português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
ESTUDIOS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 9
ir a la página                      


1 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conquista feudal y transformaciones agrarias : colonización agrícola y ganadería en el prado de Tortosa, siglos XII-XIII / Antoni Virgili
Virgili Colet, Antoni


En: Historia agraria. Murcia, 81 (Agosto 2020), p. 165-194 : il. (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és documentar i descriure els primers processos de colonització del prat de Tortosa arran de la conquesta cristiana, en 1148. S'inscriu en una línia historiogràfica que posa en relleu l'impacte de les conquestes dels regnes cristians de la península Ibèrica sobre al-Ándalus i incideix, especialment, en les modificacions que els conqueridors van introduir en el paisatge agrari andalusí per a adaptar-lo a les seves necessitats: els interessos senyorials relacionats amb la producció i captura de la renda feudal. Per a això, s'ha analitzat la documentació generada per la conquesta, la informació de la qual ha estat contrastada amb els resultats de la prospecció, el treball de camp i l'estudi cartogràfic. S'han identificat els espais agraris i descrit els components del paisatge: les xarxes de séquies, els camins, un molí fariner, coves, mansos i extenses àrees de prat jalonades per tolles i llacunes. Els conqueridors van ampliar la xarxa de desguàs i van construir parcel·laris territorialment homogenis, encara que discontinus, de vinyes, horts i terra campa per a sembrar. No obstant això, àmplies zones del prat van continuar sent terra de pastures per a la ramaderia.


Matèries: Ramaderia ; Colonització rural ; Pastures ; Sèquies ; Baixa edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Feudalisme
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1100 - 1300]
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.081e05v
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ganadería e integración del espacio regional : la organización y la gestión de las pasturas en las fronteras de la Corona de Aragón, siglos XII-XIV / Vicent Royo Pérez
Royo Pérez, Vicent


En: Historia agraria. Murcia, 80 (Abril 2020), p. 7-36 : il. (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

En aquest article es pretén analitzar la gestió dels espais de pastura a la regió fronterera entre Catalunya, Aragó i València durant els segles XII-XIV. Des de la conquesta cristiana dels segles XII i XIII la societat rural que s'articula en els límits d'aquestes tres entitats polítiques s'integra en un model econòmic determinat per la ramaderia. Primer, la monarquia i els senyors afavoreixen la creació d'un gran espai ramader i, a mesura que s'allunya la frontera amb els musulmans, la ramaderia es converteix en l'activitat econòmica principal dels habitants dels consells. Sorgeixen, llavors, interessos contraposats entre els diferents grups socials i emergeix una conflictivitat generalitzada a la regió que deriva de l'establiment de diferents usos i drets sobre les pastures. De fet, s'arbitren diferents sistemes de gestió comunal i privada de les pastures i, progressivament, les viles i les comunitats rurals adquireixen una gran autonomia en la seva administració per delegació dels senyors respectius. Així doncs, la nostra intenció és analitzar l'evolució de les diverses formes de gestió dels espais de pastura i conèixer la problemàtica derivada de la seva combinació en el si d'una societat rural.


Matèries: Ramaderia ; Frontera ; Pastures ; Béns comunals ; Edat mitjana
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1100 - 1400]
Accés: https://doi.org/10.26882/histagr.080e01r
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 170
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Notas sobre la evolución jurídico-pública de una comunidad local en el Pirineo Catalan : Ager / José M. Font Rius
Font i Rius, Josep Maria


Zaragoza : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1950
23 p. (Primer Congreso Internacional de Pireneistas del Instituto de Estudios Pirenaicos. Historia, 7)  /  (Primer Congreso Internacional de Pireneistas del Instituto de Estudios Pirenaicos, 32) 
Referències bibliogràfiques.



Matèries: Edat mitjana ; Legislació
Àmbit:Ager
Cronologia:[0000 - 1950]
Autors add.: ;
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"El Caso Abella" (1818-1820) : debates en torno a la movilidad social durante la Primera Restauración absolutista / Pierre Arnaud
Arnaud, Pierre


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 18 (2018) , p. 195-220 : il. (Estudios
Bibliografia.

