El Plànol geomètric de Vic de 1846-1852 : una eina urbanística i un testimoni històric / Carme Montaner Garcia
Montaner i Garcia, M. Carme


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 5-23 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Ran d'una Reial ordre de 1846, l'Ajuntament de Vic impulsà la realització del plànol geomètric de la ciutat per dibuixar-hi un pla d'alineacions dels carrers. En aquest article expliquem les dificultats que sorgiren en la confecció del plànol, que s'allargà de 1846 a 1852, i descrivim i analitzem aquest document, que ha perviscut fins ara. Tot i que molt poc conegut, és un instrument bàsic per entendre la transformació urbana de la ciutat antiga cap a la ciutat moderna tal com la coneixem avui en dia.

Un Registre dels pergamins dels segles XIV-XVII, actualment perduts, del mas Valldaneu de Sant Marti de Centelles (Osona) / Jaume Oliver Bruy
Oliver i Bruy, Jaume


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 25-38 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article té com a objecte la publicació d'un registre de pergamins del mas Valldaneu (Sant Martí de Centelles), consistent en un inventari i resum en català de pergamins en llatí que integraven l'arxiu de la casa. Aquests pergamins es troben actualment perduts. El document data d'entre finals del segle XVII i principis del XVIII i, tot que després també va patir escapçades, avui és l'únic testimoni de l'arxiu medieval i modern del mas. Per això té una importància considerable tant per a la recerca històrica com per a la salvaguarda del patrimoni documental del país en general.

Mestres, escoles de minyons i alfabetització rural : alguns casos a Osona, la Garrotxa i la Selva (segles XVI-XVIII) / Xavier Solà i Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 39-55 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El procés d'alfabetització rural es pot resseguir a través dels contractes que les universitats (amb una presència notable de paraires entre els seus membres) fan a diferents mestres de minyons per ensenyar les primeres lletres a mitjan segle XVI, tal com hem trobat a Rupit (1558) i a Sant Feliu de Pallerols (1559-1573). En paral·lel, les autoritats eclesiàstiques donen permisos als capellans per ensenyar a escriure, llegir i la doctrina cristiana a gairebé totes les parròquies. Altres indicatius (llibres de comptes i de memòries, àpoques, procures i signatures) ens donen pistes dels assoliments entre la població pagesa i menestral durant els segles XVII i XVIII.

El Concili del Collsacabra : relat d'una tempesta / Josep Boatella Riera, Pilar Riera Figueras
Boatella Riera, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 57-74 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'agost de 1933 va tenir lloc a la finca El Llorà, a Pruit (Collsacabra), una trobada dels Minyons de Muntanya amb assistència de diferents autoritats eclesiàstiques, encapçalades pel cardenal Vidal i Barraquer. Aquesta trobada va coincidir en el temps amb l'existència d'un debat sobre el perfil que calia donar als candidats a ocupar algunes seus episcopals vacants de Catalunya i això, juntament amb la presència d'alguns polítics a l'esmentat acte, va obrir un intens debat a la premsa, amb implicacions relacionades no tan sols amb l'Església, sinó també amb diferents forces polítiques. Aquest article, amb imatges inèdites de la jornada, analitza l'impacte d'aquells fets en la premsa i l'opinió pública, en una polèmica que si bé no va tenir conseqüències concretes rellevants, sí que reflecteix els termes del debat ideològic del període.

Mn. Lourdes F. Costa (1885-1965) : un ripollès a les missions de Texas / Florenci Barniol Boixader
Barniol i Boixader, Florenci


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 75-127 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Francesc Costa i Roca, missioner (Ripoll, 1885 - El Paso, Texas, 1965), va acudir a la crida de manca d'eclesiàstics a Texas a principis del segle XX. Va iniciar els estudis a Vic, però els va acabar a Louisiana (EUA), amb Gerard Alsina, de Borredà, i Pere Baqué, de Vic. Conegut sempre com a Lourdes Francesc Costa, la seva obra es va moure en tres eixos: l'assistència espiritual i defensa de la població mexicana; el combat contra la implantació d'esglésies pentecostals, i l'erecció d'un monument dedicat a Crist Rei a la frontera amb Mèxic. Va esdevenir prelat domèstic de Sa Santedat i bisbe auxiliar, i va deixar una fonda empremta en la població hispanoparlant de Texas, però ni ell ni els seus companys de ministeri consten en el Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya ni en la bibliografia sobre els catalans a Amèrica.

