La Capella i el veïnat medieval de Sant Joan (Cabrera de Mar, Maresme) : novetats i estat de la recerca / Arnau Lario Devesa, Nil Boix i Besora
Lario Devesa, Arnau


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2021, núm. XXXVIII (2022) , p. 15-18
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 20 de novembre de 2021. Bibliografia.

Noves aportacions documentals sobre el mestre Perris d'Austri i la capella de l'Assumpció de la Verge / Isabel Companys Farrerons, M. Joana Virgili Gasol
Companys i Farrerons, Isabel


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XI-XII (1988-1989), núm. 67-70 (1991) , p. 41-55 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

Les Rajoles de la capella del Roser / [Joan Santanach Soler]
Santanach i Soler, Joan


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 201-208

Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons / Antoni Pladevall
Pladevall i Font, Antoni


En: 010829 Homenatge a Josep Vives i Miret. Santes Creus. Vol. II : Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic, 1971. p. 143-160

La Capella i la Cofraria de Santa Maria Magdalena al Monestir de Santes Creus durant l'abadiat de Pedro de Mendoça / Isabel Companys i Farrerons, M. Joana Virgili i Gasol
Companys i Farrerons, Isabel


En: 123545 Imatges de la llegenda daurada : el retaule de Santa Maria Magdalena de Santes Creus : Museu Nacional Arqueològic de Tarragona : desembre de 1997. Tarragona : Museu Nacional Arqueològic de Tarragona : Ajuntament de Tarragona : Museu d'Història de Tarragona : Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural : Santes Creus : Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, DL 1997. p. 70-109

Recort d'una festa de família celebrada en el Mas Roig, terme d'Alcové el dia 19 d'Agost de 1906 ab motiu de la estrena d'una Capelleta dedicada al Sagrat Cor de Jesús



Barcelona : Imp. de Jaume Vives, 1907
58 p. ; 18 cm

Jujol i la seva petjada al camp de Tarragona / [Josep M. Jujol, Josep M. Buqueras Bach, Guillem Carabí, [et al.]]



Tarragona : Silva Editorial, 2020
202 p. : il. col. ; 24 cm (, 11 ) 
Bibliografia.
ISBN 9788412133189

Conté: Jujol a la ciutat de Tarragona / Josep Maria Jujol Gibert -- La religiositat de Jujol a Tarragona, Bonatres i Creixell / Josep Maria Buqueras Bach -- Jujol i la Casa Borafull dels Pallaresos / Guillem Carabí -- Capilla de Mas Carreras (Roda de Barà) / Joan Mercadé Brullés -- Història del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Monferri / Mossèn Josep M. Jané Coca -- L'ermita del Roser de Vallmoll / Josep Maria Vall Comaposada -- L'església del Sagrat Cor de Vistabella, una continuïtat discontínua / Concepció Peig Ginabreda -- L'ermita del Lloret de Renau i les reformes de l'arquitecte Josep Maria Jujol Gibert (1925) / Anna Isabel Serra Masdeu -- Transfiguracions. La genial actuació de Josep Maria Jujol Gibert a la Vila del Vendrell / Immaculada Socias i Batet -- Jujol al Cambril de la verge del Carme / Roger Miralles Jori.

Goigs a llaor de santa Llúcia verge i martir : que es venera en la seva capella de Santes Creus [Material especial] / lletra: P. Antoni Font ; música: M. Valls
Font, Antoni


2a ed.
[S.l.] : Torrell de Reus, 1960
1 goig : il., música ; 33 cm
Text a tres columnes. Orla amb motius vegetals. Tiratge destinat als "Amics dels Goigs". Imatge de l'advocació ornada amb dos gerros amb flors.

Goigs a llaor de santa Llúcia verge i martir : que es venera en la seva capella de Santes Creus [Material especial] / lletra: P. Antoni Font ; música: M. Valls
Font, Antoni


[S.l.] : Torrell de Reus, 1954
1 goig : il., música ; 32 cm
Text a tres columnes. Orla amb motius vegetals. Imatge de l'advocació ornada amb dos gerros amb flors.

