Análisis de la supuesta donación de Tortosa y Lérida al reino de Aragón por parte de la reina Germana de Foix en 1506 / Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Hispania. Madrid. Vol. 85, núm. 279 (2024) , p. 11-20

Des de finals del segle XIX la historiografia ha considerat que l'any 1506 la reina Germana de Foix -o el seu espòs el rei Ferran II d'Aragó, perquè hi ha qui ha ignorat a dretcient el paper de la reina- va decretar, en un acte de sobirania sense parangó entre les consorts que la van precedir, la concessió d'una part substancial del territori occidental i austral del principat de Catalunya al regne d'Aragó, encara que aquesta va quedar sense efectes. En aquest article s'analitza el contingut del decret en qüestió, evidenciant una sèrie d'incongruències i anacronismes que demostren que ni el Rei Catòlic ni la seva segona esposa van tenir res a veure amb aquest, perquè no és un document autèntic del segle XVI, sent confeccionat en 1706 o en una data posterior.

L'Exposició de maquinaria agrícola i concurs de tractors de Lleida / J.C.G.



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any II, núm. 30 (Abril 1921), p. 137-138

Lo Fill del sagristà / Josep Maria Carles Aguilà ; pròleg de Salvador Carles Aguilà, Jacint Cabau Rúbies
Carles Aguilà, Josep Maria


Lleida : Pagès editors, 2025
171 p., 24 p. de làm. : il. ; 24 cm (Guimet, 256) 
Bibliografia.
ISBN 9788413035949

Al llarg dels anys seixanta, setanta i principis dels vuitanta del passat segle XX, al centre del concorregut eix comercial de Lleida, dins els murs de la poc coneguda i valorada Catedral de Lleida, transcorre la història que narra aquest llibre. Dues famílies, fins fa vint-i-cinc anys, vivien les seves humils existències sota aquell venerable aixopluc. Amb unes formes de vida tradicionals, més properes a les dels àmbits rurals, teixien i desteixien els seus afanys, d'altra banda no gaire diferents de la resta d'habitants de la nostra Lleida, en aquells anys més aviat grisencs. La singularitat de dur-ho a terme en aquell àmbit tan especial és el que segurament fan diferents aquestes memòries d'altres que haureu llegit. No hi cerqueu grans empreses i anhels socials o polítics, ni pregones reflexions de cap caire. Tan sols hi trobareu fetes, anècdotes i alguna trapelleria... però pel damunt de tot, emocions, somnis i vivències a flor de pell del conjunt dels fills del sagristà que treballava a la Catedral de Lleida. Unes memòries ben especials perquè narren la visió i els records de la infantesa i adolescència de quatre nois dels anys 60 i 70, fills d'un dels sagristans de la Catedral Nova. El context on es desenvolupa la vida d'aquests nois serà determinant per conèixer el monument des d'una perspectiva diferent ja que a través de les seves vivències visitarem espais desconeguts del temple. (Editorial).

Orfeó Lleidatà : més de 160 anys de compromís (1861-2024) / Lluís Marc Herrera i Llop
Herrera i Llop, Lluís Marc


Lleida : Fundació Orfeó Lleidatà, [2025]
240 p. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788409680139

Aquest volum, escrit pel músic i doctor en història Lluís Marc Herrera, recull per primera vegada la trajectòria completa de l'Orfeó Lleidatà des de la seva fundació el 1861 fins a l'actualitat. El llibre destaca el paper fonamental de l'entitat en la promoció del cant coral, l'educació musical i la dinamització cultural de Lleida i les terres de Ponent. Amb una mirada històrica i social, també posa en relleu figures clau com Lluís Virgili i Farrà i analitza com l'Orfeó ha estat un referent de resistència cultural i catalanisme en èpoques difícils. És una obra essencial per entendre l'impacte de la música coral en la construcció de la identitat cultural lleidatana. (PLECS).

El Josep Carreras acull el gran espectacle de la cuina en directe dels premis Lladonosa : dos alumnes de l'Escola de Cambrils i un de Lleida passen a la final del "Masterchef" que busca el millor estudiant català i que es farà el 7 de maig



En: Més Vila-seca, Núm. 126 (abril 2023)
També disponible la versió en línia.

El Canonge Josep Xiqués i Soler. : un canetenc a l'alta jerarquia de l'església / Carles Sàiz i Xiqués
Sàiz i Xiqués, Carles


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 91 (març 2025), p. 19-22 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

L'autor aprofundeix en la biografia del Dr. Josep Xiqués i Soler, fins avui el canetenc que ha ostentat més funcions de nivell dins l'alta jerarquia eclesiàstica d'entre segle.

