Abric de Baridana II. Un conjunt de grafies rupestres medievals (Montblanc-Tarragona) : 200 anys després del seu descobriment / Ramon Viñas, M. Serra Orpinell, Albert Rubio, Guillem Ollé, Jaume Felip



En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 34-54 : il. (Història Medieval) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Les grafies rupestres de l'abric de la Baridana II comparteixen, amb les de l'abric del Portell de les Lletres, la primera notícia sobre l'existència d'art rupestre a Catalunya. La cita pertany a un manuscrit de mossèn Fèlix Torres Amat, redactat l'agost de 1819, i presentat el 4 de juny de 1830 a la Real Academia de Historia. Després de 200 anys del seu descobriment, les Muntanyes de Prades -on es situen aquests dos conjunts- s'han configurat com un dels escenaris més significatius de l'art rupestre del territori català. En aquest article presentem una primera revisió, més completa, del panell de la Baridana II per tal de poder valorar el paper desenvolupat per aquest enclavament assignat a una etapa prehistòrica o protohistòrica, i posteriorment a l'Edat Mitjana. Tanmateix, volem aprofitar l'ocasió per commemorar aquest assenyalat aniversari.

Contribució al catàleg de les coves i avencs de la Baixa Segarra / Gener Aymamí, Jordi de Valles, Jaume Ferreres
Aymamí i Domingo, Gener


En: Recull. Associació Cultural Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt, núm. 16 (2021) , p. 13-31 : il.
Bibliografia.

L'objecte d'aquestes línies és el contribuir al coneixement de les coves i avencs de la Baixa Segarra, subcomarca que fins al moment ha estat molt bandejada pel món espeleològic degut a l'escàs recorregut i fondària que presenten les diverses cavernes, però que cal estudiar i recopilar-ne totes les dades possibles ja que s'inclouran dins el futur volum número 8 del Catàleg Espeleològic de Catalunya.

Coves utilitzades en temps de guerra i bandolerisme al Penedès / Gener Aymamí Domingo
Aymamí i Domingo, Gener


En: 229674 Els Conflictes al Penedès històric : Actes del VI Seminari d'Història del Penedès : Vilanova i la Geltrú, 20-21 d'octubre de 2017. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2021

La Cova del Cartanyà / Salvador Vilaseca Anguera
Vilaseca i Anguera, Salvador


Barcelona : [s.n.], 1926
74 p. : il. ; 24 cm
Separata de: Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia Etnologia i Prehistòria, vol. 4 (1926), p. 37-71.

Gran gerra amb mamellons : troballa arqueològica a la cova del Grèvol, de Capafonts / Samuel Burguete, Ester Fabra
Burguete i Recasens, Samuel


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Segona època. Edició digital, núm. 32 (juliol 2022), p. 5-8 : il.

A començaments dels anys setanta un grup pertanyent a la secció de muntanya de l'Associació d'Alumnes i Exalumnes de l'Escola de Mestria Industrial de Valls, de la que formaven part J. Capellades, S. Burguete i altres, es dedicaven a l'espeleologia i a investigar en diferents coves de les Muntanyes de Prades. Entre d'altres, exploraren la cova del Grèvol, a Capafonts.

Rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula. From El Cogul to Kyoto / Gemma Hernández, Mauro S. Hernández
Hernández i Herrero, Gemma


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 6 (2013) , p. 11-31
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

Roca dels Moros in El Cogul is the first set of prehistoric paintings documented in Catalonia, and since its discovery in 1908 it has been a referent in prehistoric art on the Iberian Peninsula. Its existence garnered international attention on par with the bison of Altamira. The history of Roca dels Moros in El Cogul is the history of prehistoric rock art on the eastern side of the Iberian Peninsula. Based on this site, this article is a synthesis of the results of a study on the post-Palaeolithic rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula for over 100 years, along with a discussion of the public administrations efforts to further the conservation and protection of this kind of archaeological site. These efforts have earned the rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula a place on UNESCOs list of World Heritage Sites.