Goigs a llaor de la verge i martir santa Llucia : qual imatge es venerada en la seva esglesia de Santes Creus, arquebistat de Tarragona [Material especial] / lletra de Eufemiá Fort ; música de mossén Francisco Baldelló
Fort i Cogul, Eufemià


[S.l.] : [s.n.], [19??]
1 goig : il., música ; 32 cm
Text a dues columnes amb corondell. Orla amb motius vegetals. Imatge de l'advocació ornada amb motius tipogràfics.

1200, juliol 26. Fundació de capella. Mont-ral [Fitxer informàtic]



1200
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Guillem de Mont-ral i altres membres de la seva família, amb el consens del bisbe de Vic, del convent de Sant Pere i d'altres eclesiàstics, funden i ofereixen a la confraria de Mont-ral una capella edificada dins el seu propi honor, dedicada a la Mare de Déu, sota obediència del bisbe de Vic.

Sant Genís de Valldoriola, la capella rural de Seva / Víctor Pelegrín
Pelegrín, Víctor


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 183-194 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Al municipi osonenc de Seva, prop dels embassaments, s'amaguen les ruïnes d'un petit edifici d'origen romànic, la capella rural de Sant Genís de Valldoriola. La localització incerta i l'estat d'abandonament fan d'aquesta estructura una incògnita, ja que el que d'ella roman descansa dins del frondós bosc d'alzines i trobar-les requereix un cert esforç. Malgrat tot, contràriament al que el seu estat actual podria fer pensar, Sant Genís va ser durant molts anys una de les construccions més cèlebres del municipi. En aquest article tractarem d'esclarir el màxim d'informació possible sobre aquesta edificació religiosa durant tants anys oculta.

Els Sants d'Olot busquen mans / Text: Eva Vàzquez ; fotografies: Jordi S. Carrera
Vàzquez Ramió, Eva


En: Revista de Girona. Girona. Any 45, núm. 193 (març-abril 1999), p. 30-37 : il. (Treball de redacció) 
Notes.

L'Escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió / Joaquim Graupera Graupera
Graupera i Graupera, Joaquim


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 185-211 : il., map
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

A la baixa edat mitjana, es va anar consolidant el costum de les elits privilegiades de triar un edifici religiós on erigir una capella privativa per enterrar els avantpassats de la nissaga amb la finalitat de perpetuar-ne la memòria. A canvi, la institució eclesiàstica gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats que ajudaven a incrementar el seu patrimoni i a finançar les despeses de manteniment d'aquest àmbit de culte. Aquesta comunicació pretén rastrejar el ressò d'aquesta pràctica al Maresme medieval amb la confecció d'un inventari, per tipologia, dels sepulcres monumentals que es conserven, totalment o parcialment, o dels quals es té notícia. També es documenta de qui perpetuaven la memòria i els motius de fer-ho en funció del seu càrrec. Segons ens testa la documentació, la proximitat de Barcelona i el fet que moltes propietats i jurisdiccions pertanyien a famílies que hi tenien el casal principal va fer que l'últim destí de molts dels seus membres es fixés en una capella privativa d'un monestir o d'alguna parròquia a la capital del Principat. Amb tot, les elits locals del Maresme (propietaris de cases fortes aloueres i castlans dels castells termenats) acaben imitant aquesta pràctica, en temps del gòtic, dins els edificis parroquials o monacals erigits a la comarca, tal com ens mostren els sepulcres que es conserven.

La Memòria del llinatge : capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica / Francesca Español i Bertran
Español i Bertran, Francesca


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 15-59 : il
 (Ponències) 
Bibliografia.

Estudi de diversos projectes funeraris impulsats per membres del braç reial a Manresa i Cervera durant el segle XIV. A partir de la documentació que hi té a veure, es desvela la gènesi de dues capelles fundades pels Saera al convent dels predicadors i a Santa Maria de Manresa, i la seva munificència pietosa més enllà d'aquestes fundacions. Singularment, la de Ramon Saera, donador del frontal florentí a l'altar major de la parroquial. A Cervera s'analitzen quatre capelles obertes a la capçalera de l'església de Santa Maria que incorporen notables sepulcres monumentals, impulsades per una família de notaris (els Major) i tres mercaders: els Serra i Berenguer de Castelltort.

Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval / [Joaquim Graupera Graupera (Coord.]

Simposi In Maritima (3r : 2021 : Vilassar de Dalt )


Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022
344 p. : il. col. ; 21 cm (In Maritima, 3) 
Recull de les les ponències i les comunicacions presentades al 3r Simposi In Maritima, celebrat a Vilassar de Dalt el 3 de juliol de 2021. Referències bibliogràfiques i notes.

Conté:
- 229749  Español i Bertran. Francesca. La Memòria del llinatge : capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica.
- 229750  Richou i Llimona. Montserrat. La Mort a Premià i Vilassar baixmedieval.
- 229751  Capdevila i Muntadas. M. Alexandra. Els Testaments. Una font per aproximar-se a les actituds i al ritual funerari.
- 229752  Soldevila i Temporal. Xavier. De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau.
- 229753  Oliva i Ricós. Benet. L'Epidèmia del 1530 al Maresme. Un buit historiogràfic.
- 229754  Alcalde i Vilà. Sergi. La Família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, i la seva predilecció per enterrar-se al monestir de Sant Pol de Mar.
- 229755  Díaz i Martí. Carles. L'Extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV).
- 229756  Forn i Salvà. Francesc. Les Primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d'Arenys.
- 229757  Graupera i Graupera. Joaquim. L'Escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió.
- 229758  Bou i Illa. Joan. El Monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular.
- 229759  Armangué i Herrero. Joan. L'Estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879). Els sepulcres de Sant Pere de Clarà - Argentona, Joan Armangué i Herrero.
- 229760  Armengol i Villanueva. Josep M. Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada (1 part).
- 229761  Rider. Nil. Conqueridors del Maresme a Tortosa (s. XII-XIII). Els casos d'Arnau d'Arenys i Pere de Teià.
- 229762  Clarabuch Pellicer. Pere. Localització de l'antic mas Jordà (Santa Susanna).
- 229763  Vellvehí i Altimira. Jaume. Vint anys de l'edat mitjana al Maresme com a centre d'interès historiogràfic.

Sant Bartomeu de l'horta hospital i monestir de Bellpuig / Jaume Torres i Gros ; pròleg a cura de Joan Yeguas Gassó
Torres i Gros, Jaume


Bellpuig : Associació d' Amics de la Plana d' Urgell, 2019
133 p. : il. ; 30 cm

Un Maestro para el ciclo de la Vera Cruz : nuevas observaciones sobre las pinturas murales del trascoro de la catedral de Tarragona / Licia Buttà
Buttà, Licia


En: Medievalia. Vol. 17 (2014) , p. 9-38

Con motivo de la aparición de nuevos testimonios pictóricos gracias a la reciente restauración de la catedral de Tarragona se presentan en este estudio una series de reflexiones relativas a las pinturas de las capillas adyacentes al coro. La mejorada legibilidad de los restos conocidos permite vincular el pintor que realizó las obras al taller del Maestro de Vallbona de les Monges. Asimismo, la peculiar elección iconográfica de los santos y de la parte narrativa del conjunto, que conserva restos de un ciclo dedicado a la Vera Cruz, se podría poner en relación con el culto al lignum Crucis impulsado por el arzobispo Arnau Sescomes.

Ramon de Mur, el primer artista-pintor de Tàrrega que va viure en el segle XV, i la Capella de Sant Esteve, de Guimerà / per Joan Duch
Duch i Mas, Joan


Tàrrega : [s.n.], 1985
[5] p. ; 21 cm
Separata de: Nova Tàrrega, núm. 2.097, (1985).

Sacros, festivos aplausos, con qve celebra la traslacion de las ocho particulas del Lignum Crucis, llamada las Stas. Virtudes, a su nueva Capilla y Retablo, en los dias 3, 4 y 5 de Mayo de 1727, la antiquissima y noble villa de Anglesola ...



Cervera : en la imprenta de la Real Vniversidad, 1727?
[8] p
Creu d'Anglesola v§ port., port. i text emmarcats dins orla.