La Fusteria i la platja de Caldetes / Xavier Torrentó Molas i Pau Salvat
Torrentó Molas, Xavier


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 155-158


L'arribada del tren a Mataró, 1848, i la posterior ampliació cap a Llavaneres, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar, el 1857, van marcar un canvi en les estructures de les poblacions que encara avui, estem palpant. El tren va portar molts beneficis, també va segmentar l'accés natural a les platges, va tallar vials cap a negocis preexistents, com va ser el cas de les drassanes de la platja de Mataró, va canviar el transport per cabotatge, però per sobre de tot va donar accés al mar a moltíssima població que, malgrat viure molt a prop, com el cas dels barcelonins, que hi vivien junts però allunyats d'ell.

Al·legacions d'unos mataroneses al transit del ferrocarril per la platja / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 139-153


Mataró va celebrar amb entusiasme l'arribada del tren el 1848 a l'estació situada a ponent de la ciutat, però la projectada prolongació cap a Arenys de Mar en línia recta per la platja, provoca la reacció en contra dels mataronins que volen protegir les activitats marineres: drassanes, varador i ancoratge de vaixells, navegació de cabotatge amb descarrega de mercaderies i pesca. Per la seva gran activitat relacionada amb el mar, Mataró va ser capital de la província marítima del seu nom i abastava des de Tossa a Montgat. En record, la bandera de la província marítima és la del municipi des de 1985. La discussió va durar més de cinc anys fins a la inauguració del tram Mataró-Arenys el 1857. Des del primer moment es farà evident la ja pronosticada necessitat de construir esculleres de pedra per protegir la via dels temporals marítims. Actualment l'activitat marítima es concentra al port, mentre que la platja es pels banyistes compartida amb el tren i la carretera N-2, tot i que pateix la regressió de la sorra per la mala gestió del litoral i el canvi climàtic.

La Platja de Mataró i el carregador de la Torre d'Argentona. L'embarcament de fusta i carbó dels boscos de Dosrius i Canyamars al segle XVI / Daniel Daví i Salvanyà
Daví i Salvanyà, Daniel


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 99-107


La platja de Mataró i l'antiga platja del veïnat de la Torre d'Argentona -actualment pertanyent al terme de Mataró arran d'una permuta realitzada al segle XIX- van servir com a lloc de dipòsit i embarcament de mercaderies, entre elles fusta i carbó per al consum domèstic i industrial. Entre d'altres aspectes, centrem aquest treball en l'anàlisi de diversos documents notarials del segle XVI que parlen de la compra de fusta i carbó als pagesos de Dosrius i Canyamars i del seu transport fi ns a la platja. La major part d'aquests documents tracten del carbó, mentre que un nombre reduït parla de la fusta destinada a la construcció naval.

Un Viatge pel temps dels oficis del mar perduts a les platges del Maresme / Agustí Martín i Mallofre de Bricbarca
Martín i Mallofré de Bricbarca, Agustí


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 87-98


En els darrers cinquanta anys hem vist com el oficis de platja han anat desapareixen. Com exemples tenim el cas dels mestres d'aixa, què han desaparegut del tot, uns degut a l'aparició de noves tècniques de construcció naval mitjançant nous materials o als xarxaires que amb la proliferació del plàstic s'ha mecanitzat la fabricació de tots els arts i ormeigs de pesca. L'altre element important ha estat la industrialització d'aquestes fabricacions en naus ubicades en polígons industrials, normalment apartats de la costa. La continua construcció de ports esportius al llarg de la costa maresmenca va acabar amb les embarcacions professionals de platja, ja què des de llavors els pescadors disposen als ports dels seus amarraments a les petites dàrsenes pesqueres, estalviant el varar i treure diari de les barques des de la platja. En aquest article ens centrarem en els oficis de platja més importants que avui només els podem recordar en museus o centres d'interpretació.

Activitat esportives i lúdiques a la platja de Caldetes i Sant Vicenç de Montalt / Lluís Grau Molist, Núria Gifra Fores, Rosa Grau Molist i Xavier Torrentó Molas



En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 71-76


El litoral, gairebé en exclusiva la platja, dels municipis de Caldes d'Estrac i St. Vicenç de Montalt han estat l'escenari, durant el darrer segle i mig, de tota mena d'activitats lúdiques i no només vinculades al mar. El que, fins al darrer quart del segle XIX, havia estat un espai que feia més por que goig on els pescadors n'eren, gairebé, els únics usuaris es va convertint, amb el temps, en el principal espai d'activitats, tant a l'aire lliure con en interiors, de caire col·lectiu i molt vinculat al fenomen de l'estiueig, que ho provoca i se'n aprofita.

