Josep Llunas, La Tramontana i l'anarquia en català / [ressenya de:] Ginés Puente Pérez
Puente Pérez, Ginés


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 54 (2022) , p. 188-189 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Josep Llunas, La Tramontana i l'anarquia en català / Jordi Martí Font. Tarragona : Publicacions URV, 2022

Cantos a mi patria : Francesc Puigjaner, un revolucionari sentimental / Fermí Roig Ferré
Roig Ferré, Fermí


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 82 (desembre 2022), p. 29-38 (Quaderns de literatura) 

Republicanisme i catalanisme en la formacó del mercat de premsa / Jaume Guillament Lloveras
Guillamet i Lloveras, Jaume


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 188 (febrer 2023), p. 2-7 : il. (Temes, 1) 
Bibliografia.

El Porvenir : periódico republicano de avisos y noticias, defensor de los intereses generales del distrito : se publica todos los sábados



Núm. 1 (12 mayo 1899)]-año X, núm. 473 (18 abril 1908)
Valls : la Redacción, 1899-1908
Il. ; 55 * 39 cm. Setmanal, surt els dissabtes.
Quatre pàgines en cinc columnes. Tingué tres directors: Enric Feliu i Boada, Raimon Casas Pedrerol i Rafael Badia i Grau. Text en castellà amb alguna col·laboració en català. Descripció en vista de: Año V, núm. 214 (1903, 9 de mayo).

Lliure i proletària! Estat Català a les terres de Ponent i del Pirineu (1936-1939) / Ferran Dalmau Vilella
Dalmau Vilella, Ferran


Lleida : Pagès, 2023
234 p. ; 24 cm (Guimet, 248) 
ISBN 9788413034539

S'acaba de complir un segle de la fundació d'Estat Català (1922- 2022) per part de l'icònic Francesc Macià i, tot i això, el partit precursor del separatisme insurreccional segueix sent un autèntic desconegut per al públic en general. Poc i mal estudiada, la històrica sigla independentista i la petja de la seva militància, on les terres de Ponent i del Pirineu occidental hi juguen un paper cabdal, han estat constantment bandejades per una historiografia oficial sempre centrada en el desenvolupament dels corrents ideològics hegemònics. Trencant amb la inèrcia, aquest treball pretén apropar-nos a la segona etapa de vida d'Estat Català (1936-1939) que transcorre en paral·lel al curs de la Guerra Civil i a la jove militància que aplegà el separatisme obrerista a les nostres contrades, moguda pels anhels d'emancipació social i nacional. Una generació, avui encara invisible, que s'enquadrà en un modest però actiu partit tant en la rereguarda revolucionària com en el front de guerra contra colpisme per acabar patint, amb l'adveniment de la derrota republicana, les consequùències més funestes de la repressió franquista en forma d'assassinats, diàspora, exili, presó o batallons disciplinaris de treballadors esclaus. (Editorial).

La República a Barcelona : 1873-1874 / Miquel González y Sugrañes ; Jordi Roca Vernet (Ed.) ; Ginés Puente
González i Sugrañes, Miquel


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023
428 p. : il. ; 24 cm
Referències bibliogràfiques. Índex. Conté: Del republicanisme a la Primera República : milícies, obrers i federals / per Jordi Roca Vernet -- La República en Barcelona : apuntes para una crónica / por Miguel Gonzáles Sugrañes -- Les autoritats durant la Primera República / per Ginés Puente.
ISBN 9788491564768

Com s'informa en la contraportada del volum, "la història de la Primera República és un país desconegut per a la majoria. És una història fascinant per si mateixa, sense ser el precedent de res, i ens mostra la imprevisibilitat dels moments d'acceleració del temps històric. Per apropar-nos-hi i descobrir el que va significar, en aquest volum reproduïm el llibre original de Miquel González Sugranyes "La República en Barcelona. Apuntes para una crònica". Aquest no és un llibre de memòries d'un vell republicà sinó un llibre d'història escrit per un testimoni, protagonista i analista alhora". L'edició incorpora un estudi introductori "que permet conèixer tant els fonaments del republicanisme i del federalisme com la centralitat de la tensió entre les bases del republicanisme i les institucions en la construcció de la democràcia. A més, el llibre permet consultar els annexos de l'obra de Sugranyes amb més d'un centenar de documents, cadascun precedit d'una petita descripció que s'ha incorporat en aquesta edició per a la lectura. També inclou les biografies de les autoritats polítiques i militars protagonistes de la Primera República a Barcelona".

