Memòria i literatura / Maria Josep Castillo
Castillo i Ezquerra, Maria Josep


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 90 (abril 2022), p. 26-27 (Llibres a raig) 

La Maresma - Argentona- El Caire / Maria Josep Castillo
Castillo i Ezquerra, Maria Josep


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 88 (octubre 2021), p. 29-31 (Llibres a raig) 

Revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró / Enri Subiñà i Coll
Subiñà i Coll, Enric


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 87 (juliol 2021), p. 27 (Arxiu) 

FULLS, la revista quadrimestral del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, naixia l'abril del 1978, i quaranta-un anys més tard ja s'ha publicat el número 130. FULLS són avui una publicació de referència. No solament per a la història de Mataró i el Maresme, sinó, també per a la història global del país.

La Transformació : de Joan Paulino Batlle Mas a Juan Bialet Massé / Francesc Costa Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 87 (juliol 2021), p. 28-34 (Arxiu) 

Aquest article aporta noves claus a un misteri que ha interessat a diversos estudiosos argentins que s'han desplaçat als arxius de Mataró i altres localitats per aclarir on havia nascut el personatge, en no haver-ne trobat cap rastre. De fet, continua el treball de recerca de Norberto E. Huber, que és qui té el mèrit d'establir la hipòtesi documentada de la procedència argentonina del personatge, ja que va assenyalar que havia nascut com a Joan Paulino Batlle Mas. També he comptat amb l'ajuda genealògica de Xavier Clavell, del Museu Arxiu de Santa Maria. En aquesta investigació, dono a conèixer el context familiar dels Batlle d'Argentona, de tanta rellevància, i, més encara, el dels Calvo de Madrid, la família de la seva primera muller. Cal assenyalar, però, la foscor en què Bialet sempre va mantenir el seu passat.

Lectures obligades i accidentals / Maria Josep Castillo
Castillo i Ezquerra, Maria Josep


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 87 (juliol 2021), p. 37-40 (Llibres a raig) 
Ressenya de:
. La producció vidriera al Maresme. Centenari del Forn del Vidre, una cooperativa singular / Alexis Serrano, Mercè Calpe, Joan Antoni Cerdà, Joan Francesc Clariana, Margarida Colomer, Víctor Ligos. Mataró : Efados, 2020
. Consol Nogueras i Seda. Filla d'Argentona i primera regidora de Mataró de 1934-1939 / Margarida Colomer i Rovira. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2021

L'any passat, el 2020, va ser molt especial. La pandèmia va paralitzar moltes activitats, entre elles algunes edicions i/o presentacions de llibres. Potser és aquesta la raó que en aquests darreres mesos, especialment al voltant del Sant Jordi d'enguany, hagin vist la llum i s'hagin presentat a Argentona una sèrie de publicacions de caire local (o pel tema o pels autors o per les dues raons). És per això que la secció Llibres a raig presenta en aquesta ocasió tres novetats bibliogràfiques: "La producció vidriera al Maresme. Centenari del Forn del Vidre, una cooperativa singular", "Consol Nogueras i Seda. Filla d'Argentona i primera regidora de Mataró de 1934-1939" i "La lectora accidental".

Molts poetes i una activista argentonina / Maria Josep Castillo
Castillo i Ezquerra, Maria Josep


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 80 (octubre 2019), p. 31-32 (Llibres a raig) 
Ressenya de:
. Els Poetes del Maresme. Argentona, 2019
. Consol Nogueras. Primera regidora de Mataró / Margarida Colomer. Barcelona : Fundació Irla, 2019

La Immigració francesa al Baix Maresme els segles XVI i XVII. Una aproximació crítica a la validesa de les fonts documentals / per Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: 126909 Els Processos migratoris a les terres de parla catalana: de l'època medieval a l'actualitat. Actes del VII Congrés de la CCEPC. València 16, 17 i 18 d'octubre de 2008. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Federació d'Instituts Comarcals del País Valencià : Universitat de València : Acció Cultural del País Valencià : Cossetània, 2009. p. 247-261

Bibliografia.