Els Trastos medievals al Maresme gironí / Xavier Soldevila Temporal, Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM)
Soldevila i Temporal, Xavier


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 21-24


Una de les imatges que més clarament defi neixen el paisatge de la meitat nord de l'actual comarca del Maresme - o Alt Maresme o Maresme Gironí o Marina de la Selva del Sud, tant se val - és la intensa activitat que es viu a la seva façana litoral. Ja siguin les feines dels pescadors que hi treballen, la navegació esportiva i de lleure, o la simple despreocupació lúdica de qui s'hi banya o s'hi passeja. Al litoral del Maresme, sempre hi ha gent. No és cap novetat si afi rmem que aquesta imatge, tot i haver canviat moltíssim al llarg dels segles, té uns orígens ben antics. El mateix inici del poblament agrupat de la contrada, al segle XIV, va tenir sempre una dimensió marítima. Un veí de la pobla de Calella - tot just fundada entre 1327 i 1338 - el 1354 ja afirmava posseir un càreu, un llaüt "apte per pescar" i una sagetia. Els exemples i les anècdotes d'aquestes activitats ja són sobradament coneguts i publicats, des de l'evocació que es feia el 1528 "de molts homes del dit lloc de Calella" que "emprenen viatges a terres i llocs més enllà del mar", fins a les llistes publicades per Mikel Soberón, a partir dels registres d'ancoratge de Barcelona de mitjans del segle XV, on es mostraven els viatges que feien a la capital embarcacions vingudes d'aquesta zona del litoral de què destaquen els cent vuitanta-cinc de la Vilanova de Palafolls - l'actual Malgrat - , els tres-cents cinquanta sis de Pineda o els dos-cents cinc d'Arenys.

Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Caldes d'Estrac 25 de maig de 2024, Sala Cultural

Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (17a : 2024 : Caldes d'Estrac )


Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025
180 p. : il., map. ; 21 cm

Conté:
- 269048  Garcia i Domingo. Enric. El Salvament de nàufrags: sortir a mar per salvar vides.
- 269049  Soldevila i Temporal. Xavier. Els Trastos medievals al Maresme gironí.
- 269050  Capdevila i Muntadas. M. Alexandra. La Germandat de Sant Elm al Maresme a l'època moderna. Un exemple d'organització assistencial de la gent de mar.
- 269051  Clariana i Roig. Joan Francesc. Nota sobre les importacions i exportacions al llarg de la costa del Maresme des de l'època de l'emperador August i fins a Domicià, amb especial referència al cas de la vil·la romana de Torre Llauder.
- 269052  Salvat. Pau. Els Habsburg i el Maresme.
- 269053  Turà i Dalmau. Joan. Notes sobre la campanya arqueològica d'exploració submarina portada a terme a principis dels anys 80 entre les rieres de Sant Simó i el Torrent de Les Bruixes.
- 269054  Forn i Salvà. Francesc. La Torre de Mar: llavor i pal de paller de la parròquia de Santa Maria d'Arenys.
- 269055   Activitat esportives i lúdiques a la platja de Caldetes i Sant Vicenç de Montalt.
- 269056  López Silva. Héctor. La Gent de Mar del Maresme a través del Expediente General de Cofradías y Hermandades (1771).
- 269057  Martín i Mallofré de Bricbarca. Agustí. Un Viatge pel temps dels oficis del mar perduts a les platges del Maresme.
- 269058  Daví i Salvanyà. Daniel. La Platja de Mataró i el carregador de la Torre d'Argentona. L'embarcament de fusta i carbó dels boscos de Dosrius i Canyamars al segle XVI.
- 269059  Sellàres i Serra. Jordi. Caldetes, rada de bucs de guerra i duana temporal durant un any de la Guerra Civil.
- 269060  Nubiola de Castellarnau. Xavier. Al·legacions d'unos mataroneses al transit del ferrocarril per la platja.
- 269061  Torrentó Molas. Xavier. La Fusteria i la platja de Caldetes.
- 269062  Carbonell i Curell. Jordi. La Formació i la transformació de les platges del Maresme i com condicionen les activitats de ribera.
- 269063  Coll. Ramon. Un Altre lot de material arqueològic de procedència subaquàtica trobat en aigües de Premià de Mar i de Vilassar de Mar.

101 Cales de la Costa Brava / Cecília Lorenzo, Neus Duran Santacana
Lorenzo, Cecília


El Papiol : Efadós, 2025
224 p. : pral. il. ; 24 cm
ISBN 9791387658120

Malgrat la pressió urbanística que ha sofert en algunes zones, la Costa Brava, és a dir, el tram del litoral català que s'estén des de Portbou fins a Blanes, encara ofereix paisatges verges on trobar un bon grapat de racons idíl·lics. Existeixen centenars d'indrets que valen un viatge a aquesta franja costanera de més de 200 quilòmetres. Miradors, penya-segats, badies, pobles o ports de pescadors meravellen, des de l'inici dels temps, tothom que visita aquest petit paradís terrenal a la vora de la Mediterrània. (Editorial).

