Horitzons de grandesa o the big country / Miguel Alejos Parra
Alejos Parra, Miguel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 39 (2025) , p. 243-249 : il. (Documents. Residències de creació artística a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell, Tàrrega) 

La Recerca sobre el paisatge rural medieval en l'era digital : noves aportacions i reptes de futur / Maria Soler
Soler, Maria


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 87-106 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article analitza l'impacte transformador de les humanitats digitals en l'estudi del paisatge rural medieval, tot destacant l'aplicació d'algunes tecnologies específiques, com les bases de dades relacionals, els sistemes d'informació geogràfica (SIG) i la virtualització en 3D. Posa en relleu l'interès de la integració interdisciplinària de les fonts, així com la representació georeferenciada per assolir una anàlisi avançada del paisatge històric. Tanmateix, aborda també alguns reptes pendents, com l'obsolescència tecnològica, la necessària col·laboració amb especialistes d'altres disciplines i la importància d'assegurar una preservació sostenible de les dades digitals per garantir que siguin interoperables, agregables i perdurables.

Els Amfibis de la vall de Santa Fe. La pèrdua de riquesa específica en una comunitat canviant / Albert Montori Faura
Montori Faura, Albert


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 171-189 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El paisatge no és un element immutable, té tota una història al darrera i ha sofert canvis en la seva estructura. Com a conseqüència, les comunitats que hi habiten també han anat canviant. En el present estudi pretenc donar una visió dels canvis soferts en la comunitat d'amfibis de la vall de Santa Fe, on els canvis d'usos, l'aforestació creixent, la intensa freqüentació humana i la no aplicació de mesures de gestió sobre el terreny han provocat canvis en la comunitat d'amfibis els darrers 40 o 50 anys. A la meitat del segle XX la comunitat batracològica a la vall de Santa Fe estava formada per nou espècies mentre que actualment només cinc tenen poblacions reproductores. Ens trobem en un escenari on el rebliment de l'Estanyol, afegit a l'expansió del bosc degut al canvis d'usos per abandonament dels conreus tradicionals amb la conseqüent desaparició d'espais oberts i l'augment de la demanda hídrica de les masses forestals, han provocat la disminució de cabals i la desaparició d'àrees idònies per algunes espècies d'amfibis.

Els Paisatges de Viladrau : de l'Arcàdia noucentista als nous eixos verds / Anna Renau i Permanyer
Renau i Permanyer, Anna


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 255-267 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'article sorgeix de l'Estudi de Paisatge del nucli urbà de Viladrau en el seu context (2024) encarregat per l'Ajuntament de Viladrau com a full de ruta per a la gestió del paisatge urbà del poble. Presenta l'evolució històrica i els paràmetres que han configurat i configuren el paisatge urbà de Viladrau. A partir de l'exploració del paisatge urbà i natural, s'assenyalen els elements que defineixen la identitat de la població i s'estableix una estratègia paisatgística que permeti adaptar el planejament urbanístic amb els valors identificats i millorar l'encaix del poble amb el seu. A més, s'inclou, com a cas d'estudi, el passeig de les Farigoles, que exemplifica la relació entre paisatge, història i vida quotidiana.

El Montseny, paisatge terapèutic / Teresa Romanillos Vidaña
Romanillos Vidaña, Teresa


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 221-233 : il.
Notes a peu de pàgina. Títols i resums en català i anglès.

Al llarg del temps, l'ésser humà ha cercat el guariment en la natura, valorant elements com l'aigua, l'aire pur i el clima de determinats paratges com a beneficiosos per a la salut. Actualment, hi ha un creixent interès pels potencials beneficis que el contacte amb el medi natural té per a la salut i nombrosos estudis mostren efectes positius, tant en la prevenció i control de patologies, com pel benestar psicològic que aporta el contacte amb la natura. El Montseny ha estat, històricament, un referent on moltes persones han cercat la salut. Les aigües minerals i termals han estat un dels valors més destacats, propiciant estades de salut al voltant de fonts i balnearis. Així mateix, l'apreciació del clima va tenir un paper clau en la creació de sanatoris. Es fa una ressenya del paper que ha tingut el massís en relació a la salut i la seva catalogació com a paisatge terapèutic (aquesta ressenya no és extensiva i pretén donar una visió global).

Jacint Verdaguer i el Montseny : el retorn al paradís perdut / Laia Masnou Campañà
Masnou Campañà, Laia


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 123-134 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El Montseny és una de les muntanyes més reivindicades de la geografia dels Països Catalans, de manera que ha esdevingut una de les fites literàries més comunes en els poetes de parla catalana, fins al punt que ha acabat adquirint un univers simbòlic particular que el vincula a tota la tradició literària i vital d'una comunitat que el reclama com a propi. Verdaguer és un dels màxims exponents de la tradició geoliterària al voltant d'aquesta muntanya, de manera que amb el present estudi hi ha la voluntat de discernir quines són les aportacions que n'ha fet i com s'ha creat aquest univers simbòlic des de la poètica de l'enyor del poeta de Folgueroles.

Cartografia dels sistemes hidràulics medievals (segles XI-XII) : la séquia de Segrià / Xavier Eritja Ciuró
Eritja i Ciuró, Xavier


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 56-66 : il. (Cartografia històrica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest article pretén avançar en la reconstrucció cartogràfica del sistema hidràulic andalusí de la séquia del Segrià (segle XI), i la identificació de les primeres ampliacions feudals (segona meitat segle XII). Una vegada identificat el disseny original d'aquest sistema, s'analitzen els efectes de l'articulació d'aquesta nova xarxa de regadiu sobre unes estructures de poblament anteriors, que mostren un patró de continuïtat durant tota l'alta edat mitjana. Durant aquest període de transició de la societat andalusina a la feudal, aquests espais experimentarien profundes transformacions.

Construccions de Pedra Seca / Josep Miquel Martí Rom
Martí Rom, Josep Miquel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 254 (octubre-desembre 2025), p. 22-27 : il. (Lo Floc verd) 
Notes.

L'any 2025 ens deixa unes 400.000 hectàrees cremades en incendis forestals a nivell estatal. No és una xifra de rècord, ja que encara està lluny del mig milió que es va cremar l'any 94, però sí que consolida un canvi de tendència: els incendis forestals estan cremant de manera més intensa, i ens estem endinsant a l'era dels incendis que no es poden apagar.

Projecte d'estudi del paisatge arqueològic antic a l'Ager Tarraconensis / Josep Guitart i Duran i Marta Prevosti i Monclús
Guitart i Duran, Josep


En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, núm. 33 (gener 2006), p. 13-15 : il. (Tema central) 

Impressions de Cerdanya i Andorra / J. Santasusagna
Santasusagna i Vallès, Joaquim.


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XIV, núm. 243, 244, 245 (juliol-agost-setembre 1933), p. 145-157

Impressions del Ribagorça, el Pallars i Andorra / J. Santasusagna
Santasusagna i Vallès, Joaquim.


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XI, núm. 2065 (juny 1930), p. 141-153

Paisatge i la vida a la vall del riu Brugent : per l'estudi geogràfic de les Serres de Prades / Josep Iglesias
Iglésies i Fort, Josep


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VIII, núm. 171 (juliol 1927), p. 164-173 + [2] làm : il.

Al marge d'un volum de l'Enciclopèdia Catalana / Josep Iglésias
Iglésies i Fort, Josep


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VIII, núm. 167 (març 1927), p. 55-60
Ressenya de:
/ Pau Vila. Barcelona : Editorial Barcino, La Cerdanya
. Per l'estudi de Catalunya : El Gironès. Assaig monogràfic / M. Santaló i Parvorell. Girona : Tall. graf. El Autonomista, 1923

Priorat, quin paisatge, quin futur : d'un eslògan a un repte / Roser Vernet
Vernet Anguera, Roser


En: Fulls de treball de Carrutxa. Reus. Tercera època, Núm. 4 (desembre 2022)

El Paisatge de Reus a través de l'obra de Josep Iglésies i de Joaquim Santasusagna / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: 133688 Reus a la literatura: literatura de Reus. Reus : Centre de Lectura, 2007. p. 187-214

Referències bibliogràfiques.

Jornada: parcs eòlics i paisatge : Reus, 5 d'abril del 2003 / [Carles LLop, Francesc Calbet Rebollo, Sebastià Jornet i Forner]

Jornada Parcs Eòlics i Paisatge (2003 : Reus )


Tarragona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2003
1 vol. ; 30 cm

Natura [Material gràfic]



Barcelona : Agrupació Fotogràfica Reus, DL 1992
1 carpeta ([7] fotografies, [9] f.) : il. ; 41 * 31 cm

VIII Biennal Internacional de Fotografia Europa 87 : El paisatge natural, rural, urbà, industrial / [organitzada per l']Associació del Personal de la Caixa de Pensions

Biennal de Fotografia Europa (8a : 1987 : Reus )


Barcelona : Caixa de Pensions, [1987]
75 p. : il. ; 20 cm
A la portada: Pla d'Acció cultural. Text en català, francès, castellà, basc, gallec, anglès, rus i alemany.

El Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat com a eina de regeneració d'un paisatge excepcional: possibilitats i limitacions / Pere Vall Casas
Vall i Casas, Pere


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 21-24 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

El Pla Director Urbanístic (PDU) de les colònies del Llobregat forma part de la primera generació de plans directors urbanístics impulsada pel Govern de la Generalitat durant la legislatura 2003-2006 (Nel·lo, 2006), i es va redactar amb la finalitat de preservar i revitalitzar les colònies industrials del riu Llobregat situades per damunt de la sèquia de Manresa, un dels conjunts d'arquitectura industrial del segle XIX més important i millor conservat d'Europa (Sabaté & Shuster, 2001). El pla estableix un marc urbanístic de referència general per a la coordinació del planejament dels municipis riberencs integrats en aquest tram fluvial excepcional, on el paisatge de les colònies industrials catalanes es manifesta amb la màxima potència.

Casserres / fotografies: Carme Santaeulària Armengou
Santaeulària Armengou, Carme


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 66-68 : il. (Mirades)