La Força Vella de Girona (3). La funció de les muralles fins al 1285 / J. M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Malgrat que la ciutat va néixer per controlar una importantíssima cruïlla de camins, entre la fundació i l'any 1285 només tenim documentats dos setges segurs i, puntualment, la presència d'exèrcits enemics en la proximitat. Pensem que és una prova fefaent dels avantatges del lloc i d'unes muralles excel·lents.

De la defensa de Girona al control de la muntanya de la Barrufa (segles XVIII-XIX): la construcció de les torres de Sant Narcís, Sant Lluís i Sant Daniel / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 365-392 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La construcció, primer, del fort de Montjuïc i, després, de la torre de Sant Joan, proporcionà una important protecció a Girona, tot i que no fou completa. Bona part dels problemes es concentraven en el fet que les citades fortificacions estaven massa a prop de la ciutat i no tenien prou capacitat per controlar els accessos situats al nord de la muntanya de la Barrufa. El setge de l'hivern de 1710/1 ho posà de manifest per la llibertat de moviments de què disposaren els soldats francesos. Acabada la guerra de Successió Espanyola s'encetà un llarg període de pau, en el qual se succeïren els projectes, tot i que no se n'executà cap fins a la Guerra Gran (1793-1795). La construcció de les torres de Sant Narcís, Sant Lluís i Sant Daniel, entre el 1794 i el 1795, foren l'opció escollida, encara que no del tot reeixida. Durant les operacions militars de la guerra del Francès a Girona (1808-1809), les citades torres foren protagonistes durant un curt espai de temps, en els primers mesos del segon setge (maig i juny de 1809). Un cop acabada la guerra, nous planejaments aconsellaren reforçar aquell sector, però cap es portà a terme.

Casa de Moneda de Reus / Eduart Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XII, núm. 216 (abril 1931), p. 130-133

Casa de Moneda de Reus / Eduart Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XII, núm. 214 (febrer 1931), p. 37-42

Història militar de Catalunya, I. Dels ibers als carolíngis / Francesc Hernàndez Cardona, Francesc Riart Jou
Hernàndez i Cardona, Francesc


2a ed.
Terrassa : Rafael Dalmau Editor, 2025
304 p. : il. ; 24 cm

En aquesta nova edició revisada, F. Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, ofereix un treball innovador de base científica sobre les opcions geoestratègiques per defensar i dominar el territori, sobre la poliorcètica a les terres catalanes i sobre la violència entre els catalans al llarg de la història. L'obra compta amb una cinquantena de fotografies per volum i centenars de dibuixos a cura de Francesc Riart. En el primer volum, l'autor reorienta aspectes tan destacats com el paper decisiu de la cavalleria en el procés de formació nacional de Catalunya, analitza la capitalitat del territori en relació amb la capacitat defensiva, repassa el paper dels predecessors dels catalans al territori (ibers, romans, visigots, andalusins, francs.) i reinterpreta batalles fonamentals (com ara la d'Empúries, pedra de toc de la romanització). (Editorial).

Les Grans guàrdies del Berguedà / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 42-47 : il. (Articles) 
Bibliografia i notes.

A l'AGMAV trobem documentades grans guàrdies berguedanes a Bagà, Castellar de n'Hug, Gavarrós, Gósol, Gréixer, Gresolet, Pobla de Lillet, Saldes, i, fora dels casos d'aquesta comarca, sabem que eren habitades per una gran quantitat de persones.

Didàctica de la Guerra Civil espanyola : la guerra química / Álvaro Yegros Pérez, Franc Jaume Martín, Gemma Sebares-Valle, Laura Jiménez Martínez



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 261-272 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

En començar la Guerra Civil espanyola hom pensava que la guerra química tindria molt protagonisme. El precedent de la Primera Guerra Mundial suposava, al respecte, una experiència terrible. A Catalunya i des de diferents instàncies: Generalitat, Comitè de Milícies Antifeixistes, sindicats... van començar a prendre's mesures de manera apressada per si es produïen atacs químics. El taller es planteja evocar quina era la percepció que respecte a possibles atacs amb gas, al front o la rereguarda, tenia la gent, quina era la informació i les mesures de prevenció i defensa. Es tracta d'un taller pensat per l'ensenyament secundari que pot desenvolupar-se sense massa complexitat i que ajuda a aproximar una època en la qual la possibilitat d'una guerra química esdevingué un autèntic malson. Actualment el taller és en fase d'experimentació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i posteriorment s'implementarà al Museu de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, en el marc de la musealització del seu refugi antiaeri.

La Recuperació dels búnquers de l'Organización Defensiva de los Pirineos, com a espais de mermòria. Exemples de gestió i patrimonialització de les defenses militars franquistes a l'Empordà / Miquel Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Miquel


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 299-315 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Els darrers vint anys s'ha produït una recuperació i dignificació patrimonial en relació als búnquers construïts durant el primer franquisme, entre 1940 i 1955, com a defensa militar per repel·lir possibles atacs procedents de França. Diferents experiències de patrimonialització a tot el Pirineu, la més propera de les quals a la Cerdanya, han obert el camí del reconeixement, la promoció i difusió el patrimoni històric i militar també al'Empordà, on existeix la més gran concentració d'aquest tipus de construccions defensives militars, que són encara relativament desconegudes idesprotegides.

Els Bombardeigs a Reus / Ezequiel Gort i Juanpere
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: Informatiu Arxiu. Reus, núm. 01 (setembre 1997), p. 2-12 : il.

