La Serventa canareva i la reina siciliana (1) / Agustí Bel
Bel i Beltran, Agustí


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 52 (gener-març 1999), p. 23-26 : il. (Arrels) 
Notes.

Gala Placidia : reina y esclava / Roberto Corral Moro
Corral Moro, Roberto


En: Clío : revista de historia, núm. 271 (2024) , p. 48-54 : il.

Sindila, un nou rei visigot / Jaume Benages i Olivé
Benages i Olivé, Jaume


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 38-39 (2016-2017) , p. 141-151 : il.
Notes a peu de pàgina.

L'aparició d'una moneda falsa d'època a nom de Khíntila (636-639) ha fet possible tancar el cercle per poder determinar Sindila com a nou rei visigot i les seves encunyacions monetàries a Emèrita i Tàrraco. Aquesta circumstància ja fou intuïda l'any 2007 en el "Corpus de les monedes visigodes de Tarragona" del mateix autor.

Peces històriques i arqueològiques de Poblet actualment fora del monestir (segles XII - XV) / Gener Gonzalvo i Bou
Gonzalvo i Bou, Gener


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 38-39 (2016-2017) , p. 187-197
Notes a peu de pàgina.

El monestir de Poblet, fundat per la casa de Barcelona, va adquirir en poc temps una influència política, religiosa i socio-econòmica molt gran en la corona d'Aragó. Totes les seves abundants obres d'art van rebre un cop mortal quan el 1835 el govern va decretar suprimits els convents. Malgrat els esforços de la Comissió Provincial de Monuments (instituïda 10 anys després), va estar abandonat gairebé un segle. Els més documentats, es van endur jòies de part dels panteons, el retaule major i un gran quantitat de llibres, pintures, etc. En fi, el monestir va quedar espoliat, i les seves parets anaven caient. L'impuls definitiu per a la salvació va arribar de la mà del diplomàtic i escriptor Eduard Toda i Güell. Les seves múltiples accions, juntament amb els homes del Patronat, van aconseguir salvar Poblet d'una mort anunciada. No obstant això, l'eix d'aquest article consisteix a referir els béns artístics pobletans que es troben ben conservats però escampats per tota la península i encara més lluny. Haurien de retornar al monestir, però aquí nosaltres no hi entrarem, doncs és un tema que sovint acaba barrejant-se amb temes polítics.

El Rey Fernando el Católico y el puerto de Tarragona / José Tuset Almazán
Tuset i Almazán, Josep


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLII, fasc. 37-40 (enero-diciembre 1952), p. 256-259

Muerte de la reina Isabel / Emilio Morera y Llauradó
Morera i Llauradó, Emili


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLII, fasc. 37-40 (enero-diciembre 1952), p. 260-261

Restos reales en la Catedral de Barcelona / Joaquín Guitert Fontseré
Guitert i Fontseré, Joaquím


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLII, fasc. 37-40 (enero-diciembre 1952), p. 320-324

Las Estatuas yacentes de las tumbas reales de Poblet en Tarragona



En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLVII, fasc. 3-4 (julio-diciembre 1947), p. 45-46

Vicisitudes de los enterramientos reales de Poblet desde 1835 / por Pedro Batlle
Batlle i Huguet, Pere


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLVII, fasc. 3-4 (julio-diciembre 1947), p. 47-56
Notes a peu de pàgina.

Conferència llegida el 18 d'abril de 1947 per el Dr. Pedro Batlle, director del Museu Diocesà.

Exequias y enterramientos reales en la Corona de Aragón / J.Ernesto Martínez Ferrando
Martínez Ferrando, Jesús Ernest


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLVII, fasc. 3-4 (julio-diciembre 1947), p. 57-84 : il.
Notes a peu de pàgina.

Conferència llegida el 21 d'abril de 1947 per J. Ernesto Martínez Ferrando, director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Memoria sobre las tumbas reales de Poblet presentada a la reina Doña Germana de Foix / José M. March
March, José M.


