Llegir i restaurar : cent anys de la rehabilitació de l'església de Verges / text: Laia de Quintana i Vilà, Joaquim Rabaseda i Matas
Quintana Vilà, Laia de


En: Revista de Girona. Girona, núm. 354 (gener-febrer 2026), p. 40-43 : il. (Arquitectura) 

La Basílica de Sant Esteve d'Olot recupera l'esplendor / Josep Murlà
Murlà i Giralt, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 58-59 : il. (Art) 

Les Esglésies de Santa Maria, Santa Magdalena de Montblanc i de Sant Miquel de Verdú. Evolució de les seves edificacions i altres notícies artístiques (segles XI-XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 140-167 : il. (Història de l'art) 
Notes. Inclou apèndix documental.

A partir de documentació notarial s'aporten dades directes de la construcció de l'església de Santa Maria de Verdú: els possibles autors de la portada romànica i rosassa, dels arcs formers i de la torre del campanar. S'afegeix informació dels beneficis eclesiàstics que permeten datar la construcció d'alguna de les capelles gòtiques. De l'església de Sant Miquel s'il·lumina sobre el seu període constructiu i de Santa Magdalena s'inclouen dades inèdites. Molta altra informació ateny la fundició de noves campanes, reforma del retaule major, obres d'argenteria i un tabernacle o sagrari xapat d'or, entre d'altres.

El Mestre Joan Llopis i la seva obra a Montblanc (l'hospital de Santa Magdalena) i la Conca de Barberà (segle XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 168-181 : il. (Història de l'art) 
Notes.

S'aporten dades inèdites per a fixar el moment d'inici de l'obra de construcció del nou Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, oferint una visió crítica i documentada de les antigues construccions dels segles XIII i XIV. Es fonamenta amb fermesa l'atribució de l'escultura arquitectònica al mestratge de Joan Llopis, indicant la seva probable direcció del nou edifici renaixentista. Es fa atribució d'una fase constructiva a l'església parroquial de Santa Maria de Montblanc i s'indica una possible intervenció en una segona i definitiva fase constructiva a l'església de Sant Salvador de Vimbodí.

Un Territori mil·lenari



En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 3 (Editorial) 

Al segle XVIII la ciutat de Manresa era la propietària de tres dels molins que hi havia en el terme i territori de la ciutat, dos al riu Cardener i el tercer al torrent de Sant Ignasi, molins que l'Ajuntament arrendava per períodes anuals, per via de subhasta, amb el què obtenia part dels ingressos que havien de servir per a les despeses municipals. El primer pas del procés d'arrendament era la publicació de la taba, cartell de les condicions i obligacions que haurien de complir els arrendataris. En l'article es comenten breument quines eren aquestes condicions.

La Reixa barroca de la capella de les Santes i la nova cresteria / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 6-15 (Estudis) 

Per la festa de la Candelera de 2020 es va instal·lar un nou fris i una nova cresteria a la reixa que dona entrada a la capella de les Santes de la basílica de Santa Maria. L'obra, executada per Serralleria March, reprodueix un disseny del conjunt del reixat que Joaquim March va dibuixar l'any 1945 i que sembla que podria correspondre al de l'antiga reixa que tancava la capella, de la qual es conserven algunes fotografies. L'objectiu d'aquest article és documentar l'origen del reixat i quin ha estat el seu recorregut històric, que inclou canvis d'emplaçament i desaparicions temporals. Es vol determinar, així, el valor patrimonial de la reixa i la vàlua artística de la cresteria feliçment restituïda.

Una Primerenca restauració del conjunt pictòric dels Dolors l'any 1839 / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 16-22 (Estudis) 

La investigació en els llibres de comptes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró, ha permès documentar una primera restauració de les pintures del gran conjunt barroc de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria, decorat per Antoni Viladomat durant la primera meitat del segle xviii. L'actuació, del tot necessària segons els escrits de l'època, es va fer l'any 1839, és a dir, un segle després de l'execució dels quadres originals de la capella i del cambril. Dos artesans i dos pintors van ser els responsables de la restauració, que es va finançar amb una subscripció entre els membres de la Congregació.

Les Imatges de la façana de Santa Maria de Mataró / Xavier Alarcón i Campdepadrós
Alarcón i Campdepadrós, Xavier


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 138 (febrer 2024), p. 7-20 : il. (Estudis) 

L'actual façana de la basílica de Santa Maria, inaugurada fa 160 anys, conté vint-i-quatre imatges col·locades en dues fileres de fornícules, obrades per l'escultor Josep Anicet Santigosa entre 1863 i 1864. Les de la filera inferior, destruïdes l'any 1936, es van reposar l'any 1992. S'hi troben les representacions de Jesucrist, els quatre evangelistes i vuit Pares de l'Església. Les imatges de la filera superior són les originals. S'hi representen personatges de l'Antic Testament seguint un pla iconogràfic vertebrat pels coneixements bíblics i teològics com a base per a la seva realització.

