português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
EPIDEMIES []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 33
ir a la página                         


1 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Epidèmies periòdiques / Antònia Serres Buenvaventura
Serres Buenaventura, Antònia


En: Fatumer : revista de l'Associació Cultural Pi del Broi. Pinell de Brai, núm. 96 (juliol 2020), p. 14-15 : il (Notícies


Matèries: Epidèmies ; Crònica
Àmbit:Pinell de Brai, el ; Terra Alta
Cronologia:1891 - 1925
Accés: https://calaix.gencat.cat/handle/10687/439041 [exemplar complet]
Localització: B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 642
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Febres a Valls i a tot arreu / J.M. Sánchez Ripollès
Sánchez i Ripollès, Josep Maria


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXVIII], Núm. 558 (febrer 1996), p. 29



Matèries: Epidèmies
Àmbit:Valls ; Catalunya
Cronologia:[1995]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 642
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Malalties epidèmiques durant els segles passats i en l'actualitat / Josep M. Sánchez Ripollès
Sánchez i Ripollès, Josep Maria


En: Cultura. Valls. Segona època, Any LXV, Núm. 527 (abril 1993), p. 12-13



Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies
Àmbit:Valls ; Catalunya
Cronologia:[1500 - 1993]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Cólera en Barcelona : respuestas institucionales y sociales frente a la epidemia de 1884-1885 / Santiago de Miguel Salanova
Miguel Salanova, Santiago de


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 23 (2023) , p. 121-156 (Artículos
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article s'aproxima a l'última epidèmia de còlera viscuda per Barcelona en el segle XIX, des de plantejaments analítics i interpretatius relacionats amb dos períodes. En primer terme, s'explorarà el context en què la ciutat es va veure amenaçada per la possible introducció de la malaltia i per la declaració epidèmica després de la presentació d'uns primers casos aïllats, posant-se èmfasis no sols en les mesures preventives establertes per les autoritats locals, sinó també en els plans de reordenament institucional que llavors es van pensar com a necessaris per a la millora generalitzada de la salut pública urbana a mitjà termini. En segon lloc, s'estudiarà la conjuntura immediatament anterior i coincident amb el desenvolupament de l'epidèmia, observant tres escenaris específics. En aquest sentit, s'atendrà els plans de contenció dissenyats pels organismes sanitaris, a la incidència poblacional i socioespacial de l'afecció i a les diferents actituds i comportaments presentats entre el veïnat. En última instància, es generarà una contraposició entre la resistència activa i la solidaritat col·lectiva o l'auxili mutu que podien detectar-se durant l'embat del còlera.


Matèries: Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Còlera ; Salut pública ; Assistència sanitària ; Condicions de vida ; Societat urbana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1884 - 1885
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.271


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Higiene i Sanitat a Vilafranca del Penedès entre 1860 i 1870 / Daniel Sancho París
Sancho i París, Daniel


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 67-82 : il. (Articles
Notes.

La Junta Municipal de Sanitat de Vilafranca del Penedès entre els anys 1860 i 1870 va haver de fer front a un conjunt de problemes que afectaven la ciutadania. Alguns d'aquests problemes eren comuns a altres municipis, com les epidèmies i l'estat dels aliments, però altres eren característics d'una població vitivinícola on els residus procedents dels processos d'elaboració de vins i aiguardents molestaven els veïns.


Matèries: Serveis municipals ; Salut pública ; Assistència sanitària ; Epidèmies ; Indústria vinícola
Matèries:Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Junta Municipal de Sanitat
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:1860 - 1870
Accés: https://raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/416683
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya: 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltàs i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltàs i Montoro, Joan


2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Historiografia ; Preus ; Mortalitat ; Crisi demogràfica ; Evolució demogràfica ; Crisi de subsistència ; Epidèmies ; Pesta Negra ; Economia ; Indicadors econòmics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Benito i Monclús, Pere (Dir.) ; Riera i Melis, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667511
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i epidèmies a Catalunya. De la conquesta de Sicília a la pesta negra / Joan Maltàs i Montoro
Maltàs i Montoro, Joan


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2022
371 p. ; 24 cm (Estudis, 86) 
ISBN 9788413033785

