português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
URBANISME []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 247
ir a la página                         


1 / 4927
seleccionar
imprimir
La Plaça de Catalunya que (no) va ser / text de John Mcaulay
Mcaulay Solé, John


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 282 (setembre 2025), p. 40-45 : il. (Segle XIX



Matèries: Urbanisme ; Places ; Projectes d'urbanisme ; Arquitectes
Matèries:Plaça de Catalunya
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1859 - 1900]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4927
seleccionar
imprimir
Text complet
El Desenvolupament del turisme a Roses. La promoció privada de la urbanització del Salatar / Anna Maria Puig Griessenberger
Puig Griessenberger, Anna Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 179-202 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Als inicis del programa d'estimulació de la indústria turística de l'etapa franquista, un promotor privat, Pere Subirós, "en Fabrica", va apostar per invertir en la primera urbanització turística de densitat de la postguerra a la Costa Brava nord. L'any 1957 iniciava la compra d'una finca al lloc dit Clot dels Franquets o les Eres, a tocar de Roses, i impulsava els treballs de sanejament i adequació del terreny per a la construcció de la que seria la urbanització del Salatar. L'empresa i els costos foren ingents: cobriment de les basses d'aiguamolls existents, anivellament i adequació del terreny, arribada dels serveis de llum i aigua, traçat dels accessos, i atermenament de la zona marítima. El Projecte d'Ordenació Parcial, de l'arquitecte Alexandre Bonaterra, és de l'any 1959. Es conserva tota la documentació personal d'aquestes obres, a més de fotogra?es i cartes privades entre el promotor i els compradors interessats.


Matèries: Turisme ; Urbanisme ; Zones residencials ; Empresaris ; Construcció ; Projectes d'urbanisme
Matèries: Subirós Oliveras, Pere (1907-1983)
Àmbit:Roses
Cronologia:1907 - 1959
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/980000013760
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4927
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Enderrocament de la Divina Providència (1973) / Joan Armangué Ribas
Armangué i Ribas, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 203-226 : il. (Història
Notes a peu de pàgina.

L'enderrocament de la Divina Providència de Figueres, el 1973, és un exemple de les pràctiques urbanístiques del tardofranquisme. L'article posa de manifest i denuncia l'especulació urbanística. L'enderroc es va fer exclusivament per a bene?ci privat, amb la connivència entre l'Ajuntament de Figueres, els tècnics i els especuladors particulars, i sense que ni la Comissió del Patrimoni Artístic Provincial ni el Bisbat s'hi oposessin. Tampoc no hi va haver oposició ciutadana a l'enderroc, amb l'excepció de l'arquitecte Pelayo Martínez. L'operació fou portada amb silenci, i d'aquí l'oblit posterior.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Urbanisme ; Especulació urbanística ; Patrimoni històric i artístic ; Edificis ; Convents ; Arquitectes
Matèries:Convent de la Divina Providència de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1852 - 1973
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/980000013761
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4927
seleccionar
imprimir
Text complet
Els Paisatges de Viladrau : de l'Arcàdia noucentista als nous eixos verds / Anna Renau i Permanyer
Renau i Permanyer, Anna


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 255-267 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'article sorgeix de l'Estudi de Paisatge del nucli urbà de Viladrau en el seu context (2024) encarregat per l'Ajuntament de Viladrau com a full de ruta per a la gestió del paisatge urbà del poble. Presenta l'evolució històrica i els paràmetres que han configurat i configuren el paisatge urbà de Viladrau. A partir de l'exploració del paisatge urbà i natural, s'assenyalen els elements que defineixen la identitat de la població i s'estableix una estratègia paisatgística que permeti adaptar el planejament urbanístic amb els valors identificats i millorar l'encaix del poble amb el seu. A més, s'inclou, com a cas d'estudi, el passeig de les Farigoles, que exemplifica la relació entre paisatge, història i vida quotidiana.


Matèries: Paisatge ; Patrimoni cultural ; Urbanisme
Àmbit:Viladrau
Cronologia:[2025]
Accés: https://hdl.handle.net/2117/419920 [exemplar complet]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 4927
seleccionar
imprimir
Fàbriques d'indianes i habitatge als s. XVIII i XIX a Sant Martí de Provençals / Eduard Milan
Milan i Garcia, Eduard


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 14-15 : il. (La Història
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

Reproducció d'un poster presentat a una exposició celebrada l'any 2018 a l'espai Pere Calafell.



