Festa anual dels "Quintos" de l'any 1956 / per Ll. Farré Carreras
Farré Carreras, Ll.


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Any II, Núm. 15 (març 1983), p. 15

La Força militar gironina durant la guerra dels Segadors : l'enviament de dues companyies el 1649 / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 215-232 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En l'article es mostra el procés que seguí la municipalitat gironina per constituir dues companyies d'infanteria el 1649 com a resposta a l'ofensiva espanyola. En l'anàlisi, ens centrarem més en la primera companyia, perquè podem comprovar l'eficàcia dels diferents incentius que s'aprovaren per accelerar el reclutament de soldats (prima per enrolar-s'hi i gratuïtat dels exàmens a la confraria o als Estudis Generals de Girona). Paradoxalment, tot i que en la segona unitat militar ja s'oferiren tots els incentius des del primer moment, l'escàs èxit obligà a buscar voluntaris a altres zones, especialment a Olot i el seu entorn. A part, també s'estudien aspectes com el cost econòmic de les companyies, el finançament, les desercions i els principals fets bèl·lics que van tenir lloc.

Civils evacuats, a la muntanya i al Delta, durant la Guerra Civil / Andreu Caralt Giménez
Caralt Giménez, Andreu


En: 233285 Actes del I Congrés Internacional "La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939)" : Tortosa, 24 de setembre de 2021, Gandesa, 22, 23 i 24 d'octubre de 2021. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2023. p. 89-97
 (Ponències) 
Bibliografia.

El Combat d'un biberó : una manera intel·ligent de viure la vida utilitzant la bona actitud i la bona predisposició / Anton Roig Cardellà ; [edició de: Maite Alberton Roig]
Roig Cardellà, Anton


Valls : La Torratxa, [2013]
167 p. : il. ; 24 cm
ISBN 9788495757883

Els Germans Jaume : viure la guerra i escriure-la / Antoni Mayans, Anna Bonfill Plana
Mayans i Plujà, Antoni


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 494 (octubre 2022), p. 36-41 : il. (Focus) 

"Tres som, ja, Joan, tres germans que quasi encara no hem provat el "sabor" de la vida i ja ens llancen en busca de la mort", escrivia Ramon Jaume al seu germà Joan des de la localitat jaenesa d'Arjona el 2 de març de 1938, pocs dies abans de ser traslladat al front d'Aragó. Malauradament, la premonició es va complir: Ramon, Vicenç i Joan Jaume van morir al llarg de la Guerra Civil espanyola. Tenien, 23, 22 i 20 anys, respectivament. La tragèdia d'aquests tres combatents olotins és equiparable a la que van patir moltes altres famílies durant la guerra, però els germans Jaume, deliberadament, van deixar constància escrita del que va suposar aquella experiència bèl·lica. La documentació que van generar (correspondència, dietaris, dibuixos), avui conservada a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, permet conèixer en primera persona les preocupacions i els anhels de tres joves en el període crucial de les seves vides.

Memòries d'un migrant a Sant Cugat : Antonio Cervantes Candalija / José María Perceval. Estudi introductori, Antonio Aguilar Pérez. Epíleg ; Arés Perceval Camps i Àngels Camps Cervantes. Transcripció i notes



En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 54 (2021) , p. 85-108 : il. (Estudis) 

Enguany, exactament el dia 22 de juliol, ha fet cent anys de la derrota de l'exèrcit espanyol a Annual (Marroc), causada per les tribus rifenyes del cabdill Abd el-Krim, les quals provocaren la mort d'entre 10.000 i 12.000 soldats entre el juny i l'agost d'aquell any. No era la primera ni en seria la darrera derrota. El 27 de juliol de 1909, al Barranc del Llop ja van morir 17 comandaments i 136 soldats. No va ser aliena a aquesta derrota la Setmana Tràgica barcelonina, una protesta contra l'embarcament de soldats cap al Marroc. Com no van ser aliens a la derrota d'Annual la dictadura de Primo de Rivera, l'exili d'Alfons XIII i la Guerra Civil; els militars africanistes no oblidaren la seva humiliació, encara que qui els van patir a partir de juliol del 1936 no en tenien la culpa. És, doncs, un bon moment per publicar les memòries d'Antonio Cervantes Candalija (1890-1973), un text fins ara inèdit. Antonio va ser al Marroc uns anys abans d'Annual, exactament entre juliol de 1913 i abril de 1916. Després va passar fugaçment per la Guàrdia Civil i va acabar fent de carter a Sabadell fins que es jubilà. Va viure els darrers anys a Sant Cugat, a casa de la seva filla. Així doncs, us presentem les memòries d'una persona que va lluitar al Marroc i va acabar els seus dies sent santcugatenc.