Sixena: la croada de la memòria / Francesc Canosa i Farran
Canosa i Farran, Francesc


Juneda : Fonoll, 2018
271 p. ; 22 cm
Bibliografia.

Aquest no és un llibre sobre la guerra de l'art. Supereu el quadre del conflicte entre Catalunya i Aragó per les 97 peces artístiques i les pintures murals del monestir de Sixena. Mireu darrere el marc i hi veureu la història de veritat: reis, prínceps, comtes, cavallers, papes, soldats, lladres, salvadors, jutges, militars, pintors, polítics, arqueòlegs, fasificadors, paletes, bisbes, dictadors, advocats, policies, anarquistes, profanadors, capellans, monges... Sí, més de vuit segles que mostren la ficció i el fracàs d'això que s'ha anomenat Espanya, a través de Sixena. El monestir que està enmig de tot. La frontissa de Catalunya i Aragó. Aquí: entre el record i l'oblit hi viu la memòria. Aquesta és l'obra més valuosa de la vida per continuar vivint. Perquè Sixena no és una història d'art: és la darrera croada de la memòria. (Editorial).

Bombers de Lleida : (1840-2024) / del text: Leonard Jové Vidal
Jové, Leonard


Lleida : Pagès Edicions, 2025
149 p. : il. col. ; 28 cm
Bibliografia.
ISBN 9788413036182

Aquest llibre explica la història del cos de bombers de Lleida, des de l'any 1840 fins al 2024. Es detallen els edificis emblemàtics de la ciutat que han albergat els parcs de bombers, les primeres eines d'extinció i la seva evolució fins a l'actualitat, la manera d'organitzar-se del cos, qui eren i què feien els bombers. D'altra banda, a través de documentació arxivística, es relaten diversos incendis i explosions, alguns força desconeguts, que han marcat de manera singular la població de Lleida. Un recorregut històric que va acompanyat d'un ampli i interessant recull fotogràfic, en alguns casos encara inèdit. (Editorial).

Tercer Congrés d'Història de la Medicina Catalana : actes

Congrés d'Història de la Medicina Catalana (3r : 1981 : Lleida )


Lleida : Seminari Pere Mata, Departament de Medicina Legal y Toxicologia, Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona, 1981
3 vol. (322 ; 346, 470 p.) : taules ; 24 cm
Disponible en altres formats (en línia): Gimbernat revista catalana d'història de la medicina i de la ciència Barcelona : Seminari Pere Mata de la Universitat de Barcelona, Núm 1 (1984), Núm. 2 (1984), 3 (1985).

Conté:
- 267482  Jordà i Güell. Ricard. Notícia de l'Hospital de Sant Jaume d'Olot durant l'ocupació napoleònica.

Estudi sobre l'oferta lingüística a diverses ciutats de Catalunya : Ofercat 2010 : poblacions: Olot, Lleida, Reus, Sabadell i Santa Coloma de Gramanet



2010
2 vol. ; 30 cm
Estudi promogut per la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització lingüística i executat per l'Instituto Apolda i el Consorci. Mecanoscrit inèdit. Conté: Vol. I. Dades sintètiques -- Vol. II: Informe de resultats. Informació relacionada en línia: Dossier de premsa i presentacions de dades de cadascuna de les poblacions i resum de l'informe amb el títol "Ofercat 2010. L'oferta lingüística a Olot, Lleida, Reus, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet".

Recollida d'informació a l'àmbit dels comerços i empreses de servei de les poblacions d'Olot, Lleida, Reus, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet.

Certamen Literario y Artístico en Honor de Nuestra Señora del Tura / [textos de M. Concepció Carreras i Pau, Josep Danés i Llongarriu, pare Nolasc del Molar, Francesc Caula i Vegas, [et al.]]

Certamen literario y artístico en honor de Nuestra Señora del Tura (1954 : Lleida )


Lérida : Academia Mariana, 1955
3 vol. ; 21 cm
Conté: Tercera Parte. Nuestra Señora del Tura, Patrona de Olot. A la part superior de la portada: Pontificia y Real Academia Bibliográfico-Mariana.

Conté:
- 265997  Caula i Vegas. Francesc. Santa María de Olot.
- 265998  Rebull i Muntanyola. Daniel. Del culte i per al culte d'Olot a la Mare de Déu del Tura.
- 265999  Danés i Llongarriu. Josep M. Devoción de Olot a su excelsa patrona.
- 266000  Carreras i Pau. Maria Concepció. Tríptic marià.