En els darrers trenta anys la historiografia de l'edat mitjana s'ha vist sacsejada per tot un seguit de debats de gran transcendència, en els quals les recerques sobre l'Europa mediterrània han tingut un lloc destacat. Un d'ells té com a epicentre l'anomenada Crisi del segle XIV, un model historiogràfic construït després de la Segona Guerra Mundial a partir dels treballs d'Édouard Perroy i Michel Postan, que esdevindria canònic fins a la dècada de 1990. L'argument central de Postan era que cap al 1300 Europa occidental havia assolit el seu sostre demogràfic en un context de rendiments decreixents de l'agricultura i d'estancament tecnològic i que un xoc malthusià, la Gran Fam de 1315-1321, invertí la tendència multisecular de creixement i donà pas a una llarga fase de depressió econòmica i demogràfica. Tot i que aquests postulats han estat refutats pels desenvolupaments posteriors, en especial per la historiografia anglosaxona de la comercialització, l'estela d'aquests plantejaments és encara visible en la literatura de síntesi i els manuals docents universitaris. Un segon debat, amb interseccions amb l'anterior, té a veure amb la natura i causalitat de les crisis alimentàries premodernes. Fins a la dècada de 1990, les caresties havien estat interpretades com a crisis de producció, d'acord amb el model de les crisis de tipus antic forjat a partir dels estudis d'Ernest Labrousse sobre els preus del blat a la França del segle XVIII. Les recerques d'història del comerç blader i del proveïment de les ciutats a la Mediterrània han demostrat, però, que aquestes crisis foren principalment crisis de distribució condicionades per l'intervencionisme dels poders urbans i sobirans, la fragmentació jurisdiccional, el comerç i la guerra. Una tercera discussió gira entorn de les relacions i interaccions entre les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat d'Antic Règim descrites per Jean Meuvret (1946) i Pierre Goubert (1960). En contra de la correlació mecànica entre carestia i mortalitat epidèmica, els epidemiòlegs han demostrat que la incidència dels nivells de nutrició sobre la letalitat de determinades malalties contagioses, com la pesta bubònica, fou feble o nul·la. En canvi, la incidència que les epidèmies tingueren sobre la producció i la distribució alimentària a l'Europa premoderna és força desconeguda dels historiadors. Aquestes controvèrsies es troben en els orígens de la tesi doctoral que Joan Maltas i Montoro va dur a terme a la Universitat de Lleida entre els anys 2013 i 2019 i de la qual aquest llibre n'és una versió abreujada; n'expliquen, de fet, els objectius, l'abast temàtic i la cronologia. (Editorial).


Matèries: Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Historiografia ; Preus ; Economia ; Mortalitat ; Crisi demogràfica ; Crisi de subsistència ; Epidèmies ; Pesta Negra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/86-CARESTIES-FAMS-I-EPIDEMIES_m_p.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 642
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Dels orígens al nostres dies : parròquies de Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu de Barcelona, als barris de la Marina de Port i de la Marina del Prat Vermell / Josep Fernández Trabal, Josep Maria Martí Bonet i Josep Hortet i Gausachs



Barcelona : Parròquies de Mare de Déu de Port i Sant Bartolomeu, 2022
285 p. : il. col. ; 24 cm
Conté: El territori de Port de Barcelona, una visió històrica / Josep Fernàndez Trabal -- Neguits de solidaritat a Can Tunis, les epidèmies contundents de l'any 1914 / Josep Maria Martí Bonet -- Últimes notícies de les parròquies de Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu de Barcelona, als barris de la Marina de Port i de la Marina del Prat Vermell (2010-2021) / Josep Hortet Gauisachs.
ISBN 9788409402632

El llibre està dividit en tres capítols, cadascun redactat per un autor: el primer ens dona la perspectiva històrica de la zona, anomenat "El territori de Port de Barcelona, una visió històrica" escrit per Josep Fernàndez Trabal; el segon "Negits de solidaritat a Can Tunis, les epidèmies contundents de l'any 1914" escrit per Josep M. Martí Bonet, recorda molt als darrers anys de pandèmia i com el caràcter del barri i el paper de les parròquies ha estat sempre solidari i acollidor; al darrer capítol Josep Hortet Gausachs ens parla del passat més recent, iniciant amb la celebració del centenari de la parròquia, a "Últimes notícies de les parròquies de Mare de Déu de Port i sant Bartomeu de Barcelona als barris de la Marina", i així arribem al present.