Joaquim Fort : alcalde republicà de Tarragona / Cristian Ferrer González, Guillem Puig Vallverdú
Ferrer González, Cristian


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
165 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.

Joaquim Fort i Gibert (Tarragona, 1906 - Santiago de Xile, 1987) destaca en la seva joventut com a esportista d'elit, esdevenint en diverses ocasions -amb el Club Nàutic de Tarragona- campió de Catalunya i d'Espanya de rem. Periodista vocacional, treballa en la premsa tarragonina i com a corresponsal de El Diluvio de Barcelona. Des del 1932 milita a Esquerra Republicana i el 1934 és elegit primer tinent d'alcalde de la ciutat de Tarragona. Els Fets d'Octubre d'aquell any el porten a patir un breu captiveri al vaixell-presó Manuel Arnús, ancorat al port. El febrer de 1936, la victòria del Front d'Esquerres el retorna a l'Ajuntament, i quatre mesos després és elegit nou alcalde de la ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil lidera la resposta política al cop d'estat a la ciutat de Tarragona i, a partir del gener de 1937, com a comissari delegat de la Generalitat a Tarragona, fa front a les dificultats materials de la rereguarda, abans d'incorporar-se a l'Exèrcit Popular de la República i ser ferit en combat. La derrota el porta a l'exili, primer a França i posteriorment a Panamà, Argentina, Perú i Xile, on finalment s'estableix, formant una família i sense oblidar mai el compromís amb el catalanisme republicà. (Editorial).

Joan Selves, de l'alcaldia republicana de Manresa a governar l'ordre públic de Catalunya / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
216 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Inclou: 'Una crida a les dones catalanes' (Manifest de les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya publicat a 'L'Opinió' el 12 de desembre de 1931) ; Veus femenines (publicat a 'Fortitud' el 15 de novembre de 1933) ; Ànima endins (publicat a 'Llibertat' el 5 d'agost de 1935). A la contracoberta: Fundació Josep Irla.
ISBN 9788409495733

Joan Selves i Carner (Castelltallat, 1898 - Barcelona, 1934) inicia de ben jove, el 1921, la seva trajectòria puïblica com a periodista vocacional a El Pla de Bages. Ja advocat, impulsa amb la nova generació de catalanistes republicans de Manresa la creació, el 1929, del diari El Dia des del qual articulen la candidatura guanyadora de les eleccions municipals d'abril del 1931 que porten l'adveniment de la República. Esdevé el primer alcalde republicà de la ciutat i posteriorment, en una carrera política meteòrica a les files d'Esquerra Republicana de Catalunya: diputat a les Corts Constituents, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d'Agricultura i Economia, conseller de Governació, comissari general d'Ordre Públic, governador general de Catalunya i de nou conseller de Governació. Home de la màxima confiança del president Lluís Companys i figura preeminent d'ERC, pilota el traspàs de l'ordre públic de la Catalunya autònoma fins que mor sobtadament en plena joventut a les portes dels Fets d'Octubre de 1934. (Editorial).

Josep Mascort : republicà lleial, catalanista devot / Josep Pastells
Pastells, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
264 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex. Inclou: Antologia de textos : dinou articles, cinc convits poètics i un relat / Josep Mascort.

Josep Mascort i Ribot (La Creueta, 1898-1970), mestre vocacional, exerceix la docència succesivament al barri del Poblenou de Barcelona, Santiago de Ois, Viladonja, Queralbs i Vilanna. Sota el mestratge del pedagog, geògraf i diputat republicà Miquel Santaló, esdevé també, a partir de 1933, diputat a les Corts Republicanes per Girona, en representació d'Esquerra Republicana. Durant la Guerra Civil és nomenat director de l'Escola Normal de Girona, alcalde de Bescanó i comissari delegat de la Generalitat a les comarques gironines. Exiliat a Mèxic, compra i dirigeix un col·legi a Texcoco, on deixa tan bon record que el 1979, nou anys després de morir, rep un homenatge pòstum i un institut de la ciutat portarà el seu nom durant vint-i-quatre anys (1994-2018). En tornar a Catalunya, el 1949, crea una petita acadèmia privada al call de Girona i hi treballa quasi fins a la seva mort a la casa pairal de la Creueta, sense haver abandonat mai el compromís catalanista i republicà. (Editorial).

