português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
COMTATS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 20
ir a la página                         


1 / 400
seleccionar
imprimir
Text complet
Dames de Montsoriu : Ermessenda i Timbor. Política i poder en mans de dones a l'època medieval / Gemma Font i Valentí, Sandra Pujadas i Mitjà
Font i Valentí, Gemma


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 7-25 : il. (Notes i aportacions
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

En la societat medieval, dirigida per homes i on la noblesa era guerrera, és fàcil pensar que el paper de les dones era reduït, sobretot als castells. No era així: les dones tenien un paper destacat als castells i en l'administració de les senyories; intervenien en els afers polítics i eren grans promotores artístiques i religioses. En aquest article analitzarem la figura de dues vescomtesses de Cabrera que deixaren petja al castell de Montsoriu a través de les notícies que ens n'han arribat i establirem unes línies de relació (essencialment matrimonials) entre les famílies nobiliàries de l'època que van marcar la política, les relacions de vassallatge i l'expansió del vescomtat de Cabrera al segle XI i al segle XIV.


Matèries: Dona ; Història de la dona ; Poder polític ; Edat mitjana ; Noblesa ; Comtats
Matèries: Montsoriu, Emerssenda de (c1029-1057) ; Fenollet i de Canet, Timbor de (c1295-1373)
Matèries:Castell de Montsoriu
Àmbit:Cabrera, vescomtat ; Sant Feliu de Buixalleu
Cronologia:[1000 - 1400]
Autors add.:Pujadas i Mitjà, Sandra
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/980000000403
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 400
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
Amirid Jihad, the Religious Radicalisation of the Catalans, and the Loss of Andalusi Hegemony / Josep Suñé Arce
Suñé Arce, Josep


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 17, núm. 3 (2025) , p. 365-394
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en anglès.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Musulmans ; Cristianisme ; Comtats
Àmbit:Catalunya ; Al Andalus
Cronologia:[1000 - 1050]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=10439651
https://doi.org/10.1080/17546559.2025.2458151


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 400
seleccionar
imprimir
Notícia històrica del comtat de Prades al Baix Camp : l'Aleixar una vila del Comtat de Prades : s. XIV-XIX / Joan-Miquel Ventós
Ventós Rodríguez, Joan Miquel


En: Penell : Revista d'Història. Reus, Núm. 3 (febrer 1989), p. 11-13



Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Comtats
Àmbit:Aleixar, l' ; Prades, comtat
Cronologia:[1300 - 1900]
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 400
seleccionar
imprimir
Auca de la creació del comtat de les Muntanyes de Prades / text d'Eduard Juncosa Bonet ; il·lustracions de Pilarín Bayés
Juncosa Bonet, Eduard


Tarragona : [l'autor], 2024
43 p. : pral. il. col. ; 21 cm

ISBN 9788409614912



Matèries: Edat mitjana ; Noblesa ; Comtats ; Drets i privilegis senyorials ; Senyoria ; Auques
Àmbit:Prades, comtat ; Prades
Cronologia:1324
Autors add.:Bayés i de Luna, Pilarín (Il·l.)
Localització: B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 400
seleccionar
imprimir
El Privilegi fundacional del comtat de les muntanyes de Prades (6 de maig del 1324) : estudi històric, transcripció i traducció / Eduard Juncosa Bonet ; traducció de Robert Àlvarez Masalias
Juncosa Bonet, Eduard


[S.l.] : [s.n.], 2024
64 p. : il. col. ; 21 cm
Publicat en commemoració dels 700 anys de la creació del comtat de les muntanyes de Prades i la seva annexió amb la baronia d'Entença (1324).
ISBN 9788409597826