Matèries: Parròquies ; Barris ; Esglésies parroquials ; Història general ; Epidèmies ; Assistència social
Matèries:Parròquia de la Mare de Déu del Port de Barcelona ; Parròquia Sant Bartomeu de Barcelona
Àmbit:Marina de Port - Barcelona ; Marina del Prat Vermell - Barcelona ; Sants-Montjuïc - Barcelona
Cronologia:[0000 - 2022]
Autors add.:Fernàndez i Trabal, Josep ; Martí i Bonet, Josep Maria ; Hortet i Gausachs, Josep
Autors add.:Parròquia de la Mare de Déu del Port de Barcelona ; Parròquia Sant Bartomeu de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Francesc Candel (Sants-Montjuïc-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 642
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Dn. Antonio Macià de Moreta y de Pagès ... Alcalde Constitucional 1o. de dicha ciudad y Presidente del M.I. Ayuntamiento ..., Hago saber que por el Excmo. Sr. Gefe Superior Político de esta provincia se ha comunicado el oficio que sigue, No habiendo ocurrido novedad alguna en la salud del vecindario de la ci[u]dad de Tortosa y pueblo de Ascó desde el dia 13 del pasado noviembre en que se canto el Te Deum, y practicada yá la correspondiente desinfeccion ha resuelto esta Junta que se levanten sus respectivos cordones y queden aquellos puntos en entera y libre comunicacion ...
Moreta y de Pagès, Anton Macià de


Vich? : [s.n.], 1821?
[1] f. ; 30 cm
Circular datada a Vic el 28 de desembre de 1821. Conté una circular signada per Juan Munarriz i datada a Barcelona el 20 de desembre de 1821. Tít. obtingut de l'epígraf i de les primeres línies de text.



Matèries: Salut pública ; Epidèmies ; Febre groga ; Informació pública
Àmbit:Vic ; Tortosa ; Ascó
Cronologia:[1821]
Autors add.:Ajuntament de Vic
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 642
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Junta Superior de Sanidad de Cataluña ha dirigido a la de Aragon el oficio siguiente, Excmo. Sr., Esta Junta Superior tiene el placer de anunciar á V.E. que la enfermedad reinante en Barcelona va mitigando de cada dia su rigor, como habrá observado por los estados necrológicos que se han remitido puntualmente, que concluye en Tortosa, que acabó en Ascó y que todos los pueblos de la provincia han gozado sin interrupcion de la mejor salud y continuan en el mismo estado, sin que el mal haya traspasado las barreras que se le opusieron ni aun haya invadido las poblaciones que se hayan comprendidas dentro del cordon que circuye la capital ...

Junta Superior de Sanitat de Catalunya.


Esparraguera? : en la Imprenta del Gobierno, 1821?
[4] f. ; 32 * 22 cm
Ban datat a Esparreguera el 14 de novembre de 1821. Text signat per Antonio Remon Zarco del Valle, president. Tít. obtingut de l'epígraf i de les primeres línies de text.



Matèries: Salut pública ; Epidèmies ; Febre groga ; Informes
Àmbit:Catalunya ; Barcelona ; Tortosa ; Ascó
Cronologia:[1821]
Autors add.:Remón Zarco del Valle y Huet, Antonio
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Reina Violant de Bar i l'origen de l'ermita dels Sants Metges de Sarral (segle XV) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 73-83 : il. (Història Medieval
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

S'analitza la mentalitat de la reina vídua Violant de Bar davant les malalties familiars i les epidèmies, així com la possible influència d'aquesta noble en la fundació de l'ermita dels Sants Metges de Sarral, fundada finalment per un sarralenc vers el segon quart del segle XV.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Monarques ; Joan I el Caçador ; Història de les mentalitats ; Epidèmies ; Devoció als sants ; Ermites
Matèries: Violant de Bar (1365-1431)
Matèries:Ermita dels Sants Metges de Sarral
Àmbit:Sarral ; Catalunya
Cronologia:[1350 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/Podall/article/view/416382


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Ermita dels Sants Metges de Sarral. Recorregut històric / Antoni M. Marsal i Bonet
Marsal i Bonet, Antoni M.


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 376-377 : il. (Recorregut pel patrimoni històric de la Conca de Barberà

L'inici de la devoció sarralenca als Sants Metges Cosme i Damià cal situar-lo en el context de les pestes i epidèmies que assolaren Europa durant els segles XIV i XV, lapse de temps que, genèricament, coneixem com la gran crisi de la baixa edat mitjana (només cal tenir present una dada: hom calcula que la pesta negra va anihilar un terç de la població europea).


