Joan Gamper : un estiuejant il·lustre de la Suïssa catalana / text: Joan Barbarà
Barbarà i Puig, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 355 (març-abril 2026), p. 44-47 : il. (Història) 

L'Estiueig a Cervelló / Francesc Pasqual
Pasqual i Armengol, Francesc


En: El Gresol : butlletí del Grup de Recerca de Cervelló. Cervelló, núm. 17 (abril 2025), p. 1-2 : il.

Estiueig, urbanitzacions i el ferrocarril a Cervelló : una història de projectes inacabats / Èric Gómez
Gómez, Èric


En: El Gresol : butlletí del Grup de Recerca de Cervelló. Cervelló, núm. 17 (abril 2025), p. 3-4 : il.

Els Calçotets d'en Salvador Espriu / Antoni Pladevall i Arumí
Pladevall i Arumí, Antoni


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 217-231 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest text és una recreació de la ruta literària que l'autor condueix a Viladrau des de l'any 2021. Organitzada per l'entitat Viladrau Educació, la iniciativa té una durada de tres hores i encadena vuit parades davant de cases o de fonts relacionades amb escriptors rellevants de la literatura catalana, bàsicament poetes, que van passar l'estiu o alguns caps de setmana en aquesta preciosa vila del Montseny -la muntanya que va inspirar poc o molt els seus poemes- durant la primera meitat del segle XX: Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, Salvador Espriu, Maria Antònia Salvà, Marià Manent, Carles Riba, Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) i Josep Carner. La bellesa i el magnetisme del Montseny i la promoció de l'estiueig a càrrec dels metges de prestigi Ramon Bofill i Valentí Carulla van convertir Viladrau en un dels destins preferits de les vacances dels escriptors i intel·lectuals d'aquesta època.

La Meva mare, la pianista Alícia de Larrocha i la seva relació amb Viladrau / Alícia Torra de Larrocha
Torra de la Rocha, Alícia


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 247-262 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Al 2023 es va commemorar el centenari del naixement de la meva mare, la pianista Alícia de Larrocha. És per això que, amb aquest article, pretenc apropar la seva figura al lector des del punt de vista d'una filla que, degut a haver estat llargues temporades mancada de la figura materna, va establir una relació materno-filial bastant atípica, en la que la sobreprotecció per ambdues parts era sempre present. Es podria dir que, des que el meu pare va morir (1982, amb 61 anys) va ser quan realment ella i jo ens vam començar a conèixer... Jo tenia 23 anys i vaig prometre al meu pare que, quan ell faltés, jo faria tot el que calgués perquè continués endavant amb les seves gires de concerts. Van ser temps molt durs per a ella, però la petita empenta que va significar el fet de viatjar juntes, va servir per a que, desprès d'aquella primera gira de concerts faltant el seu puntal, tornés a agafar forces per començar una nova etapa en la que es va refugiar de ple en la música, la seva veritable vocació.

El Dr. Valentí Carulla Margenat, trajectòria professional i relació amb Viladrau / Ferran Tolosa Cabaní
Tolosa i Cabaní, Ferran


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 203-214 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'any 2023 es compleixen cent anys de la mort del Dr. Valentí Carulla Margenat el qual durant uns anys va estiuejar a Viladrau. Per aquest motiu hem considerat necessari escriure un article sobre la seva obra a Viladrau, la qual és el resultat de la seva activitat com a Catedràtic de Terapèutica de la Universitat de Barcelona, com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i principalment com a Rector del districte universitari de Catalunya i de Balears. La seva empremta en la promoció de escoles i mutualitats escolars arreu de Catalunya va ser probablement el seu llegat principal.

Vil·la Joana : Casa Verdaguer de Literatura / Joan Roca Albert, Josep Domingo, Oriol Izquierdo, [et al.]



Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2025
100 p.
ISBN 9788491566687

El llibre explica la història de Vil·la Joana, construïda sobre un antic mas a finals del segle XIX per Ramon Miralles, alcalde de la vila de Sarrià durant diversos períodes. Situada al bell mig del Parc Natural de Collserola, actualment és un dels espais del Museu d'Història de Barcelona. A través de les pàgines coneixerem els orígens d aquesta masia convertida en casa d'estiueig, i ens endinsarem en la creació de les escoles municipals Vil·la Joana, unes escoles pioneres a Europa per a persones amb discapacitat, i també en la relació d aquesta casa amb l escriptor i poeta Jacint Verdaguer. Verdaguer va passar aquí les seves últimes setmanes, ja malalt, i hi va morir el 10 de juny de 1902, per la qual cosa Vil·la Joana és considerada un lloc de memòria literària. Avui és la seu de la Casa Verdaguer de la Literatura, un espai dedicat a la figura del poeta i a la difusió de la creació literària. (Editorial).

L'Estartit, un racó de paradís. Cases d'estiueig a la primera meitat del segle XX / Dolors Agüera Agüera
Agüera Agüera, Dolors


En: 279368 XIV Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa.. Ciències Socials / Medi ambient. Torroella de Montgrí : Ajuntament de Torroella de Montgrí, [2025]


Aquest estudi analitza l'origen i l'evolució de les primeres cases d'estiueig de l'Estartit durant la primera meitat del segle XX. A partir de fonts documentals, testimonis orals i treball de camp, la recerca reconstrueix com l'arribada dels primers estiuejants va transformar un petit nucli mariner en un refugi estival valorat pel seu paisatge i tranquil·litat. El treball identifica els primers cases d'estieuig o torres, els seus promotors i les tipologies arquitectòniques, i mostra com aquests inicis de l'estiueig van contribuir a configurar la identitat i el desenvolupament posterior de la localitat.

XIV Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa.. Ciències Socials / Medi ambient / Dolore Agüera Agüera, Fèlix Amat Orriols



Torroella de Montgrí : Ajuntament de Torroella de Montgrí, [2025]
1 vol. : il. col. ; 30 cm (Recerca i territori, 16) 

Conté:
- 279369  Agüera Agüera. Dolors. L'Estartit, un racó de paradís. Cases d'estiueig a la primera meitat del segle XX.
- 279370  Amat Orriols. Fèlix. Una Sargantana fràgil en un ecosistema fràgil. Ecologia i ús de l'àbitat [sic] de la sargantana cendrosa (psammodromus edwardsianus) a les dunes de Pals.

L'Abans. La Garriga : recull gràfic 1880-1967 / Elisenda Barbé Pou, [et al.]



El Papiol : Efadós, 2017
855 p. : pral. il. ; 31 cm (L'Abans. Vallès Oriental) 
Referències bibliogràfiques. Conté: Urbanisme i paisatge / Albert Benzekry Arimon -- Festes i tradicions / Jordi Llimargas, Montserrat Lapuerta i Ramon Ferrandis -- Institucions i ensenyament / Joan Garriga, Manel Vilar i Pere Muñiz -- Entitats i associacions / Jordi Llimargas, Montserrat Lapuerta i Ramon Ferrandis -- Món del treball / Enric Costa Argemí -- Comerç i transports / Lluís Cuspinera i Elisenda Barbé -- Lleure, termalisme i estiueig / Berta Flores i Montse Piñeiro.
ISBN 9788416547722

El volum La Garriga és un llibre que recull fotografies representatives de la vila entre els anys 1880 i 1967. Posa l'èmfasi en l'aspecte humà: la gent, la manera de viure, els costums, les tradicions i les festes, i també els paisatges, els edificis, etc. (Editorial).

L'Abans. Vilanova i la Geltrú : recull gràfic 1960-1991 / Xavier Clos, [et al.]



El Papiol : Efadós, 2018
853 p. : pral. il. ; 31 cm (L'Abans. Selva) 
Referències bibliogràfiques. Conté: Carres, places i barris : la creació d'un poble / Xavier Clos, Àngel Serradesanferm i Cristina Tejedor -- Festes i tradicions, temps de misses i balls / Xavier Clos, Àngel Serradesanferm i Cristina Tejedor -- Institucions, Ajuntament, Església i ensenyament / Xavier Clos, Àngel Serradesanferm i Cristina Tejedor -- Societat, cultura, vida i esport / Xavier Clos Jordana i Àngel Serradesanferm -- Oficis, indústria, transport i comerç / Anna Agulló Callicó i Cristina Tejedor Sala -- L'estiueig a Sant Hilari, una tradició centenària / Xavier Clos, Àngel Serradesanferm i Cristina Tejedor -- El bosc i els masos, la vida a pagès / Francesc Danés Andreu.
ISBN 9788416547623

El llibre recull fotografies representatives de la ciutat entre els anys 1895 i 1979. Posa l'èmfasi en l'aspecte humà: la gent, la manera de viure, els costums, les tradicions i les festes, i també els paisatges, els edificis i els monuments. (Editorial).

Mirades d'un "veranejant" de Llívia / Jaume Bragulat Bertran
Bragulat Bertran, Jaume


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 37 (hivern 2025), p. 166-173 : il. (Llívia als anys 70) 

Vies d'entrada de l'esport a la comarca de la Selva a la fi del segle XIX i l'inici del segle XX / Jaume Busquets Artigas
Busquets Artigas, Jaume


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 119-125 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La revolució industrial que va viure el Regne Unit la segona meitat del segle XIX va generar uns canvis socials, econòmics i de mentalitat que van transformar la societat britànica. Aquests canvis van desencadenar el naixement d'alguns esports moderns tan importants com el futbol, el golf, el tennis o el tennis taula, entre d'altres, que van gaudir d'una difusió a nivell mundial. Alguns d'aquest esports van arribar a Catalunya de la mà d'estrangers residents al Principat.

Pagesos vora la mar : Vilafortuny abans de la urbanització / Manel Tarés Lagunas
Tarés Lagunas, Manel


En: Anjub : Quadern de cultura tradicional i popular. Cambrils, núm. 5 (juny 2002), p. 3-9 : il.
Notes. Bibliografia.

Converses amb Consol de Garganta : escenes domèstiques i de carrer / Antoni Mayans
Mayans i Plujà, Antoni


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 61 (octubre 2012), p. 7 : il.

Converses amb Consol de Garganta : viatges, trens i hotels / Antoni Mayans
Mayans i Plujà, Antoni


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 57 (març 2012), p. 7 : il.

La Fusteria i la platja de Caldetes / Xavier Torrentó Molas i Pau Salvat
Torrentó Molas, Xavier


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 155-158


L'arribada del tren a Mataró, 1848, i la posterior ampliació cap a Llavaneres, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar, el 1857, van marcar un canvi en les estructures de les poblacions que encara avui, estem palpant. El tren va portar molts beneficis, també va segmentar l'accés natural a les platges, va tallar vials cap a negocis preexistents, com va ser el cas de les drassanes de la platja de Mataró, va canviar el transport per cabotatge, però per sobre de tot va donar accés al mar a moltíssima població que, malgrat viure molt a prop, com el cas dels barcelonins, que hi vivien junts però allunyats d'ell.

Activitat esportives i lúdiques a la platja de Caldetes i Sant Vicenç de Montalt / Lluís Grau Molist, Núria Gifra Fores, Rosa Grau Molist i Xavier Torrentó Molas



En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 71-76


El litoral, gairebé en exclusiva la platja, dels municipis de Caldes d'Estrac i St. Vicenç de Montalt han estat l'escenari, durant el darrer segle i mig, de tota mena d'activitats lúdiques i no només vinculades al mar. El que, fins al darrer quart del segle XIX, havia estat un espai que feia més por que goig on els pescadors n'eren, gairebé, els únics usuaris es va convertint, amb el temps, en el principal espai d'activitats, tant a l'aire lliure con en interiors, de caire col·lectiu i molt vinculat al fenomen de l'estiueig, que ho provoca i se'n aprofita.

Cerdanyola del Vallès desapareguda / Isidre Grau Antolí, Andreu Salillas García
Grau Antolí, Isidre


El Papiol : Efadós, 2025
184 p. . pral. il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca del Vallès Occidental) 
ISBN 9788419736970

Cerdanyola és un poble jove dins d'un municipi mil·lenari. En aquestes pàgines fem un recorregut per les contínues desaparicions i transformacions al llarg de gairebé dos segles de nucli urbà, en especial des de finals del segle XIX, quan l'estiueig es va aliar amb la pagesia, i fins a principis dels anys setanta, quan la indústria i el creixement demogràfic ho van reconfigurar tot, amb l'obertura de nous barris, fins a convertir Cerdanyola en una ciutat de serveis. Tot un mosaic de costums que es mostren a través d'una multitud d'imatges. (Editorial).

Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró desaparegut / dels textos: Pere Barreda i Masó ; pròleg: Ángel Jiménez Navarro
Barreda i Massó, Pere


El Papiol : Efadós, 2025
184 p. . pral. il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca del Baix Empordà) 
ISBN 9788419736963

La condició de municipi turístic de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró des de començaments del segle xx ha fet que se'n conservin un bon nombre d'imatges, particularment de la part costanera, mentre que a Castell d'Aro, la capital històrica, l'activitat d'estiueig ha propiciat també el registre fotogràfic, tot i estar situada més a l'interior. D'altra banda, s'Agaró és un cas a part, car el seu particular tret urbanístic i social va convertir la ciutat residencial en el punt de mira constant dels fotògrafs. Tot plegat ha permès seguir l'evolució radical del conjunt del municipi des de principis del segle passat fins ara. (Editorial).