L'Arrendament dels béns de la família Castellví de Montblanc a Tamarit de Llitera (1804) / Gabriel Serra Cendrós
Serra Cendrós, Gabriel


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 74-78 (Història Moderna) 
Notes.

El 1804, Maria Gabriela Bellet Mercader, vídua de Josep Ignasi de Castellví i de Pontarró, resident a Montblanc, arrendà per quatre anys els seus drets i deures a Tamarit de Llitera al doctor Jordi Dumas per 5.600 lliures catalanes. Maria Gabriela, originària de Tamarit, era hereva d'una família benestant i havia aportat un considerable patrimoni al seu matrimoni amb Josep Ignasi de Castellví. El contracte estipulava que l'arrendatari assumiria totes les despeses i impostos, mantenint el prestigi social de la família Bellet i cuidant de les terres i arbres. Els pagaments es farien dos cops l'any en moneda d'or o plata, sense necessitat de fiadors. Exemple de com la baixa noblesa de la Conca de Barberà, en aquest cas els Castellví, de tendència austriacista, havia anat entroncat amb famílies clarament filipistes, els Bellet. I d'altra part exemple també de com la baixa noblesa rural catalana s'havia convertit, ja a primers del segle XIX, en un estament netament rendista.

La "Operación Aguilucho" / Jordi Suils i Àngels Piguillem
Suils Subirà, Jordi


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 39 (primavera 2026), p. 34-37 : il. (Història) 
Bibliografia i fonts.

Albert Velasco : "En origen, les pintures murals de Sixena van ser un manifest polític únic" / text de Caterina Úbeda Oltra i fotografia d'Enrique Marco
Ubeda Oltra, Caterina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 289 (maig 2026), p. 18-19 : il. (Entrevista) 
Ressenya de:
. Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema / Albert Velasco : Pòrtic, 2026

Incerta glòria de Sixena / Damià Amorós Albareda
Amorós Albareda, Damià


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 521 (juliol-agost 2025), p. 6-7 : il. (Bitllets) 

Mossèn Josep M. Llorens i Ventura (1886-1967), mestre de capella i organista : relat d'una experiència vital marcada per la Guerra Civil / Lluís Marc Herrera Llop
Herrera Llop, Lluís Marc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 13-22 : il. (Música) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Josep M Llorens Ventura, músic, sacerdot, catalanista i republicà, però, sobretot, un intel·lectual que, com tantes altres persones que van viure la guerra civil i l'exili, van veure truncades les prometedores expectatives inicials. Format al Seminari de Tarragona i musicalment al Conservatori del Liceu de Barcelona, Llorens va deixar petjada a Osca i especialment a Lleida durant els anys que hi residí. La seva condició de republicà i catalanista l'empenyé a l'exili al sud de França, on va ser un dels referents més destacats per a tots aquells que fugien del règim franquista. El present estudi se centra en el vessant musical de Josep M. Llorens. Altres historiadores -és el cas de Marisa Tezanos- han aprofundit en els aspectes religiós i polític.

Les Pintures de Sixena : un foc que encara crema / Alberto Velasco González
Velasco González, Alberto


Barcelona : Pòrtic, 2026
389 p., 8 p. làm. : il. ; 22 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788498096309

Com una obra mestra del romànic europeu ha esdevingut el símbol d'una batalla política. Les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena són una obra mestra de l'art medieval europeu. Pintades cap a l'any 1200 per un taller d'artistes segurament anglesos, representen l'últim esclat del romànic i mostren la influència de Bizanci i l'art de les croades. Però la seva història recent, entre el foc i la política, les ha convertides en un símbol de la complexa relació entre art, poder i identitat a Espanya. Des de l'incendi del 1936, quan van ser rescatades heroicament per un equip de catalans dirigits per l'historiador de l'art Josep Gudiol en plena Guerra Civil Espanyola, fins als litigis judicials del segle XXI entre Catalunya i l'Aragó, les pintures de Sixena han esdevingut molt més que un tresor artístic: són un camp de batalla entre la conservació patrimonial i la reivindicació territorial. (Editorial).

