português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
ESGLESIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 216
ir a la página                         


1 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Religiosos, militars i científics a Guinea / text d'Arnau Cònsol, amb l'assessorament de Gustau Nerín
Cònsul Porredon, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 274 (gener 2025), p. 61-67 : il. (Dossier
Número dedicat a "Traficants de patrimoni : qui van ser els protagonistes catalans de l'espoli colonial".

Durant les dècades que Guinea va ser colònia espanyola, la congregació claretiana, però també figures com el governador Miguel Núñez de Prado i l'etnòleg August Panyella, van portar a terme una apropiació sistemàtica de peces de les cultures principals d'aquest país africà.



Matèries: Colonialisme ; Espoli del patrimoni ; Patrimoni cultural ; Patrimoni natural ; Església ; Militars ; Científics
Matèries:Claretians ; Museu Etnològic i de Cultures del Món
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Guinea Equatorial
Cronologia:1880 - 1963
Autors add.:Nerín i Abad, Gustau (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Marca del franquisme en les col·leccions dels museus catalans / Gemma Domènech i Casadevall, Eduard Caballé i Colom
Domènech i Casadevall, Gemma


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 512 (octubre 2024), p. 32-39 : il. (Focus



Matèries: Guerra civil espanyola ; Ocupació de Catalunya ; Museus ; Església ; Patrimoni històric i artístic ; Objectes de museus ; Confiscació ; Franquisme ; Primer franquisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1939 - 1947
Autors add.:Caballé i Colom, Eduard
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4312
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Ignacio en Manresa. De la éctasis espiritual a la evangelización global / Ronnie Po-chia Hsia
Po-chia Hsia, Ronnie


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 15-33 (Articles
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà, català i anglès.

L'experiència de desesperació i èxtasi a Manresa va ser crucial en la formació de l'espiritualitat d'Ignasi de Loyola. Un viatge de descobriment personal, la peregrinació ignasiana des de Montserrat a Manresa va transformar l'antic soldat primer en un asceta, després en un visionari amb una nova missió. La primera part d'aquest article fa servir els escrits d'Ignasi i la biografia de Ribadeneyra per reconstruir aquesta transformació psicològica. A continuació, seguim el viatge de Francesc Xavier, el primer company d'Ignasi a París, que es va convertir en el primer missioner jesuïta a l'estranger. Utilitzant tant les cartes de Xavier com la celebració de la seva canonització el 1622, reconstruïm una visió de les missions cristianes com a conquesta espiritual, que va ser un dels principals llegats espirituals d'Ignasi des de Manresa. En la persona de Matteo Ricci, el missioner jesuïta més exitós a la Xina, trobem un altre exemple de la imitació de l'espiritualitat mística ignasiana. L'article acaba amb una discussió sobre la tasca de Giulio Aleni, que va adaptar els gravats de Jeroni Nadal per a la Xina, i presenta una visió ignasiana de la salvació universal, en què la mirada de Déu estava oberta a tothom, tant a la Xina com a Europa.


Matèries: Clergues ; Sants ; Església ; Missions ; Missioners ; Creences religioses
Matèries: Ignasi de Loiola, Sant (1491-1556)
Matèries:Jesuïtes
Àmbit:Manresa ; Xina
Cronologia:[1521 - 1556]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (9è : 2022 : Manresa-Barcelona )
Accés: https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/434588
https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/48794
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4312
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Camins de la Reforma catòlica a la Catalunya dels segles XVI i XVII : de les ciutats al camp / Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 97-151 (Articles
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Resums en castellà, català i anglès.

La Reforma catòlica derivada del Concili de Trento es va difondre a la Catalunya dels segles XVI i XVII per múltiples i diversos camins des de les ciutats i les viles "levítiques". Els agents que col·laboraren en la seva difusió foren múltiples, religiosos i civils: sínodes diocesans, rectors de parròquies, visitadors episcopals, frares predicadors, artesans constructors d'esglésies i retaules, metges, llevadores i mestres d'estudi, regidors i cònsols. Malgrat l'allunyament de les parròquies rurals i muntanyenques de les capitals diocesanes, de manera gradual els objectius adoctrinadors s'anaren implementant també a la ruralia i la muntanya. Els masos foren, a més d'unitats d'explotació agrària familiar, instruments d'enquadrament religiós i pastoral.


Matèries: Organització de l'església ; Església ; Contrareforma ; Concilis ; Concili de Trento ; Edat moderna ; Societat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1700]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (9è : 2022 : Manresa-Barcelona )
Accés: https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/434585
https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/48797
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 4312
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dues institucions peculiars del clergat català a l'Edat Moderna i llur possible implicació política : els concilis provincials tarraconenses i la Congregació Claustral benedictina / Ignasi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 205-236 (Articles
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Resums en castellà, català i anglès.

