Santa Maria de Manresa i el restabliment de la canònica amb el delme parroquial (1020-1080) / Josep M. Masnou Pratdesaba
Masnou i Pratdesaba, Josep M.


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 12-18: il. (Patrimoni) 
Notes.

Condicions per a la subhasta de les cases dels forns de pa a Manresa, l'any 1848 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 50-54 : il. (Document inèdit) 
Inclou reproducció i transcripció del document.

Gasòmetre de Manresa / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 55 : il. (Patrimoni de la societat industrial) 

Mas la Culla, talaia de Manresa durant set segles / Mireia Vila Cortina
Vila Cortina, Mireia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 20-27 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 
Fonts.

S'exposen els resultats de l'estudi historicoarquitectònic i arqueològic fet el 2021 a la Culla, un mas fortificat amb categoria de bé cultural d'interès nacional (BCIN) que avui forma part del nucli urbà de Manresa. La intervenció tenia com a finalitat informar sobre l'afectació d'un projecte de millora de l'accessibilitat. Es traça una proposta evolutiva del mas en 10 fases, que s'inicia abans del segle XIII. Destaquen la reforma del segle XIV que dotà el mas original d'una estructura de palau gòtic, la construcció d'una primera torre defensiva al segle XVI i l'aixecament de la torre de la façana sud a inicis del segle XIX.

Can Font de la Serra. Un mas als límits del terme / Raquel Valdenebro Manrique
Valdenebro i Manrique, Raquel


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 28-33 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 

Can Font és un dels pocs masos que ha sobreviscut dins la trama urbana de la ciutat de Manresa. Amb orígens clarament medievals, era conegut com el mas Serra i era una de petites masies del terme. Passades les crisis baixmedievals serà l'única gran propietat de la zona. L'article recull la successió familiar fins que al segle XVII esdevindrà Can Font de la Serra. L'estudi també ha permès saber de l'incendi que l'edifici va patir a mitjan segle XIX i aporta dades sobre les reformes posteriors que el van convertir en casa d'estiueig i posteriorment en centre d'interpretació.

L'Escultor manresà Josep Sunyer i el gremi d'escultors de Barcelona (2a part) / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 40-45 : il. (Història de l'art) 
Notes.

A la primera part de l'article dedicat a la relació de Josep Sunyer (v. 1672-1751) amb el gremi barceloní -publicat en el número anterior de Dovella- vam descriure el tracte hostil que la corporació dispensà al mestre quan va obrir taller a la capital del Principat. Per donar un gir a la situació, l'any 1738 Sunyer decidí sol·licitar l'ingrés al gremi i, en superar el preceptiu examen de mestria, assolí els mateixos drets que qualsevol altre mestre de la ciutat. A les pàgines següents ens centrarem en l'afiliació de l'escultor al gremi i aportarem algunes dades relatives als últims anys de la seva estada a Barcelona.

Valoració de les terres i boscos del mas de l'Angle, de l'any 1798 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 51-54 : il. (Document Inèdit) 
Inclou reproducció i transcripció del doucment.

Al terme de Mura, dins de l'actual parc de Sant Llorenç del Munt, hi ha el mas del Puig de la Balma, la part més antiga del qual està construïda dins d'una gran balma o espluga que hi al mig d'una cinglera. Documentat, com a mínim des del segle XIII, actualment encara està habitat i en explotació.

Etiqueta comercial de la fàbrica del Guix / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 55 : il. (Patrimoni de la societat industrial) 

A Sant Vicenç de Castellet, entre les línies ferroviàries de FGC i RENFE, al final del carrer Plaça de Catalunya, trobem un singular exemple arquitectònic relacionat, a la vegada, amb la indústria minera i el transport ferroviari. Es tracta d'un magatzem regulador de sals potàssiques construït entre 1939 i 1940 per compensar la pèrdua de l'enllaç entre ambdues amplades de via que es feia a Manresa-Nord i, a la vegada, solucionar el problema de diferent amplada de les vies de l'antiga CGFC i de RENFEAntiga etiqueta corporativa de la fàbrica tèxtil del Guix, a Manresa, que servia per identificar la marca comercial de l'empresa fabricant i indicar la llargada de les peces de roba fabricades. La mateixa, de gran qualitat, és una magnífica font d'informació on es veu representat el moment de màxim creixement físic del conjunt d'edificis de l'empresa.

