Extracció professional dels nuvis dels sectors secundari i terciari que es casen a Santa Coloma de Queralt (1815-1838) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 80-138 (Història Contemporània) 
Notes. Inclou apèndix documental.

Presentació de la demografia de Santa Coloma de Queralt a través dels censos i el moviment dels naixements i matrimonis i exposició de la importància de les fires per la vila comtal i les comarques de l'entorn. A continuació s'estudia l'origen laboral i naturalesa dels menestrals i professionals liberals, que es casen a la parròquia durant el primer terç del segle XIX. S'aprofiten notícies extretes de la premsa tarragonina posterior, per entendre el paper dels diferents sectors econòmics.

Més notícies de robatoris d'orfebreria litúrgica i joies ornamentals en espais de culte dels actuals bisbats de Tarragona i Tortosa aparegudes a la premsa camptarragonina i ebrenca (1847-1924) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 88 (novembre 2025), p. 53-85 (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental d'hemeroteca. Resums en català i anglès.

Ampliació de la recerca sobre la pèrdua d'objectes d'orfebreria religiosa de la demarcació de Tarragona publicada en aquesta mateixa revista, aprofitant ara la premsa històrica de Reus i Tortosa, en un context d'inseguretat i anticlericalisme, des de la segona meitat del mil vuit-cents fins l'inici del segle XX. Els saqueigs afecten tant les parròquies rurals com urbanes. L'objectiu principal era aconseguir els metalls nobles per a la seva posterior venda, sense utilitzar la violència contra les persones. S'aporten una cinquantena més de referències delictives que ajuden a entendre les diferents formes de desaparició del patrimoni artístic català en temps de pau.

Els Camperols. Publicació de la Unió de Rabassaires de la comarca del Bages (1937) / Jaume Serra Carné
Serra Carné, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 29-32 : il. (Història) 

La Unió de Rabassaires va ser un gran sindicat dels petits pagesos de Catalunya i també del Bages. Es va crear el 1922 i va tenir activitat fins al final de la Guerra Civil. Durant aquest temps l'organització va tenir com a portaveu la publicació La Terra, però al Bages i a la Regió Setena no va tenir cap publicació pròpia. No va ser fins al 1937, en plena guerra, que es va decidir publicar Els Camperols. Es va editar a Manresa i sols en coneixem l'existència del primer número. Fins ara aquesta publicació era desconeguda. En aquest article en fem una ressenya.

La Secció Femenina del PSUC a Girona durant la guerra de 1936. Noms propis i evolució / Antoni Gornals i Vidal
Gornals i Vidal, Antoni


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 18 (2025) , p. 89-111 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest treball respon a tres propòsits. El primer consisteix a recuperar els noms de la secció femenina del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a Girona durant la Guerra Civil. El segon busca traçar-ne l'evolució a través de les notícies recollides en premsa i les aportacions textuals que les integrants van fer a Front. Òrgan del PSU de C [IC] i portantveu de la U.G.T. L'objectiu final és veure si les dones del PSUC van arribar a desenvolupar una consciència específicament feminista, més enllà de la de classe, per a la seva emancipació.

Un Exorcisme a Sant Quintí de Mediona / Joan Serra Arman
Serra i Arman, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 165-171 : il. (Col·laboracions) 

A continuació reproduïm el text aparegut al número deu, corresponent l'octubre de 1871, de la Revista espiritista. Es relata un fenomen inquietant en la persona de Maria Àngela Cardús, que patia una patologia que la ciència no va ser capaç de determinar. Fou aleshores quan la família demanà al capellà de la parròquia de Sant Quintí de Mediona que li administrés un exorcisme. No sabem del cert si tot el procés i les seves conseqüències, que s'expliquen a l'article, van ser de la manera relatada o van ser engreixats per la superstició o la imaginació dels testimonis. Però és clar que en aquell any de 1871 quelcom enigmàtic, pertorbador, s'esdevenia a la petita vila de Sant Quintí de Mediona, que tenia i tindria fins al final de la Guerra Civil una estreta relació amb el moviment espiritista.

Els Fets d'octubre de 1934 al Baix Penedès / Daniel Clusa Lagunas
Clusa Lagunas, Daniel


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 188-211 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina.

L'article descriu els fets d'octubre de 1934 a la vila del Vendrell a través de la publicació local El Baix Penedès i de les actes del Consistori entre el mes d'octubre de 1934 fins al 1935, centrant-se els fets a peu de carrer i fent una aproximació a la proclamació de la República de Catalunya a través de la premsa de Barcelona, Madrid i de diversos documents de la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República Espanyola.

El Pintor Maties Palau Ferré vist per la premsa lleidatana / Francesc Marco-Palau
Marco Palau, Francesc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 38-45 : il. (Història de l'Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Anàlisi periodística al voltant del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) a través de les pàgines dels diaris lleidatans. Així, a partir dels articles, reportatges i cròniques de la segona meitat del segle xx i les primeres dècades del segle XXI aparegudes als rotatius de Lleida es constata en quins termes els lectors de les Terres de Ponent han copsat la trajectòria de l'artista figuratiu. D'aquesta manera, la recerca aprofundeix en la mirada que l'opinió pública lleidatana d'aquestes darreres dècades ha tingut del pintor que cremava els seus quadres.

La Premsa conservadora a Sant Cugat del Vallès durant la Transició. Vallépolis, 1974-1982 / David Casas i Vázquez de Novoa
Casas i Vázquez de Novoa, David


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 57 (2024) , p. 29-54 (Estudis) 
Notes a peu de pàgina.