Conté: Els bombardeigs a Reus; La construcció dels refugis; Els bombardeigs en xifres; El refugi del Mercadal; La defensa passiva; La detecció i la defensa activa.

Les Fortificacions del Vendrell del segle XIX / Joan Latorre i Solé, Nativitat Castejón Domènech
Latorre i Solé, Joan


Barcelona ; El Vendrell : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya : Consell Comarcal del Baix Penedès, 2024
207 p. : il. col. ; 26 cm
ISBN 9788409671410

El llibre analitza el sistema defensiu del Vendrell durant el segle XIX, en un context marcat per les guerres carlines i els canvis polítics i socials que afectaren profundament el territori català. L'obra estudia les fortificacions militars construïdes a la vila, com ara baluards, reductes i altres estructures, de les quals documenta l'origen, la funció i l'evolució. Fent servir plànols, fonts d'arxiu i anàlisi històrica, es reconstrueix el paper estratègic del Vendrell com a punt clau en la defensa del litoral i de les comunicacions interiors, i també s'identifiquen estructures dins del traçat urbà de la ciutat. (PLECS).

Arqueologia de la defensa de la costa en època moderna: Aplicant SIG a la vila de Cambrils [Fitxer informàtic] / Irene García Muñoz ; [dirigit per: Laia Gallego Vila]
García Muñoz, Irene


2022
Dirigida per: Gallego Vila, Laia. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2022
1 recurs electrònic
Projecte final de grau.

Als segles XVI i XVII pirates i corsaris musulmans assolaren les costes de la ribera mediterrània de la Monarquia Hispànica. Front aquesta amenaça, s'articularen diferents respostes, entre elles, la fortificació del litoral. La construcció del sistema defensiu prengué, al Principat, un caràcter eminentment local, i moltes de les seves restes han arribat als nostres dies. Aquestes dues raons possibiliten la realització d'un estudi arqueològic amb l'objectiu de conèixer l'impacte d'aquest fenomen atenent a les seves conseqüències en un municipi determinat: Cambrils. Per fer-ho, es combina la documentació i caracterització arqueològica de les estructures que als segles XVI i XVII estigueren implicades en la defensa de la vila cambrilenca, amb la realització d'anàlisis de visibilitat -càlculs de conques visuals i intervisibilitat- mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica, que ens permeten incidir en aspectes com el control del territori i el sistema de comunicació.

La Documentació sobre la fortificació d'Olot de 1875 / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 2 (desembre 2005), p. 2 (Repertori de fons) 

Esposicion dirigida al escmo. señor ministro de la gobernacion por el batallon de milicia nacional de la m. l. villa de Olot / José Estorch i Siqués
Estorch i Siqués, José


Olot : Hijos de Doutrem y Paulí, [1855?]
1 full ; 32 cm
Text datat: Olot 6 enero de 1855.

Farus (el Far d'Empordà). Una peça important en la defensa del territori a la baixa antiguitat / Josep M. Nolla Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 39-46 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Far d'Empordà, en una situació a mig camí entre Panissars i Sant Julià de Ramis, i enlairant-se considerablement sobre la vasta plana empordanesa, tal com es pot deduir del topònim com dels documents carolingis més antics, fou un fortí amb torre de senyals lluminosos que forma part del sofisticat sistema defensiu baix-imperial i d'època del domini visigot.

Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat / [ressenya] David Ferré i Gispets
Ferré i Gispets, David


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 46, núm. 2 (2024) , p. 476-479 (Reseñas) 
Exemplar dedicat a: "Mediar con la palabra. Secretarios y traductores de lenguas en la monarquía de España (1516-1714)".
Ressenya de:
- Jurado Riba, Víctor J.. Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat. Barcelona : Associació Antic Gremi Revenedors, 2023 (Colección Beca de Investigación núm. 2)

Distribució geogràfica i interconnexió visual dels fars a Catalunya Vella : un sistema coherent de comunicacions de llarg abast / Manuel Checa Martínez, Cristian Folch i Iglesias, Jordi Gibert Rebull
Checa Martínez, Manuel


En: Fars de l'Islam. Barcelona : Edar, 2008. p. 337-350

Notas históricas : armamento de una galera para defender de piratas la costa de Cataluña / Joaquín Botet y Sisó
Botet i Sisó, Joaquim


En: Revista de Gerona. Tomo XIV. Año XV, núm. 12 (desembre 1890), p. 365-368

La Plaza de Gerona en 1794 / Emilio Grahit
Grahit i Papell, Emili


En: Revista de Gerona. Tomo XIII. Año XIV, núm. 10 (octubre 1889), p. 301-310

Inclou: "Dictamen del Mariscal de Campo D. Tomás de Morla, quartel maestre general del exercito del Rosellón, acerca de la importancia y estado actual de la plaza de Gerona. Mes de Marzo de 1794".

Exámen ó discusión sobre la utilidad del punto militar que es la Cerdanya (continuación) / Fray Tomás Junoy
Junoy, Tomás


En: Revista de Gerona. Tomo V. Año VI, núm. 5 (mayo 1881), p. 161-164
Notes.

Exámen ó discusión sobre la utilidad del punto militar que es la Cerdanya (continuación) / Fray Tomás Junoy
Junoy, Tomás


En: Revista de Gerona. Tomo V. Año VI, núm. 4 (abril 1881), p. 154-157
Notes.