L'Escultor manresà Josep Sunyer i el gremi d'escultors de Barcelona (1a part) / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 4-10 : il. (Història de l'art) 
Notes.

En aquest article resseguirem les vicissituds que ha passat la casa Fàbregas de la plaça Major de Manresa a partir de la genealogia del llinatge que la va fer construir. Totes les dades que aportem provenen de l'arxiu familiar que ha arribat (parcialment) als nostres dies. Des de l'origen baixmedieval a Casserres fins a l'actualitat, la reconstrucció genealògica que presentem és alhora un exemple de la puixança econòmica, primer pagesa i després menestral, que va permetre als Fàbregas esdevenir una de les famílies manresanes més destacades a mitjan segle XVIII, així com la lenta però inexorable desintegració patrimonial posterior.

La Casa Fàbregas de la plaça Major de Manresa (segle XVIII) / Miquel de Fàbregas Sabaté
Fàbregas i Sabater, Miquel


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 11-16 : il. (Història) 

En aquest article resseguirem les vicissituds que ha passat la casa Fàbregas de la plaça Major de Manresa a partir de la genealogia del llinatge que la va fer construir. Totes les dades que aportem provenen de l'arxiu familiar que ha arribat (parcialment) als nostres dies. Des de l'origen baixmedieval a Casserres fins a l'actualitat, la reconstrucció genealògica que presentem és alhora un exemple de la puixança econòmica, primer pagesa i després menestral, que va permetre als Fàbregas esdevenir una de les famílies manresanes més destacades a mitjan segle XVIII, així com la lenta però inexorable desintegració patrimonial posterior.

El Casino Céres / Joan Vila-Masana i Portabella
Vila-Masana i Portabella, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 24-29 : il. (Història) 
Notes.

El Casino Céres va ser un centre d'esbarjo de la ciutat que va existir el darrer terç del segle XIX, lligat a un grup de manresans d'edats compreses entre 20 i 30 anys amb una ideologia concreta, i amb unes il·lusions de renovar les entitats d'aquells anys. L'entitat que va néixer com a resultes del tancament d'una altra entitat, el Centro de la Amistad, volia impregnar la societat manresana d'una ideologia liberal i romàntica. L'entitat es va aplegar al voltant d'un personatge republicà de gran significació cultural, política i periodística, Narcís Martrús i Malagelada, que tenia 24 anys.

Un Curiós record de 1905 / Josep Sauret Pont
Sauret Pont, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 30-33 : il. (Història) 
Notes. Bibliografia.

En aquest article recordem un fet que es va produir durant els actes de la Festa Major de 1905. Estem parlant d'un concurs fotogràfic en una època en què la fotografia era cosa de pocs. No obstant, una colla de manresans varen aconseguir que el rei, tres bisbes i moltes entitats i particulars donessin premis per aconseguir el lluïment del concurs. Per fer difusió de l'acte varen editar una revista mensual en la qual explicaven com es desenvolupaven els preparatius. També varen crear cartells, postals i vinyetes. És en aquestes, producte nou en aquell moment, que fixarem la nostra atenció.

Sant Ignasi, el pelegrí que crida a la festa / Daniel Gubiana Pérez
Gubiana Pérez, Daniel


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 43 : il. (Premi Revista Dovella 2022) 

Aquest treball ha estat pensat amb l'objectiu de fusionar història i cultura popular a partir de la creació d'un capgròs de la figura de Sant Ignasi. S'ha plantejat una coreografia i una música pròpia, a partir d'uns goigs del Sant amb adaptació a trompa. La idea és donar peu a la integració del capgròs a la festa i utilitzar-lo com a element que la vertebri. A partir de diferents entrevistes, s'ha fet una recerca en què es treballen diferents aspectes que van des de la cultura popular a Catalunya i a Manresa, a la figura de Sant Ignasi, el seu pas per la nostra ciutat i el projecte "Manresa 2022".

El Club de Futbol Callús / Joan Closas i Junyent
Closas i Junyent, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 49-50 : il. (Entitats històriques) 

Les Despeses de la ciutat de Manresa de l'any 1619 contra les bruixes / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 51-53 : il. (Document inèdit) 
Inclou reproducció i transcripció del document.