Joan Amils, un "amic de Verdaguer" imparable / Joan Vilamala
Vilamala i Terricabras, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 129-162 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article presenta i comenta diversos documents del Fons Amils que des de 2022 custodia la Fundació Verdaguer de Folgueroles, gràcies a la generositat de la seva filla Maria Rosa Amils i Espinet, de Ripoll. L'autor hi fa evident la persistència de Joan Amils i Pla com a franc tirador i divulgador en temps difícils de la vida i obra del poeta de Folgueroles i l'estreta relació que va mantenir sempre amb l'entitat Amics de Verdaguer. I hi deixa ben clar que moltes de les iniciatives que Amils va dur a terme, com ara l'edició del bitllet de 500 pessetes per part del Banc d'Espanya i l'emissió d'un segell, amb la popular estampa de Mn. Cinto amb barretina, van ser mèrit seu.

Entorn de tres versos de Jacint Verdaguer a "Canigó" / Joan Requesens Piquer
Requesens i Piquer, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 163-181 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article consta de dues parts fixant l'atenció en uns pocs versos del poema Canigó de Jacint Verdaguer. A la primera sobre una imatge floral de la muntanya homònima i el nom d'una altra muntanya que avui, amb nom diferent, pot originar una mala interpretació d'uns versos. La segona part es fixa en la variació de gènere d'una paraula que porta a una lectura d'abast significatiu més ampli del poema "Los dos campanars", el que clou el llibre.

L'Obra historiogràfica de Manuel Rovira i Solà (Vic, 1951 - Barcelona, 2023) / Ramon Ordeig i Mata
Ordeig i Mata, Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 183-190 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El vigatà Manuel Rovira i Solà, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i arxiver de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, del qual fou director els anys 1990-2002, ha destacat pels seus estudis sobre l'edat mitjana de Catalunya. És autor de diversos articles publicats en revistes especialitzades i, en col·laboració amb altres historiadors i arxivers, del volum V de "Catalunya carolíngia" (2003), del "Llibre verd de Barcelona" (2004), del "Llibre del Consell de la ciutat de Barcelona" (2007) i del "Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona" (2005-2013).

Bibliografia 2023



En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 191-209

Dues noves inscripcions ibèriques sobre ceràmica de l'Esquerda : noves aportacions sobre l'escriptura ibèrica a Osona / Montserrat Rocafiguera i Espona, Joan Ferrer i Jané
Rocafiguera i Espona, Montserrat de


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 561-588 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest treball s'estudien dues inscripcions ibèriques inèdites procedents del jaciment de L'Esquerda (Roda de Ter). La primera està realitzada abans de la cocció sobre un petit fragment de la vora d'un recipient de ceràmica ibèrica. La segona és un esgrafiat de set signes fet després de la cocció a la paret lateral d'una ceràmica oxidant ibèrica,. Finalment, en aquest treball també es proposa una nova lectura de la inscripció rupestre de Les Graus, on s'identifiquen dues possibles divinitats una de les quals cap la possibilitat de que sigui una divinitat fluvial associada al Ter.

Conquesta, duel i revolta : la destitució del comte Berà i la revolta d'Ayshûn (820-827) / Ramon Serra Rial
Serra i Rial, Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 589-600 : il.
Notes a peu de pàgina.

El procés judicial contra el comte Berà de l'any 820 fou un episodi clau per la continuïtat dels territoris catalans dins l'òrbita de l'imperi Carolingi i també fou un dels primers duels judicials a cavall i amb llança documentats a l'Europa medieval. La posterior fugida i revolta d'Ayshûn/Aissó dels anys 826-7, en què rebrà el suport de Còrdova, de contingents àrabs i berbers de la frontera i també d'una part de l'aristocràcia goda encapçalada per Guillemó, fill de Berà, l'hem de llegir com la continuació d'aquest conflicte polític. Nosaltres proposem que Ayshûn/Aissó fou un descendent del clan iemenita dels al-Arâbi, senyors de Barcelona i Girona a la segona meitat del segle VIII.

La Revolta d'Aissó (826-827) : causes i resultats probables / Joan C. Vidal
Vidal, Joan C.


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 601-626 : il.
Notes a peu de pàgina.

Un episodi ben conegut de la història catalana és la revolta antifranca d'Aissó, d'una importància capital pel que fa a la demografia i futur control polític de la Catalunya central. Ara bé, no hi ha prou dades sobre qui va ser el capitost de la revolta (fins al punt que hom ha volgut identificar-lo amb un valí sarraí de Barcelona), així mateix, tampoc es coneixen les causes profundes que van provocar la rebel·lió. En aquest treball s'intentarà determinar qui era Aissó, així com determinar les possible raons que haurien justificat la revolta.

