português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
HISPANIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 3
ir a la página          


1 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Cerdaña en armas / [ressenya de:] Antoni Picazo Muntaner
Picazo Muntaner, Antoni


En: Hispania. Madrid. Vol. 79, núm. 262 (2019) , p. 560-562
Ressenya de:
- Espino López, Antonio. La Cerdaña en armas. Conflicto e identidad en la frontera catalana, 1637-1714 / Antonio Espino López. Lleida : Milenio, 2017


Matèries: Ressenyes ; Edat moderna ; Tractat dels Pirineus ; Guerra dels Trenta Anys ; Guerra de Successió ; Frontera ; Operacions militars ; Exèrcit ; Identitat nacional ; Fonts documentals
Àmbit:Cerdanya ; Catalunya Nord
Cronologia:1637 - 1714
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7027558
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
I Mercanti catalani e la Corona d'Aragona in Sardegna / [ressenya de:] Antoni Riera i Melis
Riera i Melis, Antoni


En: Hispania. Madrid. Vol. 79, núm. 261 (2019) , p. 265-269
Ressenya de:
- Soldani, Maria Elisa. I mercanti catalani e la Corona d'Aragona in Sardegna. Roma : Viella, 2017


Matèries: Ressenyes ; Corona d'Aragó ; Comerciants ; Comerç ; Transport marítim ; Expansió catalano-aragonesa ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Sardenya - Itàlia ; Catalunya
Cronologia:[1331 - 1412]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6931539
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Viaje por los extremos. Eugenio d'Ors en la crisis del liberalismo / [ressenya de:] Steven Forti
Forti, Steven


En: Hispania. Madrid. Vol. 79, núm. 262 (2019) , p. 588-591
Ressenya de:
- Fuentes Codera, Maximiliano. Un Viaje por los extremos : Eugenio d'Ors en la crisis del liberalismo / Maximiliano Fuentes Codera. Granada : Comares, 2017


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Escriptors ; Intel·lectuals ; Pensament polític ; Vida política
Matèries: Ors i Rovira, Eugeni d' (1881-1954)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1881-1954
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7027566
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Con tierra de por medio : patrimonio, política y exilio de los Güell-Comillas en la España de entreguerras (1918-1945) / Enrique Faes Díaz, Sergio Riesco Roche
Faes Díaz, Enrique


En: Hispania. Madrid. Vol. 78, núm. 260 (2018) , p. 787-816
Resums en castellà i anglès.

El present article té com a objectiu analitzar el període d'entreguerres a Espanya des d'una òptica particular: la de com va viure aquesta procel·losa època la casa Güell-Comillas, una de les grans famílies que va construir el seu patrimoni i influència durant el segle XIX. A partir de fonts primàries diverses procedents de l'Arxiu Històric Nacional, Arxiu Nacional de Catalunya, Centre Documental de la Memòria Històrica i Arxiu de l'antic IRYDA, s'estudia el paper exercit per Juan Antonio Güell López (tercer marquès de Comillas) i Juan Claudio Güell Churruca (comte de Ruiseñada) en la vida pública espanyola durant el tracte cronològic de 1918 a 1945. Ens valem d'una combinació de prosopografia i esdeveniment històric per a aproximar-nos a l'assumpte tractant d'observar la lògica interna del comportament d'aquesta família en una època que va resultar especialment conflictiva també per a les elits. Les tensions associades a la crisi de la Restauració, la Segona República, la guerra civil i el primer franquisme no només no van allunyar als Güell-Comilllas del seu activisme econòmic i polític, sinó que els van situar en primer pla per a participar, des de diferents llocs de l'arc conservador, d'un temps tan complex de forma molt activa i acomodatícia.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Fonts documentals ; Propietat ; Propietaris agraris ; Política ; Restauració ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Primer franquisme
Matèries: Güell-Comillas, família
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Madrid ; Espanya
Cronologia:1918 - 1945
Autors add.:Riesco Roche, Sergio
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6749964
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estructura y dinámicas de poder en el señorío de Tarragona : creación y evolución de un dominio compartido (ca. 1118-1462) / [ressenya de:] Julián Clemente Ramos
Clemente Ramos, Julián


En: Hispania. Madrid. Vol. 78, núm. 259 (2018) , p. 511-514
Ressenya de:
- Juncosa Bonet, Eduard. Estructura y dinámicas de poder en el señorío de Tarragona : creación y evolución de un dominio compartido (ca. 1118-1462) / Eduard Juncosa Bonet. Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institució Milà i Fontanals, Departament de Ciències Històriques-Estudis Medievals, 2015


