Ramon de Cabrera i de Ciurana. El patriarca de la llibertat (Begur, 1794 - L'Estartit, 1874) / Jordi Frigola i ARpa
Frigola i Arpa, Jordi


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 52 (març 2016), p. 91-95: il. (Patrimoni) 

Quan Catalunya celebrava Espartero, 1856-1868 / Adrian Shubert
Shubert, Adrian


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 74-75 (2019) , p. 105-131
Notes a peu de pàgina.

Molt després d'ordenar bombardejar Bar celona el novembre de 1842, Espartero va continuar sent un personatge extremadament popular tant a la ciutat com arreu de Catalunya. Aquest article analitza l' esparterisme català de 1856 a 1868, un fenomen molt divers que es va produir tant a Barcelona com a pobles i viles de tot Catalunya; era individual i col·lectiu; era intensament interclassista; es va manifestar de diverses maneres, des de poemes i articles de diari a la celebració del dia de San Baldomero, quan es repartia almoina i es feien banquets, discursos, representacions teatrals i actuacions de bandes i corals; i s'expressà en català i en castellà.

Las Fiestas cívicas del Trienio Progresista (1840-1843) : progresistas enfrentados y desafío a la Regencia / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 56 (2018) , p. 7-45
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

Aquesta recerca, a través de l'anàlisi de les festes polítiques del Trienni Progressista (1840-1843), demostrarà que en aquest període es va formular una alternativa liberal progressista radical que va desafiar al progressisme dels notables i a la monarquia. Les festes polítiques o cíviques van desplegar un univers simbòlic que no era compartit pels grups de notables progressistes de la càmera parlamentària, i van revelar un model polític àmpliament participatiu, socialment reformista i inconformista amb la capacitat política de la monarquia. Les festes cíviques es van convertir en una rememoració permanent de l'insurreccionalisme enfront dels governs liberals moderats, la qual cosa va significar deslegitimar al règim liberal monàrquic i va allunyar la representativitat nacional de la pràctica parlamentària, reforçant la descentralització de la representació nacional en el marc local i provincial. El model progressista radical qüestionava la centralitat de la monarquia en la configuració de la nació i reivindicava el lideratge municipal i provincial per definir la nació i vertebrar el règim liberal, anant més enllà de la formulació del constitucionalisme gadità.

Republicanismo, progresismo y sindicalismo en Cataluña durante el Trienio Esparterista (1840-1843) / Genís Barnosell Jordà
Barnosell i Jordà, Genís


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 25 (Enero-Junio 2011), p. 93-118 (Monográfico. El primer republicanismo español) 
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La política catalana es va caracteritzar en el període 1840-43 per l'existència d'un potent sindicalisme. Aquest sindicalisme va mantenir estretes relacions amb alguns grups polítics, republicans i progressistes. Els seus aliats principals, no obstant això, van ser els progressistes. Els republicans eren més febles políticament i van estar menys atents a les qüestions sindicals i laborals.

Almirall i el catalanisme progressista. Resposta a Joan-Lluís Marfany / Josep Pich i Mitjana, David Martínez Fiol
Pich i Mitjana, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 64 (2012) , p. 143-155
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els autors responen a les crítiques de Marfany a la seva interpretació del catalanisme d'Almirall publicades al número anterior.

Antoni Giberga i el liberalisme progressista a Barcelona durant la minoria d'edat d'Isabel II / Albert Ghanime Rodríguez ; David Cao Costoya
Ghanime, Albert


Barcelona : Arxiu Històric de la Ciutat. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, 2013
184 p. : il. ; 21 cm (Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, 27) 

El primer liberalismo y las pautas de resistencia tradicional en Lleida (1833-1868) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 54 (2013) , p. 513-544 : il. : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