Els Dos delmes de Vilassar / per M. Assumpció Zapata Buxens
Zapata i Buxens, M. Assumpció


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 521-527

Bibliografia.

L'Església com a principal institució censalista. El cas del Maresme durant l'època moderna / per M. Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 491-507

Apèndix estadístic.

Are neighbours alike? Practices of conviviality in Catalonia and Casamance / Tilmann Heil
Heil, Tilmann


En: European Journal of Cultural Studies. London. Volume 17, issue 4 (August 2014), p. 452-470
Notes. Referències bibliogràfiques. Abstract en anglès.

Vint anys de l'edat mitjana al Maresme com a centre d'interès historiogràfic / Jaume Vellvehí i Altimira
Vellvehí i Altimira, Jaume


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 325-344
 (Cloenda) 
Annex.

S'explica el procés que va conduir a organitzar les Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme per part del Grup d'Història del Casal de Mataró l'any 1999. S'explica l'estructura de l'organització i l'àmbit temàtic de cada convocatòria. S'inventarien les ponències i les comunicacions i es relacionen els agents implicats en l'organització i el desenvolupament. Es conclou amb una valoració.

Conqueridors del Maresme a Tortosa (s. XII-XIII). Els casos d'Arnau d'Arenys i Pere de Teià / Nil Rider
Rider, Nil


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 279-312 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia. Annex.

L'objectiu d'aquesta comunicació és aprofundir en el coneixement personal i l'entorn familiar i patrimonial dels conqueridors que des de les viles del Maresme van anar a Tortosa. Centrats en dos casos concrets: Arnau d'Arenys, un individu que es va convertir en uns dels establidors del barri de la Grassa, urbanitzat després de la conquesta, i Pere de Teià, un dels màxims terratinents de Bítem, a la zona propera del mas del Bisbe. Per sobre de tot, es vol mirar de discernir què va portar aquests individus a traslladar-se a una zona de frontera, a mitjan segle XII. Aqueslla mobilitat relacionada amb els processos de conquesta i colonització que van suposar la destrucció d'Al-Àndalus i la construcció d'una nova societat cristiana i feudal. Conèixer qui eren els individus, fent tasques de microhistòria, és important, atès que l'acumulació de dades individuals permet fer una prosopografia d'aquests aloers armats. Uns individus que no descartaven cap mena d'activitat per incrementar la seva riquesa: sent la guerra una de les activitats més lucratives, tot i l'elevat risc que comportava. Poder saber quina era la vida d'aquests individus una vegada establerts en els territoris de frontera, a les colònies, és important per poder mirar de discernir per què van marxar dels seus indrets d'origen i quins eren els beneficis que tenia aventurar-se per anar a la Tortosa del segle XII.

L'Estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879). Els sepulcres de Sant Pere de Clarà - Argentona^dJoan Armangué i Herrero / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 223-234
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

La fundació de la primera entitat excursionista de l'Estat espanyol, l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876), va permetre a un grapat escollit de barcelonins de redescobrir els territoris rurals o, de qualsevol manera, geogràficament perifèrics. La tendència arqueològica de les primeres excursions, durant la presidència de Josep Fiter (1876-1878), va conduir els socis a voler recuperar la memòria dels temps antics rere l'empenta d'un tardà Romanticisme que ja obria les portes al modernisme. Mentrestant, el gust neogòtic dominava en les arts aplicades i, com a memòria de l'edat mitjana, els joves excursionistes van privilegiar interessos espontanis envers els sepulcres del gòtic català: la mort en el record. Entre altres anècdotes ambientades al Maresme, voldríem estudiar el contacte entre l'Associació i els sepulcres de Sant Pere de Clarà, a Argentona.

