português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
INDUSTRIALITZACIO []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 70
ir a la página                         


1 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
Industrialització i fàbriques a la Catalunya Central. Quin va ser l'origen del capital? / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 34-39 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

Es ressegueix l'acumulació de capital que es va produir a Manresa a partir dels artesans blanquers que es dedicaven a la comercialització de pells, el canvi que es va produir en el segle XVIII amb la introducció de la seda que també va provocar grans acumulacions de capitals i, finalment, com la industrialització cotonera fou realitzada per petits productors capaços d'aprofitar les oportunitats. Com es que això va passar de forma successiva almenys des del segle XVII?


Matèries: Industrialització ; Fàbriques ; Capitalisme ; Indústria de la pell ; Comerç ; Indústria cotonera
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1600 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/980000004074
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
Entre Sallent i Berga: de molins fariners a fàbriques i colònies / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 28-352 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

El procés d'industrialització de la Catalunya Central s'inicia en el període convuls, per les guerres i pel pas de l'absolutisme al nou estat liberal, que fou la primera meitat del segle XIX. Alguns molins fariners es van convertir en fàbriques que van ser el puntal de la industrialització cotonera, amb experiències d'innovació en la introducció de maquinària i amb noves formes d'associació empresarial. D'aquest procés, de l'estreta connexió entre Sallent i Berga, i del naixement de les colònies a finals del s. XIX, tracta aquest article.


Matèries: Molins d'aigua ; Molins fariners ; Fàbriques ; Colònies industrials ; Industrialització
Àmbit:Sallent ; Berga
Cronologia:[1800 - 1850]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/436064
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
La Decadència dels molins al Bages / Lluís Virós Pujolà
Virós i Pujolà, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 28-352 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

La difusió de la industrialització i els avenços tecnològics en la molta del blat van provocar el desús i la posterior desaparició dels molins tradicionals, que es va produir en un procés progressiu a mesura que milloraven les xarxes de transport i que es transformava l'agricultura tradicional, que encara necessitava els molins. L'article analitza amb dades inèdites la distribució dels molins a la comarca de Bages al segle XIX, el seu procés de declivi i els factors que el van causar.


Matèries: Molins d'aigua ; Industrialització ; Innovació tecnològica
Àmbit:Bages
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/436065
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1396
seleccionar
imprimir
Els Obrers contra les màquines / text de John Mcaulay
Mcaulay Solé, John


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 279 (juny 2025), p. 52-57 : il. (Segle XIX



Matèries: Industrialització ; Maquinària industrial ; Obrers ; Moviment obrer ; Fàbriques ; Conflictivitat social ; Vagues
Àmbit:Terrassa ; Camprodon ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1802 - 1854
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
El Carbó mineral a Catalunya. El cas del Berguedà : de les primeres notícies del segle XVIII als primers usos industrials del segle XIX / Rosa Serra
Serra, Rosa


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 185-220 : il. (Miscel·lània
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català, castellà i anglès.

Les primeres notícies sobre el carbó mineral del Berguedà, i de totes les conques catalanes, són de finals del segle xviii, quan es volia com a combustible per a les fargues de ferro i aram, els forns de vidre i les primeres experiències en forns i alts forns industrials. La legislació -Reial ordre de 1780 i les lleis liberals de 1825, 1848 i 1868- va desencadenar una allau de concessions, que no anaren acompanyades d'explotació efectiva, sinó d'especulació. La Guerra Gran i la Guerra del Francès van avortar molts projectes i la conflictivitat provocada pel llarg període de les guerres carlines va retardar extraordinàriament la investigació geològica, indispensable per definir les característiques dels jaciments, la qualitat i la quantitat del carbó explotable, i la rendibilitat de les primeres societats mineres, que depenien totalment de la construcció d'una xarxa ferroviària que també tardà molt a construir-se.


