português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
SENYORIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 18
ir a la página                         


1 / 351
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Fi del domini senyorial de la Torre de Badalona (segle XIV) / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 37-64 : il.
Fonts. Bibliografia. Notes.

Un dels focus senyorials més importants del territori badaloní a l'edat mitjana fou l'anomenada Torre de Badalona, després coneguda com a Can Peixau. Durant el segle xiv la senyoria estigué en mans de ciutadans barcelonins, el darrer dels quals, Francesc d'Aversó, la vengué per dificultats econòmiques el 1390. Els compradors foren una vintena llarga de pagesos badalonins que estaven sotmesos a servitud i mals usos a la mateixa Torre de Badalona, en una operació que els va servir per alliberar-se'n. Documentació relacionada amb aquesta venda permet analitzar el seu patrimoni, la situació jurídica dels seus pagesos, així com fer altres contribucions a la història medieval d'aquest important enclavament senyorial.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Senyoria ; Propietat rural ; Mals usos ; Contractes de compra-venda ; Béns immobles
Matèries:Can Peixau de Badalona
Àmbit:Badalona
Cronologia:[1300 - 1400]
Accés: https://raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/403036
Localització: Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un Document reial sobre la senyoria de Valls de la reina de Jerusalem i Xipre, Elionor Maria d'Aragó / Joan Ventura i Solé
Ventura i Solé, Joan


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 482 (febrer 1989), p. 23-27



Matèries: Fonts documentals ; Baixa edat mitjana ; Monarques ; Senyoria
Matèries: Elionor d'Aragó-Urgell (1378-1430)
Àmbit:Valls
Cronologia:[1400 - 1430]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sarraïns sota el domini feudal cristià : una breu presentació / Pascual Ortega
Ortega i Pérez, Pasqual


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 25 (desembre 2004), p. 4-8
Exemplar dedicat a: La Móra Morisca, un referent de convivència intercultural.



Matèries: Edat mitjana ; Musulmans ; Feudalisme ; Condicions de vida ; Senyoria
Àmbit:Móra d'Ebre ; Espanya
Cronologia:[1100 - 1500]
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Templers a Catalunya : implantació i organització fins al 1200 / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 241-271
 (Conferències
Bibliografia.



Matèries: Alta edat mitjana ; Ordes militars ; Ordes religiosos ; Conquesta cristiana ; Assemblees de pau i treva ; Ramon Berenguer IV ; Fonts documentals ; Feudalisme ; Drets i privilegis senyorials ; Senyoria ; Organització de l'esgésia ; Activitat financera ; Clergues ; Vida quotidiana
Matèries:Orde del Temple ; Templers
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1129 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Comandes del Temple de Puig-reig, Cerdanya i Berguedà en el segle XII / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 227-238
 (Ponències
Bibliografia.



Matèries: Alta edat mitjana ; Ordes militars ; Fonts documentals ; Trobadors ; Testaments ; Feudalisme ; Violència feudal ; Senyoria ; Castells
Matèries: Guillem de Berguedà (1138-1196)
Matèries:Orde del Temple. Comanda de Puig-reig ; Castell de Puig-reig ; Templers
Àmbit:Puig-reig ; Berguedà ; Cerdanya
Cronologia:[1140- 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Comanda de Selma / Lluís Figueras Fontanals
Figueras i Fontanals, Lluís


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 219-225
 (Ponències



Matèries: Alta edat mitjana ; Ordes militars ; Fonts documentals ; Feudalisme ; Drets i privilegis senyorials ; Senyoria ; Castells
Matèries:Orde del Temple. Comanda de Selma ; Templers ; Castell de Selma
Àmbit:Selma - Aiguamúrcia
Cronologia:[1142 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Creació i organització de les comandes de Barberà, el Rourell i Vallfogona / Josep M. Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 203-218
 (Ponències
Bibliografia.



Matèries: Alta edat mitjana ; Ordes militars ; Fonts documentals ; Castells ; Fonts documentals ; Feudalisme ; Drets i privilegis senyorials ; Senyoria
Matèries:Orde del Temple. Comanda de Barberà ; Orde del Temple. Comanda del Rourell ; Orde del Temple. Comanda de Vallfogona ; Templers ; Castell de Barberà
Àmbit:Barberà de la Conca ; Rourell, el ; Vallfogona de Riucorb
Cronologia:[1143 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Creació de la comanda d'Orta en el segle XII / Vicenç Subirats Mulet
Subirats Mulet, Vicenç


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 181-201
 (Ponències
Referències bibliogràfiques. Annex.