Matèries: Ermites ; Devoció als sants ; Patrimoni històric i artístic ; Epidèmies
Matèries:Ermita dels Sants Metges de Sarral
Àmbit:Sarral
Cronologia:[1300 - 2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Podall/article/view/416400


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fam, pesta, guerra i mort : demografia i crisi a la Seu d'Urgell durant la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) / Carles Gascón Chopo
Gascón Chopo, Carles


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 69-81 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Després d'un període de bonança econòmica, i coincidint amb l'arribada de la Pesta Negra a Occident, a mitjan segle XIV, la població de la Seu d'Urgell inicia una fase de declivi que, segons tots els indicis, tocava fons al primer terç del segle XV i feia témer per la mateixa viabilitat de la ciutat a curt termini. En el present article, i partint de les dades extretes de diversos recomptes de població, proposem realitzar una quantificació d'aquest despoblament i la seva vinculació amb diversos processos que atenyen la reproducció de les crisis epidèmiques de la Pesta Negra, les crisis alimentàries i les guerres, entre altres factors explicatius.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Demografia ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Epidèmies ; Pesta Negra ; Cisi de subsistència ; Guerra
Àmbit:Seu d'Urgell, la
Cronologia:[1300 - 1500]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413982
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Epidèmies del segle XX a Argentona / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 83 (juliol 2020), p. 33-34 (Memòria

Els estudis històrics ens confirmen l'existència d'una mortaldat infantil i d'unes epidèmies que van fer estralls fins ben entrat el segle XX.


Matèries: Epidèmies ; Mortalitat infantil
Àmbit:Argentona
Cronologia:[1900 - 2000]
Accés: https://raco.cat/index.php/Fonts/article/view/386229
Localització: Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Can Manyer (Vilassar de Dalt)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Epidèmia de 1820 a Altafulla / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 51-55


Matèries: Epidèmies ; Sequera
Àmbit:Altafulla
Cronologia:1820
Accés: https://raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/417327
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Municipal d'Altafulla; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Miseria peste / José Piñas Mercadé
Piñas Mercadé, Josep


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XVIII, Núm. 18 (agosto 1946), p. 8-10 (Monografias vallenses


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Fonts documentals ; Edat moderna
Àmbit:Valls
Cronologia:[1600 - 1700]
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000290129 [exemplar complet]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Cólera de 1854



En: Cultura. Valls. 2ª época, Año XXVI, Núm. 111 (octubre 1954), p. 8-10 (Monografias vallenses


Matèries: Epidèmies ; Còlera
Àmbit:Valls
Cronologia:1854
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000291133 [exemplar complet]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Societat d'Almenar entorn de l'any 1373 : els efectes de la pesta negra, l'endeutament, els conflictes entre viles i la dependència senyorial en una crisi de llarga durada / Mercè Terré Vilà, Josep Forns Bardají
Terré i Vilà, Mercè


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 47-54 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi d'un document notarial relacionat amb la conflictivitat entre viles veïnes ens permet aprofundir en aspectes concrets de la vida quotidiana local, en un moment significatiu de la crisi baix medieval. Destaquem el nom, nombre i origen geogràfic de moltes famílies que habiten Almenar, alguns oficis principals, el sistema de funcionament del govern municipal o la relació entre els senyors jurisdiccionals i la gent de la vila. Aquestes dades, contextualitzades amb l'anàlisi d'altres elements coetanis a nivell local i generals, ens donen una visió àmplia d'un moment de forta davallada demogràfica i de dificultats de subsistència, tant per la falta de producció com per l'increment de les extraccions senyorials i del fisc, que es veuen agreujades al coincidir en la postguerra entre les corones d'Aragó i de Castella (1356-1378).


Matèries: Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Epidèmies ; Pesta ; Endeutament pagès ; Censal ; Impostos-exaccions ; Càrregues senyorials ; Famílies ; Vida quotidiana ; Fonts documentals ; Societat rural
Àmbit:Almenar
Cronologia:1356 - 1378
Autors add.:Forns i Bardají, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412261
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Malalties epidèmiques, tot és com sempre ha estat / Josep Liria i Casafont
Líria i Casafont, Josep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 153 (tardor 2022), p. 8-12 : il. (Dossier. Epidèmies i medicina al Berguedà) 
Bibliografia.


Matèries: Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Fonts documentals ; Restes humanes
Àmbit:Món
Cronologia:0000 - 1918
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/412046
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 642
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Berga, a tempore immensium mortalitatis (1348) / Joan Busoms Cabanas
Busoms Cabanas, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 153 (tardor 2022), p. 13-18 : il. (Dossier. Epidèmies i medicina al Berguedà) 
Bibliografia. Notes.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Mortaldat ; Epidèmies ; Pesta ; Fonts documentals ; Testaments
Àmbit:Berguedà
Cronologia:1348
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/412048
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 33
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3