L'Escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió / Joaquim Graupera Graupera
Graupera i Graupera, Joaquim


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 185-211 : il., map
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

A la baixa edat mitjana, es va anar consolidant el costum de les elits privilegiades de triar un edifici religiós on erigir una capella privativa per enterrar els avantpassats de la nissaga amb la finalitat de perpetuar-ne la memòria. A canvi, la institució eclesiàstica gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats que ajudaven a incrementar el seu patrimoni i a finançar les despeses de manteniment d'aquest àmbit de culte. Aquesta comunicació pretén rastrejar el ressò d'aquesta pràctica al Maresme medieval amb la confecció d'un inventari, per tipologia, dels sepulcres monumentals que es conserven, totalment o parcialment, o dels quals es té notícia. També es documenta de qui perpetuaven la memòria i els motius de fer-ho en funció del seu càrrec. Segons ens testa la documentació, la proximitat de Barcelona i el fet que moltes propietats i jurisdiccions pertanyien a famílies que hi tenien el casal principal va fer que l'últim destí de molts dels seus membres es fixés en una capella privativa d'un monestir o d'alguna parròquia a la capital del Principat. Amb tot, les elits locals del Maresme (propietaris de cases fortes aloueres i castlans dels castells termenats) acaben imitant aquesta pràctica, en temps del gòtic, dins els edificis parroquials o monacals erigits a la comarca, tal com ens mostren els sepulcres que es conserven.

L'Epidèmia del 1530 al Maresme. Un buit historiogràfic / Benet Oliva
Oliva i Ricós, Benet


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 125-145 : map., gràf
 (Comunicacions) 
Notes.

Les epidèmies de pesta han estat les pandèmies més devastadores que s'han patit en la història de la humanitat. A casa nostra, en destaquen especialment tres: la dels volts del 1348, la del 1530 i la del 1652. En cadascuna, el cost en vides humanes va ser espectacular. Amb tot, la més desconeguda és la dels voltants del 1530. Molts estudis del segle XVI amb prou feines la destaquen. Per què? Falten llibres d'òbits d'aquells anys, a la major part dels arxius parroquials de la comarca. Només n'hi ha en quatre que sí que en conserven: Alella, Cabrera, Vilassar i Llavaneres. També tenim dades de Premià i Argentona, però són força incompletes. Segons les circumstàncies de cada indret, entre un 20 i un 50 per cent dels habitants van resultar morts. Amb un daltabaix com aquest, tenir en compte els efectes d'aquella epidèmia és imprescindible en qualsevol interpretació del segle XVI: el 1530 és un moment de frontissa, una cloenda de la crisi baixmedieval i l'inici de la recuperació de l'època altmoderna, gràcies al període tranquil d'epidèmies que té lloc fins al 1557.

De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau / Xavier Soldevila i Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 113-124 : map
 (Comunicacions) 
Notes.

Aquest article pretén mostrar les possibilitats dels testaments tardomedievals per entendre diversos aspectes de la societat dels segles XIV I XV. Des d'aspectes demogràfics, com les estructures familiars o l'esperança de vida, fins a temes culturals, com les devocions religioses més populars, passant per qüestions socials i econòmiques, com els sistemes de crèdit i, sobretot, les diferències de riquesa i poder en el si de les comunitats pageses i vilatanes. La recerca es concentra essencialment en els testaments atorgats a la notaria del terme del castell de Palafolls a les primeres dècades del quatre-cents.

Els Testaments. Una font per aproximar-se a les actituds i al ritual funerari / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 83-112
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

Aquesta comunicació té per objectiu mostrar les possibilitats d'anàlisi que ofereixen els testaments a l'hora d'estudiar les actituds davant la mort i el món funerari a partir de l'estudi de les darreres voluntats de diferents famílies pageses del Maresme (Jordà, Modolell i Vallmajor) durant els segles medievals i moderns. Aquesta visió diacrònica ha de permetre detectar si s'aprecien canvis significatius al llarg de les centúries.

Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval / [Joaquim Graupera Graupera (Coord.]

