Al·legacions d'unos mataroneses al transit del ferrocarril per la platja / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 139-153


Mataró va celebrar amb entusiasme l'arribada del tren el 1848 a l'estació situada a ponent de la ciutat, però la projectada prolongació cap a Arenys de Mar en línia recta per la platja, provoca la reacció en contra dels mataronins que volen protegir les activitats marineres: drassanes, varador i ancoratge de vaixells, navegació de cabotatge amb descarrega de mercaderies i pesca. Per la seva gran activitat relacionada amb el mar, Mataró va ser capital de la província marítima del seu nom i abastava des de Tossa a Montgat. En record, la bandera de la província marítima és la del municipi des de 1985. La discussió va durar més de cinc anys fins a la inauguració del tram Mataró-Arenys el 1857. Des del primer moment es farà evident la ja pronosticada necessitat de construir esculleres de pedra per protegir la via dels temporals marítims. Actualment l'activitat marítima es concentra al port, mentre que la platja es pels banyistes compartida amb el tren i la carretera N-2, tot i que pateix la regressió de la sorra per la mala gestió del litoral i el canvi climàtic.

La Platja de Mataró i el carregador de la Torre d'Argentona. L'embarcament de fusta i carbó dels boscos de Dosrius i Canyamars al segle XVI / Daniel Daví i Salvanyà
Daví i Salvanyà, Daniel


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 99-107


La platja de Mataró i l'antiga platja del veïnat de la Torre d'Argentona -actualment pertanyent al terme de Mataró arran d'una permuta realitzada al segle XIX- van servir com a lloc de dipòsit i embarcament de mercaderies, entre elles fusta i carbó per al consum domèstic i industrial. Entre d'altres aspectes, centrem aquest treball en l'anàlisi de diversos documents notarials del segle XVI que parlen de la compra de fusta i carbó als pagesos de Dosrius i Canyamars i del seu transport fi ns a la platja. La major part d'aquests documents tracten del carbó, mentre que un nombre reduït parla de la fusta destinada a la construcció naval.

Notes sobre la campanya arqueològica d'exploració submarina portada a terme a principis dels anys 80 entre les rieres de Sant Simó i el Torrent de Les Bruixes / Joan Turà i Dalmau
Turà i Dalmau, Joan


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 53-59


Aquesta exploració submarina es va portar a terme per tal d'averiguar la procedència de la gran quantitat de ceràmica trossejada i trossos d'àmfora romana que estava dispersa per les zones litorals que va des de la punta del Morrell, turó d'Onofre Arnau (petita elevació de 140 metres), el Roquer de Terra i fins la Força (formant una platja fòssil). Aquesta darrera formació és visible des de l'estació de la Renfe de Sant Andreu de Llavaneres fins a les platges de Sant Simó de Mataró. En aquest darrer tram creiem que era on l'historiador Josep M. Pellicer situava el possible port. Amb tota aquesta informació de documents antics i publicacions no s'acababa de concretar el perquè de la presència de tanta escampadissa de restes de ceràmica amfòrica i, per això, era imprescindible fer una recerca sobre aquest fet i la seva vinculació amb la possible existència d'un port, o fondejador, a la zona de Mataró.

Nota sobre les importacions i exportacions al llarg de la costa del Maresme des de l'època de l'emperador August i fins a Domicià, amb especial referència al cas de la vil·la romana de Torre Llauder / Joan Francesc Clariana Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 35-46


En el període històric assenyalat, en el litoral de la comarca, va tenir lloc un tràfi comercial , tant d'exportació com d'importació, d'una certa varietat de mercaderies. Vaixells de gran capacitat exportaven el vi laietà al llarg de l'imperi romà. En contrapartida també arribaven objectes i materials importats seguint les rutes costaneres d'un comerç de cabotatge. A Torre Llauder (Mataró), en tant que era un important centre productor de vins i en tant que era la vil·la més luxosa de la comarca, s'hi han documentat materials que testimonien aquest comerç en ambdós sentits. Així mateix, hom considera la possibilitat que disposaria d'elements d'embarcament que facilitarien aquesta labor.

La Germandat de Sant Elm al Maresme a l'època moderna. Un exemple d'organització assistencial de la gent de mar / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 25-34


Aquesta comunicació té per objectiu aprofundir en l'organització, gestió i eficàcia de la Germandat de Sant Elm al Maresme. Aquesta organització va ser creada pels mariners per tal d'alliberar als germans captius. Per aquest motiu, tots els seus membres estaven obligats a lliurar una quantitat anual a l'organització. A partir de l'anàlisi de les actes de creació d'aquestes germandats a Mataró, Arenys de Mar i Canet de Mar, així com de les successives reestructuracions i modificacions que aquesta organització assistencial va patir durant el segle XVII i la primera meitat del XVIII resseguirem la seva evolució al llarg de les centúries i tractarem de copsar la seva efectivitat.