El Servei militar / Josep Clara, coordinador del dossier



En: Revista de Girona. Girona, núm. 331 (març-abril 2022), p. 72-95 : il (Dossier) 

Conté: Vivència i memòria / Josep Clara ; Joves uniformats : la mili obligatòria / Josep Clara ; Perdre el temps fent el soldat / Sònia Tubert ; La Girona militar dels universitaris barcelonins / Josep Clara ; Sant Climent : del CIR a la base militar / Lluís Serrano ; Pacifisme i desobediència civil / Josep Pastells.

Joaquim Batlle, banyolí mort en un camp annex a Mauthausen / text: Jordi Galofré
Galofré i Illamola-Simal, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 328 (setembre-octubre 2021), p. 38-41 : il. (Història) 

El Batallón de Cataluña : soldados catalanes al servicio de Francia / Manuel Güell i Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 61 (2022) , p. 40-45 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (II): Cataluña, entre Francia y España".

L'escassa presència de tropes catalans en el setge de Tarragona de 1641 va fer advertir als generals francesos que no podrien comptar amb un decidit suport català per a fer front als exèrcits que Madrid no trigaria a enviar. Això els va portar a assumir que, almenys de moment, haurien de ser ells els qui tiressin del carro en aquell front de guerra, cosa que significava l'aportació del nombre de tropes necessari per a mantenir-se a Catalunya. En contrapartida, es conformarien amb ser auxiliats per un contingent indígena menor i autònom, però permanent, de tropa reglada i professional, organitzat i finançat pel país. Estem parlant del Batalló, que va començar a formar-se en 1642 i va servir fins a la caiguda de Barcelona deu anys més tard.

"Pauvres enfants" / Ignasi Ros Fontana, text
Ros i Fontana, Ignasi


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 2 (tardor-hivern 2021), p. 50-51 : il. (Dossier. La Guerra civil i l'exili) 

Joan Bistuer Espias, dietari de guerra i postguerra, 1937-1943 : el testimoni excepcional d'un soldat sabadellenc de la Brigada Mixta El Campesino / projecte, transcripció, indexació i presentació: Joan Comasòlivas Font ; estudi introductori: Josep Antoni Pozo González ; pròleg: Esteve Deu i Baigual
Bistuer i Espias, Joan


[Sabadell] : Dstoria Edicions, 2021
509 p. ; 19 cm
ISBN 9788412053548

Joan Bistuer, ebenista de professió, persona inquieta, amb afany de coneixement, molt aficionat al cinema (afició que compartí de manera epistolar també des del front amb unes noies franceses) ens ha deixat un dietari excepcional. Com molts altres joves de la seva edat, li va tocar viure directament la guerra civil 1936-1939. Fou soldat de l'Exèrcit republicà a les ordres de Valentín González, El Campesino, i com a tal, participà en dues de les batalles més cruentes de la guerra civil: Terol i la batalla de l'Ebre. Amb una determinació encomiable, va anar confeccionant un llarg dietari (1937-1943), que va guardar curosament a casa seva junt amb altres papers de la guerra, fins que un dia de 1999, Víctor Colomer, periodista del Diari de Sabadell, en va donar a conèixer l'existència. Des d'aleshores fins que aquest document ha pogut veure la llum, hi ha hagut un llarg procés en què Joan Comasòlivas, arxiver, i Josep Antoni Pozo, doctor en Història, n'han preparat l'edició d'una manera rigorosa però amena. Acompanyen l'obra uns índexs exhaustius, útils tant per als investigadors com per al ciutadà que hi vol cercar un lloc, tal vegada un parent, i un seguit de fotografies i reproduccions de documents del fons de Joan Bistuer conservat a l'Arxiu Històric de Sabadell. Ara que pràcticament no queden testimonis vius d'aquells esdeveniments, documents com aquest cobren més valor perquè no caiguin en l'oblit. (Editorial).