L'article examina la trajectòria històrica de dues institucions d'origen medieval durant l'Edat Moderna: els concilis provincials tarraconenses i la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana de l'orde benedictí. L'anàlisi de la seva freqüència, reglamentació i composició mostra que totes dues són peculiars i que no sembla fàcil trobar institucions comparables a l'Església europea d'aquella època. En fi, s'hi apunten algunes reflexions sobre llur possible relació amb la història política de Catalunya. En el cas dels concilis provincials, per la seva semblança amb el braç eclesiàstic de les Corts catalanes, el seu rol en la distribució dels impostos reials sobre el clergat i les dificultats que comportava l'edició de les constitucions conciliars. En el cas dels claustrals benedictins, perquè durant més d'un segle van resistir fortes pressions de la Corona per unir-se a la congregació observant de San Benito de Valladolid i perquè el rei sabia que eren un instrument fonamental del Patronat Reial a Catalunya.


Matèries: Institucions polítiques ; Organització de l'església ; Església ; Clergues ; Concilis ; Congregacions religioses ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1800]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (9è : 2022 : Manresa-Barcelona )
Accés: https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/434583
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 4312
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jaime Creus Martí: líder del primer antiliberalismo reaccionario catalán en las Cortes de Cádiz / Quintín Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 11, núm. 42 (2021) , p. 196-214
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és mostrar la incidència que van tenir els membres de l'Església presents en les Corts de Cadis a través de la figura del canonge Jaime Creus Martí. En el Parlament gadità, un 30 per cent dels diputats van ser eclesiàstics pel que gran part de les seves figures polítiques van pertànyer a aquesta categoria social. Un dels líders realistes del moment va ser Jaime Creus, que va dirigir la política particularista de la majoria dels diputats catalans i va ser un dels dirigents clau del tradicionalisme polític a Espanya.


Matèries: Corts de Cadis ; Diputats a Corts ; Església ; Clergues ; Pensament polític ; Liberalisme ; Constitució 1812
Matèries: Creus i Martí, Jaume (1760-1825)
Àmbit:Mataró ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1760 - 1825 (esp. 1810 - 1814)
Accés: http://www.tiemposmodernos.org/tm3/index.php/tm/article/view/5494
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 4312
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Concili del Collsacabra : relat d'una tempesta / Josep Boatella Riera, Pilar Riera Figueras
Boatella Riera, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 57-74 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'agost de 1933 va tenir lloc a la finca El Llorà, a Pruit (Collsacabra), una trobada dels Minyons de Muntanya amb assistència de diferents autoritats eclesiàstiques, encapçalades pel cardenal Vidal i Barraquer. Aquesta trobada va coincidir en el temps amb l'existència d'un debat sobre el perfil que calia donar als candidats a ocupar algunes seus episcopals vacants de Catalunya i això, juntament amb la presència d'alguns polítics a l'esmentat acte, va obrir un intens debat a la premsa, amb implicacions relacionades no tan sols amb l'Església, sinó també amb diferents forces polítiques. Aquest article, amb imatges inèdites de la jornada, analitza l'impacte d'aquells fets en la premsa i l'opinió pública, en una polèmica que si bé no va tenir conseqüències concretes rellevants, sí que reflecteix els termes del debat ideològic del període.


Matèries: Grups escoltes ; Associacions religioses ; Catolicisme ; Església ; Bisbes ; Partits polítics ; Vida política
Matèries:Minyons de Muntanya
Àmbit:Llorà, el - Rupit i Pruit ; Pruit - Rupit i Pruit
Cronologia:1933
Autors add.:Riera i Figueras, Pilar
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/431945
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Exercici de la justícia eclesiàstica : Poblet, segles XV-XVII / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


2a ed.
Barcelona : Rafael Dalmau, 2024
86 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 324) 
ISBN 8423206122

Una acurada tria de casos en què el monestir de Poblet aplica la justícia criminal durant els segles XV al XVIII serveix a l'autor per analitzar la pràctica quotidiana de la justícia civil i criminal, alta i baixa, exercida pels senyors feudals -en aquest cas, eclesiàstics- d'acord amb les relacions socials de l'època.



Matèries: Feudalisme ; Administració de justícia ; Església ; Tribunals eclesiàstics ; Fonts documentals ; Procés judicial ; Monestirs
Matèries:Monestir de Santa Maria de Poblet
Àmbit:Vimbodí i Poblet
Cronologia:[1400 - 1770]


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Poder, religió i territori : una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X) [Fitxer informàtic] / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
1 recurs electrònic (Munera, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788491688716

Vers l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s'estudien els orígens d'aquests tres monestirs des d'una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s'hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l'Alta Edat Mitjana. Finalment, s'hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions. (Editorial).