Matèries: Ressenyes ; Edat mitjana ; Senyoria ; Administració local ; Règim senyorial ; Drets jurisdiccionals ; Poder polític ; Conflictivitat social
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1118 - 1462
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/717/713
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Banco de Barcelona, 1874- 1920. Decadencia y quiebra / [ressenya de:] M. Ángeles Pons
Pons, M. Ángeles


En: Hispania. Madrid. Vol. 78, núm. 259 (2018) , p. 580-583
Ressenya de:
- Blasco Martel, Yolanda, [et al.]. El Banco de Barcelona, 1874- 1920. Decadencia y quiebra / Yolanda Blasco Martel, Carles Sudrià i Triay. Barcelona : Madrid : Edicions de la Universitat de Barcelona ; Marcial Pons Historia, 2016


Matèries: Ressenyes ; Bancs ; Finances ; Fallida d'empreses
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1874 - 1920
Autors add.:Banc de Barcelona
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/717/713
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalonia and Portugal : the Iberian Peninsula from the Periphery / [ressenya de:] Stéphane Michonneau
Michonneau, Stéphane


En: Hispania. Madrid. Vol. 78, núm. 258 (2018) , p. 222-224
Text en castellà.
Ressenya de:
. Catalonia and Portugal : the Iberian Peninsula from the Periphery / coord. per Flocel Sabaté i Curull , Luis Adao da Fonseca. Bern : Peter Lang, 2015


Matèries: Ressenyes ; Congressos ; Historiografia ; Alta edat mitjana ; Edat moderna ; Edat Contemporània
Àmbit:Catalunya ; Portugal ; Espanya
Cronologia:[500 - 1900]
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/590/588
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sociabilitats a la Catalunya contemporània. Temps i espais en conflicte / [ressenya de:] Jordi Canal
Canal, Jordi


En: Hispania. Madrid. Vol. 78, núm. 258 (2018) , p. 290-294
Text de la ressenya en castellà.
Ressenya de:
. Sociabilitats a la Catalunya contemporània : temps d'espais en conflicte / Montserrat Duch, Ramon Arnabat i Xavier Ferré (eds.). Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015 (Biblioteca Abat Oliva, 296)


Matèries: Ressenyes ; Associacionisme ; Moviments socials ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 2015]
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/590/588
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Decir nación : idearios y retóricas de los nacionalismos vasco y catalán (1980-2004) / [ressenya de:] Fernando Molina Aparicio
Molina Aparicio, Fernando


En: Hispania. Madrid. Vol. 78, núm. 258 (2018) , p. 294-298
Ressenya de:
- Rubio Caballero, José Antonio. Decir nación : idearios y retóricas de los nacionalismos vasco y catalán (1980-2004) / José Antonio Rubio Caballero. Cáceres : Universidad de Extremadura, 2015


Matèries: Ressenyes ; Epoca democràtica actual ; Nacionalisme ; Ideari polític ; Vida política
Àmbit:Catalunya ; País Basc
Cronologia:1980 - 2004
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/590/588
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entre Francia y España. Conflicto político y defensa hispánica de la frontera en la Cerdaña, 1659-1672 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Hispania. Madrid. Vol. 77, núm. 257 (2017) , p. 705-733
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglés.

El principal objectiu d'aquest treball ha estat analitzar la constitució d'una nova frontera militar a Catalunya i el paper específic jugat per la comarca de la Cerdanya, dividida entre les monarquies francesa i hispana des de 1659. S'ha comparat les aportacions d'autors com a P. Sahlins i A. Ayats amb la documentació exhumada en l'Arxiu General de Simancas i l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Els anys que intervenen entre la Pau dels Pirineus i l'inici de la guerra d'Holanda ens permeten contextualitzar les enormes dificultats tingudes per la Monarquia Hispànica a l'hora de desenvolupar una política defensiva adequada a l'àrea, concloent que les dificultats econòmiques van llastrar la possibilitat de fer de Puigcerdà una veritable fortalesa capaç de representar un perill real per a la corona francesa al Pirineu.