Matèries: Recursos minerals ; Explotacions mineres ; Jaciments minerals ; Carbó ; Farga catalana ; Xarxa ferroviària ; Industrialització
Àmbit:Berguedà ; Catalunya ; Montsià
Cronologia:[1780 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/980000006841
https://doi.org/10.1344/eha.2025.37.185-220
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
Canviar-ho tot perquè no canviï res : evidències d'immobilitat social a les elits barcelonines del segle XIX / José Miguel Sanjuan Marroquin
Sanjuan Marroquin, José Miguel


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 86 (2025) , p. 81-95 (Herència i mèrit en les elits contemporànies
Notes a peu de pàgina.

Aquest article reflexiona al voltant de la idea que la industrialització va promoure en un primer moment la creació d'una nova elit econòmica que, una vegada consolidada, va tancar-se sobre si mateixa. Per evidenciar aquest procés s'han analitzat les característiques dels quinze majors propietaris de Barcelona el 1854 i el 1919. Podem concloure que els individus de les dues cohorts van formar les seves fortunes majoritàriament en el mateix moment, concretament durant les primeres dècades del segle xix. Aquest període va obrir una finestra d'oportunitat lligada a la industrialització i al comerç colonial, que donarà lloc a una elit situada en una posició d'avantatge que li permetrà aprofitar les successives finestres d'oportunitat que s'aniran obrint durant la resta del XIX.


Matèries: Elits locals ; Majors contribuents ; Industrialització ; Propietat ; Poder local ; Discriminació social
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1854 - 1919
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/980000006496
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
Quan els industrials no formaven part de les elits (o sí) / Rosa Congost Colomer
Congost i Colomer, Rosa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 29-48 (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització"
Bibliografia.

Girona no ha estat mai vista com una ciutat industrial i sí, en canvi, com una ciutat dominada, a l'etapa de la industrialització, pels rendistes residents a la ciutat. En aquest article, s'intenta recrear l'ambient de l'alta societat gironina en aquell temps, per tal de contextualitzar dos noms clau de la seva industrialització: els Planas, a la primera meitat del segle XIX, i el Comte de Berenguer, ja a començaments del segle XX.


Matèries: Industrialització ; Elits locals ; Industrials ; Societat urbana ; Grups socials ; Propietaris agraris
Àmbit:Girona
Cronologia:[1700 - 1930]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002320
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
La Portada d'aigües i el barri del Mercadal al segle XIX / Manel Serra i Pardàs
Serra i Pardàs, Manuel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 49-74 : il. (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització"
Referències bibliogràfiques.

L'any 1869 comença l'abastament domiciliari d'aigua a la ciutat de Girona, amb cabals provinents del municipi d'Aiguaviva. Aquest fet coincideix, en el temps i l'espai, amb la industrialització del sector del Mercadal a Girona com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal i de la disponibilitat dels cabals de la sèquia Monar. Indústries punteres en el seu moment en la fabricació de paper, construccions mecàniques i elèctriques, filatures de cotó i d'altres que contribuiran de manera decisiva en la transformació tecnològica que va implicar, inicialment, l'ús de la força hidràulica i de l'electricitat a finals del segle XIX.


Matèries: Abastament d'aigües ; Industrialització ; Fàbriques ; Energia elèctrica
Àmbit:Girona
Cronologia:[1869 - 1900
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002439
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
La Sèquia Monar i la industrialització a Girona a l'època moderna (segles XVI-XVIII) : molins fariners, drapers, paperers i polvorers, saboneries, tintoreries i adoberies / Xavier Solà Colomer
Solà Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina.

La indústria -o protoindústria- gironina d'època moderna va necessitar l'aigua i l'energia hidràulica per fer funcionar els seus aparells i màquines. Per això es va estructurar i va seguir el curs del rec Monar, des de Bescanó, passant per Salt i Santa Eugènia, fins a arribar al Mercadal de Girona. Allà s'hi van instal·lar molins fariners, drapers i paperers, tots lligats a la producció agrícola i a la indústria tèxtil de la llana. Més enllà de la sèquia, el riu Galligants i al burg de Sant Pere va acollir adoberies i blanqueries, i al Ter, a la Manola, s'hi van col·locar molins polvorers.