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLV, fasc. 1-2 (enero-junio 1945), p. 63-66 : il.
Notes a peu de pàgina.

Inclou transcripció del document: Nómina de los reyes y reynas y algunos príncipes de gloriosa memoria que reposan en el sagrado monasterio y Real Casa de Poblet.

Jaime II, temiendo morir, intentó depositar sus joyas en poder del arzobispo de Tarragona / J.Enesto Martínez Ferrando
Martínez Ferrando, Jesús Ernest


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLIV, fasc. 3-4 (julio-diciembre 1944), p. 136-147
Notes a peu de pàgina.

Decoració moresca del sepúlcre de Jaume I a Poblet / Eduard Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III. Vol. IV, núm. 1 (gener-febrer-març 1935), p. 1-6 : il.

Destrucción de las sepulturas reales de Poblet en 1854 : restitución de sus fragmentos al Monasterio en 1934 / Eduard Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III. Vol. IV, núm. 1 (gener-febrer-març 1935), p. 23-40
Inclou apèndix documental.

La Tragèdia final del Príncep de Viana / Eduard Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 40 (juliol 1929-juny 1932 1929-1932), p. 104-112

Una Dura mancebía : la juventud del Conquistador / Damian J. Smith
Smith, Damian J.


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 6-13 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

No ha d'estranyar-nos que quan Jaume I el Conqueridor dictava les seves memòries, a l'ocàs dels seus dies, tirés la vista enrere i cregués que la seva vida sencera havia estat dirigida per la Divina Provisió. Tal era la magnitud dels seus assoliments. No obstant això, pocs reis havien tingut uns començaments tan difícils.

El Ejército del rey de Aragón en el siglo XIII / Mario Lafuente Gómez
Lafuente Gómez, Mario


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 14-21 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

La capacitat dels sobirans de la Corona d'Aragó per a disposar de tropes amb les quals enfrontar-se als seus rivals en la sorra militar, durant el segle XIII, depenia molt estretament de l'estatut jurídic i de l'origen social dels futurs combatents. Més enllà de la dispersió jurídica que caracteritzava el sistema, en aquesta etapa de l'Edat mitjana l'exèrcit del rei s'articulava entorn de tres eixos principals: les companyies nobiliàries, les hosts de les ordres militars i les milícies municipals.

"Un Reino dentro del mar" : la conquista de las islas Baleares / Martín Alvira Cabrer
Alvira Cabrer, Martín


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 22-31 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

La mort del rei Pere el Catòlic en la batalla de Muret va deixar la corona d'Aragó vençuda, hipotecada i desprestigiada en mans d'un nen de cinc anys. Al petit Jaume I, sotmès a les incessants lluites de bàndols de la noblesa, li va costar gairebé tres lustres superar les conseqüències del desastre de 1213. Quan la situació va quedar estabilitzada en 1227, la idea de conquistar les illes Balears es va posar sobre la taula.

La Flota real de Jaime I de Aragón / Pol Junyent Molins
Junyent Molins, Pol


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 32-35 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

En les albors de l'expansió mediterrània de la corona d'Aragó, durant el regnat de Jaume I i després de la fi de la política occitana amb el desastre de Muret en 1213, l'afany bèl·lic i territorial de la Corona es va anar enfocant a poc a poc cap al domini del seu entorn immediat, amb la mar com a teló de fons.

La Conquista de Valencia / Josep Torró
Torró, Josep


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 36-43 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

Jaume I acabava de conquistar Mallorca, i es vanagloriava d'això. Aprofitant els recursos i el prestigi obtinguts, es va disposar a la conquesta de València. Encara que el territori valencià no comptava amb l'avantatge de la insularitat, es trobava estarrufat de castells de roca que, ben aprovisionats i defensats per hàbils ballesters, podien resistir llocs de gran durada, com bé havia mostrat el fracàs de Peníscola.