Matèries: Alta edat mitjana ; Església ; Relacions església-estat ; Monestirs ; Feudalisme ; Poder polític ; Comtats ; Ordes religiosos
Matèries: Guifré I el Pelós (840-897) ; Guifré II de Besalú (????-957)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; Monestir de Sant Joan de les Abadesses ; Monestir de Sant Pere de Camprodon
Àmbit:Ripollès ; Ripoll ; Sant Joan de les Abadesses ; Camprodon
Cronologia:[800 - 1000]
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Poder, religió i territori : una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X) / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
156 p. : il. col. ; 21 cm (Munera, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788491688082

Vers l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s'estudien els orígens d'aquests tres monestirs des d'una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s'hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l'Alta Edat Mitjana. Finalment, s'hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions. (Editorial).



Matèries: Alta edat mitjana ; Església ; Relacions església-estat ; Monestirs ; Feudalisme ; Poder polític ; Comtats ; Ordes religiosos
Matèries: Guifré I el Pelós (840-897) ; Guifré II de Besalú (????-957)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; Monestir de Sant Joan de les Abadesses ; Monestir de Sant Pere de Camprodon
Àmbit:Ripollès ; Ripoll ; Sant Joan de les Abadesses ; Camprodon
Cronologia:[800 - 1000]
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Municipal (Campdevànol); B. Carles Rahola (Girona); B. Terra Baixa (Ribes de Freser); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Municipal Josep Picola (Sant Joan de les Abadesses); B. Pública (La Selva del Camp)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pons Guri, Josep M. y Palou Miquel, Hug, Un cartoral de la canònica agustiana de Santa Maria del castell de Besalú (segles X-XV), Diplomataris, núm. 28, Fundació Noguera, Barcelona, 2002, 171 pp. / [Ressenya de:] Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Anuario de historia del derecho español. Madrid. Vol. LXXIV (2004) , p. 878-879
Ressenya de:
- Pons Guri, Josep M. (Ed.); Palou Miquel, Hug (Ed.). Un cartoral de la canònica agustiana de Santa Maria del castell de Besalú (segles X-XV) / Diplomataris, 28. , Barcelona : Fundació Noguera, 2002



Matèries: Ressenyes ; Cartularis ; Diplomataris ; Castells ; Església ; Fonts documentals ; Drets i privilegis senyorials ; Alta edat mitjana ; Esglésies
Matèries:Castell de Besalú ; Església de Santa Maria de Besalú
Àmbit:Besalú
Cronologia:[900 - 1300]


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Concilis de Girona i Besalú, 1068-1078 / Josep M. Marquès
Marquès i Planagumà, Josep Maria


[Girona] : [s.n.], [199?]
9 p. ; 21 cm (Sant Feliu



Matèries: Església ; Concilis ; Edat mitjana
Àmbit:Girona ; Besalú
Cronologia:1068 - 1078
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Besalú : su historia, sus condes su obispado y sus monumentos / Francisco Monsalvatje y Fossas
Monsalvatje i Fossas, Francesc


Figueres : Art-3, [1981]
304 p. 2 f. de làm. : il. ; 22 cm (Noticias históricas, 1) 
Edició facsímil publicada originàriament a: Olot : Imprenta y Librería de Juan Bonet, 1889. Referències bibliogràfiques. Textos en castellà i llatí.
ISBN 8485874013



Matèries: Història general ; Fonts documentals ; Església ; Monestirs ; Comtats ; Diòcesis ; Patrimoni històric i artístic ; Guies monumentals
Àmbit:Besalú ; Besalú, comtat
Cronologia:[0000 - 1889]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull; B. Ramon Vidal (Besalú); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Los Monasterios de la diócesis gerundense : rectificación á los abaciologios publicados por el P. Jaime Villanueva en su "Viaje literario á las iglesias de España" / Francisco Monsalvatje y Fossas
Monsalvatje i Fossas, Francesc


Olot : Impr. y Libr. de Juan Bonet, 1904
488 p., [37] f. de làm. : il. ; 22 cm (Noticias históricas, 14) 
Referències bibliogràfiques.



Matèries: Monestirs ; Església ; Història general ; Ordes religiosos
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[0000 - 1900]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Abadia de Montserrat; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Francisco Montsalvatge Fossas : Los Monasterios de la diócesis gerundense : tomo XIV / Pelegrí Casades i Gramatxes
Casades i Gramatxes, Pelegrí


En: Revista de la Asociación Artístico Arqueológica Barcelonesa. Barcelona. Vol. 4 (1896-1909) , p. 846-848
Ressenya de:
- Montsalvatge Fossas, Francisco. Los Monasterios de la diócesis gerundense : tomo XIV. Olot : Impr. y Libr. de Juan Bonet, 1904