Matèries: Industrialització ; Energia hidràulica ; Séquies ; Molins d'aigua ; Molins paperers ; Molins fariners ; Fàbriques ; Indústria de la pell ; Indústria tèxtil ; Edat moderna
Matèries:Sèquia Monar
Àmbit:Galligants, riu ; Girona ; Salt
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002469
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
Los Barrios de nueva creación en las ciudades industriales : el caso de Torreforta en la ciudad de Tarragona / José Maria Cumplido, Montserrat Duch, Alfonso García
Cumplido, Josep Maria


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 135-144


Matèries: Barris ; Industrialització ; Transformació urbana ; Economia
Àmbit:Torreforta - Tarragona
Cronologia:[1961 - 1982]
Autors add.:Duch i Plana, Montserrat ; García, Alfonso
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356529
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1396
seleccionar
imprimir
Testimoni de la industrialització a Reus entre els anys 1960 i 2000, a les empreses Crolls, Pujol i Palacín i Valira / Francesc Palacin Artiga
Palacin i Artiga, Francesc


En: Nunci : Butlletí del Amics de Reus, Núm. 134 (1r trimestre 2014), p. 22-28



Matèries: Industrialització ; Empreses
Àmbit:Reus
Cronologia:1960 - 2000
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
La Colonia Güell (1890-1931). Análisis de la identidad colectiva a través de su modelo industrial, urbanismo, arquitectura y sociedad [Fitxer informàtic] / Alejandro Casaus Carmona ; [dirigit per: Maria Eugènia Jaume Esteva]
Casaus Carmona, Alejandro


2025
Dirigida per: Jaume Esteva, Maria Eugènia. Universitat Oberta de Catalunya, 2025
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Los principales estudios sobre la industrialización catalana suelen atribuir un papel fundamental al textil en su evolución. Sin embargo, existen pocos investigadores que hayan centrado su trabajo en las colonias industriales textiles, el principal motor de esta industrialización. A partir de la documentación existente tanto en libros como en archivos, se ha establecido una relación entre la industrialización y la sociedad enfocando la investigación en un caso concreto como es la Colonia Güell. En este caso de estudio, con una contextualización histórica adecuada y con la influencia de la arquitectura urbanística, se demuestra como la industrialización, la vida comunitaria y dicha arquitectura influyen positivamente en el sentimiento de una identidad colectiva arraigada en la población.


Matèries: Colònies industrials ; Industrialització ; Indústria tèxtil ; Arquitectura ; Modernisme ; Urbanisme ; Societat
Matèries:Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
Àmbit:Colònia Güell, la - Santa Coloma de Cervelló
Cronologia:1890 - 1931
Autors add.:Jaume Esteva, Maria Eugènia (Dir.)
Accés: https://hdl.handle.net/10609/152712


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1396
seleccionar
imprimir
Reus en el segle XIX / [Pere Anguera, Robert Vallverdú Martí]



Reus : Ajuntament de Reus, Conselleria de Cultura, 1978
2 vol. ; 22 cm
Conté: 1. El desenvolupament ciutadà / Robert Vallverdú i Martí -- 2. La consolidació de la burgesia / Pere Anguera i Nolla.



Matèries: Edat contemporània ; Economia ; Industrialització ; Societat ; Desenvolupament urbà ; Grups socials ; Burgesia
Àmbit:Reus
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Anguera i Nolla, Pere ; Vallverdú i Martí, Robert
Autors add.:Ajuntament de Reus. Conselleria de Cultura
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1396
seleccionar
imprimir
Indústria al Reus del S. XIX



Reus : Biblioteques Municipals de Reus, 2015
4 p. ; 30 cm (Guia de Lectura, 16) 



Matèries: Indústria ; Industrialització ; Indústries ; Bibliografies
Àmbit:Reus
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Ajuntament de Reus. Biblioteques Municipals de Reus
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1396
seleccionar
imprimir
Reus, motor econòmic del sud de Catalunya. 100 anys del Foment Industrial i Mercantil : exposició [Enregistrament de vídeo] / [director: Narcís Martí Segarra]



[S.l.] : [s.n.], 2018
1 videodisc (aprox. 29 min) : so, color ; 12 cm
Versió original en català.