Aquest article estudia un cas de dissens (procediment judicial en el qual l'autoritat de l'Estat està sol·licitada per a autoritzar o prohibir un matrimoni per membres d'una mateixa família en pugna) que va tenir lloc a Barcelona en 1819-1820: els Barons d'Abella van voler impedir que la seva filla i hereva, Raimunda de Pujarà, es casés amb el seu promès, el comerciant minorista José Calasanz Abad. El cas posa en relleu la profunda divisió ideològica de les elits de poder durant la Primera Restauració absolutista de Ferran VII: els ultres i els "moderats", hereus del pensament il·lustrat, s'oposaven de manera radical sobre la qüestió de la mobilitat social. Mentre els primers s'aferraven a una concepció rígida de la societat estamental, els tardo-il·lustrats reconeixien i acceptaven l'ensulsiada d'aquesta societat. La cultura política realista sembla, en conseqüència, inviable.


Matèries: Famílies ; Noblesa ; Matrimoni ; Procés judicial ; Estructura social ; Dinàmica social ; Ferran VII d'Espanya
Matèries: Abella, família
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1818 - 1820
Accés: https://doi.org/10.14198/PASADO2019.18.09
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 170
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
II Recopilación onomástica relativa al municipio de Vallbona de les Monges / por José J. Piquer y Jover
Piquer i Jover, Josep Joan


En: Ilerda. Lérida, núm. XXIX (1966-1968) , p. 201-235 (Fomento de los estudios locales
Notes complementàries.



Matèries: Onomàstica ; Toponímia ; Nomenclàtors ; Carrers ; Cases
Àmbit:Vallbona de les Monges
Cronologia:[0000 - 1960]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Complot catalanista de Prats de Molló : una intriga internacional oculta tras un suceso interno / Susana Sueiro Seoane
Sueiro Seoane, Susana


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie V, Historia contemporánea. Madrid, núm. 5 (1992) , p. 385-396 (Otros estudios
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Dictadura de Primo de Rivera ; Conspiracions ; Fets de Prat de Molló ; Catalanisme ; Política internacional
Matèries: Macià i Llussà, Francesc (1859-1933)
Matèries:Estat Català
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Itàlia ; França
Cronologia:1926
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=147987
https://doi.org/10.5944/etfv.5.1992.2749
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Correspondencia familiar del conde de Rius / Asunción Díez López
Díez López, Asunción


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie V, Historia contemporánea. Madrid, núm. 4 (1991) , p. 253-270 (Otros estudios

La figura de Mariano Rius Montaner, comte de Rius, és poc coneguda entre els especialistes en el segle XIX. No obstant això no manca d'interès, a causa de dos aspectes fonamentals: el primer, l'ésser un bon representant de l'alta burgesia de províncies, més tard ennoblida, que ocupant un lloc polític a Madrid, empra la seva influència per a impulsar el desenvolupament de la seva ciutat natal; el segon, i més ignorat, és que es tracta, probablement, de l'únic amic personal que va tenir el rei Amadeu durant la seva estada a Espanya.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Diputats a Corts ; Fonts documentals ; Epistolari ; Relacions interpersonals ; Famílies ; Vida quotidiana
Matèries: Rius i Montaner, Marià ; Rius i Olozaga, Maria Elisa (1865-1893)
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1838 - 1894; (esp. 1888)
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=147970
https://doi.org/10.5944/etfv.4.1991.2737
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 170
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Conflicto y género en la Cataluña vitícola : las mujeres rabassaires (1890-1910) / Josep Colmé Ferrer
Colomé i Ferrer, Josep


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 115 (2019) , p. 161-187 (Estudios



Matèries: Pagesia ; Vinya ; Tinença de la terra ; Moviment camperol ; Conflicte rabassaire ; Dona
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1890 - 1910
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 170
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ingeniería de la autonomía : catalanismo y tecnocracia en la Segunda República Española / Jaume Valentines-Álvarez
Valentines Álvarez, Jaume


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 114 (2019) , p. 243-275 (Estudios



Matèries: República espanyola II ; Catalanisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 170
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Exilio y represión científica en el primer franquismo : el caso de Enrique Moles / Joaquim Sales, Agustí Nieto-Galan
Sales, Joaquim


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 114 (2019) , p. 277-309 (Estudios



