El Cocodril dels pantans de Fumanya / Josep Marmi Plana, text, dibuixos i fotografies
Marmi i Plana, Josep M.


En: Cadí Pedraforca. Cassà de la Selva, núm. 34 (primavera-estiu 2023), p. 66-67 : il. (Patrimoni. Paleontologia) 

El Paper dels conflictes ambientals en el despoblament de les comarques pirinenques : el cas de la construcció d'embassaments / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 65-73
Notes. Resum en català i anglès.

Les Transformacions del paisatge des dels despoblaments tradicionals, de Sobrarb i Ribagorça, fins a les grans obres hidràuliques, detonants d'un despoblament forçat / Josefina Roma i Riu
Roma i Riu, Josefina


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 111-123 : il.
Bibliografia. Discografia. Resum en català i anglès.

Les llegendes de despoblament tradicional, amb els darrers habitants d'un poble donant tot el terme a qui els acull, omplen la geografia de recomposicions de propietats, de poblaments i fins de deures cap a les devocions dels pobles desapareguts. D'aquells despoblaments vull passar a fixar la mirada a la febre de construcció d'embassaments que comença en les primeres dècades del segle XX. Efectivament, les grans obres hidràuliques han produït multitud de tragèdies i víctimes, moltes de les quals han estat situades a les comarques del Pirineu. Em centraré en els processos iniciats per les companyies hidroelèctriques, a Sobrarb i la Ribagorça aragonesa, en la construcció dels embassaments de Barasona, Jánovas i Mediano. Aquestes obres han estat la causa del despoblament de subcomarques senceres, com la Solana o la Ribera de Fiscal. Em proposo estudiar la història de com es va portar a terme la desqualificació de terrenys, amb l'ajut dels secretaris dels pobles, l'expropiació forçosa, sempre amb preus molt pel davall del valor que tenien per a la gent que els posseïa, i com es van anar modificant els projectes en recreixements successius que van engolir no sols les terres, sinó les cases i, sobretot, com en els darrers moments s'omplen els embassaments amb la gent encara dins de casa seva. També vull fixar-me en l'esperança que representa el retorn dels habitants, a vegades només per celebrar una festa patronal el més a prop possible del lloc on el seu poble va quedar ofegat per les aigües. En el cas de Mediano, el campanar del qual encara sura miraculosament, es va posar una campana en un moment en què les aigües havien deixat sec l'entorn. Jánovas és el procés més complet de retorn, amb la reconstrucció de cases i l'escola com a lloc de reunió dels antics descendents dels veïns, que s'ha convertit en un emblema de lluita dels pobles.

A Sant Salvador de la Vedella ens van fer abandonar el poble / Josep Ramon López
López, Josep Ramon


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 251-265 : il.
Bibliografia. Notes. Resum en català i anglès.

Fa més de 40 anys que un poble berguedà, Sant Salvador de la Vedella, reposa sota lesaigües del pantà de la Baells. Va ser un procés dur, iniciat el 1971, quan es va parlar per primer cop de la construcció d'un nou embassament, que va allargar-se fins al 1978, quan les darreres famílies van traslladar-se de Sant Salvador al nou nucli de Sant Jordi. Es va crear el Patronat Local de l'Habitatge per impulsar la creació del nou poble i gestionar conjuntament les expropiacions dels habitatges i els terrenys, les operacions bancàries, la construcció del nou, la tria del nom. Tot en un procés col·lectiu i democràtic en uns anys en què no existia la democràcia. La construcció de la presa de la Baells, entre els municipis de Cercs, Vilada i la Quart, a la comarca del Berguedà, va afectar, especialment, un petit nucli de població del municipi de Cercs, Sant Salvador de la Vedella, que, exceptuant el castell, va quedar del tot inundat, i va provocar l'abandonament del lloc, però no per voluntat pròpia dels seus habitants. Quina solució hi havia per als afectats? Agafar el que paguessin d'indemnització i marxar cap a un altre indret? Exigir a l'Administració que ens busqués nou allotjament? O bé fer pinya entre tots per veure si érem capaços de construir un nou poble? Ara, amb la perspectiva que ens donen els anys, hem de dir que tot el que van fer la majoria d'afectats va ser una verdadera proesa: negar-se a desaparèixer com a comunitat i ser capaços de sentir-se més poble que mai. Ho vam fer ara fa prop de cinquanta anys, al final del Franquisme. És una llarga història que miraré de sintetitzar. Tothom va posar-hi la millor voluntat perquè tot sortís rodó.

