português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
RODIS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 17   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Conjunt arqueològic del segle XVI localitzat a la cisterna est del Castell de Montsoriu / Jordi Tura, Gemma Font, Sandra Pujadas, Joaquim Mateu, Josep Maria Llorens



En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 25-46 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A partir de la segona meitat del s. x v, el castell de Montsoriu inicià un lent i progressiu procés de decadència que culminarà en l'abandonament del castell i venda del vescomtat per part dels vescomtes de Cabrera i Bas als Marquesos d'Aitona en el darrer terç del s. xvi. En aquest context cronològic s'emmarca la descoberta d'un dels conjunts arqueològics tancats més destacats que s'han localitzat fins ara corresponents aquest període i en un entorn no urbà.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia ; Castells ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna
Matèries:Castell de Montsoriu
Àmbit:Arbúcies ; Sant Feliu de Buixalleu
Cronologia:[1400 - 1600]; 2007
Autors add.:Tura i Masnou, Jordi ; Font i Valentí, Gemma ; Pujadas i Mitjà, Sandra ; Mateu i Gasquet, Joaquim ; Llorens i Rams, Josep M.
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/399405
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Conjunt tancat de la segona meitat del segle XVI procedent de l'antic Preparatori del Seminari (Girona, Gironès) / Xavier Aguelo Mas, Jordi Aguelo Mas
Aguelo Mas, Xavier


En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 69-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article presentem un conjunt tancat de materials que amortitzen una fossa sèptica en els darrers anys del segle XVI. Aquest és integrat per diferents formes de terrissa, pisa i vidre, documentades a la intervenció realitzada en 2015-2016 a l'antic Preparatori del Seminari de Girona.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Objectes arqueològics ; Abocadors de residus ; Edat moderna
Matèries:Seminari de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1500 - 1600]; 2015 - 2016
Autors add.:Aguelo Mas, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/399407
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Conjunt ceràmic del pou del pati de la Pia Almoina (Banyoles, Pla de l'Estany) / Joan Frigola Torrent, Andrea Ferrer Welsch, Josep Tarrús Galter
Frigola i Torrent, Joan


En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 89-116: il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1958, durant unes obres de rehabilitació a l'edifici de la Pia Almoina de Banyoles, va descobrir-se un pou reblert amb centenars de peces ceràmiques. En el present article s'analitza, de manera global, aquest singular conjunt, tot intentant aprofundir en aspectes com la data de construcció del pou i l'estudi dels atuells usats per extreure l'aigua. S'analitzen, també, els successius abocaments de ceràmica esdevinguts entre els segles XVII i XIX, una vegada el pou ja estava en desús, i es proposa un origen per aquestes peces.


Matèries: Rehabilitació d'edificis ; Arqueologia urbana ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Edat moderna
Matèries:Pia Almoina de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1600 - 1700]; 1958
Autors add.:Ferrer Welsch, Andrea ; Tarrús Galter, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/399408
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Born CCM, un conjunt de conjunts en el marc de la Barcelona moderna / Núria Miró i Alaix
Miró i Alaix, Núria


En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 135-176: il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'àrea arqueològica del Born, d'aproximadament 8.000 m2, conserva les restes del barri de la Ribera, fossilitzades l'any 1719 amb motiu de l'enderroc d'aquesta part de la ciutat per la construcció de la ciutadella borbònica. Per sí sol, aquest indret es pot considerar un conjunt tancat, però alhora, el seu interior preserva nivells, pous i dipòsits plens de materials segellats en un moment anterior al 1719. Presentarem tres d'aquests conjunts: el rebliment del Rec Comtal en la seva darrera fase emprat com abocador i dos dipòsits que es troben a les cases Colomer i Boxadors, situades en dues illes diferents de la trama urbana.


Matèries: Edat moderna ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia urbana ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Barris ; Estructura urbana
Matèries:Born Centre Cultural
Àmbit:Barcelona ; Ribera, la - Barcelona
Cronologia:[1717]
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/399410
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Dipòsit del mas Llorens de Salt : un conjunt tancat d'inicis del segle XVII / Xavier Alberch, Josep Burch, Neus Coromina, Marc Prat, Jordi Sagrera



En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 199-226: il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La família Llorens fou una de les més benestants de Salt durant l'època moderna. A principis del segle XVI enderrocaren parcialment el mas on habitaven des del segle XIII i en construïren un de nou seguint els paràmetres arquitectònics i decoratius de l'època. A principis del segle XVII impulsaren una nova reforma però entre el primer terç i el segon d'aquell mateix segle l'antic casal es convertí en una masoveria. D'aquest moment és el farciment d'un dipòsit format per centenars d'atuells ceràmics i de vidre barrejats amb restes de desenes d'aus.


Matèries: Edat moderna ; Masos ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques
Àmbit:Salt
Cronologia:[1500 - 1650]
Autors add.:Alberch i Fugueras, Xavier ; Burch i Rius, Josep ; Coromina, Neus ; Prat Vilà, Marc ; Sagrera i Aradilla, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/399412
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dos exemples d'urbanisme medieval a Catalunya : l'Esquerda de Roda de Ter (Osona) i Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà) / Imma Ollich Castanyer, Montse Mataró i Pladelasala, Anna Maria Puig i Griessenberger
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 85-116 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l'urbanisme, les tècniques de construcció, l'adaptació al terreny, l'origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l'Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l'Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències.


