Els Nostres brigadistes. Els voluntaris internacionals morts als hospitals de campanya de les Terres de l'Ebre / Josep Munté i Mateu
Munté i Mateu, Josep


En: 233285 Actes del I Congrés Internacional "La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939)" : Tortosa, 24 de setembre de 2021, Gandesa, 22, 23 i 24 d'octubre de 2021. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2023. p. 635-647 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

Recuperem junts la memòria de la Terra Alta. Noves experiències i maneres de recuperar la memòria i portar-la a les aules / Julieta Olaso
Olaso, Julieta


En: 233285 Actes del I Congrés Internacional "La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939)" : Tortosa, 24 de setembre de 2021, Gandesa, 22, 23 i 24 d'octubre de 2021. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2023. p. 607-634 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

El Refugi antiaeri de la plaça Joan Miró (Mont-roig del Camp, Baix Camp) / Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch
Pérez Suñé, Josep Maria


En: 233285 Actes del I Congrés Internacional "La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939)" : Tortosa, 24 de setembre de 2021, Gandesa, 22, 23 i 24 d'octubre de 2021. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2023. p. 585-605 : il., map., plàn
 (Comunicacions) 

El Cicle d'operacions del Guadalop a Gandesa durant la batalla d'Aragó (26 de març al 2 d'abril de 1938) / Josep Maria Pérez Suñé, Pere Rams Folch i Miquel Sunyer Sunyer
Pérez Suñé, Josep Maria


En: 233285 Actes del I Congrés Internacional "La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939)" : Tortosa, 24 de setembre de 2021, Gandesa, 22, 23 i 24 d'octubre de 2021. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2023. p. 551-583 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

Inscripcions funeràries de la legió Còndor a la comarca de la Terra Alta / Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch
Pérez Suñé, Josep Maria


En: 233285 Actes del I Congrés Internacional "La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939)" : Tortosa, 24 de setembre de 2021, Gandesa, 22, 23 i 24 d'octubre de 2021. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2023. p. 527-550 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

El Pinell després de la batalla / Antònia Serres Buenaventura
Serres Buenaventura, Antònia


En: 233285 Actes del I Congrés Internacional "La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939)" : Tortosa, 24 de setembre de 2021, Gandesa, 22, 23 i 24 d'octubre de 2021. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2023. p. 509-525 : il
 (Comunicacions) 

Un Projecte de recerca amb impacte social : el Konservat-lagerstätte del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva) / Gerard Campeny, Bruno Gómez de Soler, Marta Fontanals
Campeny Vall-llosera, Gerard


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 45-61 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) és un jaciment paleontològic en un ambient volcànic-lacustre que exemplifica les característiques previstes pel concepte clàssic de Konservat-lagerstätten, en relació a la quantitat de restes i la qualitat de la seva conservació, gràcies en part a les condicions d'anòxia. El projecte de recerca multidisciplinar que duu a terme l'IPHES-CERCA durant gairebé vint anys, ha posat al descobert un autèntic tresor per a la paleontologia internacional, aportant dades rellevants per conèixer l'evolució paleoclimàtica del continent europeu durant el Pliocè final. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 2015, al jaciment del Camp dels Ninots ha sigut objecte d'una planificació estratègica amb l'objectiu de posar en valor els significats i valors patrimonials que proporciona. El treball cooperatiu entre l'equip investigador i les diferents administracions públiques, entitats socials i culturals, i la comunitat educativa, ha permès iniciar un procés de patrimonialització del jaciment, fonamentat en el rigor científic i basat amb criteris de sostenibilitat i desenvolupament, el qual pretén contribuir en el creixement social, cultural i econòmic en el seu àmbit territorial.

El Complex d'Incarcal : quan els dents de sabre dominaven el comtat de Besalú / Leonardo Sorbelli, Isaac Rufí, Maria Prat-Vericat, Joan Madurell-Malapeira



En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 63-72 : il. (Comunicacions) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els últims 10 anys d'excavacions al Complex d'Incarcal del Pleistocè inferior terminal han proporcionat un gran nombre de restes de vertebrats de l'Epivilafranquià (uns 1,2-0,8 ma aproximadament). Durant aquesta tercera etapa d'excavacions paleontològiques, s'ha intervingut en dos jaciments diferents: Incarcal- I i Incarcal-V, els quals presenten diferents patrons pel que fa a les freqüències relatives de grans mamífers. Tanmateix, la característica més singular dels jaciments d'Incarcal és la gran abundància del felí de dents de sabre Homotherium latidens, dominant al jaciment d'Incarcal-V i recuperat en gran proporció a Incarcal-I.