La Despoblació als Aspres del Montsec (Ribagorça, Llitera i Noguera). Seixanta anys després de la inauguració de la presa de Canelles / Helena Sistac Garcia, Ramon Sistac Vicen
Sistac Garcia, Helena


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 267-276 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

A l'extrem sud dels plegaments pirinencs, allà on la muntanya s'atansa a la plana, les grans infraestructures hidrogràfiques del franquisme van tenir un enorme impacte sobre el territori i la seua població. L'alteració del medi geogràfic i la transformació consegüent de l'economia, acompanyades d'un gran xoc cultural a causa de la combinació d'immigració i emigració, van provocar una gran desertització en una zona de contacte i transició entre Catalunya i Aragó, tot sensibilitzant una frontera que mai no havia existit i que avui té la seua expressió en els grans embassaments de Canelles i Santa Anna. Seixanta anys després de la posada en funcionament de la presa i central de Canelles (1959) és el moment d'emprendre un debat sobre els costos i/o beneficis materials, culturals, estratègics i, sobretot, humans que la creació d'aqueixes megainfraestructures va representar.

El Embalse del Francolí / Valls i Font
Valls i Font


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XL, Núm. 269 (septiembre 1968), p. 4-5

El Pantà del Brugent no sortirà dels arxius / [Jesús Conte]
Conte, Jesús


En: 231965 La Catalunya a mig fer ; Conte, Jesús. Barcelona : El Llamp, 1985. p. 60-63

El Pantà de Sorba / Ramon Clotet Vilalta
Clotet i Vilalta, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 152 (estiu 2022), p. 40-42 : il. (Dossier. Sorba) 

El primer estudi d'embassament a Sorba és de l'any 1902, redactat per l'enginyer Rafael Coderch fou inclòs en el Plan General de Obras Hidráulicas de Rafael Gasset de l'any 1902. Anava junt amb els possibles embassaments de Sant Ponç, Cardona i Malagarriga, en la conca del riu Cardener, afluent del riu Llobregat.

L'Embassament de Boadella : antecedents d'una obra / David Pavón
Pavón Gamero, David


En: Revista de Girona. Girona. Any 47, núm. 208 (setembre-octubre 2001), p. 38-45 : il. (Territori) 

Riera o riu Foix / Antoni Pineda i Gavaldà
Pineda Gavaldà, Antoni


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2021 (2022) , p. 66-82 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

El riu Foix neix al terme municipal de La Llacuna (Anoia), té poc cabal i a partir de l'embassament de Foix el riu és sec la major part de l'any. És per això que els cubellencs gairebé sempre l'havien anomenat riera, fins i tot abans de la construcció del pantà de Foix, inaugurat el 1928. En aquest article parlem d'aquesta dicotomia riera/riu Foix i introduïm altres elements que han passat al Foix, especialment a la seva desembocadura, coneguda també pels autòctons com "cap de riera".

Recuperació de restes arqueològiques afectades per la construcció de l'embassament de Rialb (Lleida) : la Cova del Segre, Sant Simeó, cementiri de Tiurana, dolmen dels Tres Pilars, dolmen del Perotillo / F. Javier Navarro, Francisco Romeo, José Ignacio Lorenzo, Javier Cabello



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1999-2000 (2003) , p. 65-84 : il.

First record of the asp Leuciscus aspius introduced into the Iberian Peninsula / Roberto Merciai, David Almeida Real, Enric Aparicio, [et al.]



En: Limnetica. vol. 37, núm. 2 (2018) , p. 341-344

The asp Leuciscus aspius (L.), a large piscivorous cyprinid fish, is reported for the first time in the Iberian Peninsula. Five individuals were captured in July 2017 and many other were observed in the Darnius-Boadella Reservoir (Muga river basin, NE Spain). Our observations suggest that the asp has established in the reservoir, representing a potential threat to the native species of the Muga River. As it has been the case with several other alien fish species, the asp is likely to be illegally spread to other Iberian river basins if current management measures do not change.