Un dels fenòmens de l'època moderna que darrerament ha rebut un cert interès mediàtic ha estat el de la cacera de bruixes. Entre finals del segle XV i el darrer terç del segle XVII la persecució de les dones acusades de bruixeria va comportar la celebració de centenars de processos judicials, amb el consegüent empresonament i tortura de moltes d'elles i, si bé en alguns casos la resolució va ser favorable a les acusades, en molts d'altres van ser condemnades a morir a la forca. A Catalunya, el punt més àlgid de la persecució es va donar durant els primers anys del segle XVII.

La Casa de les Ànimes, a finals del segle XIX o començaments del XX / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 56 : il. (Imatges) 

Fins a l'any 1906, al parc de la Seu de Manresa, al costat del cingle sobre el riu, hi havia la que es coneixia com a la Casa de les Ànimes.

Alexandre Soler i March a la conca del Llobregat : torres mirador i campanars de torre / Raquel Lacuesta
Lacuesta Contreras, Raquel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 31-39 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

Repassem les aportacions d'Alexandre Soler i March en el paisatge de la conca del Llobregat, tant en el medi urbà com en el medi urbanorural de les colònies industrials. A través dels elements enlairats i esvelts amb què va anar coronant els seus edificis, amb varietat d'alçades, formes, volums, funcions, geometries, colorismes i acabats, hem pogut seguir, cronològicament i estilísticament, l'evolució del seu llenguatge, des d'historicismes medievals de diversa procedència, a modernisme, noucentisme (o tots dos alhora), fins a certs pintoresquismes avalats per la presència dels rius i de la imponent muntanya de Montserrat, eixos i puntals principals del paisatge de les comarques centrals barcelonines, que l'arquitecte Soler va saber aprofitar i integrar hàbilment en la seva arquitectura. Juntament amb les aportacions d'altres arquitectes en les colònies tèxtils del Llobregat no esmentades aquí, l'eix del Llobregat assoleix un skyline fascinant, emblemàtic i singular, on els campanars, en harmonia amb les xemeneies fabrils i domèstiques, assumeixen el protagonisme de fer paisatge.

Veus de la Mediterrània : [catàleg de l'exposició] : Manresa, 5-11-09 a 6-01-10 - Torroella de Montgrí, 27-03-10 a 08-12-10 / una exposició de Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda



[Torroella de Montgrí] : Museu de la Mediterrània, [2009]
49 p. : il. col., map. ; 30 cm

El Nivell de vida de la pagesia medieval a la Catalunya central. L'inventari del mas Coromina de Viladordis (1397) / Adrià Mas Craviotto
Mas Craviotto, Adrià


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 111-154 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou transcripció del document. Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la qualitat de vida, així com de la cultura material i l'estatus econòmic que caracteritzaren i distingiren el mas Coromina de Santa Maria de Viladordis, una parròquia rural propera a la ciutat de Manresa, capital de l'actual comarca del Bages. Aquests aspectes s'han analitzat a través de l'inventari de béns relictes del mas pertanyents al seu hereu i propietari, un document que fou redactat entre els dies 6 i 15 de març de 1397 a instància de la seva vídua. Així, a escala quantitativa i qualitativa, aquest document proporciona dades i informacions d'una excepcionalitat poc comuna les quals, al seu torn, ens han permès aprofundir en el nivell econòmic i patrimonial d'alguns dels membres de la pagesia grassa i benestant de finals del segle xiv en aquesta zona de la Catalunya central.

Literatura i camps de concentració nazis : Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada / [editors: Joan Maria Thomas, Mercè Pujadas Bartés, Josep Lluís Martín i Berbois]

Jornada Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada (2022 : Barcelona, Manresa )


Barcelona : Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, Drets i Memòria, 2023
465 p. ; 24 cm (Documents del Memorial Democràtic, 12) 
Recull de les actes de la Jornada "Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada" celebrada a l'Ateneu Barcelonès el 10 de novembre i a l'Institut Lluís de Peguera (Manresa) l'11 de novembre de 2022. Referències bibliogràfiques. Text en català, castellà i anglès.
ISBN 9788419695925

Aquest llibre té la voluntat de posar junts per primera vegada en un volum els tres autors cabdals de la literatura concentracionària nazi (al món amb Primo Levi, a Espanya amb Jorge Semprún, i a Catalunya amb Joaquim Amat-Piniella) i d'acompanyar-los d'una visió general de tota la producció literària i memorialística catalana i espanyola produïda per supervivents d'aquesta terrible experiència. (Editorial).