Matèries: Urbanisme ; Mapes i plànols ; Fàbriques ; Indústria tèxtil
Àmbit:Sant Martí - Barcelona
Cronologia:[1780]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 4927
seleccionar
imprimir
De territori agrícola a indústries i polígons residencials / Maribel Rosselló
Rosselló i Nicolau, Maribel


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 18-21 : il. (La Transformació
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

Les transformacions abruptes del barri del Maresme a la segona meitat del segle XX.



Matèries: Urbanisme ; Barris ; Transformació urbana
Àmbit:Barri del Maresme - Barcelona ; Sant Martí - Barcelona
Cronologia:[1950 - 2025]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 4927
seleccionar
imprimir
Els Tres Pallars, on són? / Jordi Fossas
Fossas Bonjoch, Jordi


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 22-27 : il. (La Transformació
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

Una llicència d'obres de 1887 per construir una caseta és el primer document relacionat amb l'origen d'una zona poc coneguda.



Matèries: Urbanisme ; Degradació urbana ; Barris ; Transformació urbana
Àmbit:Barri del Maresme - Barcelona ; Sant Martí - Barcelona
Cronologia:1887 - 2004
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 4927
seleccionar
imprimir
100 anys de Forte, Bolívia, Auger i Jubany / Ferran Amores Chaves
Amores Chaves, Ferran


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 28-31 : il. (La Transformació
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

Els nuclis més antics de la zona de Maresme son els passatges compresos entre els carrers de Pere IV, Marroc, rambla Prim i Maresme.



Matèries: Urbanisme ; Projectes d'urbanisme ; Barris ; Habitatge
Àmbit:Barri del Maresme - Barcelona ; Sant Martí - Barcelona
Cronologia:1924 - 2025
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 4927
seleccionar
imprimir
Projecte la ciutat és un jardí / Xavier Acarín Wieland
Acarín Wieland, Xavier


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 34-37 : il. (La Transformació. Les utopies) 
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.



Matèries: Urbanisme ; Projectes d'urbanisme ; Ciutats-jardí
Matèries: Montoliu i de Togores, Cebrià de (1879-1923) ; Martorell i Terrats, Jeroni (1877-1951)
Àmbit:Sant Martí - Barcelona
Cronologia:1915 - 1916
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 4927
seleccionar
imprimir
Text complet
La Mobilitat personal: com resolem les barreres? / Montserrat García Blasco
García Blasco, Montserrat


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 57-64 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Al llarg d'aquest text anirem qüestionant com es reflecteixen els valors i prejudicis que cada persona tenimno només en el nostredia a dia, sinó també en com pensem l'entorn urbà i planifiquem la mobilitat delnostre territori. Un territori que tampoc no és neutre ique és el reflex del context social, polític i econòmicen què estem actualment. I no només des de la visió de les polítiques públiques,sinó també des delsdiscursos d'odi i discriminació, el negacionisme climàtic, el que podríem denominar com "neomasclisme"i la influència dels grans interessos econòmics que sovint no són els mateixos que els de la ciutadaniaque habitem els municipis de la comarca del Baix Llobregat. Tanmateix, a la pregunta de "Com resolemles barreres?", hi hauríem de començar a respondre amb una altra pregunta: ¿Per què encara hi hadeterminades barreres si ja venim d'una normativa catalanad'accessibilitat dels anys 19911 i 19952 , i en teníem també d'estatals molt detallades de 20073 i 20104 ? ¿Per què encara estem així si, de fet, els primers textos normatius que parlen d'accessibilitat a Catalunya i a Espanya són dels anys vuitanta ? ¿Què hem fet i què no, i per què? ¿Què ha funcionat i què no, i per què? ¿En què ens hem equivocat i què hem après? Perquè dels errors (tant des de les administracions com des del tercer sector i els moviments socials) també se n'aprèn... i molt!


Matèries: Mobilitat territorial ; Urbanisme ; Transformació urbana ; Barreres arquitectòniques ; Transport públic
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:[2025]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/980000005833
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 4927
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Evolució de l'arbrat urbà de Mollet del Vallès (1893-1980) / Josep Gordi Serrat
Gordi i Serrat, Josep


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p. 89-100 : il. (Miscel·lània
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article analitza l'evolució de l'arbrat a Mollet del Vallès en el període comprès entre 1893 i 1980. Al mateix temps, estudia els elements que han condicionat la presència d'arbres en la trama urbana, és a dir, la vegetació de ribera, ja que el terme municipal està travessat per tres cursos fluvials; les carreteres que tenien la seva pròpia normativa respecte de l'arbrat, i l'evolució política i urbanística.