Matèries: Edat mitjana ; Jaume II el Just ; Noblesa ; Comtats ; Drets i privilegis senyorials ; Fonts documentals ; Senyoria
Àmbit:Prades, comtat ; Prades
Cronologia:1324
Autors add.:Alvarez Masalias, Robert (Trad.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 400
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
La Lluita sostinguda de la darrera comtessa d'Urgell : la infanta Isabel d'Aragó (1377-1423), una dona que no es va rendir / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 57-73 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Sobre la infanta Isabel d'Aragó, tot i que la historiografia ens l'ha volgut presentar com una dona resignada, l'ampliació de la recerca documental, en canvi, ens mostra la seva personalitat lluitadora. Quan el seu marit, el comte Jaume II d'Urgell, és empresonat de per vida i confiscats tots els béns pel seu rival a la Corona, defensa de forma incansable els seus drets i els de la seva família. No hi renuncia fàcilment, tot i les pressions a què és sotmesa per part del nou rei Ferran i els enganys per part del seu successor, Alfons el Magnànim. Tampoc està en contra de la seva sogra, Margarida de Montferrat, com sovint s'ha afirmat, sinó que hi col·labora en les ambaixades i els intents d'alliberar Jaume d'Urgell. Tot i els seus esforços, no aconsegueix alleugerir la presó del seu espòs ni tampoc poder dedicar-se a la cura de les seves filles, que li són arrabassades. En els afers polítics, mostra una actitud conciliadora i intenta mantenir relacions cordials amb el nou rei. La seva figura és especialment recordada perquè va negociar els tractes de la rendició de Balaguer, va aconseguir una sortida al setge i, per tant, va evitar mals majors.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Comtats ; Dona ; Monarques ; Noblesa ; Compromís de Casp ; Pere III el Cerimoniós ; Martí I l'Humà ; Ferran I el d'Antequera ; Alfons IV el Magnànim
Matèries: Isabel d'Aragó i de Fortià, 1377-1423 ; Jaume II d'Urgell (1378?-1433)
Àmbit:Urgell, comtat ; Catalunya
Cronologia:[1377 - 1423 - 843]
Autors add.:Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós (5es : 2023 : Balaguer )
Accés: https://raco.cat/index.php/Nokaria/article/view/10000004746
https://museucn.com/ca/publicacions/nokaria/nokaria-4.html [exemplar complet]
Localització: B. Margarida de Montferrat (Balaguer)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 400
seleccionar
imprimir
El Matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix : política europea i impacte local / Stefano Maria Cingolani, Joel Colomer
Cingolani, Stefano Maria


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
235 p. ; 20 cm (RCVM Premis, 2) 
Bibliografia. Apèndix documental. Text en català; apèndix documental en anglès.
ISBN 9788491688853

El matrimoni entre poderosos a l'edat mitjana tenia implicacions polítiques i econòmiques importants, ja que havia de comportar aliances per aconseguir o mantenir la pau i els equilibris geoestratègics. Les complexes gestions diplomàtiques que es desplegaven per tal d'acordar una unió entre dues cases reials o nobiliàries són conegudes, però poques vegades han estat analitzades en profunditat. I això és precisament el que fan els autors d'aquest volum. A partir de l'estudi de l'enllaç entre l'infant Pere i Joana de Foix, que comprèn des de les llargues negociacions per trobar la candidata adequada fins a l'organització efectiva de les núpcies, ofereixen una nova visió dels casaments d'alt nivell en l'època medieval i, alhora, amplien el coneixement del procés històric que va emparentar les cases d'Aragó i de Foix. (Editorial).



Matèries: Baixa edat mitjana ; Comtats ; Noblesa ; Monarques ; Matrimoni ; Poder local ; Relacions internacionals ; Diplomàcia ; Finances
Matèries: Pere I d'Empúries (1305-1381) ; Joana de Foix (1305-1357?)
Àmbit:Castelló d'Empúries ; Empúries, comtat ; Ribagorça, comtat ; Catalunya ; França
Cronologia:1331
Autors add.:Colomer Casamitjana, Joel
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 400
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
El Matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Política europea i impacte local / [ressenya de:] Fernando Arias Guillén
Arias Guillén, Fernando


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 24 (2023) , p. 724-727 (Reseñas bibliográficas
Exemplar dedicat a: "Patrimonio, memoria, identidad y conocimiento: fuentes y archivos monásticos en la Europa meridional en la Edad Media".
Ressenya de:
. El Matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Política europea i impacte local / Stefano M. Cingolani, Joel Colomer Casamitjana. Barcelona : Universitat de Barcelona-IRCUM, 2022


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Comtats ; Noblesa ; Matrimoni ; Poder local
Matèries: Pere I d'Empúries (1305-1381) ; Joana de Foix (1305-1357?)
Àmbit:Castelló d'Empúries ; Empúries, comtat ; Ribagorça, comtat ; Catalunya
Cronologia:1331
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9248896
https://doi.org/10.24197/em.24.2023.724-727


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 400
seleccionar
imprimir
Poder, religió i territori : una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X) [Fitxer informàtic] / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
1 recurs electrònic (Munera, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788491688716

Vers l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s'estudien els orígens d'aquests tres monestirs des d'una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s'hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l'Alta Edat Mitjana. Finalment, s'hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions. (Editorial).