Els Quaderns amagats : memòries de la guerra civil de Josep Maria Guarro Martorell (1938-1939) / [edició de: Jordi Mateu Guarro]



Montblanc : [Guarro], 2022
230 p.
Annexos.

El llibre conté la transcripció dels quatre quaderns manuscrits de Josep Maria Guarro, en els quals el protagonista narra amb tot luxe de detalls i en primera persona el que va viure i patir durant la Guerra Civil. Van ser escrits l'any 1939, un cop acabada la guerra, amb les notes que prenia durant el conflicte bèl·lic. Amagats en un armari, foren trobats l'any 2000 pel seu net Jordi Mateu Guarro. El seu net explica que els quaderns del seu avi Josep Maria Guarro són un relat molt viu i directe, amb molts detalls de la vida quotidiana dels soldats que lluitaven al front: què menjaven, la por que tenien, el fred que passaven, com es desplaçaven d'un poble a un altre, els combats en els que van participar durant la batalla de l'Ebre i el front del Segre... El memorialista també explica el seu pas pel camp de concentració franquista de Santoña (Cantàbria), on va estar juntament amb altres montblanquins. S'hi ha incorporat un apartat anomenat "El front de guerra al seu pas per Montblanc", on fins a vuit testimonis diferents expliquen el que va viure la població montblanquina el mes de gener de 1939, quan les tropes republicanes van marxar de Montblanc i les tropes franquistes van entrar a la població. Un document excepcional. També s'hi han inclòs com a annexos l'arbre genealògic de la família Guarro, que arriba fins l'any 1500, i on totes les branques del cognom Guarro de Montblanc tenen el seu origen documentat. La biografia de Josep Maria Guarro conté una fotografia cedida per una família montblanquina on hi ha apuntada una llista, elaborada per Marcel Vives Roca, dels companys de l'escola del mestre Martorell, lloc on va estudiar de petit Josep Maria Guarro. També hi ha una relació amb els soldats montblanquins que van formar part de la lleva del 1940; i un nomenclàtor de carrers amb què es pot saber quins noms van adoptar els carrers de Montblanc al llarg dels anys, dades elaborades per Lluís Vives i Poblet. I la llista més completa fins a l'actualitat de "Víctimes a Montblanc de la Guerra Civil", en què per primer cop s'inclouen refugiats que estaven aquí Montblanc, i en què també hi ha soldats, religiosos, civils, etc. (Nova Conca).

XVIII Trobada dels Biberons de tot Catalunya : 61 aniversari : Tàrrega, l'Urgell 9 de maig de 1999 : organitzada per l'agrupació de supervivents de la lleva del biberó-41

Trobada dels Biberons de tot Catalunya (18a : 1999 : Tàrrega )


Tàrrega : Ajuntament de Tàrrega, 1999
[10] p. : il. ; 22 cm

Lliurament de l'17è premi Mestall



En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXI, núm. 46 (desembre 2019), p. 9-10 : il. (L'associació) 

Incou resum del treball guanyador: Amb la mort als talons : crònica d'una fugida i dues guerres de Clàudia Pubill Quintillà, de l'INS Guindàvols de Lleida.

Rafel Ximinis a la Guerra de Filipines / Josep Ximinis Casadevall
Ximinis Casadevall, Josep


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 3 (juliol 2012), p. 112-114 : il.

