El Fals de Besalú. Una concòrdia entre el bisbe de Girona i els comtes de Besalú, Barcelona i Empúries / Tura Clarà
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 77-96 : il.
Notes a peu de pàgina.

Tot fals té un rerefons que és real com en el present cas. El de Besalú fou creat unint dos o més documents aprofitant la coincidència dels noms que contenien. Els canonges de Santa Maria i, per extensió, els besaluencs cregueren que era la supressió del seu bisbat i el van incloure en un recull de documents que enviaren a l'emperador Carles V, que havia d'acabar amb les ingerències dels bisbes.

Dels Castellvell als Entença / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 299-313 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Seguint les petjades de l'Infant Pere d'Aragó i d'Anjou a la baronia d'Entença / Albert Martínez Elcacho
Martínez i Elcacho, Albert


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 327-343 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Resums en català, castellà i anglès.

La Llegenda de Guillem Ramon de Montcada / [ressenya de] Eufermià Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. I, núm. 5 (1957) , p. 261-263 (Bibliografia) 
Ressenya de:
- Coll i Alentorn, Miquel. La Llegenda de Guillem Ramon de Montcada. Barcelona, 1957
. La Vida monástica en Poblet. Poblet : Abadía de Poblet, 1957
. Vida del venerable fra Pere Marginet, monjo de Poblet (+1435). Poblet : Abadía de Poblet, 1957

La Submissió del comte Hug IV d'Empúries i de la noblesa emporitana a l'Església de Girona (1226 - 1229) : una repercussió de la croada albigesa liderada per Lluís VIII, rei de França, a Catalunya / per Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 139-145

Las Tierras nuevas en los condados del nordeste peninsular (siglos X-XII) / Flocel Sabaté i Curull
Sabaté i Curull, Flocel


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 23 (2005) , p. 139-170
Exemplar dedicat a: "Fronteras y límites interiores, 1". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Entre els segles X i XII els comtats d'origen carolingi situats en el nord-est de la Península Ibèrica s'estenen cap a l'oest al mateix temps que convergeixen cap a la visió unitària de Catalunya. L'anàlisi documental i arqueològica permet apreciar les seves fases i continguts: una integració d'una franja fronterera desorganitzada en el segle X sota control baronial i basada en l'establiment d'una xarxa de castells "termenats"; una ocupació del territori islàmic en el segle XI seguint un model feudal d'enquadrament de la població; la conquesta amb un exèrcit feudal dels districtes de les ciutats islàmiques (Tortosa i Lleida) en el segle XII per a donar lloc a unes capitals "burgeses"; l'estructuració de la població rural dispers en mansos, complementada amb una dinàmica de concentració en nuclis des del segle XII; i el pas, en aquests moments, a una comprensió demarcacional basada en els centres urbans rectors, passant així dels comtats a les vegueries.

Reivindicació de Margarida de Montferrat : una comtessa d'Urgell condemnada per la història / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 43-65 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

La comtessa d'Urgell Margarida de Montferrat (c. 1360-1420) va ser una de les persones més damnificades pel canvi dinàstic resultant del Compromís de Casp. Condemnada, primer, per rebel·lió, i després per intentar alliberar el seu fill i assassinar el rei Ferran d'Antequera, va ser desposseïda de tots els béns i va morir empresonada. La tradició historiogràfica ha censurat també l'actuació de la comtessa i n'ha fet la principal responsable del final lamentable del seu fill, el comte Jaume el Dissortat. Aquest estudi completa algunes de les dades biogràfiques de Margarida de Montferrat a través de la correspondència i les bones relacions que va mantenir amb la família reial i, especialment, amb el rei Martí. S'examinen els factors que podrien haver incidit en aquesta visió negativa i es fa una revisió de com es van interpretar alguns fets en què es va veure involucrada, com ara la seva presència en les darreres hores de vida de Martí l'Humà. També es revisa la documentació que s'ha esgrimit per criticar les seves creences i acusar-la d'utilitzar fetilleries i sortilegis. A la vegada, se situen en el context dels interessos i els temors de la nova dinastia les més greus acusacions que es van formular contra la comtessa.

Ecard i Maíenç : fundadors de l'Ametlla / per David Sandoval
Sandoval, David


En: La Peixera : revista cultural de la Vall de Corb. Ciutadilla, núm. 6 (abril 2022), p. 26-31 : il.