Museu Morera : nova vida per a l'art de ponent / text de David Gutiérrez i fotografies de Jordi Bas
Gutiérrez, David


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 272 (novembre 2024), p. 68-71 : il. (L'experiència) 

Domus domini : fires i mercats (i 2) / Miquel Carrera Castellví
Carrera Castellví, Miquel


En: La Femosa : revista d'opinió i informació local. Artesa de Lleida, núm. 329 (març-abril 2024), p. 19

Tsunami Animalista Lleida diu Prou!! / Eulàlia Solà Miró
Solà Miró, Eulàlia


En: La Femosa : revista d'opinió i informació local. Artesa de Lleida, núm. 329 (març-abril 2024), p. 31-33 : il.

Més d'un segle d'art als renovats museus de LLeida i Vilanova i la Geltrú / Susanna Portell
Portell, Susanna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 512 (octubre 2024), p. 48-51 : il. (Mirador. Art) 

Un Topònim controvertit : Moradilla/ Moredilla / Carlos Ángel Rizos Jiménez
Rizos Jiménez, Carlos A.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 15-23 : il. (Onomàstica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu principal d'aquest estudi és aportar documentació d'un nom de lloc del municipi de Lleida que confronta amb el terme dels Alamús com és el tossal de Moradilla per tal d'interpretar millor l'etimologia d'aquest topònim. Partirem de la carta de població (30 de maig de 1213) i en recollirem les diferents mencions que apareixen a la documentació al llarg dels segles per tal de corroborar o refutar la interpretació etimològica que han donat els experts (Coromines, Onomasticon Cataloniae, seguit després per Albert Turull, 2007) sense comptar amb la documentació, basant-se únicament en la pronúncia. També recollirem les diferents pronúncies d'aquest nom a diferents contrades del voltant per tal de fixar-ne l'ortografia.

Els Aveïnaments a la ciutat de Lleida entre 1641 i 1686 / Santi Arbós
Arbós i Gabarró, Santi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 24-30 : il. (Onomàstica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Estudi dels actes d'aveïnament produïts en la ciutat de Lleida en el període 1641-1686 segons un volum manuscrit dipositat a l'arxiu de la Paeria.

Els Docs de l'estació del ferrocarril i el Banc Mercantil de Lleida / Felip Gallart Fernández, Joan-Ramon González Pérez
Gallart Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 31-42 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Pràcticament desconegut per la gent de Lleida, l'edifici dels docs està situat a unes passes de l'estació Lleida-Pirineus. Lligat al naixement, evolució i decadència del Banc Mercantil de Lleida, en aquest treball volem donar notícia dels orígens, construcció i evolució d'un dels principals edificis d'arquitectura industrial de finals del segle xix que encara resta dempeus a Lleida i del banc que en va ser promotor i reivindicar el seu record, el seu valor inqüestionable i una rehabilitació digna i respectuosa dins del Projecte de la nova Estació d'Autobusos de Lleida.

Les Plaquetes dels premiats a l'Exposició Agrícola de Lleida de 1928 / Meritxell Cano Ció
Cano Ció, Meritxell


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 61-66 : il. (Cultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'Exposició Agrícola de Lleida de 1928, organitzada per la Confederació Sindical Hidrogràfica de l'Ebre i celebrada al recinte dels Camps Elisis, va ser l'esdeveniment més destacat que la ciutat visqué durant el primer terç del segle xx. Milers de persones la visitaren, i un centenar d'empreses participaren en el concurs de maquinària agrícola i hidràulica. La seva importància també es pot percebre a partir de les plaquetes que s'entregaren a les empreses mereixedores del primer i segon premi del certamen. El seu disseny anà a càrrec de l'artista Ángel Díaz Domínguez i l'encunyació va ser realitzada per l'empresa Pedro Faci, de Saragossa.

La Societat Econòmica d'Amics del País de Lleida (SEAPL) (1834-1931) / Quintí Casals Bergés
Alvarez Bartolomé, Santiago


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 67-76 : il. (Cultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present treball es fa una anàlisi de l'activitat de la Societat Econòmica d'Amics del País de Lleida (SEAPL), el seu teixit social i la seva incidència en la vida de la ciutat de Lleida des de la seva fundació, l'abril de 1834, fins a la darrera notícia que hem localitzat de la seva activitat, que és de 1931. Després de la nostra repassada arribem a la conclusió que la SEAPL va estar integrada per la majoria dels intel·lectuals de la ciutat, al marge de la seva coloració política, els quals pertanyien a les professions liberals, i la seva incidència en la millora pública va decaure amb el pas dels anys, quedant en les dècades del segle xx en una associació simbòlica.