Matèries: Urbanisme ; Arquitectura ; Arqueologia medieval ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les ; Roda de Ter ; Santa Creu de Rodes - Port de la Selva, el
Cronologia:[1000 - 1500]
Autors add.:Mataró i Pladelasala, Montserrat ; Puig i Griessenberger, Anna M.
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/387214
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Casa medieval a Girona / Jordi Sagrera i Aradilla
Sagrera i Aradilla, Jordi


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 119-146: il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La ciutat de Girona conserva molts exemples d'edificis medievals. Malgrat les diferències formals, s'aprecien uns trets comuns en la concepció dels espais i de les tècniques constructives que permeten identificar-los sense gaires problemes. Les façanes estretes, els solars fondos, l'existència del pati interior com a element vertebrador, la localització d'una eixida posterior o verger, i la sala com a àmbit residencial preferent. En alçada contenen tres plantes, la noble al primer pis i un badiu que corona la casa sota la teulada.


Matèries: Habitatge ; Arquitectura ; Arqueologia ; Cases ; Edat mitjana
Àmbit:Girona
Cronologia:[1000 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/387215
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Habitar Barcelona, habitar el Born en època medieval i moderna. Notes sobre arquitectura domèstica històrica / Reynaldo González, Carme Miró
González Garcia, Reinald


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 175-206 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La edilícia històrica de Barcelona es mostra en el seu recorregut, com una proposta certament original des de la mateixa fundació romana de la ciutat. Així ho palesen les tècniques constructives, els materials de construcció, els acabats, o fins i tot el mateixos projectes arquitectònic històrics. El testimonis de les cases conservades al conjunt arqueològic del Born, però també en algunes zones de la resta del centre històric de la ciutat explicarien aquesta singularitat: aquest factor local.


Matèries: Habitatge ; Arquitectura ; Arqueologia ; Cases ; Edat mitjana ; Edat moderna
Àmbit:Born - Barcelona
Cronologia:[1000 - 1700]
Autors add.:Miró i Alaix, Carme
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/387217
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
A la recerca de l'antiga "Rhode". Dels primers treballs a l'adquisició de la Ciutadella per part de l'Ajuntament / Josep M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 207-228 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Els primers intents rigorosos per localitzar els vestigis de l'antiga Rhode a la Ciutadella van ser decisió de la Junta de Museus de Barcelona. A través dels diaris d'excavació de les ruïnes emporitanes que redactava Emili Gandia podem seguir aquell procés, que no va acabar de reeixir.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Patrimoni cultural
Matèries:Colònia grega de Rhode ; Ciutadella de Roses
Àmbit:Roses
Cronologia:[1900 - 1962]
Accés: http://hdl.handle.net/10256/19812
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Trama urbana de Besalú a la baixa edat mitjana : evolució i característiques d'un model marcat per l'orografia / Joan Frigola Torrent
Frigola i Torrent, Joan


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 9-22 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El nucli antic de Besalú, ocupat de manera pràcticament continuada des d'inicis de l'edat del ferro, s'alça estratègicament al capdamunt d'un petit turó de fàcil defensa, flanquejat pels cursos del riu Fluvià i la riera de Capellada. L'auge polític i econòmic assolit durant el període carolingi, moment en què la població esdevingué capital comtal, es va mantenir en menor o major grau durant bona part de l'edat mitjana i va anar acompanyat d'una expansió urbana contínua. A mesura que la vila creixia, l'urbanisme es va haver d'anar adaptant a un seguit de condicionants orogràfics i hidrogràfics, alguns de difícil solució, que van acabar configurant una estructura urbana única i particular.


Matèries: Urbanisme ; Estructura urbana ; Relleu ; Transformació urbana ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Besalú
Cronologia:[1200 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/387226
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Girona a l'esdat mitjana. L'urbanisme / Josep M. Nolla, Jordi Sagrera
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 69-94 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Girona es va mantenir reclosa dins les muralles fins a la creació del conjunt episcopal de Sant Feliu vora la porta nord de la ciutat. Els carolingis reconstruïen les muralles i eixamplaven el recinte cap el nord. Al segle XI es formava el burg de Sant Feliu i al XII l'eixample meridional, especialment l'Areny i el seu mercat. Al segle XIII s'incorporarien al procés urbà el burg de Sant Pere i el Mercadal. El creixement es densificaria fins a mitjan segle XIV amb nombrosos establiments. A la segona meitat del segle XIV, la ciutat s'estancava però encara va construir un nou recinte emmurallat.