Les Intervencions arqueològiques dels anys 2011 i 2012 a Domeny (Girona i Sant Gregori) en el context de la recerca sobre la prehistòria antiga a la vall mitjana del Ter (1970-2021) / Albert Aulines, Joan Abad
Aulines i Valentí, Albert


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 121-139 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les excavacions arqueològiques dels anys 2011 i 2012 al jaciment paleolític de Domeny (Sant Gregori i Girona) van posar al descobert centenars d'eines de pedra tallada dels Modes Tècnics 2 i 3, en posició primària, d'uns 100.000 anys d'antiguitat i atribuïbles als neandertals. Es tracta d'un registre excepcionalment ben conservat, motiu pel qual representa un moment culminant en la recerca sobre el paleolític inferior i mitjà a la vall mitjana del Ter iniciada als anys 70 del segle XX.

El Paleolític mitjà a l'Alta Garrotxa / David Ortega, Ferran Millan, Julià Maroto
Ortega i Cobos, David


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 141-158 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El paleolític mitjà a l'Alta Garrotxa està documentat a l'entorn més proper a la vall de Sadernes (Sales de Llierca). La cova dels Ermitons i la cova 120 donen lloc als dos jaciments més representatius del període. L'excavació sistemàtica d'ambdós jaciments ha permès documentar diversos conjunts arqueològics i paleontològics que en certa mesura resulten complementaris. A la cova dels Ermitons, les ocupacions humanes tindrien una cronologia absoluta d'uns 45.000 anys (estrat IV) i d'uns 103.000 anys (estrat VI), mentre que a la cova 120 totes elles tindrien una cronologia relativa anterior als 57.900 anys. L'estudi de les restes arqueològiques i de la fauna associada a elles permet precisar que els grups humans del paleolític mitjà no varen habitar intensivament aquesta àrea sinó que la seva presència s'hi donava de forma temporal. Potser estaria vinculada a activitats de subsistència, com ara la cacera de la cabra salvatge. L'estudi de les restes paleontològiques permet afirmar que les ocupacions humanes varen estar alternades amb ocupacions dels grans carnívors que habitaven la zona, principalment l'ós de les cavernes, que utilitzaria la cova dels Ermitons per criar i per hibernar, i també el lleopard, que habitaria la cova 120.

El Paleolític mitjà de la cova de l'Arbreda / Joaquim Soler Subils
Soler Subils, Joaquim


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 159-173 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'Arbreda és un jaciment amb un bon registre del paleolític mitjà que permet resseguir l'evolució cultural i ambiental a Catalunya des d'ara fa com a mínim 120.000 fins als 40.000 anys. Així com en l'aspecte cultural o tècnic aquesta seqüència no permet establir grans distincions, les pautes d'ocupació sí permeten discriminar entre un mosterià més antic amb intenses ocupacions i un mosterià més recent durant el qual les ocupacions humanes s'alternaven reiteradament amb les dels úrsids. La presència de restes dentals neandertalianes, especialment les del nivell més profund, confereix un interès afegit pel paleolític mitjà de l'Arbreda.

Estratègies de subsistència al Paleolític superior de les coves del Reclau (Serinyà, Pla de l'Estany) / Isaac Rufí Casals
Rufí Casals, Isaac


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 175-192 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fa uns 40.000 anys, l'arribada dels humans anatòmicament moderns a la península Ibèrica constituí una ruptura a nivell cultural en el context de l'últim cicle glacial, a finals del Pleistocè. Les comunitats Homo sapiens no només importaren noves tècniques de talla de la pedra i de treball de les matèries dures animals, sinó que també s'ha observat un cert canvi de gestió dels recursos que sembla indicar una transformació de les dinàmiques socials. A més, l'eclosió de les noves formes d'expressió artística, tant en objectes com en suports immobles, mostra un gran desenvolupament de les capacitats simbòliques d'aquestes societats. A Catalunya, el complex de les coves del Reclau (Serinyà) constitueix el millor conjunt de jaciments per estudiar les societats del Paleolític superior. Les troballes realitzades des dels anys 40' i fins a l'actualitat als jaciments d'aquest complex han permès entendre diverses vessants de la vida de les comunitats Homo sapiens que hi habitaren, des de l'economia fins a les pràctiques funeràries. Els estudis que s'han portat a terme a partir de les restes d'indústria lítica i de les restes de matèries dures d'origen animal ens assenyalen que les coves del Reclau jugaren un paper estratègic en els seus desplaçaments anuals, i que l'entorn de Serinyà tingué un rol destacat per a l'obtenció d'una àmplia gamma de recursos animals i vegetals.

