustí Alcoberro, Martí Crespo
Mata, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 246 (setembre 2022), p. 32-41 : il.

La Ruta garrotxina de mossèn Josep Casassa, poeta, folklorista i sacerdot / text: José Luis Bartolomé ; fotos: Arxiu José Luis Bartolomé
Bartolomé, José Luis


En: Revista de Girona. Girona, núm. 334 (setembre-octubre 2022), p. 52-55 : il. (Lletres) 

Josep Casassa i Tassis no apareix pas per primer cop a la revistade girona. Al número 18 (1962), qui havia estat el seu amic i col·lega de vocacions (sacerdot, poeta, autor de teatre, músic...), el gironí de Pont Major mossèn Camil Geis (1902-1986), li dedicà una semblança biogràfica (®Lo que encontré en el camino», p. 65-66), tal com ho va fer amb altres persones amb qui havia mantingut una relació amistosa, incloses sota el mateix epígraf en aquell i en el número 22 de la revista (1963) i en reculls d'anotacions de memòries. A la mort de mossèn Geis, el seu nebot Ramon va recopilar 151 minibiografies en un llibre voluminós, Els que he trobat pel camí (Sabadell: Editorial Ausa, 1986), que inclou en català l'article original en castellà.

Carme Simon, una vida d'emprenedoria cultural : "mentre hi hagi llibre, hi haurà biblioteques" / text: Joan Sala ; fotos: Salvador Comalat
Sala i Plana, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 327 (juliol-agost 2021), p. 12-18 : il. (Entrevista) 

Domènec Moli, la veu gastronòmica de la Garrotxa / text: Jaume Fàbrega
Fàbrega i Colom, Jaume


En: Revista de Girona. Girona, núm. 327 (juliol-agost 2021), p. 54-55 : il. (Les coses delitables) 

Neolitització i complexitat social durant la Prehistòria recent a la Garrotxa / Maria Saña Seguí
Saña i Seguí, Maria


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 193-211 : il. (Ponència) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Coincidint el fenomen de la neolitització, amb la domesticació de plantes i animals, es produeixen canvis transcendentals en la manera de viure i organitzar-se les comunitats prehistòriques. La permanència cada com més accentuada de les poblacions en un mateix territori desembocà en el desenvolupament d'assentaments estables orientats sobretot a les pràctiques agrícoles i ramaderes. La tipologia d'assentaments a la comarca de la Garrotxa entre el Neolític antic i el Bronze final es molt variada, anant des de poblats a l'aire lliure, ocupacions estacionals en cova fins a assentaments amb caràcter específic com poden ser els indrets funeraris o els dedicats a tasques especialitzades (emmagatzematge, proveïment de matèries primes, refugis temporals, poblats defensius...). La introducció de la metal·lúrgia als processos productius suposà un altre punt d'inflexió important, tant a nivell tecnològic com de complexitat social, establint-se noves xarxes d'intercanvi i circulació de bens i matèries i consolidant-se nous rols socials que portaran com a conseqüència una societat molt més jerarquitzada, amb les desigualtat socials cada vegada més institucionalitzades.