Memòries d'un veterà de la República / Antoni Feli Codina ; [Direcció i coordinació de Xavi Milian i Roc Solà ; Introducció de Xavi Milian ; Epíleg de David Domènech ; Traducció de Xavi Milian]
Feliu i Codina, Antoni


Barcelona : Tigre de Paper : Lo Diable Gros, 2022
710 p. ; 23 cm (Fil roig) 
ISBN 9788418705380

Sabies que l'alcalde de Figueres Abdó Terrades va ser destituït i deportat a Andalusia per negar-se a jurar fidelitat a la monarquia? O que l'inventor del submarí era Narcís Monturiol, un dels primers comunistes catalans? Les "Memòries d'un veterà de la República", dictades des del llit de mort pel republicà federal Antoni Feliu i Codina, van ser publicades a principis de segle pel diari republicà barceloní El Diluvio. Fil Roig ha compilat i traduït al català aquestes memòries, que són un retrat de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX. A través d'anècdotes i vivències, però sense abandonar el rigor històric, aquestes Memòries ens submergeixen en una etapa fonamental per entendre l'aparició del catalanisme i l'articulació de l'esquerra republicana i obrera. Des de l'assassinat d'un empresari per part d'un grup d'obrers fins a l'adveniment del Sexenni Revolucionari i la divisió dels republicans federalistes entre "intransigents" i "benèvols". Escenes tan sonades com la baralla a cops de puny entre Anselm Clavé i el capità general de Catalunya, l'escridassada a Joan Prim a Barcelona, o com un grup liderat per Valentí Almirall va ocupar l'Ajuntament de Barcelona i va llançar el retrat de la reina pel balcó, troben el seu context en aquest volum imprescindible. (Editorial).

El Fantasma de Lerroux / Josep Asensio
Asensio, Josep


Barcelona : Edicions de 1984, 2022
157 p. ; 21 cm (De bat a bat, 49) 
Bibliografia.
ISBN 9788418858246

Alejandro Lerroux fou un publicista i polític republicà que impulsà la seva carrera confrontant-se a un catalanisme en ascens. Revifant un ambient envellit com era el republicanisme barceloní de principis de segle i cultivant les seves relacions amb la classe treballadora, Lerroux va imposar-se com un nucli de poder. El seu llegat, conegut amb el nom de lerrouxisme, s'empra des de llavors com a sinònim de divisionisme, d'atiar el ressentiment de les capes més baixes i de la immigració en contra del nacionalisme català. Tanmateix, la història d'un malvat foraster pagat per Madrid que ve a Catalunya per incendiar esglésies i destruir l'harmonia social ha distorsionat la seva herència. En la lluita històrica entre les forces que volen alliberar el potencial humà i les que el volen mantenir subjecte als interessos d'un grup reduït de persones, l'estratègia lerrouxista consisteix a liquidar les ànsies de llibertat dels catalans usurpant l'agència dels més febles, siguin aquests els obrers, els pobres, els immigrants o, ara mateix, els independentistes. Una política feta des de dins i des de fora, que no es pot associar a cap partit ni a cap facció concrets i que ha anat passant el relleu de generació en generació. El fantasma de Lerroux exposa algunes idees, pràctiques i lliçons que es poden extreure del llegat lerrouxista en la política catalana actual, lliçons que es poden absorbir com a antídot i també com a recordatori que els fantasmes solen poblar la imaginació d'aquells que estan més predisposats a veure'ls. (Editorial).

Carles Cardó i els polítics republicans a l'exili (1939-1954). Coincidències prèvies a la renovació de l'Església catalana / per Jordi Gaitx Moltó
Gaitx i Moltó, Jordi


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 291-307

La Construcció d'un espai d'opsició. Una anàlisi a través de la Defensa Agrària de la Selva del Camp (1926-1939) / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: 223277 Associacionisme cultural : entre el mosaic i les xarxes : actes del XII Congrés de la CCEPC (Tarragona i Reus, 6 i 7 de novembre de 2020). [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2021. p. 425-438

Bibliografia.