El Fenomen megalític a la Garrotxa i al Pla de l'Estany / Xavier Niell Ciurana
Niell Ciurana, Xavier


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 213-228 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les comarques de la Garrotxa i el Pla de l'Estany no són alienes al fenomen megalític que es va desenvolupar en el nostre país durant el Neolític i l'Edat del Bronze. Els monuments megalítics descoberts a Sant Aniol de Finestres, cingles de Sant Roc, Santa Pau, Porqueres, Palol de Revardit, etc., així ho testimonien. En aquest article parlarem de les fases cronològiques i tipològiques d'aquesta cultura i descobrirem tots aquests monuments megalítics, explicant les seves característiques, la seva història i les troballes arqueològiques que s'hi han fet.

Les Ocupacions del jaciment de La Dou (Vall d'en Bas, la Garrotxa) durant el Neolític (4900-4300 cal ANE) i el Bronze final (1260-920 cal ANE) : estat actual de les investigacions sobre les produccions ceràmiques de les dues fases d'ocupació / Javier Camara Manzaneda
Camara Manzaneda, Javier


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 229-246 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els treballs de recerca continuats al jaciment arqueològic de La Dou (Sant Esteve d'en Bas, la Garrotxa) des de fa més de 15 anys han permès donar a conèixer l'establiment de les primeres comunitats neolítiques a la Vall d'en Bas a finals del Neolític antic i l'ocupació posterior d'aquest emplaçament durant el Bronze final amb la construcció d'un assentament vinculat a una estructura singular de tipus fossat. Aquest treball presenta una síntesis de les característiques principals d'aquest jaciment i, de manera més especifica, se centra en l'estat actual de les investigacions que s'han desenvolupat sobre les produccions ceràmiques de les dues fases d'ocupació que han permès plantejar una sèrie d'hipòtesis de treball entorn als processos de manufactura de ceràmiques en aquest jaciment.

Les Necròpolis d'incineració de la zona de Besalú : Can Barraca i Can Bellsolà / Neus Coromina
Coromina Bujons, Neus


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 247-254 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'etapa final de la prehistòria que comprèn l'Edat del Bronze i l'inici de l'Edat del Ferro és un moment de canvis a Europa. Tot i que en etapes més antigues ja hi ha algunes evidències de cremació, és en aquest moment on la incineració en una urna cinerària esdevé la pràctica funerària principal. A la zona de Besalú podem documentar aquesta pràctica amb dues necròpolis anomenades Can Barraca i Can Bellsolà. Entre els dos jaciments es van poder indentificar varis tipus de tomba (en túmul, en urna o fossa simple) fet que ha generat diferents hipòtesis sobre l'estructura de la societat que s'hi va enterrar.

Localització de l'antic mas Jordà (Santa Susanna) / Pere Clarabuch Pellicer
Clarabuch Pellicer, Pere


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 313-324 : il., map
 (Comunicacions) 

L'objectiu d'aquest treball és aconseguir localitzar on estaven situats la finca (el capmàs) i el mas del primer Jordà que va viure a Santa Susanna. Ens remuntem al segle XII. Disposem del fons documental dels Jordà i també de les dades del Registre de la Propietat de Pineda de Mar. S'ha obtingut la informació a través de la carta precària d'establiment, del 1320, de l'escriptura de compravenda, del 1414, i del document d'acord privat de Jordà amb el senyor De Pineda, del 1359. Arribem a la conclusió que el capmàs que busquem coincideix amb les parcel·les rústegues de la 75 a la 80 de l'actual registre de la propietat. D'altra banda, a la parcel·la 79 s'han trobat les ruïnes d'una antiga casa que poden ser les de l'antic mas Jordà que busquem. Caldrà fer més excavacions arqueològiques per poder-ho confirmar.

