La Lluita sostinguda de la darrera comtessa d'Urgell : la infanta Isabel d'Aragó (1377-1423), una dona que no es va rendir / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 57-73 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Sobre la infanta Isabel d'Aragó, tot i que la historiografia ens l'ha volgut presentar com una dona resignada, l'ampliació de la recerca documental, en canvi, ens mostra la seva personalitat lluitadora. Quan el seu marit, el comte Jaume II d'Urgell, és empresonat de per vida i confiscats tots els béns pel seu rival a la Corona, defensa de forma incansable els seus drets i els de la seva família. No hi renuncia fàcilment, tot i les pressions a què és sotmesa per part del nou rei Ferran i els enganys per part del seu successor, Alfons el Magnànim. Tampoc està en contra de la seva sogra, Margarida de Montferrat, com sovint s'ha afirmat, sinó que hi col·labora en les ambaixades i els intents d'alliberar Jaume d'Urgell. Tot i els seus esforços, no aconsegueix alleugerir la presó del seu espòs ni tampoc poder dedicar-se a la cura de les seves filles, que li són arrabassades. En els afers polítics, mostra una actitud conciliadora i intenta mantenir relacions cordials amb el nou rei. La seva figura és especialment recordada perquè va negociar els tractes de la rendició de Balaguer, va aconseguir una sortida al setge i, per tant, va evitar mals majors.

Cent anys de l'accident de la comitiva d'Alfons XIII a Collsuspina / Miquel de la Bufa
Bufa, Miquel de la


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 71 (2n. semestre 2024), p. 27-39
Notes a peu de pàgina.

El 8 de juliol de 1924 un dels cotxes de la comitiva del rei Alfons XIII va tenir un accident al revolt prop de la Bufa, a Collsuspina, en què moriren dos agents de seguretat i un tercer hagué de ser atès per la Creu Roja de Moià. L'esdeveniment va trasbalsar la tranquil·litat dels pobles i el seu record perdura cent anys després.

Juan Oliva Moncasí y el atentado contra Alfonso XII / Julián Vadillo Muñoz
Vadillo Muñoz, Julián


En: Historia Social. Valencia, núm. 112 (2025) , p. 53-78 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Els atemptats polítics i els intents de regicidi van ser una pràctica que es va utilitzar en tota Europa els segles XIX i XX. L'objectiu era amb què l'assassinat del Cap de l'Estat es pogués desenvolupar un aixecament general o es mostrés on estava la responsabilitat de la injustícia social del moment. Aquesta va ser la idea de Juan Oliva Moncusi quan va atemptar contra la vida d'Alfons XII en 1878. Atemptat a penes conegut per la historiografia, on es va intentar vincular al moviment obrer en la seva execució. El present article reconstrueix el succés, aprofundit en la personalitat del regicida i en el que va suposar en l'època.

De cosenyors a coprínceps : el procés de desvinculació d'Andorra de la sobirania espanyola (segles XVI-XVII) / Carles Gascón Chopo
Gascón Chopo, Carles


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 44 (2025) , p. 209-235
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A principis del segle XVI, coincidint amb la unió dinàstica de Castella i Aragó, i amb la simplificació de la frontera pirinenca amb la conquesta del regne de Navarra, les valls d'Andorra, regides per un senyoriu compartit entre els bisbes d'Urgell i els reis de Navarra, com a successors dels comtes de Foix, avancen cap a un procés de desvinculació de la sobirania dels reis espanyols, aprofitant certes inèrcies medievals i també algunes novetats destacables, com l'accés d'un dels titulars del cosenyoriu andorrà al tron de França l'any 1589. El present article pretén aprofundir en l'estudi d'un procés cabdal per a la comprensió de la realitat andorrana i, alhora, gens estudiat fins a l'actualitat, que culminarà amb l'assumpció de la plena sobirania d'Andorra per part dels antics cosenyors durant la Guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII.

La Casa de la reina Violante de Bar : composición y estructura de la Casa de la reina entre 1389 y 1396 / Lledó Ruiz Domingo
Ruiz Domingo, Lledó


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 37 (2024) , p. 981-1022 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'article analitza la Casa de la reina Violant de Bar durant el seu període com a reina de la Corona d'Aragó entre 1389 i 1396. Específicament, se centra en la composició i estructura de la seva casa reginal, explorant les dinàmiques de poder i relacions cortesanes de l'època. La reina va establir i va mantenir una xarxa de relacions influents, crucial per al seu rol representatiu i polític dins de la monarquia. L'article detalla els rols més significatius dins de la seva casa, les interaccions amb les elits urbanes i regnícoles, i l'impacte d'aquestes relacions en la política i la societat de l'època.