S'analitza el comportament dels grups socials davant els canvis polítics operats a Espanya durant el segle XIX per consolidar el liberalisme com a sistema de govern. Les fonts consultades van ser els arxius locals mitjançant el contrast dels censos de població, les seves rendes i la llista de polítics i milicians implicats en el procés polític per establir pautes i analogies entre ells segons la seva filiació política. Amb aquestes pautes ens apropem a la sociologia de la seva població i les seves concrecions polítiques durant aquest període. D'aquesta manera, descobrim els mecanismes de resistència del grup dominant de l'antic règim per mantenir el poder i les tàctiques dels liberals per aconseguir desbancar-los i aconseguir major representació política en el municipi. La conclusió d'aquest estudi és que mitjançant l'acomodament dels grups privilegiats de l'antic règim al liberalisme moderat, aquests van aconseguir el seu espai polític en la comunitat per mantenir la major part del temps la seva quota de poder, mentre que els liberals, mitjançant la seva identificació al progressisme, tenien enormes dificultats per aconseguir el control i posar en pràctica el seu projecte polític.

Víctor Balaguer : Renaixença, revolució i progrés / Joan Palomas i Moncholí
Palomas i Moncholí, Joan


Vilanova i la Geltrú2004
601 p. : il. ; 24 cm (Biblioteca Antina, 17) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 8485960904

Aquesta biografia abraça les múltiples facetes de Víctor Balaguer (literat, polític, periodista i museògraf). Dóna una panoràmica global i plural de la seva biografia. Ens acosta tant a la literatura com als moments històrics de la formació progressista del pensament catalanista, i a la vegada a les personalitats més destacades del seu temps. No només és un retrat de Balaguer, sinó també de la època que li va tocar viure i ser protagonista.

El Sistema polític a Lleida durant els anys de consolidació del liberalisme censatari (1843 - 1868) / Josep Maria Pons Altés ; director: Josep Termes i Ardévol
Pons i Altés, Josep Maria


Dirigida per: Termes Ardèvol, Josep. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2001
727 p.
Data de defensa 29-06-2001. Mecanografiat (Xerocòpia).

La tesi doctoral estudia el sistema polític liberal entre 1843 i 1868 a la ciutat de Lleida i, secundàriament, a la resta de la Catalunya occidental. Repassa l'inici de l'hegemonia moderada, la disputa pel control de les institucions polítiques i els interessos socials que s'hi defensaven, els integrants dels grups dirigents, els resultats de les eleccions, l'experiència del Bienni Progressista, els límits del liberalisme renovador que governà Lleida de 1858 a 1866, i la posterior crisi de 1868. La investigació desmenteix el tòpic que identifica endarreriment i conservadorisme amb societats que depenien principalment d'activitats agràries, com la lleidatana: una anàlisi detallada hi descobreix una important presència del liberalisme progressista, un gran creixement dels demòcrates, i unes classes populars capaces de mobilitzar-se. En definitiva, l'objectiu de la tesi ha estat avançar en la construcció d'un model de funcionament de l'Estat liberal espanyol.

La "Montaña inmortal" : demócratas, republicanos y socialistas en la Barcelona de mediados del XIX / Patricia García Espín
García Espín, Patricia


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 193-205
 (Nacionalisme i construcció d'entitats) 
Notes. Inclou annex.

El Debat sobre la tradició, "Los tres de nou" de Raimon Casas Pedrerol : una obra anticastellera? / Xavier Brotons Navarro
Brotons i Navarro, Xavier


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 87-99
 (Nacionalisme i construcció d'entitats) 
Bibliografia.

L'Església tarragonina davant la revolució liberal : el pontificat de l'arquebisbe Echanove (1826-1854) / Joan Carles Buigues Villar
Buigues i Villar, Joan Carles


En: 135291 Història Local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (I). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 327-333
 (Liberalisme i Antiliberalisme. El Carlisme) 
Notes.

Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX, 1843-1868 / [Ressenya de: ]Xosé R. Veiga Alonso
Veiga Alonso, Xosé R.


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 24 (2002) , p. 471-474
Número monogràfic: "Historia urbana".
Ressenya de:
- Pons i Altés, Josep Maria. Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX, 1843-1868 / Josep Maria Pons. Lleida : Pagès Editors, 2002

Recuperació secular de la memòria i capitalització política d'ideals col·lectius: un episodi de la Restauració a Mataró, 1880-1911 / Ramon Reixach i Puig
Reixach i Puig, Ramon


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 96 (gener 2010), p. 13-21 : il. (Estudis) 
Notes.

