português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
MUNTANYES []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 56
ir a la página                         


1 / 1105
seleccionar
imprimir
Text complet
El Puigcerdanenc que va pujar al Carlit el 29 d'agost de 1611 / Manuel Figuera
Figuera i Abadal, Manuel


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 20 (juliol 2025), p. 74-82 : il.


Matèries: Fonts documentals ; Manuscrits ; Excursionisme científic ; Muntanyes
Matèries: Trigall, Joan (1571-1616)
Àmbit:Puigcerdà ; Carlit, pic del ; Cerdanya ; Catalunya Nord
Cronologia:1611
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/ker/ker-20.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1105
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
La Montaña, nuestra patria. El aprovechamiento moral y turístico de la montaña catalana (1877-1936) / Carles Gorini Santo
Gorini Santo, Carles


En: Historia Social. Valencia, núm. 113 (2025) , p. 25-48 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

A Catalunya l'excursionisme va descobrir les seves muntanyes, principalment, entre 1880 i 1936. El catalanisme polític conservador va trobar en els excursionistes una palanca decisiva per a la construcció de la identitat nacional. Però també la van trobar els republicans, que la van vincular a moviments obrers. Va funcionar, doncs, com un espai de sociabilitat que va articular identitats col·lectives i projectes polítics. Aquest article es basa en la bibliografia sobre la qüestió i la fa dialogar amb fonts primàries inèdites. El resultat proposa una aproximació al complex fenomen de la identitat nacional catalana a partir de la construcció simbòlica i material d'un dels seus símbols: les muntanyes.


Matèries: Espais naturals ; Muntanyes ; Excursionisme ; Turisme ; Patrimoni natural ; Identitat nacional
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1877 - 1936
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=10397677
https://doi.org/10.70794/hs.115336
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1105
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
Tarragona pintoresca : la mola de Colldejou / Fot. de A. Rius



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any II, núm. 46 (Desembre 1921), p. 407-409; 413, 414 : il.

Conté 4 fotografies: El Coll de Guix i en front la Mola de Colldejou; Una cinglera de la Mola. Al fons, la serra de Llaveria; Torre de Fontaubella; Pasturant al cim de la Mola.


Matèries: Fotografies ; Paisatge ; Muntanyes
Àmbit:Colldejou, mola de
Cronologia:1921
Autors add.:Rius, A. (Il·l.)
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/188239
https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/188241
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1105
seleccionar
imprimir
Archeologie de la haute et moyenne vallée du Vidourle, de l'âge du Fer á l'an mille / Maxime Scrinzi
Scrinzi, Maxime


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 269-277
 (El poblament
Bibliografia.

De la source à la mer, sur plus de 80 kilomètres, la vallée du Vidourle traverse les différents aspects du géo-système bas-languedocien. Cévennes, collines calcaires, garrigue et Camargue s'y juxtaposent en un paysage diversifié. Cet "amphithéâtre naturel" constitue donc un terrain d'étude privilégié pour l'étude spatio-temporelle du peuplement de l'Âge du Fer au haut Moyen-Âge. Cette étude s'appuie sur de nombreux travaux archéologiques (fouilles, prospections, ...) ayant permis de constituer une importante base de données. L'association de ces recherches permettrait de comprendre le comportement de l'homme vis-à-vis d'un fleuve à travers ses déplacements et sa façon d'aménager le territoire, mais également d'apporter des éléments de réponse sur le rôle du cours d'eau dans cet aménagement.



Matèries: Prehistòria ; Edat del ferro ; Edat antiga ; Edat mitjana ; Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Poblament ; Medi geogràfic ; Muntanyes ; Arqueologia
Àmbit:França
Cronologia:[0000 - 1000]
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1105
seleccionar
imprimir
Itinerarios para bicicletas de montaña por Cataluña. La parte central y nororiental de la Sierra de Prades / Jordi Besora
Besora, Jordi


Madrid : Desnivel, 1994
122 p. : il., map. ; 17 cm + 1 map. pleg
Bibliografia.
ISBN 848774639X



Matèries: Ciclisme ; Muntanyes ; Guies excursionistes
Àmbit:Prades, serra de
Cronologia:1994
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1105
seleccionar
imprimir
Els Castanyers de les muntanyes de Prades / Carles Casals i Miró
Casals i Miró, Carles


[S.l.] : [s.n.], [19??]
113 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.



Matèries: Vegetació ; Arbres ; Muntanyes
Àmbit:Prades, serra de
Cronologia:[19??]
Localització: Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1105
seleccionar
imprimir
Montañas con carácter : la excursión de Masriudoms a la Barrancada y a la Punta Pallars / Rafael López-Monné
López Monné, Rafael


En: La Vanguardia. Barcelona, Núm. 43178 (19 de gener 2002), p. 2 (Vivir en Tarragona
Inclou breu mapa de l'itinerari.