Libro de los Grandes Hechos del Rey Pedro el Cerimonioso / [ressenya] Pablo José Alcover Cateura
Alcover Cateura, Pablo José


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 2 (2024) , 2 p. (Reseñas) 
Ressenya de:
. Libro de los Grandes Hechos del Rey Pedro el Cerimonioso / uan Manuel Cacho Blecua, Joan M. Perujo Melgar. Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 2023

Els Habsburg i el Maresme / Pau Salvat
Salvat, Pau


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 47-51


L'any 1700 va morir Carles II sense descendència, el darrer Habsburg espanyol. El rei francès va proclamar, el 1701, el seu nét Felip V com a rei d'Espanya. Els austríacs, els holandesos i els anglesos, no hi van estar d'acord. Va començar llavors la Guerra de Successió. El 1705 va morir l'Arxiduc Leopold I, pare de Carles d'Habsburg i li va succeir el seu fill primogènit, Josep I. Josep era germà de Carles d'Habsburg. El 2 de juliol de 1706, Carles III d'Habsburg va ser proclamat, a Madrid, rei d'Espanya. El 25 d'abril del 1707 va tenir lloc la batalla d'Almansa (Albacete), que va ser clau per decantar les forces a favor de la monarquia borbònica.

El Complot del Garraf (1925) / Joan Crexell i Playà
Crexell i Playà, Joan


Terrassa : Rafael Dalmau, Editor, 2025
304 p. ; 20 cm (Al guió del temps) 
ISBN 97884232019132

El complot de Garraf és el nom amb el qual és conegut l'intent d'atemptar contra el rei Alfons XIII i la cúpula militar de la dictadura de Primo de Rivera al seu pas per la foradada del Garraf, el maig de 1925, en el context de repressió derivat de la supressió de drets i de llibertats de Catalunya. La contestació per part d'un sector del moviment separatista va consistir en una actuació directa i de gran envergadura com a conseqüència de la situació de repressió. Joves integrants de La Bandera Negra, una suborganització d'Estat Català, i el Grup del Set, de la Societat d'Estudis Militars, relacionada amb Acció Catalana, varen organitzar l'acció com una defensa nacional davant de l'agressió que suposava la dictadura. L'intent fracassà a causa de les delacions i les infiltracions, que descobriren detalls de l'atemptat i propiciaren la detenció de diversos activistes, que varen patir tortures, vexacions i un consell de guerra que es va concloure amb penes molt altes. Després de grans mobilitzacions de suport, en finalitzar la dictadura primoriverista, els empresonats van quedar en llibertat l'any 1930. (Editorial9.

Olotenses : todos conocéis el interés y las gestiones...



Olot : Imp. Planadevall, 1927
[1] f. ; 32 cm

Carta de l'alcalde convidant els olotins a rebre el rei Alfons XIII.

Olot ciudad-jardín / realizada por Manuel Malagrida
Malagrida i Fontanet, Manuel


[Olot] : [l'autor], [1927]
[37] f. : il. ; 46 cm
Facsímil, de l'àlbum ofert al rei Alfons XIII amb motiu de la visita a Olot el 26 d'octubre de 1927. Enquadernat en pell amb lletres gravades en or a la tapa. Conté: una reproducció del pergamí de dedicatòria al Rei, plànol de la ciutat-jardí, fotografies de la ciutat-jardí i de la visita i "Breve reseña de la visita regia a la ciudad de Olot en octubre de 1927" per José Udina Cortiles.

La Ciudad de Olot en homenaje de gratitud a S.M. el Rey Don Alfonso XIII...



[S.l.] : [s.n.], [1927]
[4] p. : il. ; 14 * 18 cm

Emociones del alma olotense : crónica comentada de la visita régia a la Muy Leal Ciudad de Olot, en 26 de octubre de 1927 ... / [Miguel Juanola Benet]
Juanola i Benet, Miquel


Olot : Imprenta y Librería de Ramón Bonet, 1927
42 p. : il. ; 22 cm

Muy leal Ciudad de Olot conmemora ... tres acontecimientos ... por SS.MM. los reyes D. Alfonso XIII y Doña Victoria .... [Material gràfic]



[S.l.] : [s.n.], [1927]
1 fotografia : blanc i negre ; 30 * 17 cm

S.M. el Rey D. Alfonso XIII ... se dignaron inaugurar la ciudad jardín de Olot el 26 de octubre de 1927



[S.l.] : [s.n.], [1927]
[4] p. : il. ; 17 cm
Inclou text de Manuel Malagrida.

La M. L. Villa de Olot al feliz restablecimiento de S. M. la Reina D§ Isabel II : octavas leidas en el teatro de dicha Villa en el dia 23 en que se celebraba con regocijos públicos tan fausto suceso / Tamboriner del Fluviá
Estorch i Siqués, Pau


[Olot] : [s.n.], [1852]
[1] f. ; 31 cm
Text en català i castellà.

El Matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix : política europea i impacte local / Stefano Maria Cingolani, Joel Colomer
Cingolani, Stefano Maria


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
235 p. ; 20 cm (RCVM Premis, 2) 
Bibliografia. Apèndix documental. Text en català; apèndix documental en anglès.
ISBN 9788491688853

El matrimoni entre poderosos a l'edat mitjana tenia implicacions polítiques i econòmiques importants, ja que havia de comportar aliances per aconseguir o mantenir la pau i els equilibris geoestratègics. Les complexes gestions diplomàtiques que es desplegaven per tal d'acordar una unió entre dues cases reials o nobiliàries són conegudes, però poques vegades han estat analitzades en profunditat. I això és precisament el que fan els autors d'aquest volum. A partir de l'estudi de l'enllaç entre l'infant Pere i Joana de Foix, que comprèn des de les llargues negociacions per trobar la candidata adequada fins a l'organització efectiva de les núpcies, ofereixen una nova visió dels casaments d'alt nivell en l'època medieval i, alhora, amplien el coneixement del procés històric que va emparentar les cases d'Aragó i de Foix. (Editorial).

Un Dia de cacera amb Martí l'Humà / text d'Arnau Cònsul, amb l'assessorament de Vicente Guallart i Robert Álvarez
Cònsul Porredon, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 272 (novembre 2024), p. 62-65 : il. (Edat mitjana) 

La finca de Valldaura, al bell mig de Collserola, va ser la primera fundació cistercenca del Principat, però els monjos no s'hi van estar gaire. El monestir era massa a prop de Barcelona per a un descans espiritual ideal. En canvi, van ser els reis catalans els qui van trobar-hi l'indret d'esbarjo ideal i un vedat de caça particular.

La Infancia y la educación de los últimos Trastámara a través de la cinematografía del primer cuarto del siglo XXI / Oscar Jiménez Molero
Jiménez Molero, Oscar


En: Filmhistoria online. [Barcelona]. Vol. 34, núm. 1-2 (2024) , p. 172-204 : il. (Monográfico. Imaginarios medievales contemporáneos. La representación de la Edad Media a través de los medios audiovisuales (cine, televisión y videojuegos)) 
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà, català i anglès.

Isabel (1470-1498), Juan (1478-1497), Juana (1479-1555), María (1482-1517) y Catalina (1485-1536) confromen la descendència legìtima i real de la monarquia dual engendrada per Isabel I de Castilla (1451-1504) i Ferran II d'Aragó (1452-1516). Aquests infants sòn els protagonistes de la present inestigació i, més concretament, una part no tan sondejada com és la seva infantesa i educació. Amb aquesta aportació, es pretén comprovar com pel·lícules, serials televisius i, en definitiva, tota mena d'audiovisuals nacionals i internacionals han projectat, a través de la pantalla del primer quart del segle XXI, aquesta etapa vital i concreta de la seva vida.

El Rei i la terra, cara a cara : la Capitulació reial de Vilafranca / Jaume Sobrequés i Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


Barcelona : Editorial Base, 2025
200 p. ; 24 cm (Base Històrica, 205) 
ISBN 9788410131637

El rei i la terra, cara a cara és un relat històric d'un moment cabdal de la relació conflictiva entre el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya, que obligà el monarca a claudicar davant les institucions de govern de Catalunya, després de la greu crisi provocada per la detenció i empresonament de l'hereu i primogènit de la Corona, el príncep de Viana, el 1460. La Capitulació o Concòrdia reial de Vilafranca del Penedès acordada el juny de 1461, va posar fi a aquest conflicte que havia suposat l'empresonament de Carles de Viana, hereu de la Corona, pel seu pare Joan II, en una de les fites més significatives del constitucionalisme pactista de la Catalunya independent. Signada per la reina Joana Enríquez, en nom del seu marit, va ser la capitulació política més humiliant que hagi patit mai un monarca de la Catalunya nacional, en virtut de la qual el govern de la Generalitat arribà a prohibir que els monarques posessin els peus en el territori català on regnaven. L'agreujament d'aquesta situació contribuí a l'inici de la guerra civil de 1462-1472. (Editorial).

Árbol cronológico-histórico de los Reyes de Aragón y Condes de Barcelona : el cual comprende también los Condes de Aragón, de Ribagorza, de Cerdania, de Ampurias, de Urgel, del Rosellón, de Besalú y de Provenza ... / [Jerónimo Borao]
Borao, Jerónimo


Barcelona : Lit. Font, [ca. 1860]
1 làm. : il. ; 124 * 81 cm
Litografia en tinta blava representant l'arbre cronológic i històric dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona.