L'Home que va portar el turisme a Camprodon : Dr. Robert / text de Carles Llorens
Casanovas, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 257 (agost 2023), p. 50-53 : il. (Segle XX) 

1908-1947. Metges i ferrocarril / Joan Ramon Ruiz
Ruiz, Joan Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 48-50 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

Els Metges i el món rural als segles XIX i XX. Reflexions des de la història / Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 155 (primavera 2023), p. 8-11 : il. (Dossier. Medicina rural) 
Bibliografia.

La Nissaga de metges Soler i el Sanatori Antituberculós de Vilada / Joan Pujol i Ros
Pujol i Ros, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 155 (primavera 2023), p. 17-22 : il. (Dossier. Medicina rural) 
Notes.

Pau Florejachs i Viladomiu [Berga, 03/09/1821 - 20/06/1887] / Joan Pujol i Ros
Pujol i Ros, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 155 (primavera 2023), p. 23 : il. (Dossier. Medicina rural) 
Text pblucat a la web de la Galeria de Meges Catalans. Bibliografia.

Alleujar, curar i viure / Daniel Muntaña Buchaca
Muntaña Buchaca, Daniel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 155 (primavera 2023), p. 24-27 : il. (Dossier. Medicina rural) 
Notes.

Martí Ferreras Soler, metge de Badalona i soci íntim de l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona / Àngel Manuel Hernández Cardona
Hernández Cardona, Àngel Manuel


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 5 (2020) , p. 93-108 : il.
Notes.

Martí Ferreras Soler era fill del metge Martí Ferreras i de Maria Rosa Soler. Nascut a Navarcles vers l'any 1751, va viure després a Esparreguera i, el 1772, acabats els seus estudis de medicina a Osca l'any anterior, es va instal·lar a Badalona. Dos dels seus fills, Francesc i Joan Ferreras Font, van ser metges. L'any 1780 va ser elegit soci íntim de l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, en la qual va presentar, el 1795, un treball sobre les propietats de la senega. L'any 1789 va respondre a una consulta de Francisco de Zamora sobre sanitat. Durant la Guerra Gran va dirigir l'hospital de prevenció establert a Badalona. El 1798 mantingué una dura polèmica amb els cirurgians sobre qui havia de tractar la hidrofòbia. El 1801 va ser elegit prior de la Congregació dels Dolors. Després de mig segle d'exercir la medicina a Badalona, hi va morir vers l'any 1824.

Alcover : Aspectes mèdics de la seva història : II / Josep M. Sánchez Ripollès
Sánchez i Ripollès, Josep Maria


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXXIII], Núm. 612 (gener 2001), p. 15-16

Alcover : Aspectes mèdics de la seva història : I / Josep M. Sánchez Ripollès
Sánchez i Ripollès, Josep Maria


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXXII], Núm. 611 (desembre 2000), p. 16-18

III Centenari del naixement de Pere Virgili / Pere Català i Roca
Català i Roca, Pere


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXXI], Núm. 593 (abril 1999), p 30-31

Francesc Ballester Castelló (1865-1950) : autobiògraf o cronista? : comentaris al seu llibre "80 anys a l'escenari o al pati de butaques (1869-1949). Records de la meva vida" / Ricard Ibarra Ollé.
Ibarra i Ollé, Ricard


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXIX], Núm. 574 (juliol-agost 1997), p.11-15
Ressenya de:
. 80 anys a l'escenari o al pati de butaques (1869-1949) / F. Ballester Castelló, 1949

Un Plet entre Felip de Veciana, comandant de les Esquadres i el Dr. en Medicina Albert Güell / Anna Borruel Llovera



En: Cultura. Valls. Segona època, Any LXIV, Núm. 522 (novembre 1992), p. 7-10

Llibre de conductes d'un metge vallenc, l'any 1858 / Joan Ventura i Solé
Ventura i Solé, Joan


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 495 (abril 1990), p. 7-9 : il.

La Segona farmacopea més antiga del món fou propietat d'un vallenc : el doctor Ballester / Jordi
Altès i Serra, Pere (Jordi)


En: Cultura. Valls. Segona època. Any LIII, Núm. 395 (desembre 1980), p. 20-21

Els Metges jueus de Valls / Gabriel Secall i Güell
Secall i Güell, Gabriel


En: Cultura. Valls. Segona època. Any LI, Núm. 368 (gener 1978), p. 11-14
Notes.

Passat, present i futur de la salut a Taradell : primera part : una mirada al passat / Bernat Serdà Bertran (dades de la Topografia Mèdica de Bernat Serdà Prat)
Serdà Bertran, Bernat


En: Nou vint-i-u : Taradell: història, imatges i memòria. Taradell, núm. 2 (desembre 2017), p. 31-51 : il.
Fonts.

L'Hospital francès de Móra d'Ebre de l'any 1810 i el metge Léon Dufour / Joan R. Vinaixa Miró
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 43 (abril 2022), p. 30-36
Exemplar dedicat a: Móra d'Ebre enmig de la Guerra Civil.

The Impact of Gimbernat's work in the Europe of his age (18th century) / Pedro J. Mestres Ventura
Mestres i Ventura, Pere


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 11-24 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

Antoni de Gimbernat nascut a Cambrils (Tarragona) va ser el primer anatomista i cirurgià espanyol que al segle XVIII va gaudir d'un gran renom internacional. Aquest article intenta respondre la pregunta de com Gimbernat va aconseguir una gran popularitat dins dels cercles europeus de la cirurgia i la medicina, que va ser rellevant no només per a ell personalment i professional, sinó també per a la medicina i la cirurgia espanyoles, que fins aleshores vivien d'esquena a la resta d'Europa i, per tant, al món.

Víctor Juli Marí i Balcells. Metge i historiador / Lluís Guerrero i Sala
Guerrero i Sala, Lluís


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 123-140 : il. (Glosssa) 

Víctor Juli Marí Balcells neix a Atuntaqui (Equador) el 16 de setembre de 1926 i a partir del 1930 resideix a Barcelona, on estudia Medicina i es gradua el 1951 amb Premi Extraordinari. S'especialitza en Cirurgia General, en Ortopèdia i Traumatologia i en Cardiologia, Dedica la seva vida a la Cirurgia General, que exerceix quasi sempre a l'Hospital de Creu Roja i durant uns anys al de Sant Pau, i a la medicina general. És soci fundador de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i president entre el 2004 i 2008. La seva producció acadèmica com a professor, conferenciant, traductor editorial, articulista i autor de llibres és extensa, en part centrada en la història de la cirurgia catalana del segle XX. Mor a Barcelona el 23 de febrer del 2023.

Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816) / [ressenya de] Jaume Benages i Pàmies
Benages i Pàmies, Jaume


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 200-202 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Ressenya de:
. Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816) / Pere Mestres i Ventura. Tarragona : Arola Editors, 2022