Matèries: Científics ; Químics ; Professors ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Consell de guerra
Àmbit:Gràcia - Barcelona ; Madrid ; França
Cronologia:1883 - 1953
Autors add.:Nieto i Galan, Agustí
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La "Rabassa morta", sus actores y la defensa del carácter enfitéutico, 1740-1850 / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Historia agraria. Murcia, 78 (Agost 2019), p. 7-36 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El contracte de rabassa morta va ser l'instrument jurídic més idoni per a l'expansió de la vinya a la Catalunya dels segles XVIII i XIX. Lloat per molts contemporanis que li atribuïen l'explotació de terres fins llavors improductives, va acabar generant una llarga polèmica entre les parts contractants causada per la divisió de dominis que implicava i per la seva durada determinada per la vida dels ceps plantats pels rabasaires. Alguns concedents, animats per la introducció del concepte liberal de propietat i el creixement demogràfic que revaloritzava la terra, van pretendre equiparar-lo a una parceria, mentre que els rabassers es consideraven emnfiteutes amb drets sobre la terra mentre els ceps continuessin vives. Els interessos de les parts contractants van deixar de confluir i la seguretat que el domini útil aportava als conreadors es va veure seriosament amenaçada. Per a comprendre el que va suposar la posada en dubte del caràcter emfitéutic del contracte i per què es van mobilitzar tan intensament en el seu defensa, cal saber quines implicacions tenia per a ells ser rabasaires. El fet de poder vendre, hipotecar i llegar el domini útil els feia sentir-se gairebé "propietaris" i distingir-se de la classe inferior dels jornalers. La rabassa morta els proporcionava una identitat i un lloc en l'estructura social agrària, als quals no renunciarien fàcilment.


Matèries: Rabassa morta ; Emfitéusi ; Contractes de conrreu ; Estructura social ; Pagesia ; Vinya ; Agricultura ; Tinença de la terra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1740 - 1850
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.078e01m
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Funcionario como experto. Profesionalismo y diletantismo en la función pública de la Generalitat de Catalunya (1931-1939) / David Martínez Fiol
Martínez Fiol, David


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm 41 (enero-junio 2019), p. 241-271 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

L'Espanya de la primera meitat del segle XX va operar un intens procés de modernització política i econòmica que es va traduir en el creixement de les zones urbanes i del sector dels serveis. Aquest fenomen va facilitar l'expansió d'una nova classe mitjana amb estudis universitaris que va optar, com a mitjà de supervivència econòmica i promoció social, per oferir els seus serveis a les diferents Administracions públiques existents a Espanya. En el cas de Catalunya, la concreció de la Mancomunitat primer, en 1914-?1924, i de la Generalitat després, en 1931-?1939, va obrir una finestra d'oportunitats laborals a aquestes classes mitjanes de formació universitària. No obstant això, en la construcció de la Generalitat republicana no sempre el mèrit acadèmic i professional va ser el requisit imprescindible en la contractació de funcionaris. La lluita contra la monarquia d'Alfons XIII i el règim primorriverista van servir per a alguns sectors de l'espai polític catalanista com a carta de presentació suficient per a l'obtenció d'una ocupació pública. Aquest article analitza com es van construir, a la Catalunya dels anys trenta, els diferents discursos sobre com havia de ser l'autèntic professional de l'Administració pública de la Catalunya autònoma.


Matèries: República espanyola II ; Generalitat republicana ; Empleats públics ; Funció pública ; Administració pública ; Accés a la funció pública ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Accés: https://doi.org/10.18042/hp.41.09
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6935189
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Nación y revolución social. El pensamiento y la acción del joven Jordi Solé Tura / Giaime Pala
Pala, Giaime


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 41 (Enero-Junio 2019), p. 273-303 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

A gairebé deu anys de la seva mort, Jordi Solé Tura és un intel·lectual i polític encara bé present en l'actual debat polític català. Ho és sobretot per la seva obra "Catalanisme i revolució burgesa" (1967), les tesis de la qual són citades sovint de forma simplificada o distorsionada per a corroborar o rebutjar posicions sobre el futur polític de Catalunya. El present article es proposa iniciar una reflexió historiogràfica pausada sobre Solé Tura, partint de l'anàlisi de la seva pràctica i pensament polítics juvenils. D'una banda, doncs, estudia la seva militància en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), per la qual va haver d'exiliar-se a França i Romania i que va acabar amb la seva expulsió del partit en 1964. Per l'altre, analitza els seus escrits per a demostrar que "Catalanisme i revolució burgesa" es va basar clarament en idees i conceptes que Solé va elaborar i va manejar en el període 1956-1964.