Matèries: Alta edat mitjana ; Església ; Relacions església-estat ; Monestirs ; Feudalisme ; Poder polític ; Comtats ; Ordes religiosos
Matèries: Guifré I el Pelós (840-897) ; Guifré II de Besalú (????-957)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; Monestir de Sant Joan de les Abadesses ; Monestir de Sant Pere de Camprodon
Àmbit:Ripollès ; Ripoll ; Sant Joan de les Abadesses ; Camprodon
Cronologia:[800 - 1000]
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 400
seleccionar
imprimir
Poder, religió i territori : una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X) / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
156 p. : il. col. ; 21 cm (Munera, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788491688082

Vers l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s'estudien els orígens d'aquests tres monestirs des d'una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s'hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l'Alta Edat Mitjana. Finalment, s'hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions. (Editorial).



Matèries: Alta edat mitjana ; Església ; Relacions església-estat ; Monestirs ; Feudalisme ; Poder polític ; Comtats ; Ordes religiosos
Matèries: Guifré I el Pelós (840-897) ; Guifré II de Besalú (????-957)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; Monestir de Sant Joan de les Abadesses ; Monestir de Sant Pere de Camprodon
Àmbit:Ripollès ; Ripoll ; Sant Joan de les Abadesses ; Camprodon
Cronologia:[800 - 1000]
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Municipal (Campdevànol); B. Carles Rahola (Girona); B. Terra Baixa (Ribes de Freser); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Municipal Josep Picola (Sant Joan de les Abadesses); B. Pública (La Selva del Camp)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 400
seleccionar
imprimir
Diplomatari dels comtes Bernat I de Besalú i Guifré II de Cerdanya, germans de l'abat i bisbe Oliva / Ramon Ordeig i Mata ; amb un pròleg de Martí Aurell ; i un epíleg de Lourdes de Sanjosé
Ordeig i Mata, Ramon


Vic : EH, 2022
514 p. : il. col. ; 27 cm (Estudis històrics. Diplomatari, 12) 
Textos en català i llatí.
ISBN 9788409387915

Recull i transcripció dels documents dispersos que fan referència als dos comtes germans de l'abat Oliba, el comte Bernat I de Besalú, dit Tallaferro i Guifré II de Cerdanya.



Matèries: Diplomataris ; Fonts documentals ; Comtats ; Alta edat mitjana ; Comtes
Matèries: Bernat I de Besalú (970-1020) ; Guifré II de Cerdanya (988?-1035?)
Àmbit:Besalú, comtat ; Cerdanya, comtat
Cronologia:[970 - 1035]
Autors add.:Aurell i Cardona, Martí (Pr.) ; Sanjosé Llongueras, Lourdes de (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Abadia de Montserrat; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 400
seleccionar
imprimir
Entre Castilla y Catalunya / Roger Galisteo
Galisteo, Roger


Barcelona : Edlibrix, 2013
406 p. : il. col., map. ; 23 cm
Entre Castilla y Catalunya; Página legal; Dedicatoria; índice; Prólogo; Libro primero; 1. Reino de Asturias; 2. Reino de Galicia; 3. Reino de Cantabria; 4. Reino de Vasconia; 5. Reino de Navarra; 6. Sobrarbe, Ribagorza y el Pallars; 7. Reino de Aragón; 8. Reino de Valencia; 9. Reino de Murcia; 10. Reino de Cartagena; 11. Reino de Jaén; 12. Reino de Extremadura; 13. Reino de Toledo; 14. Madrid; 15. Reino de Mallorca; 16. Reino de Sevilla; 17. Califato de Córdoba; 18. Reino de Málaga; 19. Reino de Granada; 20. Los Reyes Católicos; 21. Las Ordenes Religiosas y Militares; 22. La Inquisición 23. Expulsión de los españoles judíos24. Las Alpujarras y expulsión de los moriscos; 25. Germana de Foix; Libro segundo La reconquista; La reconquista; 26. León; 27. León y Castilla; Libro tercero; 28. Las Casas reinantes en Castilla; 29. Casa de Austria; 30. Casa de Borbón; 31. Casa Trastámara; Libro cuarto La evolución de los Condados catalanes; 31.Cultura mediterránea. Romanización; 32.Tarraco; 33.Los visigodos. Aquitania; 34.Invasión musulmana; 35.Wifredo el velloso (Guifré el Pilós); 36.Condado del Rosselló y Empúries; 37.Condado de Besalú; 38.Condado de Perelada; 39.Condado de Girona 40.Condado de Conflent; 41.Condado de Cerdanya; 42.Condado de Urgell; 43.Condado de Berga; 44.Condado de Osona; 45.Condado de Provenza; 46.Condado de Lenguadoc; 47.Condado de Carcasona; 48.Condado de Razes; 49.Condado de Barcelona; 50.Guifré el Pilós (Wifredo el velloso); 50.Dinastías; 51.Castilla No era España; 51.Caída de Barcelona y Decreto (...); 52.Evolución de nuestros lenguajes; 52.Conclusión para mis nietos (...).
ISBN 9788494198472