Catalunya carolíngiaand the public nature of the great domain according to legal documents from the 9th and 10th centuries / Josep Maria Salrach
Salrach i Marés, Josep Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 21-34
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

With the publication of all Catalan documents prior to the year 1000 in Catalunya carolíngia, the research into this period is now set to move forward on many fronts. This article shows this via a study of legal documents which shed light on social groups and their conflicts and reveal how the rulers used the villas and control over the public properties and rights in them to organise the government, capture the surplus and create the great domain that was the forerunner to the seigneuries.

La Catalunya carolíngia i la natura pública del gran domini segons els documents judicials dels segles IX i X / Josep Maria Salrach
Salrach i Marés, Josep Maria


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 133-146
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Amb l'edició, a Catalunya carolíngia, de tots els documents catalans anteriors a l'any mil, la investigació d'aquest període avançarà en molts fronts. L'article ho mostra mitjançant l'estudi dels documents judicials, que permeten conèixer els grups socials i els seus conflictes i observar com els governants, a través de les viles i del control dels béns i drets públics que hi exercien, organitzaven el govern, capturaven l'excedent i creaven el gran domini antecedent de la senyoria.

Cartografiar el paisatge medieval de Catalunya (segles VIII-X). Primera part : a partir dels "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia" / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. IX (2021) , p. 17-77 : il. (Paisatge històric i cartografia : de l'època romana a l'actualitat) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Cartografiar el paisatge medieval de Catalunya (segles VIII-X). Segona part : a partir dels "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia" / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. IX (2021) , p. 79-163 : il. (Paisatge històric i cartografia : de l'època romana a l'actualitat) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Món ibèric en alguns dels territoris del posterior comtat de Besalú. De la formació a la integració al model romà (segles VI-III aC) / Josep Burch, Marc Prat
Burch i Rius, Josep


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 7-20 : il. (Ponència) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Període tardoromà i visigot, fins a la formació del comtat (segle V-IX) / Pere Castanyer
Castanyer i Masoliver, Pere


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 205-222 : il. (Ponència) 
Bibliografia. Resum en català.

La Guerra entre el comte d'Empúries i el de Barcelona i Girona / text i fotos: Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 326 (maig-juny 2021), p. 42-45 : il. (Història) 

Possessions, drets i jurisdiccions dels comtes de Peralada a mitjan segle XVIII / Albert Compte
Colls i Comas, Josep


En: Revista de Girona. Girona. Any 43, núm. 185 (1997) , p. 31-33 : il. (Història) 

Les Universitats d'Empúries i Torroella : els termes, un conflicte permanent / Martí Guillem Sureda
Guillem Sureda, Martí


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 6 (juny 2015), p. 4-22 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina.

Documents gironins a Tarragona / Josep M. T. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Revista de Girona. Girona. Any 41, núm. 168 (1995) , p. 18-19 : il. (Crònica) 

Catalunya Carolíngia. Vol. VII: El Comtat de Barcelona / [ressenya de] Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 51, núm. 1 (2021) , p. 414
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.
Ressenya de:
. El Comtat de Barcelona / a cura de Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell. Barcelona : Institut d'Estudis Catalanas, 2019 (Catalunya Carolíngia, 7)

La Batalla de Baltarga en el joc de la política comtal del segle X : la mort d'Ermengol d'Osona i la successió del comtat d'Urgell / Oliver Vergés i Pons
Vergés Pons, Oliver


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 48, núm. 2 (2018) , p. 901-923
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La mort del comte Ermengol d'Osona a la batalla de Baltarga (c. 940) ha estat interpretada de dues maneres totalment oposades. Per a alguns, aquesta batalla va consistir en una topada entre catalans i nòmades hongaresos, mentre que per a d'altres fou un enfrontament entre les principals cases comtals catalanes. En aquest article abordarem la principal historiografia sobre el tema i situarem l'enfrontament de Baltarga al centre del joc de la política comtal catalana de mitjan segle X, rebutjant així les tesis que parlen d'un xoc contra hordes hongareses. Des del primer terç de la desena centúria diverses tensions van enfrontar les cases comtals de Barcelona i Cerdanya, unes tensions que van derivar en un enfrontament armat a la dècada del 940 per dirimir la successió del comtat d'Urgell i l'hegemonia als comtats catalans entre els fills i néts de Guifré el Pelós.