Matèries: Edat moderna ; Frontera ; Exèrcit ; Defensa ; Monarquia ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Conflictes internacionals ; Historiografia
Àmbit:Cerdanya ; França ; Espanya
Cronologia:1659 - 1672
Accés: https://doi.org/10.3989/hispania.2017.019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Rebelión militar de la Generalidad de Cataluña contra la República : el 6 de octubre de 1934 en Barcelona / [ressenya de:] Manuel López Esteve
López Esteve, Manuel


En: Hispania. Madrid. Vol. 76, núm. 254 (2016) , p. 897-900
Ressenya de:
. La Rebelión militar de la Generalidad de Cataluña contra la República : el 6 de octubre de 1934 en Barcelona / Alejandro Nieto. Madrid : Fundación Alfonso Escudero, Nieto García, Alejandro


Matèries: Ressenyes ; República espanyola II ; Generalitat republicana ; Fets del 6 d'octubre 1934
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1934
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/506/501
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Corporaciones y tribunales mercantiles entre Toscana y Cataluña en torno al siglo XIV / Maria Elisa Soldani, Lorenzo Tanzini
Soldani, Maria Elisa


En: Hispania. Madrid. Vol. 76, núm. 252 (2016) , p. 9-36
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

Durant la baixa Edat Mitjana, les institucions d'autoorganització mercantil, així com la destacada actuació social i política que van desenvolupar els mercaders assentats als principals centres urbans de negociació, representen un element comú tant en l'àmbit italià com a l'àrea de la Corona d'Aragó. Aquestes institucions, caracteritzades per tenir implicacions tant polítiques com judicials en ser tribunals destinats a les causes mercantils, acabaran plantejant relacions problemàtiques amb els centres decisoris i les seus jurisdiccionals ordinàries. L'objectiu d'aquest treball és abordar, des de l'anàlisi comparativa, les característiques essencials de l'esdevenir històric d'aquestes institucions prenent com a referència els exemples de les ciutats toscanes i catalanes. A partir de l'estudi del naixement i el desenvolupament de les institucions municipals i mercantils d'aquests dos observatoris, la qual cosa aquí es proposa és oferir una clau interpretativa que permeti destacar les peculiaritats de tots dos contextos, incidint en les influències diferenciades que van arribar a tenir tant el dret romà com les institucions monàrquiques en vies de consolidació.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Comerciants ; Poder local ; Dret mercantil ; Corona d'Aragó
Àmbit:Catalunya ; Toscana - Itàlia
Cronologia:[1301 - 1400]
Autors add.:Tanzini, Lorenzo
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/477
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Frailes y campesinos en la guerra de separación de Cataluña (1640-1660) / Xavier Torres Sans
Torres i Sans, Xavier


En: Hispania. Madrid. Vol. 75, núm. 249 (2015) , p. 69-94
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

En aquest treball s'analitza la participació de l'estament eclesiàstic en la guerra de separació de Catalunya de mitjan el segle XVII; especialment, la de molts clergues anònims que es van implicar obertament en el conflicte. Per a això s'han compilat una sèrie de testimoniatges extrets de fonts de diversa naturalesa: opuscles i tractats coetanis; documents de certes ordres religioses; processos incoats contra alguns predicadores. L'argument que es maneja és que aquesta participació no només va anar molt més important del que se suposa, sinó que va tenir a veure, al seu torn, amb el biaix providencialista i fins i tot una mica apocalíptic que va prendre la contesa des del començament. La col·lusió subsegüent entre frares i camperols s'ha explicat sovint per la proximitat sociològica entre els uns i els altres. No obstant això, en aquest article se subratlla més aviat el paper de la clerecia per atorgar un determinat sentit als esdeveniments.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Clergues ; Pagesia ; Conflictivitat social ; Historiografia ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1640 - 1660
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/448
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jesús Navarro Botella (1881-?), maestro racionalista, activista anarquista y editor / Antoni Dalmau i Ribalta
Dalmau i Ribalta, Antoni


En: Hispania. Madrid. Vol. 75, núm. 249 (2015) , p. 123-146
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

Després de la dura repressió de finalitats del segle XIX i el fracàs de la vaga general de 1902, l'anarquisme català va començar a sortir del seu marasme amb la incorporació d'una nova generació formada al Centre Obrer d'Estudis Socials. Un dels seus membres més significats va ser sens dubte l'alacantí Jesús Navarro Botella, un mestre racionalista establert a Barcelona que va pertànyer a l'esfera d'influència de Francisco Ferrer Guàrdia. Fugit després a París, va estar implicat en 1905 en els preparatius de l'atemptat fallit contra Alfonso XIII en la rue Rohan. Després d'un forçós exili a Amèrica del sud, va acabar a la capital francesa treballant al món editorial i progressivament allunyat del seu anarquisme juvenil. En definitiva, la trajectòria personal d'aquest activista resulta summament il·lustrativa d'un moment de canvi en el moviment obrer en la primera dècada del segle XX. Aquest canvi acabaria desembocant en un nou sindicalisme revolucionari que donaria lloc a la formació, primer, de Solidaritat Obrera (1907) i posteriorment de la Confederació Nacional del Treball (1911).