Matèries: Intel·lectuals ; Polítics ; Franquisme ; Antifranquisme ; Oposició clandestina ; Catalanisme ; Partits polítics ; Comunisme ; Burgesia ; Identitat nacional ; Pensament polític ; Historiografia
Matèries: Solé Tura, Jordi (1930-2009)
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC ; Partido Comunista de España : PCE
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1956 - 1967
Accés: https://doi.org/10.18042/hp.41.10
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6935190
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 170
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X : estudio crítico de sus fondos / Federico Udina Martorell
Udina i Martorell, Frederic


Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Escuela de Estudios Medievales, 1951
XLIII, 574 p., [1] f. pleg., [24] p. de làm. ; 25 cm (Escuela de Estudios Medievales. Textos, 18) 
Anteriorment aquest estudi va ser presentat com a tesi doctoral. Bibliografia. Notes. Índex. Transcripció de documentació conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.



Matèries: Arxius històrics ; Monestirs ; Catàlegs ; Alta edat mitjana ; Comtes ; Comtes-reis ; Diplomàtica ; Fonts documentals ; Arxivística
Matèries:Arxiu de la Corona d'Aragó ; Monestir de Sant Joan de les Abadesses ; Archivo Condal de Orgaz
Àmbit:Catalunya ; Barcelona ; Sant Joan de les Abadesses
Cronologia:[800 - 1000]
Autors add.:CSIC ; Escuela de Estudios Medievales ; Arxiu de la Corona d'Aragó
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Land-use and rural inequality profiles in the province of Barcelona in mid-nineteenth century = Perfiles de la desigualdad rural y los usos del suelo en la provincia de Barcelona a mediados del siglo XIX / Enric Tello, Marc Badia-Miró
Tello Aragay, Enric


En: Historia agraria. Murcia, 76 (Diciembre 2018), p. 157-188 (Estudios
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'impacte sobre la desigualtat d'ingressos dels processos d'especialització comercial agrícola és un tema de recerca obert. Diversos enfocaments i models econòmics difereixen, mentre els historiadors subratllen el caràcter contingent de les trajectòries seguides en diferents contextos. Estudiarem com l'especialització vitivinícola catalana es correlaciona amb la distribució de l'ingrés agrari en els municipis de la província de Barcelona a mitjan segle XIX, mitjançant indicadors de desigualtat habituals com l'índex de Theil, juntament amb altres nous com la frontera de màxima desigualtat possible (IPF) i les taxes d'extracció de la desigualtat (IER). Apliquem aquesta anàlisi a una base de dades amb més de 86.000 contribuents de 292 municipis registrats en la Distribució Personal de la Riquesa Territorial a la província de Barcelona en 1852, combinats amb dades de població i ús del sòl de l'Estadística territorial de la província de Barcelona, de 1858. Els resultats confirmen que la desigualtat en la distribució de l'ingrés agrari era menor en els municipis vitícoles que en els principalment forestals o cerealícoles, encara que l'especialització i major densitat de població de les zones vitícoles podrien haver ampliat la frontera de màxima desigualtat a mitjan segle XIX.


Matèries: Usos del sòl ; Propietat de la terra ; Renda ; Fonts d'informació ; Economia ; Impostos-exaccions ; Composició socioeconòmica ; Discriminació social ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Barcelona, província
Cronologia:1852; 1858
Autors add.:Badia i Miró, Marc
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.076e05b
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 170
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Vivir en la edad media : Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344) / Josep Baucells i Reig
Baucells i Reig, Josep


Barcelona : Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institució Milá y Fontanals, Departament d'Estudis Medievals, 2004-2007
4 vols. (3309 pàgines) ; 25 cm (Anuario de estudios medievales. Anejo, 56-57-63-64) 
Referències bibliogràfiques, Índex.
ISBN 8400082451 (o.c.)
ISBN 9788400082468 (v. 1)
ISBN 9788400083298 (v. 2)
ISBN 9788400085124 (v. 3)
ISBN 9788400085407 (v. 4)

En aquesta obra s'aborda l'estudi d'aquells elements del comportament humà més constants i universals, i que tenen una connexió menor amb la religió professada per cadascun o per cada grup. Omplen una parcel·la important de la vida, al costat del que ocupen els sentiments i la religiositat amb les seves satisfaccions i deures, que han estat objecte d'estudi en els precedents capítols. La localitat de naixement per a la majoria o de nova residència per a una minoria, era l'enquadrament físic on la vida de les persones es desenvolupava. Vivien en un petit conjunt de cases formant els llogarets i el símbol que amb més força les aglutinava era la parròquia. Tres línies segueixen aquest estudi, que seria la parròquia com a centre de culte públic, com a nucli de servei religiós privat i com a centre d'atenció indispensable de reunió.



