português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
BARROC []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 24
ir a la página                         


1 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Barroc i modernisme / Maria Josep Castillo
Castillo, Maria Josep


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 64 (octubre 2015), p. 27-28 (Llibres a raig
Notes.
Ressenya de:
- Serrano Méndez, Alexis. Mataró barroc : història i art dels segles XVII i XVIII / Alexis Serrano Méndez, Gener Salicrú Soler. Vilassar de Mar ; Mataró : Centre d'Estudis Vilassarencs : Ajuntament de Mataró, 2015
. El primer Gaudí. La nau de Mataró / Edició a cura de Daniel Giralt-Miracle. Mataró : Ajuntament de Mataró : Triangle Postals, 2014


Matèries: Ressenyes ; Art religiós ; Arquitectura religiosa ; Barroc ; Modernisme ; Arquitectura civil
Matèries: Gaudí i Cornet, Antoni (1852-1926)
Matèries:Cooperativa Obrera Mataronesa
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1601 - 1800]; 1883
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/302072
Localització: Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Can Manyer (Vilassar de Dalt)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Traces i tracistes . El missatge ocult dels artífexs del passat / Josep Llop Tous
LLop Tous, Josep


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 67 (maig 2015), p. 15-16 : il. (Quaderns d'història
Notes a peu de pàgina.

L'acte de creació d'una obra arquitectònica s'inicia amb tot allò que fa referència a la concepció i a la generació de l'espai, és a dir, a la configuració de l'estructura formal. L'estudi d'aquesta obra també hi haurà de començar, més que no pas en la seva decoració final. Una bona manera d'aproximar-se al coneixement de l'arquitectura religiosa des del segle XVI fins al XVIII és l'estudi de les unitats de mesura i de les proporcions utilitzades que poden aclarir moltes incògnites. En el present article se subministren eines per realitzar-ho.


Matèries: Arquitectes ; Arquitectura ; Barroc ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1501 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/310832
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Popular de Valls; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Aportacions d'un "gran architector" vallenc a l'art barroc català / Carme Narváez Cases
Narváez Cases, Carme


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 67 (maig 2015), p. 17-38 : il. (Quaderns d'història
Notes a peu de pàgina.

A banda de destacar com a màxim exponent d'allò que anomenem vessant classicista dins l'arquitectura barroca catalana, el tracista fra Josep de la Concepció, nascut a Valls l'any 1626, va excel·lir per la qualitat dels seus dissenys i per la introducció d'interessants variants tipològiques que serien àmpliament acceptades pels arquitectes posteriors. En aquest escrit ens proposem fer un balanç actualitzat de les seves aportacions i, més important encara, donar a conèixer les darreres notícies al voltant de la seva obra i la seva figura.


Matèries: Arquitectes ; Clergues ; Barroc ; Arquitectura religiosa
Matèries: Josep de la Concepció ; Fuster, Josep (1626-1690)
Matèries:Carmelites
Àmbit:Valls ; Catalunya
Cronologia:1626 - 1690
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/310833
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Popular de Valls; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Capella de la Puríssima Concepció de la catedral de Tarragona (1674-1684). Un exemple de la integració de les arts en el barroc / Sofia Mata de la Cruz
Mata de la Cruz, Sofia


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 67 (maig 2015), p. 39-62 : il. (Quaderns d'història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La capella de la Puríssima Concepció de la catedral de Tarragona (1674-1684) va ser una iniciativa del canonge Diego Girón de Rebolledo, que va impulsar la seva construcció dins del concepte d'integració de les arts del barroc, segons el qual l'arquitectura, l'escultura i la pintura han de conformar un projecte unitari.


Matèries: Barroc ; Arquitectura religiosa ; Art religiós ; Catedrals ; Capelles ; Elements arquitectònics ; Altars ; Retaules ; Sepúlcres ; Pintura ; Escultura ; Artistes ; Arquitectes
Matèries: Girón de Rebolledo, Diego ; Josep de la Concepció ; Fuster, Josep (1626-1690) ; Tremulles, Francesc ; Juncosa, Josep
Matèries:Catedral de Tarragona
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1678 - 1684
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/310834
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Popular de Valls; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Patrimoni humà. Fra Josep de la Concepció, Mestre tracista / Sònia Roca Domingo
Roca Domingo, Sònia


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 67 (maig 2015), p. 63-94 : il. (Quaderns d'història

Amb textos de Sònia Roca i un muntatge d'Aparador-Arquitectes se'ns presentava una exposició al pati i l'escala de Sant Roc al voltant del tracista fra Josep de la Concepció. Aquí es reprodueixen els escrits dels diversos plafons que conformaren aquella mostra que repassava en tres grans àmbits tot allò relacionat amb el nostre personatge: l'orde Carmelitana (fundació, arquitectura i principals característiques), fra Josep de la Concepció (biografia, estil i exemples de la seva arquitectura), i com era la ciutat barroca que el va veure néixer (urbanisme, edificis més destacats i principals figures del moment).