Art rupestre a l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Del Cogul a Kyoto / Gemma Hernández, Mauro S. Hernández
Hernández i Herrero, Gemma


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 6 (2013) , p. 129-146
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

La Roca dels Moros del Cogul és el primer conjunt de pintures prehistòriques documentat a Catalunya i va ser des del moment del seu descobriment, l'any 1908, un referent de l'art prehistòric peninsular; la seva existència adquirí un ressò internacional equiparable a l'assolit pels bisons d'Altamira. La història de la Roca dels Moros del Cogul és la història de l'art rupestre prehistòric del vessant orien-tal de la península Ibèrica.A partir d'aquest conjunt, es fa una síntesi dels resultats de la investigació sobre l'art rupestre postpaleolític a l'arc mediterrani de la península Ibèrica durant més de cent anys, sense oblidar els esforços realitzats des de les administracions per avançar en la conservació i protecció d'aquest tipus de jaciments arqueològics, cosa que va fer possible la inclusió de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la pe-nínsula Ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

La Cova de Sant Ignasi en la dècada de 1860 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 56 : il. (Imatges) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

Imatge de la Cova de Sant Ignasi, presa durant la dècada de 1860 per un autor desconegut.

La Fauna subterrània de les cavitats del Montseny / Lluís Auroux Poblador
Aroux Poblador, Lluís


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 37-46 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

És ben coneguda la fauna del Montseny que va per sobre del terra, però s'ha parlat poc de la que colonitza les coves, avencs i mines del massís. A conseqüència de diversos estudis recents, s'ha descrit una nova espècie de coleòpter cavernícola: Parvospeonomus cruillensis, a la cova Cruïlles (Aiguafreda). Aquest fet s'exposa en el present article, que a més conté una relació dels altres ordres i espècies de fauna documentades a les cavitats del massís.

El Paleolític mitjà a l'Alta Garrotxa / David Ortega, Ferran Millan, Julià Maroto
Ortega i Cobos, David


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 141-158 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El paleolític mitjà a l'Alta Garrotxa està documentat a l'entorn més proper a la vall de Sadernes (Sales de Llierca). La cova dels Ermitons i la cova 120 donen lloc als dos jaciments més representatius del període. L'excavació sistemàtica d'ambdós jaciments ha permès documentar diversos conjunts arqueològics i paleontològics que en certa mesura resulten complementaris. A la cova dels Ermitons, les ocupacions humanes tindrien una cronologia absoluta d'uns 45.000 anys (estrat IV) i d'uns 103.000 anys (estrat VI), mentre que a la cova 120 totes elles tindrien una cronologia relativa anterior als 57.900 anys. L'estudi de les restes arqueològiques i de la fauna associada a elles permet precisar que els grups humans del paleolític mitjà no varen habitar intensivament aquesta àrea sinó que la seva presència s'hi donava de forma temporal. Potser estaria vinculada a activitats de subsistència, com ara la cacera de la cabra salvatge. L'estudi de les restes paleontològiques permet afirmar que les ocupacions humanes varen estar alternades amb ocupacions dels grans carnívors que habitaven la zona, principalment l'ós de les cavernes, que utilitzaria la cova dels Ermitons per criar i per hibernar, i també el lleopard, que habitaria la cova 120.

El Paleolític mitjà de la cova de l'Arbreda / Joaquim Soler Subils
Soler Subils, Joaquim


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 159-173 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'Arbreda és un jaciment amb un bon registre del paleolític mitjà que permet resseguir l'evolució cultural i ambiental a Catalunya des d'ara fa com a mínim 120.000 fins als 40.000 anys. Així com en l'aspecte cultural o tècnic aquesta seqüència no permet establir grans distincions, les pautes d'ocupació sí permeten discriminar entre un mosterià més antic amb intenses ocupacions i un mosterià més recent durant el qual les ocupacions humanes s'alternaven reiteradament amb les dels úrsids. La presència de restes dentals neandertalianes, especialment les del nivell més profund, confereix un interès afegit pel paleolític mitjà de l'Arbreda.