"¿Qué cosa es la España? He advertido con el trato de diferentes naciones que muchos que son considerados instruidos en la historia, reciben notorias equivocaciones respeto a la España y no pocos creeen que los reynos y provincias que contiene la España tienen un mismo idioma, las mismas leyes, exsempsiones, costumbres y los mismos trajes. Para apagar semejantes equivocaciones, me valdré de algunas similitudes o comparaciones ...Eran estas naciones, en el continente de la España, distinctas en leyes, costumbres, trajes y idiomas. En leyes como es de ver en sus particulares estatutos; en costumbres y trajes, lo advertirá el que viajare; en idiomas, son distinctos, esto es portugues, viscaino, cathalan i castellano o aragonés ... Assimismo otro idioma que se usa en el reyno de Valencia y es lo mas se parece al idioma cathalan.D'esto se ve claro que, aunque todo el continente de la España se nombran sus naturales en comun españoles, eran y son distinctos." Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725". (Editorial).



Matèries: Edat antiga ; Alta edat mitjana ; Edat mitjana ; Comtats
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[0000 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 400
seleccionar
imprimir
Entre Castilla y Catalunya [Fitxer informàtic] / Roger Galisteo
Galisteo, Roger


Madrid : Bubok Publishing, 2016
1 recurs en línea (674 p.)
Entre Castilla y Catalunya; Página legal; Dedicatoria; índice; Prólogo; Libro primero; 1. Reino de Asturias; 2. Reino de Galicia; 3. Reino de Cantabria; 4. Reino de Vasconia; 5. Reino de Navarra; 6. Sobrarbe, Ribagorza y el Pallars; 7. Reino de Aragón; 8. Reino de Valencia; 9. Reino de Murcia; 10. Reino de Cartagena; 11. Reino de Jaén; 12. Reino de Extremadura; 13. Reino de Toledo; 14. Madrid; 15. Reino de Mallorca; 16. Reino de Sevilla; 17. Califato de Córdoba; 18. Reino de Málaga; 19. Reino de Granada; 20. Los Reyes Católicos; 21. Las Ordenes Religiosas y Militares; 22. La Inquisición 23. Expulsión de los españoles judíos24. Las Alpujarras y expulsión de los moriscos; 25. Germana de Foix; Libro segundo La reconquista; La reconquista; 26. León; 27. León y Castilla; Libro tercero; 28. Las Casas reinantes en Castilla; 29. Casa de Austria; 30. Casa de Borbón; 31. Casa Trastámara; Libro cuarto La evolución de los Condados catalanes; 31.Cultura mediterránea. Romanización; 32.Tarraco; 33.Los visigodos. Aquitania; 34.Invasión musulmana; 35.Wifredo el velloso (Guifré el Pilós); 36.Condado del Rosselló y Empúries; 37.Condado de Besalú; 38.Condado de Perelada; 39.Condado de Girona 40.Condado de Conflent; 41.Condado de Cerdanya; 42.Condado de Urgell; 43.Condado de Berga; 44.Condado de Osona; 45.Condado de Provenza; 46.Condado de Lenguadoc; 47.Condado de Carcasona; 48.Condado de Razes; 49.Condado de Barcelona; 50.Guifré el Pilós (Wifredo el velloso); 50.Dinastías; 51.Castilla No era España; 51.Caída de Barcelona y Decreto (...); 52.Evolución de nuestros lenguajes; 52.Conclusión para mis nietos (...).
ISBN 84-686-3366-6