Matèries: Arquitectes ; Clergues ; Barroc ; Arquitectura religiosa ; Exposicions culturals
Matèries: Josep de la Concepció ; Fuster, Josep (1626-1690)
Matèries:Carmelites
Àmbit:Valls ; Catalunya
Cronologia:1626 - 1690; 2015
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/310836
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Popular de Valls; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ficcions del sobrenatural. L'ornament dels altars a Sant Joan de Valls / Joan Bosch Ballbona
Bosch i Ballbona, Joan


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 66 (novembre 2014), p. 13-26 (Quaderns d'art religiós
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'església parroquial de Sant Joan de Valls és un dels referents de l'art barroc de l'època moderna a Catalunya. Tant l'edifici parroquial com el formidable patrimoni d'obres d'art que va custodiar durant segles representen moments de gran interès en el relat de la història de l'art del nostre país. Un ric tresor patrimonial perdut en unes poques hores de bogeria desfermada l'estiu de 1936, i que va provocar un dels majors atemptats contra el patrimoni que s'han produït al nostre país al llarg de la història. De tot el que es va perdre per sempre més, ara ens volem fixar en els altars de la Contrareforma catòlica que decoraven cadascuna de les capelles del temple, sense oblidar, és clar, el gran retaule major del temple, obra de Llàtzer i Josep Tremulles.


Matèries: Art religiós ; Esglésies parroquials ; Altars ; Retaules ; Decoració i ornamentació ; Barroc ; Degradació i destrucció
Matèries:Església de Sant Joan Baptista de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[1550 - 1750]; 1936
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/288736
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Popular de Valls; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Món femení en l'art : mites i arquetips en la pintura barroca del Museu Balaguer / Mireia Rosich Salvó
Rosich Salvó, Mireia


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 9 (2016) , p. 64-96 : il
Notes. Resums en català i anglès.

El passat 5, 6 i 7 d'octubre es va celebrar al Museu del Disseny de Barcelona un Colú loqui internacional organitzat per l'Associació per a l'Estudi del Moble i la Universitat de Barcelona amb la participació de més de 36 ponents de diferents universitats (espanyoles i italianes) i altres centres culturals. El títol del Col·loqui era: "Maneres de viure el femení en l'Espanya moderna" i des del Museu Balaguer es va participar amb una ponència sobre els arquetips femenins en l'art d'aquest període, utilitzant una selecció de pintura de les col·leccions barroques del Museu. En el recull hi figuraven obres de noms tan rellevants com Rubens, Greco, Goya, Carreño de Miranda, Martínez del Mazo o Justus Susterman. A l'època moderna l'espai públic estava dominat pels homes però les dones també existien i complien, ni que fos a l'ombra, la seva funció. Es tractava, doncs, de mostrar maneres de viure de l'Espanya moderna en clau femenina, des de múltiples i diverses perspectives.


Matèries: Pintura ; Barroc ; Obres d'art ; Dona ; Mitologia ; Iconografia ; Congressos ; Art ; Museus ; Edat moderna
Matèries:Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Àmbit:Vilanova i la Geltrú ; Espanya
Cronologia:[1501 - 1800]; [2016]
Accés: http://raco.cat/index.php/ButlletiBalaguer/article/view/351168
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Església barroca dels Omells de Na Gaia: de l'ús de la pedra del castell al seu accidentat acabament / Anna Isabel Serra Masdeu
Serra i Masdeu, Anna Isabel


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 179-188 : il. (Història de l'art
Bibliografia. Notes.