A mitjans de la dècada dels anys setanta del segle XX apareix a Sant Cugat una revista d'àmbit local: Vallépolis. Els seus continguts mantenen durant tota la seva trajectòria un perfil clarament conservador. La seva durada, quasi una desena d'anys, és molt meritòria. La crisi de la publicació es fa evident a partir de mitjans de l'any 1980. És llarga, però irreversible.

El Gran segle de la imatge a Girona / David Iglésias Franch
Iglésias i Franch, David


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 75-98 : il. (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització") 
Bibliografia.

L'article analitza la irrupció i consolidació de la imatge fotogràfica a Girona durant el segle XIX, en el marc d'un context global de transformació tecnològica i cultural. Destaca la coexistència del gravat i la fotografia, així com el paper clau de retratistes, gravadors i editors locals. També examina les primeres publicacions il·lustrades, àlbums, targetes de visita i postals. Finalment, s'emfasitza la relació entre tradició i modernitat en la construcció visual de la ciutat.

"Comprin, comprin" : El naixement de la publicitat / Lluís Costa
Costa i Fernàndez, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 121-142 (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització") 
Bibliografia.

La publicitat, entesa des de la perspectiva actual, se situa a mitjan segle XIX. Per tant, té un origen relativament recent si el comparem amb el d'altres disciplines científiques com ara la medicina, l'arquitectura o la història. Remuntar-nos abans d'aquesta època significa transitar per la protohistòria del fenomen publicitari, quan la figura del xarlatan recorria els carrers de les ciutats. La ciutat de Girona, al darrer quart del segle XIX, era una ciutat petita, delicada, levítica i gens industrialitzada. A l'iniciar-se la Restauració monàrquica, l'any 1874, la condició de capital de província li atorgava diversos serveis, amb una corrua notable de funcionaris i una presència destacada de militars, amb una alta presència de l'estament eclesiàstic.

Les Francs-maçons dans la Basilique : un 'événement' maçonnique vu par la presse et la littérature / Françoise Randouyer
Randouyer, Françoise


En: Iberica. Paris. Vol. 2 (1979) , p. 281-289
Notes. Referències bibliogràfiques.

Sorgiment i desenvolupament de l'Avenir / Adrià Aragonès
Aragonès, Adrià


En: La Corbella : revista d'estudis llibertaris del Camp de Tarragona, Núm. 3 (2016) , p. 3-25

Apunts sobre la falsificació de la moneda al Camp de Tarragona (segle XIX) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 250 (octubre-desembre 2024), p. 34-37 : il. (Història) 

L'emissió de moneda en el mil vuit-cents ve condicionada per les diferents guerres sofertes (la del Francès i les tres carlinades), regnats i governs. Un dels esdeveniments més rellevants és l'establiment de la pesseta com a sistema monetari estatal el 1868. L'interès a falsificar les peces de metall rau en els elevats guanys obtinguts i els avenços tècnics, sense oblidar l'abaratiment de la plata. Es considerava un delicte castigat amb presó i multes, i s'intentava exercir una estricta vigilància per localitzar les fàbriques i les persones que les feien circular.

Anotacions sobre incendis domèstics a la demarcació de Tarragona (s. XIX) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 249 (juliol-setembre 2024), p. 6-11 : il. (Història) 

70è anirversari del Museu



En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, núm. 26 (abril 2004), p. 13-22 : il. (Tema central) 
Notes.

Conté: La inauguració del Museu de Reus, de 1934, segons el diari Foment / Jaume Massó ; La Fundació del Museu de Reus (1933-1934 / Jaume Massó Carballido ; La Sistematització dels museus de Barcelona. Els primers anys 30 / Maria Josep Boronat Trill.

Relación de publicaciones que se hallan en la Sala de Lectura



En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 140 (Febrero 1964), p. 24

Les Manifestacions per l'amnistia i la llibertat : Barcelona, 1 i 8 de febrer de 1976 / David Ballester, Manel Risques
Ballester i Muñoz, David


Barcelona : Editorial Base, 2026
278 p. : il. ; 24 cm (Base històrica, 219) 
Bibliografia.
ISBN 9791387728281

El febrer de 1976, Barcelona va viure dues mobilitzacions històriques que van desafiar obertament la dictadura i van marcar un punt d'inflexió en la lluita per l'amnistia, les llibertats i l'autogovern. La resistència popular, reprimida amb brutalitat pels grisos, va esdevenir símbol de força col·lectiva i va situar la ciutat al centre de l'atenció internacional. Aquest llibre reconstrueix aquells dies decisius a través de testimonis directes, documents inèdits i la mirada de la premsa de l'època. Una crònica rigorosa que mostra com l'Assemblea de Catalunya va articular l'oposició i com la mobilització ciutadana va empènyer els inicis de la Transició. (Editorial).

Fullet que s'edita per acord del consell directiu

Associació de la Premsa de Reus.


Reus : Impr. Foment, 1937
23 p. ; 21 cm

Cinquantenari de l'establiment Gort dedicat a la venda de diaris i revistes : 1916-1966



Reus : Impr. Diana, 1965
[4] f. : il. ; 22 cm

Diario del imperio francés [Fitxer informàtic]



1813
Reus : Rubió, 1813
1 recurs electrònic. Periodicitat desconeguda.
31 de octubre de 1813. Reimpressió a Reus de la publicació editada a Vic el 1813. També es publica en versió impresa. Productor: Biblioteca Nacional de España. Descripció basada en: 31 de octubre de 1813.
ISSN 2696-2861