Dividida en cinc grans àmbits cronològics- ofereix un recorregut molt visual i amè per la història econòmica de Reus i les comarques del Camp dels darrers dos-cents anys, des de l'esplendor de l'aiguardent en el segle XVIII -origen de la coneguda dita "Reus, París i Londres"- a la configuració del model actual, passant per l'esclat de la indústria tèxtil -veritable motor del procés d'industrialització de la ciutat- i l'espectacular boom dels anys de la Primera Guerra Mundial. La mostra és organitzada per Reus Foment Empresarial i el Museu de Reus, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Privada Reddis. S'inaugura el 20 de juny de 2018, fins al dia 12 de gener de 2019.



Matèries: Exposicions culturals ; Associacions econòmiques ; Commemoració ; Economia ; Creixement econòmic ; Indústria vinícola ; Licors i aiguardents ; Industrialització ; Indústria tèxtil ; Guerra mundial I ; Documents audiovisuals
Matèries:Foment Industrial i Mercantil de Reus
Àmbit:Reus ; Camp de Tarragona
Cronologia:[1700 - 2018]
Autors add.:Martí Segarra, Narcís (Dir.)
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
El Conreu de cotó al Baix Gaià / John McAulay Solé
McAulay Solé, John


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 23 (2025) , p. 147-181 : il. (Articles
Fonts i bibliografia.


Matèries: Industrialització ; Conreus ; Activitats agrícoles ; Indústria tèxtil ; Matèries primeres
Àmbit:Gaià, riu ; Tarragonès
Cronologia:[1939 - 1970]
Accés: https://raco.cat/index.php/RecullTreballs/article/view/980000001893
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; B. Pública de Tarragona; B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
Transformació de la societat agrària, de la forma de vida i de la mentalitat, de l'economia i del paisatge rural (1930-1970). Un exemple del Baix Camp. Mont-roig / Maria Antònia Ferrer i Bosch
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. V (1982-1983) , 133-153 : gràf

La industrialització de forma progressiva concretament a Catalunya- ha afectat també els municipis bàsicament agraris de les comarques de Tarragona i ha transformat no solament la seva agricultura sinó també la seva societat i fins i tot la manera de pensar i de viure de la gent.L'estudi del municipi de Montroig és una mostra del treball que estic dirigint al nostre departament d'Història Contemporánia. L'ambició és conèixer com ha evolucionat el Camp i quines han estat les causes de la seva transformació, si és que n'hi ha hagut, com ha canviat la societat i quin futur i espera.


Matèries: Transformació agrària ; Agricultura ; Societat rural ; Economia ; Industrialització ; Transformació del paisatge ; Desenvolupament urbà ; Urbanisme
Àmbit:Mont-roig del Camp
Cronologia:1930 - 1970
Accés: http://hdl.handle.net/20.500.11797/RP3977
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1396
seleccionar
imprimir
La Reindustrialització del territori i la sostenibilitat

Jornada d'Estudi per a Empresaris (19a : 2016 : Montbrió del Camp )


Reus : Humanidades, 2016
117 p. : il. col. ; 24 cm (Empresa y humanidades
Ponències, dossier, comunicacions i col·laboracions de la 19a. Jornada d'Estudi per a Empresaris celebrada el 20 setembre 2016.
ISBN 9788494514135



Matèries: Congressos ; Empreses ; Industrialització ; Desenvolupament sostenible ; Residus industrials
Àmbit:Espanya ; Montbrió del Camp
Cronologia:2016
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1396
seleccionar
imprimir
Pere Solanellas, alcalde de Riudecols : "el poble creixerà, perquè tenim indústria"



En: TAG : Revista del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. Any VI, Núm. 21 (març 2001), p. 7-9



Matèries: Entrevistes ; Alcaldes ; Urbanisme ; Desenvolupament urbà ; Industrialització
Matèries: Solanellas, Pere
Àmbit:Riudecols
Cronologia:2001
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1396
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Arrencada industrial d'Olot ara fa 250 anys / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 157 (febrer 2024), p. 1 (Opinió


Matèries: Industrialització ; Commemoració
Àmbit:Olot
Cronologia:1774; 2024
Accés: https://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ac_garrotxa/06_publicacions_acgax/El_Cartipas/Cartipas_157.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Marià Vayreda (Olot); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 70
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3