Sixena. Les claus del conflicte / [a cura de Josep Maria Figueres Artigues]



Barcelona : Base, 2026
226 p. : il. ; 24 cm (Base històrica, 223) 
ISBN 9791387728403

Aquesta obra vol explicar, d'una manera àgil, periodística i entenedora, què ha succeït perquè el govern d'una comunitat veïna adopti una actitud tan bel·ligerant davant una qüestió que, resolta amb voluntat i sentit comú, ja s'hauria d'haver solucionat. En casos semblants, com ara el d'algunes esglésies romàniques -tant de bo fossin totes-, la tecnologia ha permès compatibilitzar la conservació amb acords de préstec que han evitat conflictes, despeses públiques innecessàries i riscos per a la integritat de les pintures. Tots els especialistes acreditats, amb un currículum professional i acadèmic de primer nivell, coincideixen de manera clara i taxativa que les pintures no s'han de tocar. Tanmateix, algun responsable polític no ho ha volgut entendre i sembla disposat a passar a la història com tants altres que, amb decisions irreversibles, han deixat el buit després del seu pas. Sixena. Les claus d'un conflicte recull diversos estudis que descriuen els murals i analitzen els perills d'un trasllat potencialment destructor, així com el context polític i històric del conflicte. També aborda la lluita jurídica, política i comunicativa des d'una perspectiva global, amb l'objectiu d'aportar dades rigoroses i arguments acadèmics sobre un episodi carregat d'emocions que dificulten un debat serè. El recurs als tribunals no ha fet sinó agreujar una situació que s'hauria pogut resoldre, senzillament, amb diàleg. (Editorial).

Estudiants de lleis de la Selva a la Universitat d'Osca (ss. XVIII-XIX) / Roser Puig i Tàrrech
Puig i Tàrrech, Roser


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 77 (1998) , p. 17

Sixena: la croada de la memòria / Francesc Canosa i Farran
Canosa i Farran, Francesc


Juneda : Fonoll, 2018
271 p. ; 22 cm
Bibliografia.

Aquest no és un llibre sobre la guerra de l'art. Supereu el quadre del conflicte entre Catalunya i Aragó per les 97 peces artístiques i les pintures murals del monestir de Sixena. Mireu darrere el marc i hi veureu la història de veritat: reis, prínceps, comtes, cavallers, papes, soldats, lladres, salvadors, jutges, militars, pintors, polítics, arqueòlegs, fasificadors, paletes, bisbes, dictadors, advocats, policies, anarquistes, profanadors, capellans, monges... Sí, més de vuit segles que mostren la ficció i el fracàs d'això que s'ha anomenat Espanya, a través de Sixena. El monestir que està enmig de tot. La frontissa de Catalunya i Aragó. Aquí: entre el record i l'oblit hi viu la memòria. Aquesta és l'obra més valuosa de la vida per continuar vivint. Perquè Sixena no és una història d'art: és la darrera croada de la memòria. (Editorial).

Òscar Sielva Moreno / Josep Guardiola
Guardiola, Josep


En: 261760 Cent catorze ; Guardiola, Josep. Girona : Tot Esports i Comunicació S.L., 2021. p. 314-315

Latifundi : 2 ciutats i un indret imaginari = 2 ciudades y un lugar imaginario / Vayreda, Vendrell, Vallès
Vayreda i Puigvert, Marià


Olot : Ajuntament d'Olot, Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot, [2013]
173 p. : il. ; 21 cm
Text en català i castellà.
ISBN 9788493805890

Alfred Coronas, in memoriam / Josep Alarcón, Ángel Piñero y Josep Umbert
Alarcón Losilla, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 13 (novembre 2023), p. 11 : il.

José Cabrero Arnal / Margarita Cabrero
Cabrero, Margarita


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 2 (desembre 2012), p. 22 : il. (La gent dels barris. Veïns i veïnes) 

Reputat dibuixant d'historietes, José Cabrero Arnal fou víctima de les desgràcies de la Guerra Civil espanyola. Des de 1931 visqué al Guinardó, al carrer Escornalbou, fins que sortí cap a l'exili d'on no retornà mai més a Barcelona.