Matèries: Arbres ; Vies urbanes ; Urbanisme
Àmbit:Mollet del Vallès
Cronologia:1893 - 1980
Accés: https://raco.cat/index.php/Notes/article/view/980000003695
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Museu de Granollers (Àrea d'Història); Universitat de Girona; B. Can Pedrals (Granollers); Universitat de Lleida; B. Can Mulà (Mollet del Vallès); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblio(a)teneu (Sant Fost de Campsentelles); Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers); B. La Grua (Montmeló); Centre d'Estudis de Granollers; Arxiu Històric de Sabadell; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 4927
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Empremta de Miralles a Mollet. Record de l'arquitecte als 25 anys de la seva mort / Montserrat Tura Camafreita
Tura i Camafreita, Montserrat


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p.207-225 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'arquitecte que va projectar el parc dels Colors de Mollet del Vallès, Enric Miralles, va morir l'any 2000. Tenint en compte el vincle permanent que la ciutat té amb aquest professional, no podem deixar passar l'efemèride del quart de segle de la seva mort sense un breu article que serveixi per entendre -amb la perspectiva dels anys- el que va significar la urbanització d'aquest sector. L'espai que ocupa estava destinat, en la seva major part, a altres usos. Quan ja es va aconseguir destinar-lo a parc, es va considerar que havia de ser un indret amb personalitat per ajudar a la identificació i al reconeixement de vells i nous molletans. L'estètica del parc genera opinions contraposades. És bo que coneguem el criteri de l'autora d'aquest article sobre els elements que el singularitzen. També és bo que 25 anys després gosem pensar en com millorar-lo i conservar-lo per a futures generacions.


Matèries: Arquitectes ; Projectes d'urbanisme ; Parcs i jardins ; Barris ; Urbanisme
Matèries: Miralles Moya, Enric
Matèries:Parc dels Colors de Mollet del Vallès
Àmbit:Mollet del Vallès
Cronologia:[1960 - 2000]; 2025
Accés: https://raco.cat/index.php/Notes/article/view/980000003700
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Museu de Granollers (Àrea d'Història); Universitat de Girona; B. Can Pedrals (Granollers); Universitat de Lleida; B. Can Mulà (Mollet del Vallès); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblio(a)teneu (Sant Fost de Campsentelles); Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers); B. La Grua (Montmeló); Centre d'Estudis de Granollers; Arxiu Històric de Sabadell; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 4927
seleccionar
imprimir
Text complet
Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d'obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona / Inés Padrosa Gorgot
Padrosa i Gorgot, Inés


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 449-482 (Articles
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La segona meitat del segle XIX esdevé un moment de profunds canvis en les infraestructures i en la xarxa viària de les comarques gironines, en part originada per l'arribada del ferrocarril, circumstància que va suposar l'augment de professionals especialitzats en aquests afers i la proliferació de nous projectes viaris, eixamples urbanístics i millores amb nous guals i ponts que originaren modificacions cartogràfiques. A partir de la seva relació amb els germans Rocabertí, descobrim la figura d'Esteve Muxach, mestre d'obres i director en cap dels camins veïnals i canals de reg de la Diputació de Girona; figura cabdal del sector que va desenvolupar la seva feina en els sis partits judicials de la província.


Matèries: Xarxa viària ; Camins ; Mestres d'obres ; Cartografia ; Urbanisme ; Xarxa ferroviària ; Fonts documentals
Matèries: Rocabertí, família ; Muxach Viñas, Esteve (1818-1895)
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1818 - 1895
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002481
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 4927
seleccionar
imprimir
Reus : l'aterrage de la ciutat a l'espai / Anton Pàmies
Pàmies i Martorell, Anton Maria


En: Quaderns d'arquitectura i urbanisme, núm. 144 (gener-febrer 1981), p. 24-25 : il.
Notes.



Matèries: Urbanisme ; Polígons residencials ; Habitatges protegits ; Arquitectura ; Arquitectes
Matèries: Bofill i Leví, Ricardo (1939-2022)
Àmbit:Barri Gaudí - Reus
Cronologia:[1981]


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 4927
seleccionar
imprimir
Reus: una subcapital de provincia: del esplendor a la incertidumbre / Aurelio Español Castejon
Español Castejon, Aurelio


En: Ciudad y territorio, núm. 4 (octubre-diciembre 1970), p. 33-42



Matèries: Urbanisme
Matèries:Casa Borras i Sardà de Reus
Àmbit:Reus
Cronologia:[1970]


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 4927
seleccionar
imprimir
Text complet
Passejos per Reus / Jordi Romera
Romera, Jordi


En: AT : Arquitectes de Tarragona, núm. 1 (2002) , p. 2 : il.
Notes.