"¿Qué cosa es la España? He advertido con el trato de diferentes naciones que muchos que son considerados instruidos en la historia, reciben notorias equivocaciones respeto a la España y no pocos creeen que los reynos y provincias que contiene la España tienen un mismo idioma, las mismas leyes, exsempsiones, costumbres y los mismos trajes. Para apagar semejantes equivocaciones, me valdré de algunas similitudes o comparaciones ...Eran estas naciones, en el continente de la España, distinctas en leyes, costumbres, trajes y idiomas. En leyes como es de ver en sus particulares estatutos; en costumbres y trajes, lo advertirá el que viajare; en idiomas, son distinctos, esto es portugues, viscaino, cathalan i castellano o aragonés ... Assimismo otro idioma que se usa en el reyno de Valencia y es lo mas se parece al idioma cathalan.D'esto se ve claro que, aunque todo el continente de la España se nombran sus naturales en comun españoles, eran y son distinctos." Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725". (Editorial).



Matèries: Edat antiga ; Alta edat mitjana ; Edat mitjana ; Comtats
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[0000 - 1500]


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 400
seleccionar
imprimir
Sant Pere de Camprodon, un monestir del comtat de Besalú / Miquel S. Gros i Pujol
Gros i Pujol, Miquel S.


En: 186390 Art i cultura als monestirs del Ripollès : Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Camprodon : ponències de la 1a Setmana d'Estudis, sessions del 16 al 18 de setembre de 1992. [S.l.] ; Barcelona : Associació d'Amics dels Monestirs del Ripollès : Abadia de Montserrat, 1995. p. 70-87



Matèries: Monestirs ; Alta edat mitjana ; Comtats
Matèries:Monestir de Sant Pere de Camprodon
Àmbit:Camprodon
Cronologia:[0000 - 1992]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; B. Municipal (Campdevànol); B. Carles Rahola (Girona); B. Terra Baixa (Ribes de Freser); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Municipal Josep Picola (Sant Joan de les Abadesses); B. Pública de Tarragona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 400
seleccionar
imprimir
Catalunya carolíngia / [director:] Ramon d'Abadal i de Vinyals



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1986-2020
8 vol. ; 28 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 35, 53, 61, 70, 75, 76, 110, 111) 
ISBN 9788472839373 (o.c.)
ISBN 9788499654027 (o.c.)

Conté: 1. El domini carolingi a Catalunya. Primera part / per Ramon Abadal i de Vinyals ; edició a cura de Jaume Sobrequés i Callicó -- 2. Els diplomes carolingis a Catalunya. Primera part : introducció, textos / per Ramon d'Abadal i de Vinyals -- 2. Els diplomes carolingis a Catalunya. Segona part : textos, addicions i correccions, mapes, índexs / per Ramon d'Abadal i de Vinyals -- 3. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Primera part : introducció, estudi històric / per Ramon d'Abadal i de Vinyals -- 3. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Segona part : apèndix històric, abaciologis, diplomatari, índexs / per Ramon d'Abadal i de Vinyals -- 4. Els comtats d'Osona i Manresa. Primera part : prefaci, introducció, diplomatari (Docs. 1-698) / a cura de Ramon Ordeig i Mata -- 4. Els comtats d'Osona i Manresa. Segona part : diplomatari (Docs.699-1478) / a cura de Ramon Ordeig i Mata -- 4. Els comtats d'Osona i Manresa. Tercera part : diplomatari (Docs.1479-1873), mapes, índex / a cura de Ramon Ordeig i Mata -- 5. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Primera part : prefaci, introducció, diplomatari (Docs. 1-386) / a cura de Santiago Sobrequés i Vidal, Sebastià Riera i Viader, Manuel Rovira i Solà -- 5. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Segona part : diplomatari (Docs. 387-630), mapes, índex / a cura de Santiago Sobrequés i Vidal, Sebastià Riera i Viader, Manuel Rovira i Solà ; revisat i completat per Ramon Ordeig i Mata -- 6. Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Primera part : prefaci, introducció, diplomatari (Docs. 1-328) / a cura de Pere Ponsich ; revisat i completat per Ramon Ordeig i Mata -- 6. Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Segona part : diplomatari (Docs. 329-649), mapes, índex / a cura de Pere Ponsich ; revisat i completat per Ramon Ordeig i Mata -- 7. El comtat de Barcelona. Primera part: prefaci, introducció, diplomatari (Docs. 1-572) / a cura de Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell -- 7. El comtat de Barcelona. Segona part: diplomatari (Docs. 573-1223) / a cura de Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell -- 7. El comtat de Barcelona. Tercera part: diplomatari (Docs. 1224-1545), mapes, índex / a cura de Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell -- 8. Els comtats d'Urgell, Cerdanya i Berga. Primera part : pròleg, introducció, diplomatari (Docs. 1-544) / a cura de Ramon Orgeig i Mata -- 8. Els comtats d'Urgell, Cerdanya i Berga. Segona part : diplomatari (Docs. 545-908), mapes, índex / a cura de Ramon Orgeig i Mata.