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques / Joan Yeguas Gassó
Caruso, Matilde


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 25-34 (Articles) 

El present article analitza deu aspectes d'art i un d'història, ordenats cronològicament. Com habitualment, es tracta de béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric analitzem el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són de l'època del Renaixement: plaques de guix (Linyola), creu processional (Barbens), església (Fondarella) i quatre piques baptismals (Preixana, el Bullidor, Fondarella i el Palau d'Anglesola). Finalment, comentem tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

La Recuperació i valorització de l'enllosat de la nau de l'església de Santa Maria de Linyola (Pla d'Urgell): les intervencions arqueològiques dels anys 2021 i 2022 / Andreu Moya i Garra, Izaskun Ambrosio Arcas, Elna Clua Novials, Javier Escuder Sánchez, Sergi Gonzàlez Planas, Ferran Piró Miret, Marina Prats Sanjuan, Maria Clua Mercadal, Gemma Piqué Palacín



En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 35-58 (Articles) 

El 2019 va posar-se al descobert un tram de l'enllosat original de la nau de l'església tardogòtica de Santa Maria de Linyola i van sondejar-se tres tombes. El 2021 va redescobrir-se la resta del paviment de pedra i va desenvolupar-se una intervenció arqueològica de documentació de l'enllosat i les làpides de les tombes que s'hi emplacen. El 2022 va rehabilitar-se el tram d'enllosat situat sota el cor, a l'entrada de l'església, cosa que va permetre enregistrar dades inèdites sobre el monument. Aquest article dona a conèixer els resultats més rellevants de les intervencions arqueològiques de 2021 i 2022.

L'Escultura de Sant Pau de Narbona de la parròquia d'Anglesola. El procés de conservació - restauració / Carles Freixes i Codina, Ramon Solé Urgelés
Freixes i Codina, Carles


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 38 (2024) , p. 211-223 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Estampes que Jaume Fornés va utilitzar per fer el retaule del Roser de Sant Pere de Vilamajor i altres encàrrecs artístics per a la capella fins al 1650 / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 25-40 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Jaume Fornés, pintor de Mataró, és l'autor del retaule de la capella del Roser de Sant Pere de Vilamajor, que ja estava instal·lat el 1610. En aquesta època, a les nostres contrades, l'estil renaixentista es va difondre en bona part gràcies als gravats internacionals, principalment originaris d'Itàlia i Flandes. Jaume Fornés, que era un pintor artesanal de categoria mitjana, va utilitzar mimèticament aquestes estampes per fer les seves composicions. Recorre a obres de gravadors com Gijsbert van Veen, Agostino Carracci, Aegidius Sadeler II o el reconegut i productiu Cornelis Cort. L'article recull també altres intervencions artístiques que es van fer per embellir la capella fins al 1650: la construcció d'un tabernacle per portar la Mare de Déu del Roser de processó, daurat per Joan Antoni Vilar; el daurat d'uns frisos del retaule per Cosme Ripoll, o la confecció d'uns canelobres de plata encarregats als argenters Gabriel i Cosme Comes.

Localització i excavació arqueològica d'una església altmedieval perduda a les envistes del Montseny : Sant Julià de Valldaneu (Sant Martí de Centelles, Osona) / Judit Ciurana, Arnau Garcia, Jaume Oliver, Rosa Soler



En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 81-925 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Ressenya de la intervenció arqueològica que va permetre localitzar l'església de Sant Julià de Valldaneu, que ja constava com a desapareguda al segle XVIII. Es tracta d'una església relacionada amb el nucli del vilar dit de Daniel, incorporat al domini dels comtes d'Osona a finals del segle IX. El vilar, que va donar nom a la vall actual, va experimentar després les transformacions del procés de feudalització, inclosa la proliferació d'esglésies parroquials que, en aquest cas, explica la desaparició de l'església fins als nostres dies.

Jaume Fornés, pintor de Mataró, autor del retaule renaixentista del Roser de Sant Pere de Vilamajor / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 23-36 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La majoria de les pintures del retaule renaixentista del Roser de Sant Pere de Vilamajor es conserven al Museu de Granollers, on hi ha les nou taules principals. A l'article es dona a conèixer el seu autor, el pintor i daurador Jaume Fornés de Mataró. S'han localitzat diversos pagaments del retaule fets pels administradors de la confraria del Roser entre 1610 i 1614. El retaule ja estava acabat i instal·lat a la capella el 1610. Jaume Fornés era un pintor de categoria mitjana. Documentat entre 1598 i 1614, primerament com a daurador i pintor decorador, segurament s'havia format amb Antoni Toreno a Mataró, i havia participat en retaules pintats pel milanès Joan Baptista Toscano i el romà Cèsar Corona. També va ser l'autor del retaule de l'ermita de Santa Cristina de Lloret (1612). Probablement era parent directe dels escultors de Mataró Joan Fornés i els seus fills Pau i Joan Fornés II.

"Amb vostre nom comença nostra història" : la imatge gòtica de la Mare de Déu de l'Escola Pia de Moià / Eduard Puigventós López
Puigventós López, Eduard


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XIII, núm. 73 (2n. semestre 2025), p. 33-48

La Mare de Déu de l'Escola Pia de Moià és una obra molt desconeguda, malgrat ser atribuïda a un dels grans escultors de la Catalunya baixmedieval, Jaume Cascalls. L'objectiu del present article és analitzar com arriba a mans dels escolapis, suposadament a finals del segle XVII, i les vicissituds que ha passat fins avui dia.