Rodalies 4 : [catàleg de l'exposició] : 2012



[S.l.] : Transversal, [2012]
63 p. : il. col. ; 21 cm

Conté : Adrià Ciurana (Figueres), Roger Serrat-Calvó (Girona), Carles Congost (Mataró), Llorenç Ugas (Olot), Mariona Moncunill (La Seu d'Urgell), Jordi Mitjà (Vilanova i la Geltrú).

Rodalies 3 : [catàleg de l'exposició] : 2011



[S.l.] : Transversal, [2011]
95 p. : il. col. ; 21 cm

Conté: Kenneth Russo (Girona), Enric Maurí (Granollers), Artistas Salchichas (Maria Camila Sanjinés & Manel Quintana) (Mataró), Cristina Fontsaré (Olot), Jordi Martorell Pallisó (Reus), Clara Sullà (Sant Cugat del Vallès), Sandra March (La Seu d'Urgell), Miquel Ferrino (Vilanova i la Geltrú).

Els Llits policromats catalans en el segle XVIII : els focus d'Olot i Mataró / Rosa Creixell ; [dirigida per: Teresa-M. Sala]
Creixell i Cabeza, Rosa M.


1997
Dirigida per: Sala, Teresa Monserrat. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 1997
469 p., [127] f. de làm. : il. ; 30 cm
Tesis de llicenciatura. Bibliografia.

Notes sobre un amoret d'os treballat procedent de Can Xammar (Mataró) / Robert Lleonart Casadevall, Joan Francesc Clariana Roig
Lleonart i Casadevall, Robert


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 33-35 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia.

Un Vas de sigillata gàl·lica tardana de ca la Madrona (Mataró) / Joan Francesc Clariana Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 37-46 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia. Inclou apèndix gràfic.

El Procés d'Isabel Amada acusada pel Sant Ofici per superstició malèfica i pacte amb el diable. Mataró, 1669 / Antoni Llamas i Mantero
Llamas i Mantero, Antoni


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 79-83 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

"Per preparar lo modo de celebrar lo Jubileu" : la confraria de les Ànimes del Purgatori de Mataró i els Jubileus de 1776, 1826 i 1851 / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 93-103 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Marià Salvañà i Roca : veterà de la Guerra del Francès, mestre d'escola de Mataró i propietari / Daniel Daví i Salvanyà
Daví i Salvanyà, Daniel


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 105-118 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Mataronins en el judici a Joan Peiró / Joan Giménez Blasco
Giménez i Blasco, Joan


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 143-145 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia.

Els Monuments franquistes als "Caídos" de Mataró / Juli Cuéllar Gisbert
Cuéllar Gisbert, Juli


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 157-175 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix amb la relació dels noms dels "Caídos" de Mataró.

Història postal de Mataró (IV) : la locomotora Mataró (1998-2023) / Eduard Barceló i Ribas
Barceló i Ribas, Eduard


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 187-199 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Fonts i bibliografia.

Cent anys de la Casa del Poble de Mataró / César Martín García
Martín García, César


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 201-220 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Fonts i bibliografia.

L'Activitat econòmica a Granollers i al Vallès : reptes i oportunitats / Manel Larrosa, Eduard Jiménez
Larrosa i Padró, Manuel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 67-78 : il. (Ponències) 
Resums en català i anglès.

La industrialització que va tenir lloc a Barcelona, Terrassa, Sabadell i Mataró va experimentar, ja fa més de setanta anys, una dispersió i un canvi de localització de l'activitat productiva. Avui, l'eix de l'AP-7 mostra una con-centració industrial que ha superat els vells nuclis i ha aportat un nou pes a ciutats com Granollers o Sant Cugat del Vallès, però també a altres municipis del Vallès. Aquesta transformació suposa una nova configuració de l'activitat econòmica, en què municipis com Granollers o altres poblacions emergents poden tenir un nou paper, i de tot plegat se'n poden treure algunes conclu-sions. En aquesta ponència, s'analitza de forma comparativa la localització de l'activitat econòmica de Granollers i altres ciutats mitjanes del Vallès (Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Vallès) per fer ressortir les especificitats del cas de Granollers i les oportunitats i els reptes que se'n deriven.

Jaime Creus Martí: líder del primer antiliberalismo reaccionario catalán en las Cortes de Cádiz / Quintín Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 11, núm. 42 (2021) , p. 196-214
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és mostrar la incidència que van tenir els membres de l'Església presents en les Corts de Cadis a través de la figura del canonge Jaime Creus Martí. En el Parlament gadità, un 30 per cent dels diputats van ser eclesiàstics pel que gran part de les seves figures polítiques van pertànyer a aquesta categoria social. Un dels líders realistes del moment va ser Jaime Creus, que va dirigir la política particularista de la majoria dels diputats catalans i va ser un dels dirigents clau del tradicionalisme polític a Espanya.

Entrevista a Eloi Puig i Montse Barbena. El Torrent, 18-10-2018 / Josep-Anton Monfort
Monfort, Josep-Anton


En: Roca de Migdia : revista de Mieres. Mieres, núm. 4 (gener 2019), p. 33-36 : il. (Centre d'Estudis Mierencs. L'entrevista)