Quina identitat per a l'associacionisme ateneista? / Xavier Ferré Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: 223277 Associacionisme cultural : entre el mosaic i les xarxes : actes del XII Congrés de la CCEPC (Tarragona i Reus, 6 i 7 de novembre de 2020). [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2021. p. 15-126
 (Ponència) 

Josep Mestres i Miquel : Vilallonga del Camp, 1868-1949 : President de la Diputació de Tarragona i Conseller de la Mancomunitat de Catalunya / Pilar Riera Fortuny
Riera i Fortuny, Pilar


Tarragona : Diputació de Tarragona, Institut Ramón Berenger IV, [2021]
274 p. : il. ; 24 cm (El Saurí, 3) 
Bibliografia.

El Quadern de tardor de Joan Vidal / Joan Soler i Amigó
Soler i Amigó, Joan


Lleida : Pagès, 2012
181 p. ; 24 cm (Proses, 65) 
ISBN 9788499752723

El quadern comença, doncs, amb la primera anada a Barcelona, amb el carro de vela que deixava un núvol de pols al seu darrere privant-me de contemplar el poble per última vegada. Ja fa molts anys, vaig descobrir uns plecs de fulls volanders escrits pel meu besavi Joan Vidal. Un d'aquests plecs, el més voluminós, estava protagonitzat per un jove anomenat Rocabruna. Venien a ser una mena de memòries novel·lades de la seva joventut: els primers anys d'universitat, les primeres tasques periodístiques a La Publicidad, les primeres experiències en política, els primers anys d'advocat, els seus flirteigs i amors d'adolescent... i aquell final sobtat... Les va escriure uns quaranta anys més tard, a la seva seixantena. Un quadern de tardor sobre la seva primavera. (Editorial).

El Centre Republicà Democràtic i el Sindicat Agrícola i Caixa Rural "El Centro" / Rosa Maria Andreu i Rabassó
Andreu i Rabassó, Rosa Maria


En: Joc vell i voltes : la revista de Vilabella. Any XXI, Núm. 104 (primavera 1991), p. 10-11

Lluita : setmanari republicá català



Any 1, núm. 1 (3 gen. 1931)-1933
Valls : [s.n.], 1931-1933
45 cm. Setmanal.
Capçalera mixta; després tipogràfica. Dirigit per: Joan Ferrer i Bella.

Francesc Layret i Sabadell / Jordi Serrano Blanquer
Serrano i Blanquer, Jordi


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 39 (2021) , p. 182-231 : il. (Recerques) 
Notes a peu de pàgina.

En aquest article farem esment a les troballes de la investigació prèvia a l'exposició "Francesc Layret Diputat per Sabadell. El fil roig del catalanisme", de la qual vaig ser comissari i que s'exposà al Museu d'Història de Sabadell entre gener i abril de 2021. Ens detindrem molt especialment en les novetats aportades. Destaquem en aquest àmbit el fet que de les darreres 48 hores de Layret abans que l'assassinessin vint les passa a la nostra ciutat i fins i tot la darrera nit Layret la va passar a l'Hotel Espanya de Sabadell. A més, en tenim una explicació amb un detall que un historiador quasi mai aconsegueix. Ho devem al periodista Francesc Madrid, que el va acompanyar en tot moment. També hem prioritzat l'explicació sobre una famosa conferència de Layret sobre la creació d'un partit comunista català, però de la qual no se'n tenia cap mena de detall. Per primera vegada publiquem una extensa descripció de la proposta, realitzada precisament al Círcol Republicà Federal de Sabadell. En l'exposició per raons òbvies vam haver de sintetitzar la informació, així com en el catàleg. En aquest article podem explicar a bastament i amb tota mena de detall la relació de Layret i la ciutat, i aportar al coneixement històric aspectes importants fins ara desconeguts.

El Catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931) / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 20 (2022) , p. 27-56 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Malgrat haver estat el partit polític preponderant a Catalunya durant la Segona República, l'estudi de la formació i desenvolupament d'Esquerra Republicana de Catalunya presenta encara avui llacunes. Una de les més importants és l'anàlisi de l'adhesió de multitud d'agrupacions de municipis i barris des de la fundació del partit en 1931 i fins a 1933. El present article analitza, com a estudi de cas, la incorporació del catalanisme republicà de Manresa al projecte d'ERC per a esclarir com es va produir i que manera aquestes noves incorporacions van poder condicionar la política de la formació.