Matèries: Urbanisme ; Projectes d'urbanisme ; Carrers
Matèries:CAP Fortuny de Reus
Àmbit:Reus
Cronologia:[2002]
Accés: https://raco.cat/index.php/AT/article/view/299428


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 4927
seleccionar
imprimir
Text complet
La Formació del barri de Bonavista / Joan Pujadas, Dolors Comas d'Argemir
Pujadas, Joan J.


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VI (1983-1984) , p. 19-37

Lluita, conflictivitat, desarrelament i marginació són quatre deis eixos que defineixen el perfil deis milions d'emigrants que s'amunteguen als barris perifèrics de les grans ciutats industrials de qualsevol país d'Europa. Catalunya, com a país capdavanter de la industrialització espanyola, ha estat sempre un lloc d'arribada de jornalers i camperols de les zones més deprimides de l'Estat Espanyol. Aquest procés, però, s'incrementà de forma dràstica durant el període 1955-1975, donant lloc a un fenomen sense precedents per la seva magnitud. El cas de la ciutat de Tarragona i de la seva comarca no són una excepció dins d'aquest procés. Veiem com, en menys de 15 anys (entre el 1960 i el 1975), es dobla llargament la població tarragonina, tant a nivell local com comarcal. D'aquest increment poblacional, aproximadament un 90 per cent correspon al flux poblacional provinent especialment d'Andalusia, com a resultat de la implantació d'una potent indústria petroquímica i de l'espectacular increment del turisme i del sector de la construcció. El present treball constitueix un estudi de cas. Hem triat el barri de Bonavista com a laboratori on estudiar el conflictiu procés d'inserció social deis immigrats al teixit urbà català. Som molt conscients del perill constant de reificació de l'objecte d'estudi que representa la possible generalització d'un cas com a "representatiu" d'un procés d'abast molt més general. En aquest sentit, volem deixar ciar, d'antuvi, que el cas de Bonavista no és "típic", ni constitueix un model paradigmàtic per a l'estudi de la cultura deis ghettos urbans de la Catalunya Contemporània. Ara bé, ens serveix com a punt de partença per a una investigació de més llarg abast sobre els mecanismes de la identitat cultural i l'etnicitat, que els autors estan duent a terme amb un equip de l'Institut Catalá d'Antropologia.


Matèries: Barris ; Immigració ; Urbanisme ; Estudi antropològic
Àmbit:Bonavista - Tarragona
Cronologia:[1960 - 1975]
Autors add.:Comas d'Argemir, Dolors
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356557
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 4927
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Equipament urbà de Tàrraco / Rodolf Cortés i Cortés
Garcia-Argüelles Andreu, Pilar


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VI (1983-1984) , p. 107-127 ; il.
Bibliografia.

Si pensem que sobre Tàrraco haguèren d'incidir els esdeveniments històrics, socials i econòmics que es produïren al llarg de la seva vida com a ciutat romana -quasi set segles- entendrem que, necessàriament, llur topografia urbana variarà al ritme del seu propi desenvolupament històric, creixent o decreixent. A més, en alguns moments, es veurà afectada per reformes urbanístiques força ambicioses i trascendents (Balil 1976, p. 60). La importància relativa d'una ciutat es reflectirà, sens dubte, en el seu urbanisme i el cas de Tàrraco no fou l'excepció. Passà d'ésser inicialment una base militar, o ciutat caserna, a transformar-se en una urbs i capital de provincia on s'instalà el necessari aparell administratiu, militar i religiós.


Matèries: Urbanisme ; Estructura urbana ; Epoca romana
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1983]
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356563
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 4927
seleccionar
imprimir
El Nucli urbà de Reus en els temps medievals / Ezequiel Gort
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: Propiedad y Urbanismo : Revista Jurídica de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus. Año I, Núm. 1 (1983) , p. 27-38



Matèries: Edat mitjana ; Urbanisme ; Estructura urbana
Àmbit:Reus
Cronologia:[1100 - 1500]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 4927
seleccionar
imprimir
Àrea del Pallol



En: Façana : Revista del Gremi de la Construcció del Baix Camp. Any XVIII, Núm. 218 (maig 1998), p. 10-11



Matèries: Urbanisme ; Projectes d'urbanisme
Àmbit:Reus
Cronologia:[1998]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 247
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3