Matèries: Epoca carolíngia ; Alta edat mitjana ; Comtats ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Diplomataris
Àmbit:Catalunya ; Catalunya Nord
Cronologia:[700 - 1000]
Autors add.:Abadal i de Vinyals, Ramon d' (Dir.) ; Baiges i Jardí, Ignasi J. (Ed.) ; Puig i Ustrell, Pere (Ed.) ; Ponsich, Pierre (Ed.) ; Sobrequés i Vidal, Santiago (Ed.) ; Riera i Viader, Sebastià (Ed.) ; Rovira i Solà, Manuel (Ed.) ; Ordeig i Mata, Ramon (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Arxiu Històric Comarcal de Balaguer; B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 400
seleccionar
imprimir
Text complet
Redescoberta del diner comtal urgellès de Pere el Catòlic / Anna Maria Balaguer Prunes
Balaguer i Prunes, Anna M.


En: Acta numismática, Núm. 12 (1982) , p. [167]-171 : il


Matèries: Pere I el Catòlic ; Numismàtica ; Moneda ; Comtats
Àmbit:Urgell, comtat
Cronologia:[1196 - 1213]
Accés: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000426/00000068.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 400
seleccionar
imprimir
Besalú : su historia, sus condes su obispado y sus monumentos / Francisco Monsalvatje y Fossas
Monsalvatje i Fossas, Francesc


Figueres : Art-3, [1981]
304 p. 2 f. de làm. : il. ; 22 cm (Noticias históricas, 1) 
Edició facsímil publicada originàriament a: Olot : Imprenta y Librería de Juan Bonet, 1889. Referències bibliogràfiques. Textos en castellà i llatí.
ISBN 8485874013



Matèries: Història general ; Fonts documentals ; Església ; Monestirs ; Comtats ; Diòcesis ; Patrimoni històric i artístic ; Guies monumentals
Àmbit:Besalú ; Besalú, comtat
Cronologia:[0000 - 1889]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull; B. Ramon Vidal (Besalú); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 400
seleccionar
imprimir
Los Condes y el condado de Besalú durante la época carolíngia / Josep M. Salrach
Salrach i Marés, Josep Maria


Barcelona : Universidad. Sección de Publicaciones, ediciones intercambio científico y extensión universitaria, 1979
40 p. ; 22 cm
Resum de la tesi doctoral.



Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Comtats ; Comtes ; Feudalisme
Àmbit:Besalú, comtat
Cronologia:[800 - 1000]
Autors add.:Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 400
seleccionar
imprimir
Los Condes y el condado de Besalú / Armand de Fluvià i Escorsa
Fluvià i Escorsa, Armand de


En: Hidalguía. Año 21, no. 118 (mayo-jun. 1973), p. 317-320
Bibliografia.



Matèries: Comtats ; Noblesa ; Genealogia ; Alta edat mitjana ; Comtes
Àmbit:Besalú, comtat
Cronologia:[0000 - 1100]
Localització: Universitat Ramon Llull


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 400
seleccionar
imprimir
Colección diplomática del Condado de Besalú / Francisco Montsalvatje y Fossas
Monsalvatje i Fossas, Francesc


Olot : Impr. y Libr. de Juan Bonet, 1901-1908
5 vols : il. ; 22 cm (Noticias históricas, 11-13, 15, 19 ) 
Volum 5: Gerona : Imprenta de Eusebió Simó. Referències bibliogràfiques. Textos en castellà, llatí i català.



Matèries: Comtats ; Fonts documentals ; Edat mitjana ; Diplomataris ; Feudalisme ; Edat mitjana
Àmbit:Besalú, comtat
Cronologia:[0000 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Abadia de Montserrat; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Marià Vayreda (Olot); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Ramon Vidal (Besalú); B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 20
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3