Aquest article ressegueix el procés de gestació de referents locals heroics i de la seva expressió pública efectuada per dos corrents político-ideològics a la ciutat. En primer lloc, la conversió dels herois pels liberals progressistes a finals del segle XIX de la figura de Jaume Ibran i dels morts del 10 de gener de 1875. En segon lloc, de la conversió en icona del progrés, per part dels republicanisme federal antirreligiós, de la figura de Miquel Biada. en una batalla per la història local, cadscun d'aquest corrents o formacions pretenia presentar-se respectivament, d'una manera simplista, com els grans i veritables defesnsors de la Llibertat i el Progrés.

"Ya no existe Partido Progresista en Barcelona". Experiencia social y protesta obrera en la insurrección republicana de 1869 / Albert García Balañà
García Balañà, Albert


En: Hispania. Madrid. Vol. 68, núm. 230 (2008) , p. 735-760

L'article pretén explicar l'aixecament republicà federal de setembre i octubre de 1869 a Barcelona a partir d'una dada fins avui ignorada per la historiografia del republicanisme: la seva confluència i solapament amb una massiva vaga cotonera que va paralitzar la primera i principal indústria de la ciutat des del mes d'agost i fins als dies posteriors a la "derrota republicana". Així, la insurrecció republicana de 1869 a Barcelona esdevé un episodi propici per tractar de qüestions majors a propòsit de la Catalunya -i l'Espanya- del Sexenni Democràtic: les relacions entre elits i bases al si de l'incipient republicanisme federal; les motivacions no estrictament institucionalistes de l'insurreccionalisme plebeu; la naturalesa política de l'anomenada "qüestió obrera" en societats de tradició manufacturera al temps que liberal, com la barcelonina; i la complexitat de les cultures del treball fabril que van alimentar el primer sindicalisme obrer a la Catalunya cotonera de les dècades centrals del segle XIX.

Milicia Nacional, liberalismo y progresismo: el prototipo leridano en los dos primeros tercios del siglo XIX / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Trienio : ilustración y liberalismo. Revista de Historia. Madrid, núm. 35 (2000) , p. 117-154 (Artículos) 

El Trienni progressista a la Lleida del segle XIX: la regència del general Espartero (1840-1843) / Quintí Casals ; pròleg: Manuel Lladonosa Vall-llebrera
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Pagès, 2000
521 p. ; 20 cm (Seminari, 20) 
ISBN 8479357657

Aquest llibre analitza el trienni de govern progressista a Lleida (1840-1843) com el procés polític que culminà la revolució burgesa engegada en 1833. L'obra, tot i centrar-se en l'àmbit d'estudi ponentí, no defuig l'avaluació global dels esdeveniments a nivell nacional, conformant el primer estudi global de la regència del general Espartero, moment anterior al regnat efectiu d'Isabel II. Per tant, l'estudi s'immergeix en la complexa recerca de l'entramat de relacions sociopolítiques que suraren a la superfície per fer-se un lloc en la reivindicació d'aquells anys. Així, el treball permet descobrir que el progressisme portava inherent un projecte polític alternatiu, emparat en una major llibertat per a l'individu, que el que projectaren els liberals moderats que operaren la transició a un estat constitucional a partir de la mort de Ferran VII sense descendència masculina.

Obrerisme i progrés en la literatura modernista catalana / Magí Sunyer Molné
Sunyer i Molné, Magí


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 25 (1992) , p. 53-72 (Cultura i Societat a la Restauració) 
Notes a peu de pàgina.

Almirall i els Jocs Florals (II) / Xavier Vall
Vall, Xavier


En: Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 125 (gener 1998), p. 29-54 (Realitats) 

Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX (1843 - 1868) / [ressenya de] Josep Ramon Segarra i Estarelles
Segarra i Estarelles, Josep Ramon


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 45-46 (2002-2003) , p. 240-243 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Pons i Altés, Josep Maria. Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX (1843 - 1868). Lleida : Pagès, 2002