Efectes de la dinàmica sedimentària, l'activitat antròpica i l'ascens del nivell de mar a la platja de Sant Pere Pescador [Fitxer informàtic]
Riba Ramia, Jordi


2021
Universitat de Vic, 2021
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Les espècies exòtiques o al·lòctones són aquelles espècies que es troben en regions de les quals no són originàries. Una espècie translocada és una espècie que és autòctona d'una regió biogeogràfica que ha estat moguda a una altra regió propera en la qual no ho era. Les espècies invasores tenen un èxit molt elevat en ambients degradats com els embassaments, i especialment a la península ibèrica on els llacs no són un sistema que existeixi de forma natural i per tant, no hi ha espècies autòctones adaptades a aquests ambients. S'ha realitzat una cerca bibliogràfica sobre la presència d'espècies al·lòctones als embassaments de Catalunya, emprant diferents estudis realitzats, articles, llibres d'ictiologia i informes de diferents consultories ambientals i agències públiques de gestió de l'aigua i el medi ambient. Un cop feta la recopilació bibliogràfica, s'ha procedit a fer l'anàlisi de les dades per intentar detectar si existeixen factors que expliquin possibles diferències en l'abundància d'espècies exòtiques a Catalunya des de tres perspectives diferents: comparativa entre embassaments, comparativa entre conques i comparativa entre embassaments i conques. La recopilació de dades ha permès detectar un total 28 espècies de peixos als 20 embassaments estudiats de Catalunya, de les quals 21 són al·lòctones. L'embassament de Darnius-Boadella és el que té més riquesa de peixos al·lòctons (11 espècies) i Riudecanyes i Vallforners són els embassaments que tenen un percentatge de peixos al·lòctons més alt (el 100 per cent de les espècies). Amb relació a les comparatives, s'ha detectat que no hi ha diferències significatives en la presència d'espècies al·lòctones entre embassaments ni entre conques, però sí que hi ha diferències significatives entre embassaments i les conques en les quals es troben aquests embassaments.

Efectes de la dinàmica sedimentària, l'activitat antròpica i l'ascens del nivell de mar a la platja de Sant Pere Pescador [Fitxer informàtic] / Marina Climent Casals ; [dirigit per: Manuel Zamorano Cáceres]
Climent Casals, Marina


2019
Dirigida per: Zamorano Cáceres, Manuel. Universitat de Girona. Facultat de Ciències, 2019
1 recurs electrònic
Treball final de grau (Ciències ambientals).

The beach of Sant Pere Pescador is in the Alt Empordà region and is the longest unit in the Gulf of Roses. As it happens to the rest of the Catalan coast, it is a part of the territory from which humans extract a great benefit. In this beach dominates the tourist use, recreational, nautical activities, and sports. This final degree project looks at the effects of sedimentary dynamics, anthropic activity and the rise in sea level. In order to do so, the current state of the beach is determined by aerial photographs and topographic profiles, the characteristics of the sediment by granulometric analysis by sieving, the vegetation cover and the state of the dune system are evaluated, the evolution of the coastline and the sedimentary balance. The areas of the beach with different characteristics are also individualized between the north sector, the central sector, and the south sector. It is observed how the adjacent areas on the beach have been anthropized, for crops and campsites, and how natural morphologies are minority. In addition, most dune forms are under training. On the other hand, the characteristics of the beach have a gradient from the northern sector to the southern sector due to: the wind incidence, the contribution of sediments and the evolutionary rate of the coastline. The central sector is an interface zone. Regarding the sedimentary dynamics, this has been modified anthropically by the construction of the Darnius-Boadella reservoir in the Muga and by the modification of the meanders of the Fluvià river. In addition, the sedimentary balance is negative and the volume of sediments available to the beach has been reduced, increasing its vulnerability for the future. In spite of this, for now, the vulnerability of the dunar system is medium-low. As for the coastline, it has regressed in recent decades but only 13.21 percent of the decline it has suffered is due to the rise in sea level. The other 86.79 percent is the cause of coastal drift and sedimentary dynamics modified by anthropic activity. Therefore, anthropic activity is the one that generates the greatest effects on the beach and has modified the sedimentary dynamics. On the other hand, the rise in sea level, that is the consequence of climate change produced by humans, affects the beach to a lesser extent.