Matèries: Excursionisme ; Guies excursionistes ; Muntanyes ; Medi geogràfic
Àmbit:Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Cronologia:2002
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1105
seleccionar
imprimir
Text complet
Canvis en la freqüència i el comportament de la tramuntana empordanesa al massís del Montgrí / Sergi Corral Buela
Corral Buela, Sergi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 15-36 : il. (Ciència
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La tramuntana, el vent del nord, intens, fred i persistent, està perdent part de la seva essència a les terres de l'Empordà. En els darrers deu anys la freqüència dels dies de tramuntana i la llargada del episodis han sofert un descens que ha quedat registrat a les observacions meteorològiques a l'entorn del Massís de Montgrí. Aquesta disminució de la tramuntana s'explica en bona part per canvis en la configuració sinòptica i un afebliment del motor sinòptic d'aquest vent tan particular. L'estudi, que encara està en curs, busca explicacions en variacions de latitud del jet polar, l'expansió de la cèl·lula de Hadley i un canvi climàtic cada cop més perceptible.


Matèries: Medi geogràfic ; Canvi climàtic ; Vent ; Muntanyes
Matèries:Montgrí, massís del
Àmbit:Montgrí, massís del
Cronologia:[2024]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/432509
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1105
seleccionar
imprimir
Text complet
El Tibidabo, un cim desitjat / Carlota Giménez
Giménez i Fernández, Carlota


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 6-12 : il.
Bibliografia. Notes.

Actualment la zona del Tibidabo, punt culminant de la serra de Collserola, està dins el Districte de Sarrià - Sant Gervasi; aquest punt era el lloc de confluència dels antics municipis de Sarrià, Gràcia i Sant Joan d'Horta i, com que hi ha diversos aspectes històrics vinculats a aquest últim municipi, fem aquí un recorregut per la fascinant evolució d'un espai completament inhòspit fins que el 1886 es va adequar, per construir-hi l'ermita, un camí des de la carretera de Vallvidrera fins al cim.


Matèries: Muntanyes ; Espais naturals ; Parcs d'atraccions ; Temples ; Lleure ; Transformació urbana
Àmbit:Tibidabo - Barcelona
Cronologia:[1800 - 2000]
Accés: https://raco.cat/index.php/ELPOU/article/view/414951
Localització: B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1105
seleccionar
imprimir
Muntanyes de la Vall del Bac : (II) Puig Ou / Ramon Llongarriu i Monsalvatje
Llongarriu i Monsalvatje, Ramon


En: Centre Excursionista d'Olot: circular per als socis, núm. 126 (gen. 1998), p. [31] (Secció Muntanya amable



Matèries: Medi geogràfic ; Guies excursionistes ; Muntanyes
Àmbit:Vall del Bac, la - Vall de Bianya, la ; Puig Ou, pic
Cronologia:[1998]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1105
seleccionar
imprimir
Muntanyes de la Vall del Bac : (I) la Serra de Malforat / Ramon Llongarriu i Monsalvatje
Llongarriu i Monsalvatje, Ramon


En: Centre Excursionista d'Olot: circular per als socis, núm. 127 (abr. 1998), p. 28-29 (Secció Muntanya amable



Matèries: Medi geogràfic ; Guies excursionistes ; Muntanyes
Àmbit:Vall del Bac, la - Vall de Bianya, la ; Malforat, serra
Cronologia:[1998]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1105
seleccionar
imprimir
Muntanyes de la Vall del Bac : (I) Montmajor / Ramon Llongarriu i Monsalvatje
Llongarriu i Monsalvatje, Ramon


En: Centre Excursionista d'Olot: circular per als socis, núm. 128 (jul. 1998), p. [25] (Secció Muntanya amable



Matèries: Medi geogràfic ; Guies excursionistes ; Muntanyes
Àmbit:Vall del Bac, la - Vall de Bianya, la ; Montmajor, pic
Cronologia:[1997]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1105
seleccionar
imprimir
Muntanyes de la Vall del Bac : (I) Puig Cornador / Ramon Llongarriu i Monsalvatje
Llongarriu i Monsalvatje, Ramon


En: Centre Excursionista d'Olot: circular per als socis, núm. 125 (oct. 1997), p. [27] (Secció Muntanya amable



Matèries: Medi geogràfic ; Guies excursionistes ; Muntanyes
Àmbit:Vall del Bac, la - Vall de Bianya, la ; Puig Cornador, pic
Cronologia:[1997]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1105
seleccionar
imprimir
Breu notícia de la vall del Bac i del seu despoblament / Anna Borbonet i Macià
Borbonet i Macià, Anna