Cartes des de la guerra civil. Un suplici de divuit mesos / Joan Viñallonga
Viñallonga, Joan


En: 226765 Sessions d'estudis montornesencs I i II : 25 de novembre de 2018, 15 de novembre de 2019 : ponències. Montornès del Vallès : Ajuntament de Montornès del Vallès, 2021. p. 93-98 : il


Un jove montornesenc de 23 anys, Joan Viñallonga, va ser cridat al front de guerra el juny de 1937. Durant els divuit mesos que va estar lluny de casa fent de soldat, va escriure cartes a la seva promesa i als seus pares, unes cartes que s'han conservat. Joan Viñallonga (fill) les ha digitalitzat i n'ha lliurat una còpia a l'Arxiu Municipal. A més, les ha transcrites i estudiades. En aquesta comunicació ens relata, resumidament, la trajectòria militar d'un jove que a través de les seves missives ens apropa als lògics sentiments de por, incertesa, dolor i enyorança que causa la guerra viscuda en primera línia.

Pinzellades d'un fill de l'Hospitalet : Antonio Vidal Marqués (17 de gener del 1913 - 5 de setembre del 1983) : la visió d'un poble, d'un país i d'Europa a través de la vida d'un noi de l'Hospitalet de l'Infant / Teresa Vidal Burata
Vidal Burata, Teresa


Valls : Cossetània : CELHI, Centre d'Estudis de L'Hospitalet de l'Infant, 2022
127 p. : il. col. ; 25 cm (Publicacions del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 5) 
A la portada: La visió d'un poble, d'un país i d'Europa a través de la vida d'un noi de l'Hospitalet de l'Infant. Annexos.
ISBN 9788413561806

En aquest monogràfic seguim el nostre protagonista des de l'Hospitalet de l'Infant, on va néixer el 1913, fins als diversos indrets on estigué. Amb ell passejarem en bicicleta per les platges de Calais i sabrem que va viure a França, on esdevingué aprenent i comerciant. Coneixerem que el mobilitzaren l'any 1940, durant la Segona Guerra Mundial, i que fou enviat al front de Verdun. Amb ell patirem privació de llibertat i sabrem dels seus cinc anys de penúries en un camp de presoners d'Alemanya, d'on retornarà a la vida civil amb un vestit i un parell de sabates regalats per l'Estat Francès, que el condecorà i li atorgà la nacionalitat. El seguirem fins al sud de França, on es retrobarà amb el germà i reprendrà la vida de comerciant. Després d'uns quants anys i força experiència acumulada, amb ell tornarem a casa, a l'Hospitalet de l'Infant, on formarà una família i muntarà negocis i on el veurem créixer com a persona, conjuntament amb el nostre poble.

Roselles vermelles : un testimoni de la Batalla de l'Ebre / M. Dolors Godoy Rotllens
Godoy i Rotllens, M. Dolors


Maçanet de la Selva : Celobert, 2012
252 p. : il. ; 23 cm
ISBN 9788494079405

Dolors Godoy reconstrueix en aquest llibre l'experiència del seu germà Carles com a membre del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, una unitat creada el gener del 1937 dins l'exèrcit franquista, formada per catalans fugitius de la zona republicana, sobretot per les seves creences religioses. Carles Godoy va morir amb només vint anys a la batalla de l'Ebre, concretament a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), a prop de Gandesa. El jove soldat va deixar moltes cartes, diaris de guerra i fotografies, recuperats i lliurats a la família pels seus amics i per mossèn Dausà, líder espiritual del terç, i a partir de tot aquest material la seva germana Dolors ha construït Roselles vermelles, on es reprodueixen fidelment alguns dels documents originals. (El Punt).

Joan Tarragó i Balcells : memòria i reflexions / Llibert Tarragó Esteve
Tarragó Esteve, Llibert


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 53 (2021) , p. 52-66 : il.

Aquest article és una aproximació a la figura i al món de Joan Tarragó Esteve feta pel seu fill Llibert. Nascut al Vilosell al 1914, fou combatent republicà, militant del PSUC, exiliat a França, deportat al camp d'extermini de Mauthausen i alliberat al 1945.

Les Fosses dels camps de batalla de la Guerra Civil de 1936 - 1939. Una aproximació arqueològica a les exhumacions de soldats al front de l'Ebre / Jordi Ramos Ruiz, Cesc Busquets Costa
Ramos i Ruiz, Jordi


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 31 (2021) , p. 143-161 : il. (Dossier. 17 anys d'exumacions governamentals a Catalunya) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.