Matèries: Urbanisme ; Estructura urbana ; Muralles ; Edat mitjana
Àmbit:Girona
Cronologia:[1000 - 1500]
Autors add.:Sagrera i Aradilla, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/387228
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Ports de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Roses a la Baixa edat mitjana : una comparativa / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 2 (2020) , p. 21-56 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La recerca planteja una comparació entre els ports de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Roses, tenint en compte les seves característiques geomorfològiques i geoestratègiques, el seu paper com a ports comtals, la connexió amb les principals vies comercials terrestres i marítimes i la seva interrelació amb els diferents ports de la Costa de Llevant catalana. Tot i ser Barcelona el principal port de Catalunya, els altres dos destacaren en alguns aspectes gràcies a les seves condicions nàutiques i a les seves infraestructures portuàries.


Matèries: Ports ; Infraestructures de transport ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Barcelona ; Sant Feliu de Guíxols ; Roses
Cronologia:[1200 - 1500]
Accés: http://hdl.handle.net/10256/19806
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Evolució del front marítim de la zona portuària de Barcelona de la tardoantiguitat a l'edat moderna / d'informació
Riera i Mora, Santiago


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 89-112 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La ciutat de Barcelona està estretament vinculada al mar i per tant, la seva història està associada a la morfologia i als canvis del seu front marítim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l'evolució del front litoral barceloní amb l'objectiu de caracteritzar i localitzar les àrees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construcció de les estructures portuàries dels segles XV-XVI. En el lòbul deltaic dret del Besòs, s'ha recollit informació sedimentològica i cronològica de més de 200 sondatges geològics, que han permès detectar l'existència de dos sectors deprimits amb presència de llims i argiles orgànics. Aquests nivells indiquen l'existència, entre l'antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d'espais protegits de l'onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituït per tant, àrees adequades per a fondejar.


Matèries: Ports ; Litoral ; Edat antiga ; Edat mitjana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1000 - 1600]
Autors add.:Julià i Brugués, Ramón ; Miró i Alaix, Carme
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/387223
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Modulació urbana a l'eixample baixmedieval de Roses : el prototip de casa / Anna Maria Puig i Griessenberger
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 35-56 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Els primers intents rigorosos per localitzar els vestigis de l'antiga Rhode a la Ciutadella van ser decisió de la Junta de Museus de Barcelona. A través dels diaris d'excavació de les ruïnes emporitanes que redactava Emili Gandia podem seguir aquell procés, que no va acabar de reeixir.


Matèries: Eixamples ; Estructura urbana ; Arqueologia urbana ; Habitatge ; Baixa edat mitjana ; Urbanisme
Àmbit:Roses
Cronologia:[1200 - 1300]
Accés: http://hdl.handle.net/10256/19812
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Urbanisme de la vila de Roses (segles XI-XVIII) : la complementarietat de les fonts d'informació / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 69-94 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'evolució urbanística de Roses durant l'edat mitjana té el seu origen en la creació del monestir de Santa Maria de Roses, al redós del qual es formarà el primer nucli urbà, esmentat documentalment a finals del segle XI. El creixement demogràfic i econòmic del segle XIII permetrà crear un eixample de planta regular que a finals del segle XIII s'acabarà envoltant d'un nou recinte emmurallat. Per altra banda a extramurs es formaren dues àrees urbanes més a davant de mar, una comercial i militar, el barri del Port, i una de pesquera a Les Botigues.


Matèries: Urbanisme ; Estructura urbana ; Arqueologia urbana ; Transformació urbana ; Edat mitjana ; Edat moderna
Àmbit:Roses
Cronologia:1000 - 1900
Accés: http://hdl.handle.net/10256/19805
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Torre de la Trinitat i la pesca de la tonyina (Roses, 1350-1550) / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 2 (2020) , p. 11-20 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La funció de la Torre de la Trinitat ha estat històricament controlar l'entrada de vaixells al Golf de Roses. L'estudi presenta una nova funció que desconeixíem, la seva relació amb el món de la pesca, com a guaita de l'arribada dels bancs de tonyines durant els mesos de maig a octubre i la creació de la capella de la Santíssima Trinitat al seu interior per part dels pescadors rosincs.


Matèries: Pesca ; Vaixells de pesca ; Ports ; Torres de defensa ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna
Àmbit:Roses
Cronologia:1350 - 1550
Accés: http://hdl.handle.net/10256/19806
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Dos exemples d'urbanisme medieval a Catalunya : l'Esquerda de Roda de Ter (Osona) i Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà) / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat Mataró i Pladelasala, Anna Maria Puig i Griessenberger
Ollich i Castanyer, Imma


En: Rodis, núm. 03 (2021)

Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l'urbanisme, les tècniques de construcció, l'adaptació al terreny, l'origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l'Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l'Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències.


Matèries: Arqueologia medieval ; Arqueologia urbana ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Urbanisme ; Estructura urbana ; Edat mitjana
Matèries:Jaciment de l'Esquerda ; Jaciment del Poblat de Santa Creu de Rodes
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les ; Roda de Ter ; Santa Creu de Rodes - Port de la Selva, el
Cronologia:[0000 - 1500]
Autors add.:Mataró i Pladelasala, Montserrat ; Puig i Griessenberger, Anna M.
Accés: https://www.documentauniversitaria.media/rodis/index.php/rodis/article/view/28/13
http://hdl.handle.net/10256/19814
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3