Construir l'església parroquial dels Omells de na Gaia (Lleida) a finals del segle XVIII, que llavors pertanyia a l'arquebisbat de Tarragona, va esdevenir una tasca força complicada. La documentació conservada especifica com havia de ser la nova fàbrica i detalla les seves característiques tècniques encara que també posa en evidència els desacords amb els mestres de cases i els administradors de l'obra que van intervenir en aquella construcció. L'article relata una de les situacions més habituals a la Catalunya del moment a l'hora de finalitzar aquests monuments, és a dir, l'aparició de greus desavinences entre els mestres de cases i els promotors de les mateixes.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Esglésies parroquials ; Barroc ; Construcció d'edificis ; Materials de construcció ; Fonts documentals
Matèries:Església parroquial de Santa Maria dels Omells de na Gaia
Àmbit:Omells de na Gaia, els
Cronologia:1775 - 1784
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Podall/article/view/360375


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Maestros escultores de la fachada Catedralicia de Gerona / por el Dr. Jaime Marqués Casanovas
Marquès i Casanovas, Jaume


En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 8 (1959) , p. 81-84 : il.


Matèries: Catedrals ; Elements arquitectònics ; Façanes ; Barroc ; Escultors ; Escultura ; Art religiós
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1680 - 1764]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/76966
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 463
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cadaqués : su iglesia y su altar mayor / por Joaquín Guitert y Fontseré ; con la colaboración de José Rahola y Sastre
Guitert i Fontseré, Joaquim


La Selva del Campo : Mas Catalonia, 1954
39 p., 6 làm. : il. ; 22 cm



Matèries: Esglésies parroquials ; Altars ; Retaules ; Art religiós ; Barroc
Matèries:Església de Santa Maria de Cadaqués
Àmbit:Cadaqués
Cronologia:[1650 - 1730]
Autors add.:Rahola i Sastre, Josep (Col·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 463
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Imatge de la Mare de Déu de l'Estany, restaurada i posada a la presidència del retaule major per l'escultor Jaume Rubió (1608) / Josep Galobart i Soler
Galobart i Soler, Josep


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum X, núm. 58 (1r. semestre 2018), p. 41-60 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

L'article documenta la primera restauració de la imatge de la Mare de Déu de l'Estany, l'any 1608, per l'escultor Jaume Rubió, i la seva inclusió dins una fornícula de l'altar major, inici del procès de barroquització de l'església de l'Estany. El braç trencata objecte de restauració es relaciona amb les versions de la llegenda de la imatge.



Matèries: Monestirs ; Art religiós ; Imatgeria ; Escultura ; Devoció mariana ; Restauració i conservació ; Artistes ; Barroc
Matèries: Rubió, Jaume
Matèries:Monestir de Santa Maria de l'Estany
Àmbit:Estany, l'
Cronologia:1608
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca de Moià; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Retaule major del monestir de Santa Clara de Girona, obra de Pau Costa / per Lluís Batlle i Prats
Batlle i Prats, Lluís


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 24 (1978) , p. 19-36
Inclou apèndix documental.


Matèries: Convents ; Art religiós ; Retaules ; Barroc ; Escultors ; Fonts documentals ; Historiografia
Matèries: Costa, Pau (1672-1727)
Matèries:Convent de Santa Clara de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1708 - 1936
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53870
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 463
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tres pintures barroques a l'ermita de l'Albi / Joan Yeguas
Yeguas i Gassó, Joan


En: 186644 Mirades : XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. L'Espluga Calba, 21 d'octubre de 2017. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2018. p. 19-28
 (Arquitectura - Arqueologia - Art



Matèries: Ermites ; Pintura ; Barroc
Matèries:Ermita dels Sants Metges de l'Albí
Àmbit:Albí, l'
Cronologia:[1600 - 1700]
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Obra de Manuel i Francesc Tramullas en l'art català del segle XVIII. Estudi i catàleg [Fitxer informàtic] / Anna Trepat Cespedes ; [dirigida per: Rosa M. Subirana Rebull]
Trepat Céspedes, Anna


2018
Dirigida per: Subirana Rebull, Rosa M.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2018
1 recurs electrònic (645 p.)