Simposi In Maritima (3r : 2021 : Vilassar de Dalt )


Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022
344 p. : il. col. ; 21 cm (In Maritima, 3) 
Recull de les les ponències i les comunicacions presentades al 3r Simposi In Maritima, celebrat a Vilassar de Dalt el 3 de juliol de 2021. Referències bibliogràfiques i notes.

Conté:
- 229749  Español i Bertran. Francesca. La Memòria del llinatge : capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica.
- 229750  Richou i Llimona. Montserrat. La Mort a Premià i Vilassar baixmedieval.
- 229751  Capdevila i Muntadas. M. Alexandra. Els Testaments. Una font per aproximar-se a les actituds i al ritual funerari.
- 229752  Soldevila i Temporal. Xavier. De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau.
- 229753  Oliva i Ricós. Benet. L'Epidèmia del 1530 al Maresme. Un buit historiogràfic.
- 229754  Alcalde i Vilà. Sergi. La Família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, i la seva predilecció per enterrar-se al monestir de Sant Pol de Mar.
- 229755  Díaz i Martí. Carles. L'Extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV).
- 229756  Forn i Salvà. Francesc. Les Primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d'Arenys.
- 229757  Graupera i Graupera. Joaquim. L'Escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió.
- 229758  Bou i Illa. Joan. El Monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular.
- 229759  Armangué i Herrero. Joan. L'Estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879). Els sepulcres de Sant Pere de Clarà - Argentona, Joan Armangué i Herrero.
- 229760  Armengol i Villanueva. Josep M. Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada (1 part).
- 229761  Rider. Nil. Conqueridors del Maresme a Tortosa (s. XII-XIII). Els casos d'Arnau d'Arenys i Pere de Teià.
- 229762  Clarabuch Pellicer. Pere. Localització de l'antic mas Jordà (Santa Susanna).
- 229763  Vellvehí i Altimira. Jaume. Vint anys de l'edat mitjana al Maresme com a centre d'interès historiogràfic.

Any Puig i Cadafalch : recull d'activitats al Maresme



[S.l] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2018
217 p. : il. col. ; 30 cm (Documents i estudis maresmencs, 3) 
Amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme i la Diputació de Barcelona.

El llibre recull aportacions relatives a Josep Puig i Cadafalch des de diferents vessants i disciplines, hi participen entre d'altres Ramon Corts (Dr. en història i Teologia); Àlex Marzo (prevere); Mercè Zazurca (arquitecta); Agàpit Borràs (urbanista); Manel Cusachs i Corredor (periodista); Manuel Cusachs i Xivillé (escultor i artista); Carles Forns (metge); Xavier Gayán (arxiver); Joaquim Graupera (Dr. En història de l'art); Assumpta Dangla (museòloga); Joan Miquel Llodrà (Historiador), Jaume Vellvehí (del Grup d'Història del Casal); Esteve Mach (president de l'Associació Amics de Puig i Cadafalch); Carles Marfà i Mariona Gallifa (del Servei de patrimoni de Mataró)...

En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme : els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen literari de la Nueva Constancia de 1905 / Jaume Vellvehí i Altimira ; pròleg: Narcís Figueras Capdevila
Vellvehí i Altimira, Jaume


Mataró : Consell Comarcal del Maresme : Ajuntament de Mataró, 2022
130 p. : il. col. ; 25 cm (Documents i estudis maresmencs, 6) 

Jaume Vellvehí constata la contribució dels jocs florals mataronins a la construcció de la cultura catalana contemporània. En aquest context, l'autor aprofundeix en l'estudi dels Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen literari de la Nova Constància de 1905, partint dels primers certàmens literaris de Mataró (1883 i 1892), amb l'objectiu d'analitzar la vinculació mútua de la literatura, la llengua i la política en els certàmens literaris, i com aquesta relació es convertíen l'epicentre de la construcció de la cultura política del catalanisme. Al llarg de l'obra s'identifiquen i s'estudien els protagonistes, els discursos, els elements de tradició i renovació i el rol de la literatura com a element de prestigi i de projecció ideològica. (PLECS).