Matèries: Alta edat mitjana ; Ordes militars ; Fonts documentals ; Fonts documentals ; Feudalisme ; Conquesta cristiana ; Castells ; Drets i privilegis senyorials ; Senyoria
Matèries:Orde del Temple. Comanda d'Orta ; Templers
Àmbit:Horta de Sant Joan
Cronologia:[1177 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Cases del Temple de Tortosa i Miravet : creació i primers anys / Laureà Pagarolas i Sabaté
Pagarolas i Sabaté, Laureà


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 135-148 : il.
 (Ponències
Referències bibliogràfiques. Annex.



Matèries: Alta edat mitjana ; Ordes militars ; Fonts documentals ; Feudalisme ; Conquesta cristiana ; Senyoria
Matèries:Orde del Temple. Comanda de Miravet ; Orde del Temple. Comanda de Tortosa ; Castell de Miravet ; Templers
Àmbit:Tortosa ; Miravet ; Terres de l'Ebre
Cronologia:[1148 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Orígens dels templers a Barcelona i el Vallès / Jaume Vilaginés i Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 105-133 : il., map
 (Ponències
Referències bibliogràfiques.



Matèries: Alta edat mitjana ; Ordes militars ; Fonts documentals ; Feudalisme ; Drets i privilegis senyorials ; Senyoria
Matèries:Orde del Temple. Comanda de Palau ; Templers
Àmbit:Barcelona ; Vallès Oriental ; Vallès Occidental
Cronologia:[1134 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Gardeny, Corbins i Barbens en els seus orígens / Ramon Sarobe i Huesca
Sarobe i Huesca, Ramon


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 93-57
 (Ponències
Referències bibliogràfiques.



Matèries: Alta edat mitjana ; Ordes militars ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Senyoria ; Castells
Matèries:Castell de Gardeny ; Orde del Temple. Comanda de Gardeny ; Orde del Temple. Comanda de Corbins ; Orde del Temple. Comanda de Barbens ; Templers
Àmbit:Lleida ; Corbins ; Barbens
Cronologia:[1143 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Arrendaments de la baronia d'Entença : 1772 / A.Cot
Cot i Miró, Artur


En: La Foig. Garcia. Any XVII, Núm. 106 (novembre-desembre 2001), p. 16



Matèries: Edat moderna ; Senyoria ; Fonts documentals
Àmbit:Entença, baronia ; Ribera d'Ebre ; Priorat
Cronologia:1772
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Arrendament de la Baronia d'Entença (1726) / A. Cot
Cot i Miró, Artur


En: La Foig. Garcia. Any XIII, Núm. 70 (novembre-desembre 1995), p. 9



Matèries: Edat moderna ; Fonts documentals ; Senyoria
Àmbit:Entença, baronia ; Ribera d'Ebre ; Priorat
Cronologia:1726
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


Benicarló : Onada edicions, 2020
462 p. : il. ; 21 cm (La Barcella. Sèrie Minor, 7) 
Bibliografia.
ISBN 9788418634086

La Batllia de Miravet era un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Va ser una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII. A través del buidat de fonts parroquials i la seva anàlisi s'ha establert l'evolució demogràfica d'aquest espai, mai estudiat des d'aquest format. L'estudi socioeconòmic s'ha centrat en les fonts procedents de l'Orde, per mostrar l'evolució de les rendes senyorials, les formes de propietat i l'evolució de la producció. La Batllia va seguir les tendències generals dels segles XVII i XVIII, amb un 1600 inestable, marcat per l'expulsió dels moriscos i els efectes de les guerres dels Segadors i de Successió, que van trencar els moments de recuperació. El segle XVIII seria un període de clara expansió, especialment a partir de 1750. La població va augmentar de manera continuada, generant un dels creixements més importants de Catalunya. L'evolució econòmica també va viure un desenvolupament a l'alça de l'agricultura, la ramaderia i la producció. Fets que van generar un augment de la renda senyorial, una expansió dels espais de cultiu i un creixement dels nuclis urbans. Agents externs ho van aprofitar per monopolitzar part del benefici a través d'arrendaments. Una situació general que les guerres napoleòniques van fragmentar a inicis del segle XIX marcant la fi del règim senyorial. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Senyoria ; Població ; Evolució demogràfica ; Economia ; Renda senyorial ; Tinença de la terra ; Expulsió dels moriscos ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Societat
Matèries:Hospitalers
Àmbit:Miravet, batllia ; Miravet ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta
Cronologia:[1600 - 1800]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Benissanet); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. dels Muntells Josep Sancho Subirats (Sant Jaume d'Enveja); B. Pública (La Selva del Camp); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 351
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Serrano Daura , Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX) / [Ressenya de: Pere Benito i Monclús]
Benito i Monclús, Pere


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 33, núm. 1 (2003) , p. 575-578
Ressenya de:
- Serrano Daura, Josep. Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX) : comandes de Miravet, d'Orta, d'Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d'Entença. Barcelona : Fundació Noguera, 2000


Matèries: Ressenyes ; Ordes militars ; Senyoria ; Feudalisme ; Dominis jurisdiccionals ; Conquesta cristiana ; Edat mitjana ; Administració local ; Dret feudal ; Renda de la terra ; Drets i privilegis senyorials ; Finances municipals
Àmbit:Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Miravet ; Miravet, batllia ; Horta de Sant Joan ; Ascó ; Vilalba dels Arcs
Cronologia:[1100 - 1850]
Accés: http://hdl.handle.net/10459.1/68880


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Costums o Constitucions de la Bailia de Miravet / Guillermo M. de Brocá
Brocà i Montagut, Guillem M. de


En: 139620 Historia del derecho de Cataluña especialmente del civil y exposición de las instituciones del derecho civil del mismo territorio en relación con el Código Civil de España y la jurisprudencia. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 1985-1987. p. 286-289



Matèries: Dret consuetudinari ; Senyoria ; Edat mitjana ; Dret local
Àmbit:Miravet, batllia ; Miravet ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta
Cronologia:[1100 - 1400]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Musulmanes en Cataluña : las comunidades musulmanas de la encomiendas templarias y hospitalarias de Ascó y Miravet (siglos XII-XIV) / Pascual Ortega Pérez
Ortega i Pérez, Pasqual


Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institució Milà i Fontanals, Departament d'Estudis Medievals, 2000
192 p. ; 25 cm (Anuario de estudios medievales. Anejo, 39 ) 



Matèries: Edat mitjana ; Senyoria ; Ordes militars ; Musulmans ; Moriscos
Matèries:Templers ; Hospitalers
Àmbit:Miravet ; Ascó ; Al-Andalus
Cronologia:[1100 - 1400]
Autors add.:Institució Milà i Fontanals. Departament d'Estudis Medievals ; CSIC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 351
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rentas del castellán de Amposta (Orden del Hospital) en las encomiendas de Ascó, Caspe y Miravet a principios del siglo XV / Pascual Ortega
Ortega i Pérez, Pasqual


Barcelona : Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1996
[109] p. ; 24 cm
Separata de Miscel·lània de Textos Medievals, Núm. 8 (1996), p. 283-392.



Matèries: Ordes militars ; Ordes religiosos ; Senyoria ; Baixa edat mitjana ; Renda senyorial
Matèries:Hospitalers
Àmbit:Amposta, castlania ; Amposta ; Ascó ; Miravet ; Caspe - Saragossa
Cronologia:[1400 - 1450]
Autors add.:CSIC
Localització: B. Abadia de Montserrat; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 351
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paper del Castlà D'amposta Fra Martin Melo en l'expulsió dels moriscos d'ascó entre 1610 i 1615 [Fitxer informàtic] / Josep Martínez Costa ; [dirigit per: Gonzalo Berger Mulattieri]
Martínez Costa, Josep


2022
Dirigida per: Berger Mulattieri, Gonzalo. Universitat Oberta de Catalunya, 2022
1 recurs electrònic
Treball de final de grau.

Relació d'allò que va succeir amb els moriscos del districte de la Comanda de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem d'Ascó, depenent de la Castellania d'Amposta, arran l'expulsió general ordenada als catalans el 1610. Ens referirem en principi a la importància econòmica de l'aljama morisca i de la vila d'Ascó durant l'edat mitjana i, com a principis del segle XVI, Ascó va iniciar un procés de conversió abans que fos obligatòria. Amb les notícies d'una expulsió, els batlles de les universitats d'Ascó, Miravet i Benissanet, envien una carta glossant les seves virtuts com a cristians. El Castlà d'Amposta Fra Martin Melo, a l'hora de queixar-se del fet que estava endeutat i no podia pagar els impostos per culpa de l'expulsió, per altra banda, escrivia cartes al rei perquè els que hi havia quedat, també fossin expulsats.