Aquesta investigació reconstrueix la trajectòria vital i professional de Manuel i Francesc Tramullas, dos dels pintors més rellevants del segle XVIII català. La monografia dedicada a la vida i obra d'ambdós germans insereix la seva activitat en el panorama històric, artístic i cultural de la Barcelona del segle XVIII i s'emmarca en la pràctica de la pintura des del principi fins a les darreries del segle XVIII. L'estudi al voltant de les seves monografies permet recórrer, des d'una visió interna i personalitzada, l'evolució dels canvis socials que va patir l'ofici de pintor des de la lluita iniciada pel seu mestre Antoni Viladomat fins a l'establiment de l'Acadèmia de Tres Nobles Arts per part de Manuel i Francesc Tramullas, juntament amb la formació i activitat dels respectius deixebles també en relació amb l'Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona (1775). La present tesi vol conciliar la imatge individual i al mateix temps comparativa entre Manuel i Francesc Tramullas a fi de visualitzar les diferències entre el recorregut de l'un i de l'altre, i situar la seva activitat en el conjunt de pintors actius a Barcelona al llarg del segle XVIII. Amb relació als seus catàlegs, la nostra investigació exposa cronològicament els treballs que van dur a terme al llarg de la seva trajectòria i té en consideració les desaparegudes i conservades, les peces autògrafes, el treballs documentats i un nombre reduït d'atribuïts. Concretament, l'estudi al voltant de l'obra de Manuel i Francesc Tramullas s'articula a partir de la lectura individual de cada peça on es té en compte la resta de treballs dels respectius catàlegs com també obres d'altres autors relacionades iconogràfica i estilísticament.


Matèries: Tesis doctorals ; Art ; Pintura ; Iconografia ; Barroc ; Pintors ; Biografia ; Catàlegs
Matèries: Tramullas i Roig, Manuel (1715-1791) ; Tramullas i Roig, Francesc (1722-1773) ; Viladomat i Manalt, Antoni, 1678-1755
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1700 - 1800]
Autors add.:Subirana Rebull, Rosa Maria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667219
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l'església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017) [Fitxer informàtic] / Maria del Mar Rovira i Marquès ; [dirigida per: Rosa M. Subirana Rebull]
Rovira i Marquès, Maria del Mar


2019
Dirigida per: Subirana Rebull, Rosa M.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (783 p.)

L'objecte de la present tesi és l'estudi històric dels aspectes artístics i arquitectònics que caracteritzaren la casa de la Congregació de la Missió a Barcelona, en ser concebuda a partir d'uns preceptes constructius singulars i paradigmàtics en el context artístic català del Set-cents. Així mateix, el treball mostra els resultats de la investigació relacionada amb l'evolució estructural del conjunt per tal d'explicar l'adaptació de l'edifici a les successives modificacions dels seus usos i a l'entramat urbà que l'emparava. Per consegüent, s'han analitzat les circumstàncies relatives al seu establiment el 1703 al Principat, la seva evolució al llarg de tot el segle XVIII i primer terç del XIX, les conseqüències de la secularització d'aquest espai sacre i la seva transformació en conjunt civil entre el 1809 i el 1942, per finalment estudiar el procés d'enderroc del cenobi i la rehabilitació d'un dels seus elements constitutius, el temple de la Casa de la Missió del carrer Tallers, per tal de desenvolupar el procés d'adequació a la nova trama urbana i al culte mercedari. L'estudi de la fundació, del desenvolupament i de les vicissituds que envoltaren l'establiment de les Cases de la Congregació de la Missió a Barcelona, permet donar valor als seus elements artístics i arquitectònics, a les mostres de pintura mural que encara s'hi conserven i als béns patrimonials mobles que formaren part dels conjunts; així com reconèixer, a través d'aquests casos d'estudi, els condicionants que envoltaren la transformació dels conjunts cultuals de Barcelona en edificis per a ús militar a partir de la Guerra del Francès, així com les problemàtiques derivades d'aquestes ocupacions pel que fa a la gestió i conservació del seu patrimoni.


Matèries: Tesis doctorals ; Arquitectura religiosa ; Barroc ; Ordes religiosos ; Esglésies
Matèries:Mercedaris ; Església de Sant Sever de Barcelona ; Parròquia de Sant Carles Borromeu de Barcelona ; Església de Sant Pere Nolasc de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Raval, el - Barcelona
Cronologia:1703 - 2017
Autors add.:Subirana Rebull, Rosa Maria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667213
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Escultors Antoni Costa i Francisco de Voge, constructors de l'antic retaule major de Santa Maria de Montblanc (segle XVIII) / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 36 (2018) , p. 207-2326 : il. (Història de l'Art
Número Homenatge a la Coral Flor de Lis, de Montblanc i al medievalista Jaume Felip Sánchez. Notes.

