La Roca Xanxa / Josep M. Contijoch
Contijoch i Casanovas, Josep M.


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 99 (setembre 1995), p. 28-29 : il. (Persones, terra) 

Introducció a la geologia i al coneixement dels punts d'interès geològic (PIG) de la comarca del Moianès / Josep M. Mata Perelló
Mata-Perelló, Josep Maria


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià, núm. 36 (1r. semestre 2007), p. 56-59 : il. (Annex fotogràfic) 

Notes per a l'estudi de l'entorn físic de la Riba : el relleu i la hidrografia / Diego López Bonillo
López Bonillo, Diego


En: Miscel·lània ribetana. La Riba, Num. 1 (1985) , p. 11-28

El Clima del Montseny (51 segons en vertical) / Eliseu Vilaclara i Ribas
Vilaclara i Ribas, Eliseu


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 245-264 : il.
Fonts. Resums en català i anglès.

Les muntanyes, especialment les que s'aixequen de forma abrupta, les veiem imponents. Malgrat això, la dimensió vertical de l'orografia és molt petita si la comparem amb la dimensió horitzontal (de fet esfèrica) del nostre planeta. En el cas del Montseny, els 1,7 km d'altitud màxima que té, i que anant a 120km/h per una autopista recorrem en tan sols 51 segons, genera tot un món diferent del que hi ha al seu voltant. Una diferència que té el seu origen en la menor temperatura que hi ha a les zones elevades. A l'escrit s'analitzen algunes de les característiques climàtiques del massís, especialment a través de la llarga sèrie meteorològica del Turó de l'Home, que arrencà el 1932 durant la primera etapa del Servei Meteorològic de Catalunya, que fa poc ha celebrat el seu Centenari.

Setcases : geografia natural d'un espai únic / Miquel Perals i Descamps
Perals i Descamps, Miquel


Setcases : Gra de Fajol, 2022
182 p. ; 26 * 21 cm
ISBN 9788409104468

El Paisatge de l'entorn d'Empòrion / Joaquim Tremoleda, Marta Santos, Pere Castanyer, Joaquim Monturiol



En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 4 (juny 2013), p. 48-55: il. (Camí d'Empúries) 
Bibliografia.

Torrents i torrentades : espais fluvials urbans a Montornès / F. Javier Álvarez Conchudo
Alvarez Conchudo, F. Javier


En: 226765 Sessions d'estudis montornesencs I i II : 25 de novembre de 2018, 15 de novembre de 2019 : ponències. Montornès del Vallès : Ajuntament de Montornès del Vallès, 2021. p. 59-71 : il., map., gràf

Bibliografia.

Rius i rieres travessen el terme de Montornès del Vallès. La majoria dels torrents tenen trams ocults que passen sota els carrers de la trama urbana. Javier Álvarez ens acosta al coneixement d'aquests cursos fluvials que actuen en funció del relleu i del clima del terme. Ens parla dels tres factors que determinen una avinguda fluvial típica de la zona: la gran quantitat d'aigua en poc temps, la potència pel desnivell i el grau d'urbanització de la zona. I adverteix de la importància de mantenir en condicions les canalitzacions soterrades.

La Hidrografia de Montornès del Vallès / Pere Parera i Rosell
Parera i Rosell, Pere


En: 226765 Sessions d'estudis montornesencs I i II : 25 de novembre de 2018, 15 de novembre de 2019 : ponències. Montornès del Vallès : Ajuntament de Montornès del Vallès, 2021. p. 33-44 : il., map


El relleu geogràfic de Montornès del Vallès està format per diverses muntanyes i turons, i una extensa vall per la qual transiten els rius Congost i Mogent. Ambdós conflueixen i formen el riu Besòs. El Mogent recull l'aigua pluvial de fins a dotze torrents i una riera. Pere Parera, bon coneixedor del terme, dibuixa quin és el panorama hidrogràfic del municipi i com interacciona amb el paisatge natural i amb l'entorn urbà. L'estudi inclou un inventari de torrents.

La Geología de los alrededores de Figueras y la tectónica del Ampurdán / Lluís Solé i Sabarís
Solé i Sabarís, Lluís


Barcelona : Asociación para el Estudio Geológico del Mediterráneo Occidental, 1933
11 p. : il

La Geologia dels voltants de Figueres i la tectònica de l'Empordà / Lluís Solé i Sabarís
Solé i Sabarís, Lluís


Barcelona : [s.n.], 1933
[8] p. ; 22 cm
Separata de: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, v. 33, núms. 4-5.