En: Muntanya. Any XC, Núm. 679 (jun. 1975), p. 372-383



Matèries: Població ; Despoblament ; Societat rural ; Muntanyes ; Medi geogràfic
Àmbit:Vall del Bac, la - Vall de Bianya, la
Cronologia:[1975]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1105
seleccionar
imprimir
Sant Valentí de la Pinya / Ramon Llongarriu i Monsalvatje
Llongarriu i Monsalvatje, Ramon


En: Centre Excursionista d'Olot : circular per als socis, núm. 122 (gen. 1997), fp. [30] (Secció Muntanya amable



Matèries: Esglésies ; Ermites ; Muntanyes
Àmbit:Pinya, la - Vall d'en Bas, la
Cronologia:[1997]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1105
seleccionar
imprimir
Text complet
L'Oratori de Sant Valentí de la Pinya / Ramón Llongarriu i Monsalvatje
Llongarriu i Monsalvatje, Ramon


En: Verntallat, Núm. 41 (2001) , p. 36-37


Matèries: Ermites ; Esglésies ; Muntanyes
Àmbit:Pinya, la - Vall d'en Bas, la
Cronologia:[2001]
Accés: https://drive.google.com/file/d/1sJrQO2CQJFu3fUB5qYDjxS_UISgKYAZv/view [Exemplar complet]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1105
seleccionar
imprimir
Hi ha una estrella a Santa Magdalena / Dolors Vergés ; Pilar Fontaniol (Il.)
Vergés, Dolors


Sant Jaume de Llierca : Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, 2021
20 p. : il. col. ; 23 cm



Matèries: Contes infantils ; Muntanyes ; Ermites
Àmbit:Sant Jaume de Llierca
Cronologia:[2021]
Autors add.:Fontaniol i Verdaguer, Pilar
Autors add.:Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1105
seleccionar
imprimir
Característiques de la precipitació al massís de Puigsacalm-Bellmunt / Jordi Zapata i Coll
Zapata i Coll, Jordi


En: 261712 II Seminari sobre Patrimoni Natural de la Comarca de la Garrotxa : celebrat a Olot el 16 de desembre de 2006. Olot : Institució Catalana d'Història Natural, Delegació de la Garrotxa, 2007. p. 5-8



Matèries: Clima ; Precipitacions atmosfèriques ; Muntanyes
Àmbit:Puigsacalm, pic
Cronologia:[2006]
Localització: Universitat de Girona; B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1105
seleccionar
imprimir
Text complet
Montserrat : cartas a mi estimado amigo E.C.G. / J. Banchs y Gualba
Banchs i Gualba, J.


En: Revista de Gerona. Tomo XVI. Año XVII, núm. 8 (agosto 1892), p. 234-244


Matèries: Epistolari ; Muntanyes ; Crònica ; Viatges
Àmbit:Montserrat - Monistrol de Montserrat
Cronologia:1859
Accés: https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1003540079 [exemplar complet]
Localització: B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1105
seleccionar
imprimir
Text complet
Viure a la falda d'una muntanya protagonista d'una llegenda / Ester Planas Bort
Planas Bort, Ester


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 41-93 : il.
Bibliografia. Notes.

La muntanya dita Puig de la Creu ha estat el testimoni immòbil de l'evolució de la història del terme de Castellar del Vallès i de la part septentrional de la comarca del Vallès Occidental. És protagonista per sí mateixa de la història geològica del municipi. És escenari de la llegenda del drac de Sant Llorenç juntament amb el massís de Sant Llorenç de Munt. Ha estat el rebost de les comunitats que han poblat el terme, sobretot des que es van establir a la zona plana més propera (les actuals Places Major del Mirador) de la vila de Castellar. El conjunt arquitectònic situat en el cim del qual cal destacar la capella de Santa Maria de la Creu (segle XII) li aporta un valor patrimonial i el vincula amb la casa comtal a Barcelona i la família Montcada des desl segles XII (i possiblement amb anterioritat) i amb el monestir de Sant Cugat del Vallès des de llavors fins al segle XIX. Aquest article vol ser una recopilació d'informació publicada bàsicament a nivell local per conèixer la muntanya, el territori i l'edifici religiós que denominem Puig de la Creu.


Matèries: Muntanyes ; Geologia ; Medi geogràfic ; Clima ; Espais naturals ; Esglésies ; Camins ; Aplecs ; Llegendes ; Toponímia
Àmbit:Puig de la Creu - Castellar del Vallès
Cronologia:[0000 - 2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/placavella/article/view/417636
Localització: B. Pública Antoni Tort (Castellar del Vallès); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 56
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3