The influence of climate and land-cover scenarios on dam management strategies in a highwater pressure catchment in Northeast Spain / J. Zabalza-Martínez, S.M. Vicente-Serrano, J. López-Moreno, G. Borràs Calvo, R. Savé, D. Pascual, E. Pla, E. Morán-Tejeda, F. Domínguez-Castro, and C. Tague



En: Water. Vol. 10, Núm. 11 (November 2018)

This paper evaluates the response of streamflow in a Mediterranean medium-scaled basin under land-use and climate change scenarios and its plausible implication on the management of Boadella-Darnius reservoir (NE Spain). Land cover and climate change scenarios supposed over the next several decades were used to simulate reservoir inflow using the Regional Hydro-Ecologic Simulation System (RHESsys) and to analyze the future impacts on water management (2021-2050). Results reveal a clear decrease in dam inflow (-34 per cent) since the dam was operational from 1971 to 2013. The simulations obtained with RHESsys show a similar decrease (-31 per cent) from 2021 to 2050. Considering the ecological minimum flow outlined by water authorities and the projected decrease in reservoir's inflows, different water management strategies are needed to mitigate the effects of the expected climate change.

El "Hobby" d'aquest estiu : [l'embassament de Foix] / Joan Lluís Sivill i Vergés
Sivill i Vergés, Joan Lluís


En: Talaia. Vilanova i la Geltrú, Núm. 11 (1990) , p. 18-20 : il.

Vilanova de Sau desapareguda / Cristina Masramon Martín
Masramon i Martín, Cristina


El Papiol : Editorial Efadós, 2022
184 p. : pral. il. ; 16 * 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca d'Osona) 
ISBN 9788419239181

La vall de Sau forma part de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Disposa d'un poblament dispers i disseminat que es trobava emmarcat en cinc nuclis de població al voltant de les parròquies de Santa Maria de Vilanova de Sau, Sant Romà de Sau, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós. A partir del 1941, aquest paratge es va veure modificat per la construcció de l'embassament de Sau. Anys més tard es va inaugurar i omplir la presa amb les aigües del Ter, cosa que va comportar la desaparició del poble de Sant Romà de Sau sota les aigües del pantà, del qual només sobresurt el campanar. (Editorial).

El Riu Foix i el seu pantà / Francesc Capdet
Capdet i Granell, Francesc


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2003 (2003) , p. 5-52 ; il.
Bibliografia.

Balance sedimentario del embalse de Ribarroja / Damià Vericat Querol, Álvaro Tena
Vericat Querol, Damià


En: Cuadernos de Investigación Geográfica. vol. 47, núm. 2 (2021) , p. 415-433

L'objectiu d'aquest estudi ha estat construir un balanç de sediments de l'embassament de Riba-roja de Túria, situat en el tram inferior del riu Ebre. Per a això, s'han analitzat dades contínues de cabal i transport de sediments en suspensió presos en els principals rius que desemboquen en l'embassament, així com en la sortida de la presa, per al període 2008-2011. La càrrega de sediments estimada aigües amunt de l'embassament de Mequinensa va ser de 0.66 ž 106 t a-1, mentre que la sortida estimada va ser de 0.04 ž 106 t a-1. L'aportació de sediments provinent dels grans afluents pirinencs, encara que altament regulats, Segre i Cinca va ser de 0,16 ž 106 t a-1, mentre que els rius intermitents que flueixen naturalment des de la Serralada Ibèrica (Matarranya i Algars) van subministrar una càrrega mitjana de 760 t a-1. La càrrega de sediments en suspensió atrapada en els embassaments de Mequinenza i Riba-roja de Túria per al període d'estudi es va estimar en 0,78 ž 106 t a-1, la qual cosa implica una reducció de ca. 95 per cent de la càrrega de sediments del riu. Els resultats il·lustren el paper dels embassaments en la interrupció de la transferència de sediments en el tram sota de l'Ebre, en un context de dèficit sedimentari estructural, després dels canvis generalitzats d'ús del sòl (reforestació) que es van produir en la conca a partir dels anys quaranta del segle passat.

La Nova Tiurana / per Pere Ortís
Ortís i Escuer, Pere


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 742 (octubre 2021), p. 14-17 : il.