Trets geològics de la plana litoral de l'Alt Empordà / Joan Bach
Bach i Plaza, Joan


En: Empúries. Barcelona, núm. 54 (2005) , p. 13-23 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

La Torre del serrat de la Plaça (visita de l'horitzó orogràfic) / per Josep Laporta
Laporta, Josep


En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 20 (30 de març 1999), p. 30-31 il. (Indrets i paratges) 

Roquissers de Miradones / per Josep Laporta
Laporta, Josep


En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 9 (juny 1996), p. 22-23 : il. (Indrets de l'Albera) 

Impressions històriques sobre la Muga / Pere Palau Massot
Palau i Massot, Pere


En: El Salner : Butlletí del Grup Cultural Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries. Any 6, núm. 5 (1999) , p. 113-117 : il. (La Vila i el seu terme municipal) 

La Trama urbana de Besalú a la baixa edat mitjana : evolució i característiques d'un model marcat per l'orografia / Joan Frigola Torrent
Frigola i Torrent, Joan


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 9-22 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El nucli antic de Besalú, ocupat de manera pràcticament continuada des d'inicis de l'edat del ferro, s'alça estratègicament al capdamunt d'un petit turó de fàcil defensa, flanquejat pels cursos del riu Fluvià i la riera de Capellada. L'auge polític i econòmic assolit durant el període carolingi, moment en què la població esdevingué capital comtal, es va mantenir en menor o major grau durant bona part de l'edat mitjana i va anar acompanyat d'una expansió urbana contínua. A mesura que la vila creixia, l'urbanisme es va haver d'anar adaptant a un seguit de condicionants orogràfics i hidrogràfics, alguns de difícil solució, que van acabar configurant una estructura urbana única i particular.

Els Gneissos de Port de la Selva : significació petrològica i relacions amb l'encaixant / J. Ramirez i Palau ; [dirigida per: Jordi Carreras]
Ramirez i Palau, J.


1983
Universitat de Barcelona. Departament de Petrologia, 1983
210 f. : il., gràf.
Tesi de llicenciatura. Exemplar mecanografiat (fotocòpia). Bibliografia.

L'Aposta per treballar amb el relleu. Taller sobre les pedreres del Garraf en el máster d'arquitectura del paisatge / Rosa Barba i Casanovas, José Miguel Roldán, Anna Zanohero
Barba i Casanovas, Ros


En: Area : Revista de Debats Territorials, N. 2 (Abr. 1995), p. 99-109
Referències bibliogràfiques.

Cadolles d'Artesa de Lleida / Ramon Serra, Antoni Llussà, Adolf Costafreda
Serra, Ramon


En: 181975 Megalitisme, gravats i cupuliformes : l'imaginari de l'home prehistòric : actes de la XXXIV Jornada de Treball, Artesa de Segre. [S.l.] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2004. p. 124-133 : il


Al terme d'Artesa de Lleida, a uns quatre quilòmetres al sud del poble, hi ha el Pla de les Cadolles, nom que li ve donat per un aflorament de roca sorrenca que el podríem qualificar de singular per la quantitat de cadolles que hi ha. N'hi ha de diverses formes i grandàries, però totes (almenys la immensa majoria) tenen l'aspecte de ser de formació natural. N'hi ha una, però, perfectament circular, que sembla feta expressament, o retocada, per la mà de l'home, ja que s'aprecien encara els cops d'escoda. Aquesta és també l'única que té reguerons perfectament visibles.

Cassoletes i reguerons en una codina a Sant Esteve de la Sarga (Montsec d'Ares) / Albert Fàbrega, Jordi Pasques
Fàbrega i Enfedaque, Albert


En: 181975 Megalitisme, gravats i cupuliformes : l'imaginari de l'home prehistòric : actes de la XXXIV Jornada de Treball, Artesa de Segre. [S.l.] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2004. p. 118-122 : il


Donem notícia d'una roca que mostra en la seva superfície un notable conjunt de cavitats i reguerons d'origen antròpic, enmig d'altres concavitats d'origen natural. Moltes de les alteracions de la superfície de la roca corresponen a diferents moments de l'activitat humana a la zona i que són de molt difícil datació i adscripció. No obstant, creiem que caldria fer-ne un estudi exhaustiu i un calc dels diferents gravats i receptacles, especialment per la singularitat de l'indret on es troba la pedra.

Formació geològica de la vall del Glorieta / Andreu Barbar
Barbarà i Camafort, Andreu


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 5 (gener-març 1979), p. 31-32