Matèries: Ressenyes ; Monestirs ; Ordes religiosos ; Església ; Història general
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[0000 - 1900]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Cot... / Francesc Monsalvatje i Fossas
Monsalvatje i Fossas, Francesc


En: 262466 Santa Pau y lugares que componían su antigua baronía ; Monsalvatje i Fossas, Francesc. Olot : Imprenta y Librería de Juan Bonet, 1891. p. 189-199



Matèries: Esglésies ; Monestirs ; Arquitectura religiosa ; Església
Matèries:Església de Sant Miquel de la Cot ; Monestir de Sant Julià del Mont ; Església de Sant Martí Vell de Santa Pau
Àmbit:Cot, la - Santa Pau
Cronologia:[0000 - 1891]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Abadia de Montserrat; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Ramon Vidal (Besalú); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
R.P.D. Ubaldo Gerunden. prioratus de Riudaura Lanae 4 martij 1619, Lata sententia ab A.C. pro executione vrevis de capienda possessione nomine camerae prioratus de quo agitur causa appellationis suit in rota commissa cum clasusula, parito brevi arbitro rotae unde proposito dubio die 14 ianuarij praeteriti, an intraret arbitrium, domini mandarut...



Romae : Typis Reverendae Camerae Apostolicae, 1619
[4] p. ; 30 cm
Títol obtingut de l'epígraf i les primeres paraules del text.



Matèries: Església ; Procés judicial ; Documentació jurídica ; Successió
Àmbit:Girona, diòcesi ; Riudaura ; Roma - Itàlia
Cronologia:1619
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Butlletí de Santa Maria del Collell



1916-1936?
Sant Ferriol : Seminari Col·legi de Santa Maria del Colell, 1916-1936?
Il. ; 20 cm. Trimestral.
Subtítol post.: portantveu de l'Associacio d'Antics Alumnes. Descripció basada en: Núm. 264 (4t. trimestre 1985).



Matèries: Butlletins ; Seminaris ; Premsa estudiantil ; Revistes ; Església ; Santuaris
Matèries:Santuari de Santa Maria del Collell
Àmbit:Sant Ferriol
Cronologia:[1916 - 1936]
Autors add.:Col·legi Diocesà Santa Maria del Collell de Sant Ferriol ; Santuari de Santa Maria del Collell. Associació d'Antics Alumnes i Amics
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Santa Maria del Collell



19??-
Sant Ferriol : Colegio Diocesano Santa Maria del Collell, [1939?]-
Il. ; 24 cm. Trimestral.
Editor posterior: Associació d'Antics Alumnes i Amics del Santuari de la Mare de Déu del Collell. Continuació de: Butlletí del Santuari de Santa Maria del Collell. Text en català i castellà. Descripció basada en: Núm. 264 (4t. trimestre 1985).
ISSN 2938-4826



Matèries: Butlletins ; Seminaris ; Premsa estudiantil ; Revistes ; Església ; Santuaris
Matèries:Santuari de Santa Maria del Collell
Àmbit:Sant Ferriol
Autors add.:Col·legi Diocesà Santa Maria del Collell de Sant Ferriol ; Santuari de Santa Maria del Collell. Associació d'Antics Alumnes i Amics
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Ramon Llull; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 4312
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sententia exemplaris fori decisiva per reverendum doctorem Paulum Colomer, presbiterum et canonicum insignis saecularis et collegiatae ecclesiae Sancti Faelicis Gerundae per Curiam ecclesiasticam Gerundensem; & doctorem Philippum Benitium Llobera, Gerunden. advocatum per regiam & saecularem Curiam Bisuldunensem arbitros nominatos in causa competentiae jurisdictionis inter Curiam saecularem Bisuldunensem, ac admodum ... Ancelmum de Rubio, abbatem regalis monasterii benedictinorum Sancti Petri villae Bisulduni et Curiam ecclesiasticam civitatis Gerundensis, nec non reverendum Isidorum Mata et Pinós, presbiterum Sancti Petri de las Presas ... facta atque lata die. 31. may 1766. in favorem dictae Curiae ecclesiasticae Gerunden. et reverendi Isidori Mata & Pinòs ... in actis Narcisi Soler, scribae curiae ecclesiasticae Gerundae & Joannis Diana & Jubert, scriba Curia regia Gerundae
Colomer, Paulus


Gerundae? : [s.n.], [1766?]
[2] f. ; 29 cm
Text datat a Girona el 31 de maig de 1766.



Matèries: Procés judicial ; Documentació jurídica ; Sentències ; Monestirs ; Església ; Drets jurisdiccionals
Matèries:Monestir de Sant Pere de Besalú
Àmbit:Girona, diòcesi ; Besalú
Cronologia:[1766]
Autors add.:Llobera, Philippus Benitius
Autors add.:Monestir de Sant Pere de Besalú. Abat
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 216
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3