Variscita de Can Tintorer en el Neolítico Antiguo del Valle Medio del Ebro / Vicenç Baldellou, Pilar Utrilla, Jesús García-Gazólaz
Valdellou, Vicenç


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 307-314 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Existeixen a la vall mitjana de l'Ebre tres jaciments del Neolític Antic (Cardial Final-Epicardial-postcardial) amb penjolls de variscita que semblen indicar que l'explotació de les mines de Can Tintorer podria ser més antiga del que se suposa. Els adorns de les coves de Chaves i del Moro (Osca) i dels enterraments de Paternanbidea (Navarra) ens porten a la segona meitat del VII mil·lenni BP, és a dir, gairebé mil anys abans de la presumpta entrada en funcions del jaciment: o Can Tintorer va estar actiu amb anterioritat al pensat, o va haver-hi una altra veta anàloga encara no localitzada.

Dos biberons a la postguerrra : dues vides, dues memòries, marcades per un destí similar / Salvador Domènech i Domènech
Domènech i Domènech, Salvador


Barcelona : Editorial Base, 2024
175 p. : il. col. ; 24 cm (Base històrica, 199) 
ISBN 9788410131064

Poques vegades el lector té l'oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d'aquest llibre són nascudes de realitats intel·lectuals, personals i socials ben diferents, però amb unes vivències marcades per un destí similar. Un soldat de la lleva del biberó i un ciutadà que, vivint a França, en tornar és declarat pròfug. Destí horrorós, inhumà, arran del resultat final de la Guerra Civil espanyola. En aquesta obra es contextualitzen les vides de Ramon Arau i Latre i la de Miguel Expósito Simón (més conegut a l'àmbit familiar i d'amistats com Tomás), protagonistes de l'odissea en una Espanya on la separació de poders no existia. S'entra de ple en l'anàlisi repressor dut a terme en la postguerra pura i dura, submergint-se en publicacions de l'època que mostren l'enaltiment de l'odi, de la venjança i el culte a la personalitat de José Antonio Primo de Rivera i a la del Caudillo Francisco Franco. (Editorial).

Contribució a l'estudi de les algues epifítiques dels estanys de Banyoles, Basturs i Estanya / Jaume Cambra
Cambra, Jaume


En: Orsis. V. 6 (1991) , p. 27-44

Es presenten els resultats d'un estudi sobre les algues epifítiques en llacs de tipus carstic dels pre-pirineus. En aquests medis s'observa una rica flora epifítica (284 taxons), es destaca el grup de les diatomees, seguit a distancia notable per les clorofícies i les cianofícies. En general, I'alga dominant és Cladophora fracta, especialment a la primavera, sobre les tiges de Phragmites australis. Les diatomees són principalment epipkliques, encara que també n'hi ha d'epifítiques com ara Achnanthes minutissima, Amphora veneta, Cocconeis pediculus, Epithemia sorex, E. turgida i Gomphonema sp. pl. En conjunt, les poblacions de diatomees presenten una gran afinitat florística amb el Cymbelleto-Mastogloion, com també amb el Cymatopleurion.

Sobre el fogatjament ordenat per les corts de Montsó de 1512 / Laureà Pagarolas i Sabaté
Pagarolas i Sabaté, Laureà


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 3 (1981) , p. 47-57
Notes a peu de pàgina. Inclo apèndix documental.

Una Lletra de Sant Olaguer a Sant Ramón, bisbe de Barbastre i Roda / F. Valls Taberner
Valls i Taberner, Ferran


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 24 (març-abril 1925), p. 28

Ramon Prior, el dibuixant de Girona / Joan Carles Codolà
Codolà i Vilahur, Joan Carles


En: Revista de Girona. Girona. Any 51, Núm. 228 (gener-febrer 2005), p. 37-41 : il. (Arts) 

Josep Beulas o la generositat agraïda / Sebastià Goday
Goday i Cuixart, Sebastià


En: Revista de Girona. Girona. Any 50, Núm. 224 (maig-juny 2004), p. 14-21 : il. (Entrevista)