De Vidrà a Lleida: Pere Celles a la catedral nova de Lleida : un "Maestro arquitecto de mui buenas luzes" / Isidro Puig Sanchis
Puig Sanchis, Isidro


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 627-656 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Durant els dos últims terços del segle xviii les terres de Lleida es convertiren en un important focus de migració i, en particular, de professionals de la construcció. Són nombrosos els temples parroquials que s'edificaren de nova planta en aquesta centúria, així com la mateixa Catedral Nova de Lleida. En aquest cas, ens centrem en l'arribada a Lleida del mestre Pere Celles, oriünd de Vidrà, un home amb una gran capacitat de treball i de superació professional, que es convertí en el mestre d'obres de la catedral lleidatana. Un mestre que va orientar en els seus inicis formatius el seu fill, el conegut acadèmic Antoni Celles Azcona.

L'Alimentació als pobles de muntanya, de la postguerra als anys seixanta : el cas d'Espinelves / Dolors Vila Llivina, Jacint Arnau, Dolors Rabionet, Magda Masferrer, Carme Creixans Giramé, Maria Prat Rabionet, Anna Creixans



En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 657-675 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibligrafia.

El període que va dels anys quaranta a finals dels seixanta del segle xx va ser un període de carestia alimentària a Catalunya. La situació als pobles petits i aïllats, com és el cas d'Espinelves, han estat poc estudiats. En aquest treball es recullen els records de persones que van viure aquella època o bé els l'han explicada per transmissió oral a través dels pares i avis. A Espinelves la producció local va permetre fer front a la carestia gràcies a l'alt grau d'abastiment tant de productes d'origen animal com vegetal. Els sistemes de conservació dels aliments es basaven fonamentalment en l'ús de la sal comuna, el sucre, l'assecat, la cocció i l'acidificació amb vinagre.

Estudi i catalogació dels arbres emblemàtics de Calldetenes / Gil Erra Gil
Erra i Gil, Gil


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 677-720 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibligrafia. Inclou annex amb llistat i fitxes dels arbres catalogats.

L'estudi que teniu a continuació cataloga els arbres emblemàtics del municipi de Calldetenes. A partir d'un exhaustiu treball de camp, s'inclouen tots aquells individus amb un perímetre superior a 2 m, i posteriorment se n'elabora, de cada un, una fitxa amb les principals característiques. Fent una comparació amb els arbres monumentals actuals, es mira la possibilitat que se'ls atorgui alguna protecció, ja que actualment només un nombre molt petit d'arbres tenen un instrument que els protegeixi. Finalment, també vol ser un treball per donar-los a conèixer i valorar-los.

Bibliografia 2022



En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 721-745

Crònica 2022 / Anna Bach Gómez, Manel Dot
Bach Gómez, Anna


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 747-768

Memòria del Patronat d'Estudis Osonencs 2022 / Patronat d'Estudis Osonencs

Patronat d'Estudis Osonencs.


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 769-777

Els Inicis de l'esport modern a la Catalunya interior : Francisco Venus, acròbata i professor de gimnàstica a Vic (1866-1868) / Josep Casanovas Prat, Xavier Torrebadella Flix
Casanovas Prat, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 393-418
Notes a peu de pàgina.

A partir de premsa antiga com a principal font històrica, aquest article presenta els primers passos de la gimnàstica a Vic durant el segle xix. Primer es fixa en els jocs i pràctiques de lleure tradicionals arrelades a la ciutat, el substrat on es va començar a inserir l'esport modern. A continuació explica el pas per Vic de Francisco Venus, un gimnasta d'una companyia itinerant d'espectacles acrobàtics, que l'any 1867 va obrir el primer gimnàs higiènic de la ciutat i va treballar de professor de gimnàstica en un col·legi privat. En conjunt, tracta sobre la introducció de l'esport modern a una ciutat de la Catalunya interior, per contribuir des d'un àmbit local a la història de la gimnàstica esportiva i de l'educació física.

Santiago Rusiñol i Manlleu, una relació poc cordial : la Font de la Teula, precisions sobre una placa commemorativa / Juan Carlos Rodríguez Esteban
Rodríguez Esteban, Juan Carlos


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 419-428
Notes a peu de pàgina.

En aquest article s'analitza el text d'una placa commemorativa d'homenatge a Santiago Rusiñol, instal·lada a la Font de la Teula a Manlleu, a la riba dreta del Ter, on es poden trobar diverses imprecisions relatives a la vida de l'artista. Aquest fet puntual és indicatiu de la desconnexió entre Rusiñol i la ciutat, de la qual s'estudien les causes.