Matèries: Expulsió dels moriscos ; Fonts documentals ; Epistolari ; Castlans ; Senyoria ; Aljama ; Moriscos ; Conversions religioses ; Economia ; Impostos-exaccions
Matèries: Fra Martin Melo
Àmbit:Amposta, castlania ; Ascó ; Miravet ; Benissanet
Cronologia:1610 - 1615
Autors add.:Berger i Mulattieri, Gonzalo (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10609/146950


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 351
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia [Fitxer informàtic] / Josep Cañabate Fortuño ; [dirigida per Jaume Dantí i Riu, Valentí Gual i Vilà]
Cañabate Fortuño, Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Gual i Vilà, Valentí. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2019
1 recurs electrònic (358 p.)

La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l'expulsió dels moriscos, les guerres de Segadors i Successió, i l'expansió del 1700 fins a l'ocupació napoleònica, fets que van modificar la seva població i estructura socioeconòmica. Amb el buidat dels fons parroquials, seguint la metodologia establerta, es mostra part de l'evolució demogràfica de la Batllia entre 1600 i 1820 a través de: la natalitat, la mortalitat adulta i infantil amb les seves crisis, la fecunditat, i la nupcialitat amb la tipologia de casaments i espais de procedència. Una evolució contrastada amb el buidat i estudi de xifres totals de població de fonts diverses com: censos, visites pastorals i altres recomptes preestadístics; sobre aquests s'ha comprovat la seva validesa a partir de la taxa de natalitat. Un buidat i anàlisi complert de fonts variades mai realitzat per aquesta zona. L'evolució de la població de la Batllia mostra una tendència estable al llarg del segle XVII marcada per l'expulsió dels moriscos, l'escassa incidència de la pesta de 1650, i les crisis generals causades per les guerres dels Segadors i de Successió. A partir de 1750 es mostra un desenvolupament positiu, amb un moviment a l'alça que genera un important augment d'habitants, que es troba entre els més destacats de Catalunya, i es paralitza a inicis del XIX amb noves crisis i la Guerra del Francès. Una evolució marcada per una estacionalitat recurrent, on les feines agrícoles i el clima influenciaven fortament el seu desenvolupament, amb una incidència cada cop menor dels preceptes religiosos. En els matrimonis la seva tipologia manté els esquemes majoritaris, on els casaments entre solters eren els més recurrents i només disminuïen en temps de guerres. La majoria dels esposos procedien d'un radi de proximitat, però en contrast amb altres zones de Catalunya, destaquen els nouvinguts aragonesos i valencians, per vinculació geogràfica, l'escàs volum de francesos, i l'alta presència de castellans i italians en alguns municipis en períodes bèl·lics. L'estudi socioeconòmic es basa en aquelles fonts del propi Orde de l'Hospital, especialment el buidat dels capbreus o altres reculls de rendes. Aquests han marcat l'anàlisi sobre la renda senyorial, les formes de propietat i hàbitat, i l'evolució de la producció. El senyor rebia un conjunt de drets i rendes que li garantien uns ingressos; aquests van anar a la baixa al llarg del segle XVII, a causa de les crisis i guerres, però van augmentar considerablement al llarg del XVIII gràcies a l'expansió demogràfica i econòmica del període. Un fet que també es corrobora en la propietat amb un augment de les terres confessades, la construcció de nous molins, forns i esglésies, a més de l'expansió dels nuclis urbans amb nous carrers i barris. La producció agrícola estava basada en la triada mediterrània; des del segle XVII l'olivera ja era un cultiu destacat, amb la presència de molins, i la vinya en espais més d'interior. La proliferació de terres conreades al llarg del segle XVIII va permetre una major varietat, amb l'ampliació de regadius a prop de l'Ebre, les plantacions de moreres per la seda o una major producció vinícola dedicada a l'aiguardent. Fets que van generar una major pluriactivitat familiar lligada a les produccions artesanals existents, però en un entorn cada com més monopolitzat per companyies comercials arrendatàries de la Batllia. Elements que la Guerra del Francès va fragmentar ja iniciant la desintegració del sistema senyorial.


Matèries: Senyoria ; Ordes militars ; Població ; Evolució demogràfica ; Edat moderna ; Economia ; Societat ; Capbreu ; Fonts documentals ; Tesis doctorals
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers
Àmbit:Miravet, batllia ; Miravet
Cronologia:1600 - 1820
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Dir.) ; Gual i Vilà, Valentí (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666814
http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/132871
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 18
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3