Conqueridors del Maresme a Tortosa (s. XII-XIII). Els casos d'Arnau d'Arenys i Pere de Teià / Nil Rider
Rider, Nil


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 279-312 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia. Annex.

L'objectiu d'aquesta comunicació és aprofundir en el coneixement personal i l'entorn familiar i patrimonial dels conqueridors que des de les viles del Maresme van anar a Tortosa. Centrats en dos casos concrets: Arnau d'Arenys, un individu que es va convertir en uns dels establidors del barri de la Grassa, urbanitzat després de la conquesta, i Pere de Teià, un dels màxims terratinents de Bítem, a la zona propera del mas del Bisbe. Per sobre de tot, es vol mirar de discernir què va portar aquests individus a traslladar-se a una zona de frontera, a mitjan segle XII. Aqueslla mobilitat relacionada amb els processos de conquesta i colonització que van suposar la destrucció d'Al-Àndalus i la construcció d'una nova societat cristiana i feudal. Conèixer qui eren els individus, fent tasques de microhistòria, és important, atès que l'acumulació de dades individuals permet fer una prosopografia d'aquests aloers armats. Uns individus que no descartaven cap mena d'activitat per incrementar la seva riquesa: sent la guerra una de les activitats més lucratives, tot i l'elevat risc que comportava. Poder saber quina era la vida d'aquests individus una vegada establerts en els territoris de frontera, a les colònies, és important per poder mirar de discernir per què van marxar dels seus indrets d'origen i quins eren els beneficis que tenia aventurar-se per anar a la Tortosa del segle XII.

Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada (1 part) / Josep M. Armengol i Villanueva
Armengol i Villanueva, Josep M.


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 235-278
 (Comunicacions) 

Seguiment documental del lloc de Goscons, al terme municipal d'Arenys de Munt, que en el temps va arribar a ser centre d'una senyoria amb possessions extenses a l'Alt Maresme i al Vallès Oriental. Famílies nobles que el van habitar i el seu esdevenir històric.

L'Estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879). Els sepulcres de Sant Pere de Clarà - Argentona^dJoan Armangué i Herrero / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 223-234
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

La fundació de la primera entitat excursionista de l'Estat espanyol, l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876), va permetre a un grapat escollit de barcelonins de redescobrir els territoris rurals o, de qualsevol manera, geogràficament perifèrics. La tendència arqueològica de les primeres excursions, durant la presidència de Josep Fiter (1876-1878), va conduir els socis a voler recuperar la memòria dels temps antics rere l'empenta d'un tardà Romanticisme que ja obria les portes al modernisme. Mentrestant, el gust neogòtic dominava en les arts aplicades i, com a memòria de l'edat mitjana, els joves excursionistes van privilegiar interessos espontanis envers els sepulcres del gòtic català: la mort en el record. Entre altres anècdotes ambientades al Maresme, voldríem estudiar el contacte entre l'Associació i els sepulcres de Sant Pere de Clarà, a Argentona.

El Monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular / Joan Bou i Illa, Jaume Vellvehí i Altimira
Bou i Illa, Joan


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 213-222 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, situat en l'actual terme de Tordera, el Maresme, va ser un petit priorat de canonges sota l'orde de Sant Agustí que va fundar al segle XII el vescomte Guerau III de Cabrera. Partint de l'objectiu de constatar si el priorat de Santa Maria de Roca Rossa exerceix una funció funerària entre les elits locals, la comunicació analitza els vestigis materials que hauria pogut generar l'ús funerari de l'espai. La informació obtinguda de les escasses restes que se'n conserven es complementa amb dades extretes de la documentació i de la bibliografia consultada, i es conclou que, llevat de casos puntuals, ni els Cabrera ni les elits locals no van optar per Roca Rossa com a mausoleu familiar. Sí que, en canvi, el prestigi espiritual i la devoció popular del monestir van tenir molt de pes entre la població del territori i les seves elits. En aquest sentit, el cas del vescomte Bernat I, que els darrers anys de la seva vida es va retirar a l'hostatgeria del priorat, on degué morir, n'és una clara mostra. Com ho són les nombroses deixes a la comunitat i les donacions a la Confraria de Santa Maria d'aquell monestir.