Estratègies de subsistència al Paleolític superior de les coves del Reclau (Serinyà, Pla de l'Estany) / Isaac Rufí Casals
Rufí Casals, Isaac


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 175-192 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fa uns 40.000 anys, l'arribada dels humans anatòmicament moderns a la península Ibèrica constituí una ruptura a nivell cultural en el context de l'últim cicle glacial, a finals del Pleistocè. Les comunitats Homo sapiens no només importaren noves tècniques de talla de la pedra i de treball de les matèries dures animals, sinó que també s'ha observat un cert canvi de gestió dels recursos que sembla indicar una transformació de les dinàmiques socials. A més, l'eclosió de les noves formes d'expressió artística, tant en objectes com en suports immobles, mostra un gran desenvolupament de les capacitats simbòliques d'aquestes societats. A Catalunya, el complex de les coves del Reclau (Serinyà) constitueix el millor conjunt de jaciments per estudiar les societats del Paleolític superior. Les troballes realitzades des dels anys 40' i fins a l'actualitat als jaciments d'aquest complex han permès entendre diverses vessants de la vida de les comunitats Homo sapiens que hi habitaren, des de l'economia fins a les pràctiques funeràries. Els estudis que s'han portat a terme a partir de les restes d'indústria lítica i de les restes de matèries dures d'origen animal ens assenyalen que les coves del Reclau jugaren un paper estratègic en els seus desplaçaments anuals, i que l'entorn de Serinyà tingué un rol destacat per a l'obtenció d'una àmplia gamma de recursos animals i vegetals.

Intervencions a la Cova de l'Arbreda (Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà) durant el bienni 2016-2017 / Joaquim Soler, Narcís Soler, Alba Masclans, Helena Ventura, Xavier Niell, Isaac Rufí, Neus Coromina



En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 49-59 : il., gràf

Bibliografia.

Les Intervencions arqueològiques a la Cova de Mollet III durant el bienni 2016-2017 (Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà) / Isaac Rufí, Neus Coromina, Alba Solés
Rufí, Isaac


En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 41-48 : il.

Bibliografia.

La Intervenció a la Cova de Mollet (Serinyà) de l'any 2017 / Ferran Millan, Meritxell Álvarez, Julià Maroto
Millan, Ferran


En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 35-39 : il., gràf

Bibliografia.

Les Excavacions a la Cova de l'Arbreda durant les campanyes de 2012 i 2013 / Joaquim Soler Subils, Narcís Soler Masferrer, Alba Solés Coll, Xavier Niell Ciurana, Neus Coromina Bujons, Josefina Simon Reig



En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 33-41 : il., map., gràf

Bibliografia.

Contribució al catàleg espeleològic de l'Urgell / Gener Aymamí, Jordi de Valles
Aymamí i Domingo, Gener


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 143-155 (Articles) 

L'escassetat de cavernes i la poca longitud d'aquestes ha fet que la comarca de l'Urgell hagi estat completament ignorada pels espeleòlegs; només algun petit abric ha estat publicat en relació amb troballes arqueològics. Amb la voluntat de contribuir a l'inventari de les coves d'aquesta comarca, confeccionem aquestes fitxes de vint-i-una cavitats, en què incloem els plànols topogràfics corresponents.

Una Excursió a la Cova Fosca amb troballes inesperades / Llorenç Balañà
Balañà Fort, Llorenç


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Segona època. Edició digital, núm. 29 (setembre 2020), p. 13-19 : il.

Ja feia anys que tenia la dèria de conèixer la cova Fosca, la mare n'havia parlat molt perquè va estar-hi refugiada amb tota la família els dies de la guerra previs a l'arribada de les tropes franquistes. Era un dels pocs llocs de Capafonts que encara no coneixia i ara, havia trobat companyia per la caminada i no volia esperar més.

La Cova Fosca / Jordi Fort Besora
Fort Besora, Jordi


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Segona època. Edició digital, núm. 29 (setembre 2020), p. 20-23 : il.

A la narració de la descoberta de la Cova Fosca ens ha semblat del tot convenient ajuntar-hi un altre text que amplia la descripció del lloc i també el relat d'uns fets històrics que hi van tenir lloc al final de la Guerra Civil. La Cova Fosca és una partida que llinda al nord amb el riu Brugent al seu pas pel lloc del Pont de Besora, a l'est amb la partida del Pont de Besora amb la qual forma una sola propietat, al sud amb la cinglera on hi ha la cova que li dona nom i a l'oest amb l'altra cinglera que sustenta el serret del Fumat.

Cervelló subterrani : coves, avencs i mines de Cervelló / Jaume Campos Masip, Raimon Folch Moldes, Ignasi Montserrat Majó
Campos Masip, Jaume


[S.l.] : [els autors], 2019
239 p. : il. col. ; 30 cm