Matèries: Biografia ; Mestres ; Editors ; Escola racionalista ; Anarquisme ; Conflictivitat social ; Alfons XIII d'Espanya ; Repressió política
Matèries: Navarro Botella, Jesús (1881-19??)
Àmbit:Torrevieja - Alacant ; Barcelona ; Catalunya ; París - França ; Amèrica del Sud
Cronologia:[1881 - 1910]
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/450
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolución de Julio de 1909 / Josep Pich Mitjana
Pich i Mitjana, Josep


En: Hispania. Madrid. Vol. 75, núm. 249 (2015) , p. 173-206
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és ampliar els nostres coneixements sobre els successos que van afectar a bona part de Catalunya, en l'última setmana de juliol de 1909. El treball està basat en fonts primàries, des de premsa a ego documents1 i també secundàries, amb la utilització de la major part de la producció historiogràfica sobre l'objecte d'estudi. El mètode utilitzat és empíric. L'argument s'inicia amb el conflicte del Rif que va originar la vaga general contra la guerra que va afectar a gran part del territori català, però en algunes parts, especialment a Barcelona, es va transformar en un moviment anticlerical. També va tenir un important component republicà que, en certa manera, s'ha vist menysvalorat per la historiografia. Finalment, hem intentat explicar per què l'atur no es va estendre a la resta d'Espanya i la magnitud de la repressió que va seguir a la finalització de la vaga general contra la guerra i als moviments anticlerical i republicà. En les conclusions intentem sintetitzar la nostra visió de la revolució de juliol de 1909 que, per a una bona part de la historiografia, és un referent fonamental de la història política espanyola del segle XX.


Matèries: Setmana tràgica ; Vagues ; Anticlericalisme ; Republicanisme ; Conflictivitat social ; Revoltes populars ; Repressió política
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1909
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/452
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memoria pública y recreación nacional. Políticas de memoria y prácticas culturales en la Barcelona republicana (1931-1936) / Fernando Sánchez-Costa
Sánchez Costa, Fernando


En: Hispania. Madrid. Vol. 75, núm. 249 (2015) , p. 207-236
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

Aquest article té com a objectiu dur a terme una radiografia dels discursos i les pràctiques commemoratives en la Barcelona de la Segona República (1931-1936). Per a això, utilitza una extensa varietat de fonts periodístiques i administratives de l'època, així com bibliografia nacional i internacional (...) El text analitza els discursos de memòria dominants i la seva vinculació amb el nacionalisme lliberal - obrerista imperant. Estudia les concomitàncies i les diferències d'aquests relats verbals i visuals amb la historiografia catalana renaixentista. Al mateix temps, argumenta que la partitura bàsica de l'imaginari històric català, així com la voluntat de "redimir el passat", permeten interpretar el comportament polític dels dirigents del període. L'article recull també la importància de la iniciativa ciutadana en la configuració simbòlica del nou tapís de memòria urbana.


Matèries: República espanyola II ; Política cultural ; Memòria històrica ; Partits polítics ; Identitat nacional ; Historiografia
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1931 - 1936
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/453
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Muyren los traydors!" : la lucha de bandos en Tarragona a fines del siglo XIV / Eduard Juncosa Bonet
Juncosa Bonet, Eduard


En: Hispania. Madrid. Vol. 75, núm. 250 (2015) , p. 441-466
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

La inicial relació de cooperació entre reis i arquebisbes en la cúspide del senyoriu de Tarragona aviat va deixar pas a les primeres tensions i confrontacions que van ser agreujant-se o disminuint d'intensitat en funció de cada conjuntura. Les desavinences van aconseguir el seu punt àlgid en les últimes dècades del regnat de Pedro 'el Cerimoniós' qui, igual que el seu fill Juan, va intentar convertir la ciutat en patrimoni de "realengo" exclusiu, en aliança amb una lliga de ciutadans la creació dels quals va ser impulsada per la pròpia Corona. Tal situació no va ser acceptada per part del poder eclesiàstic ni per un sector de veïns que es van mantenir com a ferms defensors del domini dels prelats, produint-se l'esclat de greus conflictes entre bandositats , la principal comesa de les quals era obtenir el control polític municipal i, des d'una posició preeminent, acabar amb la jurisdicció compartida, alguna cosa que, malgrat els múltiples intents, no s'aconseguiria fins a diversos segles més tard. Així doncs, la proposta que plantejo té com a objecte la reconstrucció i l'estudi de diversos episodis desconeguts per gran part de la historiografia, combinant la documentació municipal amb diversos processos judicials inèdits.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Pere III el Cerimoniós ; Monarquia ; Senyoria ; Conflictivitat social ; Poder local ; Bandolerisme ; Plet jurisdiccional ; Administració reial
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1350 - 1400]
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/461
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ocupación española del Rosellón en 1815 / Matías Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: Hispania. Madrid. Vol. 75, núm. 251 (2015) , p. 725-752
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