Cronologia del temple de Santa Maria de Vilafranca del Penedès / Manel Cervera Gallemí , Antoni Ribas Beltran i Fèlix Simon Paraiso
Cervera Gallemí, Manel


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 21-57 : il. (Col·laboracions) 

L'any 2024 un grup de persones de la vila van fer el llibre Santa Maria de Vilafranca,1 el gran temple gòtic del Penedès. L'obra partia dels imporants treballs de restauració que s'havien emprès entorn el canvi de segle. Els autors descrivien la llarga història de la construcció de l'edifici i en destacaven els valors artístics, conservats uns i recreats altres, tot al costat d'una amplia descripció fotogràfica del temple. La cronologia havia de cloure el relat, i va sacrificar-se perquè el llibre hauria superat les 400 pagines establertes pels editors.

D'església a fortalesa. La capella-fortí de Sant Antoni, de Sant Quintí de Mediona / Marçal Díaz Ros
Díaz Ros, Marçal


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 87-113 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les restes de l'antiga capella-fortí de Sant Antoni s'aixequen al sud de Sant Quintí de Mediona, sobre d'un petit turó on també hi ha el cementiri de la població. Avui dia, només es conserven les parets perimetrals d'aquest edifici, herència d'un període convuls, la memòria del qual cada vegada ens és més llunyana. Els orígens de la capella, però, es remunten a finals del segle XVII, si bé el període més intens de la seva història correspon al segle XIX, quan fou militaritzada i reconvertida en fortí. Tot i el seu mal estat de conservació, les restes actuals encara permeten identificar les característiques bàsiques de l'edificació. Es tractava d'un edifici de planta rectangular amb un absis poligonal de tres cares, orientat vers el nord-est. L'accés original, avui tapiat, es trobava a la façana principal, encarada al sud-oest. Com hem dit, de tot l'edifici s'han conservat únicament els murs perimetrals, mentre que la teulada i els compartiments interiors es troben completament enrunats. Els seus murs, fets majoritàriament de maçoneria i recoberts amb morter de calç, presenten una alçària d'uns vuit metres en gairebé tot el recinte. També han desaparegut les edificacions que sembla que s'adossaven a aquesta estructura, de les quals només se'n conserven els retalls pels caps de biga i alguns indicis documentals. A continuació, doncs, es presenta el recorregut històric d'aquesta edificació, construïda inicialment com a capella, però que va funcionar com a fortí durant més de vint anys. Els resultats obtinguts són fruit de la recerca documental en diferents arxius catalans, així com de la lectura dels paraments de les restes actuals de l'edifici. Aquesta investigació fou duta a terme entre els anys 2022 i 2023 per encàrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. A banda, però, cal agrair també l'ajuda desinteressada de Xavier Argemí, Teresa Sadurní, Joan Serra i Ramon Arnabat.

Nova contribució a la història d'Ulldecona, Montsià. Algunes dades inèdites sobre l'antic convent dels dominics o dominicans / Margarida Genera i Monells, Sara García Gutiérrez, Francesc Lavega i Serra, Xavier Climent Sánchez



En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 41 (2024) , p. 331-348
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu principal d'arquest article és donar a conèixer algunes dades ièdites referents a la intervenció arqueològica realitzada l'any 1982 a l'antiga església del Roser del convent dels Dominics a ulldecona, comarca del Montsià, situada en la zona limítrofa del recinte emmurallat d'època medieval. Les noves aportacions es basen -fonamentalment- en l'estudi de les restes humanes realitzat, l'any 2021, en el Laboratori d'Antropologia de la Unitat d'Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els rsultats d'aquestes recerques, juntament amb l'anàlisi de les fonts arxivístiques i les evidències arqueològiques, ens poden aportar una informació cabdal per al coneixement de l'evolució històric-arqueològica d'aquesta població, en particular, la vida monàstica en un territori de Catalunya, ja pràcticament fronterer amb el País Valencià.

Església Nova. Torrebesses: entre la decisió legal i la decisió moral / Maria Jesús Monclús
Monclús i Puig, M. Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 72-78 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

En el segle XIX a Torrebesses es va iniciar la construcció d'una església nova. Per culpa de les inclemències del temps, malauradament no es va poder acabar. En aquest punt, Torrebesses es troba amb l'atzucac d'haver d'elegir entre el que és legal i el que és moral. Com ho van solucionar? Quin camí van elegir?

El Sarcòfag dels Sitjar de la basílica de Sant Feliu de Girona / Pere Freixas, Josep M. Nolla
Freixas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 185-208 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest imponent sarcòfag obrat en calcària nummulítica de Girona és un objecte notable per diverses raons. Es tracta d'una de les primeres peces figurades de caràcter funerari, realitzades amb aquesta pedra, la qual es pot datar amb tota seguretat a l'entorn del 1200, i que comporta una complexa decoració iconogràfica i un epitafi en record de dos membres de la família Sitjar, pare i filla, que hi foren sebollits.