Matèries: Edat mitjana ; Església ; Parròquies ; Religiositat popular ; Pràctica religiosa ; Vida quotidiana ; Societat
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1200 - 1344
Autors add.:CSIC ; Institució Milá i Fontanals. Departament d'Estudis Medievals
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 170
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Materiales para la historia institucional de la ciudad



Barcelona : Instituto Municipal de Historia, 1966
419 p. ; 24 cm (Documentos y estudios, 16) 
Referències bibliogràfiques.

Conté:
- 183882  Fluvià i Escorsa. Armand de. Títulos nobiliarios concedidos a las familias catalanas.
- 183883  Cabestany i Fort. Joan F. Repertorio de cartas reales conservadas en el Instituto Municipal de Historia (1269 a 1458).
- 183884  Jutglar Bernaus. Antoni. Notas para el estudio de la enseñanza en Barcelona hasta 1900.



Matèries: Fonts documentals ; Història general
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[0000 - 1900]
Autors add.:Institut Municipal d'Història de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Fundació Bosch i Cardellach; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Oficios y cualificaciones en el trabajo portuario : el caso de Barcelona en la primera mitad del siglo XX / Jordi Ibarz Gelabert
Ibarz Gelabert, Jordi


En: Historia Social. Valencia, núm. 45 (2003) , p. 119-138 (Estudios

Aquest article, centrat en el cas del sector de la càrrega i descàrrega portuària i realitzat des d'una àmplia perspectiva geogràfica i cronològica, utilitza el concepte de qualificació per comprendre algunes de les característiques del mercat de treball, tal com la segmentació, i altres vinculades al procés de treball. També mostra la caracterització social de la qualificació, a partir de la conflictivitat establerta en els ports pel reconeixement sindical. El cas del port de Barcelona s'analitza amb més detall considerant les seves especialitats, modalitats de contractació i la jerarquització professional. Finalment es consideren alguns dels requeriments necessaris per esdevenir un estibador portuari.


Matèries: Mercat laboral ; Ports ; Estibadors ; Conflictivitat laboral ; Mercat de treball ; Categories professionals ; Oficis
Matèries:Port de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1901 - 1950]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=313848
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Tortura y la Brigada Político-Social : Barcelona 1947 / Manuel Risques Corbella
Risques Corbella, Manuel


En: Historia Social. Valencia, núm. 44 (2002) , p. 87-104 (Estudios

La tortura va ser un element consubstancial a la policia política franquista i va derivar del contingut terrorista de la dictadura. Malgrat això no ha estat contemplada com a objecte històric ni motiu de reflexió històrica. La desarticulació del Front Guerriller, de l'aparell de propaganda i d'alguns òrgans directius del PSUC a Catalunya en 1947 -la coneguda com a caiguda dels 80- no s'explicaria sense l'ús de la tortura per part de la Brigada Polític-Social de Barcelona. És un exemple més, important pel seu transcendència i implicacions, del seu ús institucionalitzat.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Policía nacional ; Serveis secrets ; Tortura ; Oposició clandestina ; Condicions de vida
Matèries:Brigada Político Social
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1947
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=284069
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 170
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Nada os pertenece..." Las presas de Barcelona, 1939-1945 / Ricard Vinyes
Vinyes i Ribas, Ricard


En: Historia Social. Valencia, núm. 39 (2001) , p. 49-66 (Estudios

Aquest estudi narra com era la vida de les preses polítiques durant els primers anys de la postguerra, prenent per referència principal la presó de les Corts, a Barcelona. Analitza la fonamentació política de la misèria i de la desposessió de béns al fet que van ser sotmeses les empresonades, les formes de resistència de les preses per sobreviure, detalla l'ofici de les mateixes mostrant una escala laboral molt diversa, i informa de la substracció de milers de fills de les recluses per l'Estat per raons de rehabilitació política. Les fonts utilitzades procedeixen, en la seva major part, de la documentació generada per la presó i l'Estat, així com de diferents relats orals.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Presos polítics ; Dona ; Centres penitenciaris ; Condicions de vida ; Fonts documentals ; Història oral
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1939 - 1945
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=121377
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 9
ir a la página                      

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3