El present article explica la invasió del departament francès dels Pirineus Orientals per tropes espanyoles dirigides pel general Castaños a la fi d'agost de 1815, en el context de la derrota de Waterloo i posterior ocupació de França pels aliats de la Setena Coalició. Es completa amb la presentació de la situació anterior a Waterloo a la província de Catalunya, la preparació de la citada invasió, i les conseqüències de la mateixa, tot això emmarcat en la política exterior del govern de Fernando VII. Les fonts utilitzades són els lligalls de l'Arxiu Històric Nacional (Madrid) que es refereixen a aquest episodi, i la bibliografia especialitzada. L'objectiu del treball ha estat el de relatar un succés poc conegut, esdevingut poc després del final de la Guerra de la Independència, per posar en relleu l'escassa i indecisa política exterior espanyola de l'etapa del Congrés de Viena. La invasió napoleònica havia accentuat la crisi interna espanyola i el declivi internacional del país. Tot això es reflecteix en l'ocupació del Rosselló i la ràpida retirada ordenada pel general Castaños.


Matèries: Conflictes internacionals ; Ferran VII d'Espanya ; Política exterior ; Guerra del Francès ; Postguerra ; Operacions militars ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Rosselló - França
Cronologia:[1808 - 1815]
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/469
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los hechos de mayo de 1937 : efectivos y bajas de cada bando / Manuel Aguilera Povedano
Aguilera Povedano, Manuel


En: Hispania. Madrid. Vol. 73, núm. 245 (2013) , p. 789-816
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

Les víctimes dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona van ser identificades pels historiadors Josep Solé i Joan Villarroya en 1982 però des de llavors ningú ha tractat de revisar ni ampliar les dades d'aquest llistat. Gràcies a una nova consulta de totes les fonts, l'autor ha aconseguit, a més de fer un càlcul aproximat dels efectius que van participar, identificar el bàndol de la majoria d'aquestes víctimes, alguna cosa que no s'havia fet abans. La troballa d'un document inèdit que conté el llistat de baixes que van sofrir la UGT, el PSUC i les JSU ha estat clau per resoldre la incògnita. El resultat diu que el bàndol revolucionari (anarquistes i el POUM) va sofrir més del doble de baixes que el governamental a causa que el seu enemic ocupava una posició defensiva.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Rereguarda ; Fets de maig 1937 ; Anarcosindicalisme ; Comunisme ; Partits polítics ; Sindicats ; Conflictivitat social ; Víctimes de guerra ; Fonts documentals ; Dades estadístiques
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1937
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/414
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El juez Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960) : compromiso político y cementerios clandestinos / Oriol Dueñas, Queralt Solé
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: Hispania. Madrid. Vol. 74, núm. 246 (2014) , p. 151-176
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

El present article forma part d'un treball més extens centrat en l'estudi biogràfic de Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960), destacat polític català durant la Segona República, amb un paper rellevant en la proclamació de la República Catalana i, posteriorment, com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona. President del Comitè Català contra la Guerra i prolífic autor en els anys 30, la seva implicació en les investigacions de la violència en la rereguarda de la República amb el sumari anomenat dels cementiris clandestins durant la Guerra Civil li va comportar adquirir, a més, un important perfil com a jutge preocupat per l'aplicació de la llei fins que, en 1938, li van cessar del càrrec. La seva participació política en la República li va suposar l'exili a Mèxic i ser objecte de repressió per part del règim franquista.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Regidors ; Jutges ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Repressió política ; Rereguarda ; Incontrolats ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Exili
Matèries: Bertran de Quintana, Josep Maria (1884-1960)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1884 - 1960
Autors add.:Solé i Barjau, Queralt
Accés: http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/423
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 3
ir a la página          

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3