Exposició de les últimes notícies conegudes d'Antoni Costa i aportació de tres cartes escrites per destacades personalitats de Montblanc relatives a l'estada de l'escultor a la vila, principalment a la seva participació en la construcció del retaule major de l'església parroquial de Santa Maria. Respecte a Francisco de Voge, l'article contribueix a ampliar la poc coneguda biografia de l'artífex amb els seus antecedents familiars i amb algunes dades sobre les activitats que desenvolupà a Madrid, Barcelona i a diverses poblacions catalanes d'ambdós costats dels Pirineus.


Matèries: Escultors ; Art religiós ; Barroc ; Retaules ; Biografia ; Famílies
Matèries: Costa, Família (1725?-1775) ; Voge, Francisco de
Matèries:Església de Santa Maria de Montblanc
Àmbit:Montblanc ; Barcelona ; Catalunya ; Madrid
Cronologia:[1701 - 1777]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/344157
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Fachada de la Catedral de Gerona / Jaime Marqués Casanovas
Marquès i Casanovas, Jaume


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 10 (1955) , p. 285-316 : il. (Varia
Notes a peu de pàgina. Inclou Apèndix documental i una "Addenda et corregenda" de l'article a les pàgines 415-417 d'aquest mateix número.


Matèries: Catedrals ; Elements arquitectònics ; Façanes ; Barroc ; Arquitectura religiosa ; Fonts documentals
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1606 - 1733]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53847
https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53850
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Pujol i Santaló, el darrer escultor de Folgueroles / Joan Vilamala
Vilamala i Terricabras, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 177 (2016) , p. 541-561 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou Apèndix documental. Resums en català i anglès.

Breu biografia de Josep Pujol i Santaló, un Pujol de la quarta generació, escultor de Folgueroles i capità de miquelets en la guerra Gran, autor dels retaules majors del santuari de Cabrera i de Sant Martí de Riudeperes, entre altres.


Matèries: Biografia ; Escultors ; Escultura ; Barroc ; Neoclassicisme ; Guerra Gran ; Miquelets ; Famílies ; Fonts documentals
Matèries: Pujol i Santaló, Josep (1761-18??)
Àmbit:Folgueroles
Cronologia:1761 - 1859
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/315800
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 463
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Arquitectura carmelitana de Sant Rafael / Quim Masdeu Guitert
Masdeu i Guitert, Joaquím M.


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp. Segona època, núm. 11 (2017) , p. 43-67 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Selva ha conviscut més de cent cinquanta anys amb les germanes de la Caritat, les monges paüles, del convent de Sant Rafael. És per això que el poble ha assimilat la comunitat amb l'edifici conventual, però cal tenir en compte que la utilització de l'edifici com hospital i col·legi s'inicia arran de la desamortització i de la posterior cessió a la corporació municipal per a usos comunitaris, ja que el convent fou fundat per acollir l'orde masculina dels carmelites descalços que hi habitarien més d'una centúria i mitja, des de 1667 fins a l'exclaustració el 1835. L'arquitectura conventual és pròpia de l'estil nascut de les primeres disposicions de l'ordre i es deu a Josep de la Concepció nascut a Valls el 1626 i nomenat posteriorment tracista dels carmelites descalços a Catalunya tot i que la seva signatura apareix en diversitat de projectes tant al Principat com a la resta de l'Estat espanyol.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Convents ; Esglésies ; Barroc ; Elements arquitectònics ; Ordes religiosos ; Edat moderna
Matèries:Carmelites ; Convent de Sant Rafael de la Selva del Camp
Àmbit:Selva del Camp, la
Cronologia:[1650 - 1700]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiCES/article/view/339925
Localització: B. Pública (La Selva del Camp); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pere Anguera (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 463
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Comentaris del doctor Josep M. Simon de Guilleuma a una mènsula de la Paeria de Cervera
Simon i de Guilleuma, Josep Maria


[Cervera] : Museu Duran i Sanpere, 1958
15 p. : il. ; 17 cm



Matèries: Elements arquitectònics ; Decoració i ornamentació ; Ajuntament ; Arquitectura ; Barroc ; Palaus
Matèries:Ajuntament de Cervera
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1600 - 1700]
Autors add.:Casa Museu Duran i Sanpere
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 24
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3