El Naufragi del pailebot Portosin a Baix a Mar / Gabriel Comes Nolla
Català Massot, Lluís


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 22 (2024) , p. 25-34: il. (Articles) 

Anàlisi de la tipologia i distribució dels contaminants sòlids a les platges de Torredembarra [síntesi] / Hugo Muñoz Álvarez
Muñoz Álvarez, Hugo


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 22 (2024) , p. 238-240 (XVIè Premi Treball de Recerca de Batxillerat. Premi) 

L'objectiu principal d'aquest treball és determinar quins productes sòlids són els principals contaminants de les platges de Torredembarra. També quins són els efectes d'aquest productes sobre el medi ambient i què podem fer per evitar aquesta contaminació.

Entrevistem a Josep Nin i Alsina / Agustí Martín i Mallofré
Martín i Mallofré, Agustí


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 37 (2022) , p. 187-198 : il.

Entrevista a un vilassarenc que ha estat durant tota la seva vida relacionat amb la mar, la pesca i la restauració.

The Systems Approach Framework as a Complementary Methodology of Adaptive Management : a Case Study in the Urban Beaches of Barcelona / Ben Tomlinson, Sergio Sastre, Dolors Blasco, Jorge Guillén



En: Ecology _ Society. Otawa (CA). Vol. 16, No. 4 (2011) , p. [13] p. (Research) 
Part of special feature on A Systems Approach for Sustainable Development in Coastal Zones. Referències bibliogràfiques. Abstract en anglès.

Noves aportacions a la història de la platja d'Altafulla del segle XX / Teresa Solé Mir, Frederic Vidal Laínez, Eulàlia Vilallonga Ramon
Solé Mir, Teresa


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 48 (2024) , p. 225-238

Aquest article complementa amb noves aportacions la història de la platja d'Altafulla explicada als EA 44 i 47. L'època descrita va de 1942 a 1973, fent especial esment d'alguns fets ocorreguts a començaments de la dècada de 1960.

El Codolar: la dolça cintura del mar / Agustí Bel
Bel i Beltran, Agustí


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 64 (estiu 2001), p. 14-15 : il. (Arrels) 

Projectes de trasllat terra endins del tren del litoral. Propostes raonables o fantasioses? / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 145-156
 (Comunicacions) 

Les afectacions de les infraestructures costaneres per fenòmens naturals com temporals marítims i fortes pluges s'han produït sempre. El tren construït sobre els sorrals de la platja, des del seu inici ha hagut de protegir-se amb esculleres de pedra que han estat reparades una vegada i una altra. La novetat ara és la regressió irreversible de la sorra que, a més d'afectar negativament el turisme, representa una manca de protecció als temporals. En la situació actual conflueixen tant factors artificials com naturals que la fan insostenible i requereixen intervencions urgents tan a curt termini com a llarg termini. La majoria dels municipis prioritzen la consolidació de les platges a traslladar o soterrar la via del tren, ja que han estat desestimades totes les propostes fetes fins ara per manca de consens, el cas es que cada actor només es preocupa pels seus interessos malgrat les contínues advertències dels científics.

Mejora de aspectos medio ambientales y paisajísticos en las obras de acceso y áreas de servicio en la playa del Trabucador, término municipal de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)



Madrid : Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente. Servicio de Costas de Tarragona, 1996
255 f. : il. ; 31 * 43 cm

Les Petxines de la Platja del Fangar : treball de recerca : [text abreujat] / Enric Barberà Aparicio ; [dirigit per: Sebastià Sanz Santos]
Barberà Aparicio, Enric


2005
48 f. : il. col., taules, gràf., map. ; 30 cm
Treball de recerca 2n batxillerat. IES Manuel Sales i Ferré. Bibliografia.

Les Petxines de la Platja del Fangar : treball de recerca / Enric Barberà Aparicio ; [dirigit per: Sebastià Sanz Santos]
Barberà Aparicio, Enric


2005
128 f. : il. col., taules, gràf., map. ; 30 cm
Treball de recerca 2n batxillerat. IES Manuel Sales i Ferré. Bibliografia.

Costa de Azahar castellonense: La Tinença de Benifassà [Enregistrament de vídeo] [Fitxer informàtic]



2013
1 recurs electònic (vídeo)
16 mm. Color (negatiu).Blanc i negre (positiu). Muda 8'37''.

Imatges de Benicàssim i reportatge sobre la Tinença de Benifassà, paisatges, pobles, embassament d'Ulldecona.

Platja de Migjorn: "Té l'aigua i la sorra neta, és verge i està per descobrir" : quatre kilòmetres ocupa la platja de Migjorn a Sant Jaume d'Enveja, un valor en alça de les Terres de l'Ebre / Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja, Oficina Municipal d'Informació Turística



En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre, Núm. 868 (28 jul. 1995), p. 29