Dos modelos de especialización ganadera en el último siglo : el Vallès Oriental, 1920-2020 / Jordi Panas, Enric Tello
Planas i Maresma, Jordi


En: Historia agraria. Murcia, 97 (Diciembre 2025), p. 133-162 (Estudios) 

Al llarg del segle XX, el creixement urbà i els canvis en les pautes alimentàries van impulsar una expansió de la producció ramadera, especialment en les àrees rurals més pròximes a les grans ciutats on es concentrava la demanda d'aliments. Això va donar lloc a models d'especialització ramadera distints, tant des del punt de vista social com ambiental. En aquest article, comparem dos models de producció ramadera que es van succeir en una comarca veïna de la ciutat de Barcelona abans i després de la Revolució Verda, atenent les seves conseqüències econòmiques, socials i ambientals: un amb explotacions tradicionals fins i tot bàsicament orgàniques i un altre en el qual l'activitat ramadera es va transformar en una producció agroempresarial en granges d'engreixament molt desintegrades del seu entorn agrícola. Aquesta evolució mostra la gran transformació del sistema agroalimentari global en l'últim segle, i suggereix la necessitat de continuar estudiant aquest contrast.

La Unión fallida del españolismo barcelonés : la Liga Patriótica Española y la Unión Monárquica Nacional (1918-1919) / Xavier Casals Meseguer, Josep Pich Mitjana
Casals i Meseguer, Xavier


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 139 (2025) , p. 131-156 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article analitza la creació simultània de la Lliga Patriòtica Espanyola (LPE) i la Unió Monàrquica Nacional (UMN) a Barcelona entre finals de 1918 i inicis de 1919 i els seus vincles. La *LPE va ser un grup nacionalista espanyol *apartidista violent i la *UMN va ser un partit d'aristòcrates partidaris d'Alfons XIII. Totes dues organitzacions van encarnar la resposta de l'espanyolisme més bel·licós a la campanya que reclamava autonomia per a Catalunya. La UMN va voler controlar a la LPE per a liderar el conjunt de l'espanyolisme i el seu projecte va fracassar, però va marcar el desenvolupament posterior de l'espanyolisme barceloní.

Catolicismo y patriotismo en Montserrat : un ferrocarril por testigo (1881-1923) / Carles Gorini Santo
Gorini Santo, Carles


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 139 (2025) , p. 181-210 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article explora els contextos del primer projecte conegut per a l'aplicació del model suís d'indústria de l'estranger a Espanya, que es va dur a terme a la muntanya de Montserrat a partir 1877. Per a això s'utilitza el fons documental de la societat Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents (FMGP), la impulsora del projecte. Aquesta documentació, inèdita, permet teixir un fil amb les diferents evidències sobre l'evolució del catolicisme català en el marc d'un conflicte general, en els últims anys del segle dinou i els primers del vint, que ha recollit l'extensa bibliografia sobre la temàtica. També ho teixeix amb la que s'ha ocupat dels fonaments simbòlics del catalanisme, atès que Montserrat va sintetitzar aquest fenomen cultural i polític. El resultat concreta amb major precisió la consolidació de Montserrat com una destinació catòlica de masses i el seu encaix amb els agents directors del catalanisme, fins a 1923.

Contraespacios de sociabilidad y politización en la universidad durante el franquismo : un estudio a partir del caso de Barcelona (1957-1965) / Jordi Sancho Galán
Sancho Galán, Jordi


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 139 (2025) , p. 235-260 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En aquest estudi analitzem els espais socioculturals organitzats des de les cambres de facultat del SEU dominades pels estudiants demòcrates a partir de l'estratègica d'infiltració en el sindicat estudiantil franquista. La nostra hipòtesi sosté que aquests espais de sociabilitat es van convertir en contraespais des dels quals es va juxtaposar a la dictadura, cultural, social i políticament. Es presentava en ells una contrasocietat, una alternativa oposada al franquisme, que va connectar amb el sentir comú de bona part dels estudiants, sent determinant en el creixement d'una consciència crítica, dissident i opositora en la universitat i en la formació del moviment estudiantil.

La Montaña, nuestra patria. El aprovechamiento moral y turístico de la montaña catalana (1877-1936) / Carles Gorini Santo
Gorini Santo, Carles


En: Historia Social. Valencia, núm. 113 (2025) , p. 25-48 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

A Catalunya l'excursionisme va descobrir les seves muntanyes, principalment, entre 1880 i 1936. El catalanisme polític conservador va trobar en els excursionistes una palanca decisiva per a la construcció de la identitat nacional. Però també la van trobar els republicans, que la van vincular a moviments obrers. Va funcionar, doncs, com un espai de sociabilitat que va articular identitats col·lectives i projectes polítics. Aquest article es basa en la bibliografia sobre la qüestió i la fa dialogar amb fonts primàries inèdites. El resultat proposa una aproximació al complex fenomen de la identitat nacional catalana a partir de la construcció simbòlica i material d'un dels seus símbols: les muntanyes.

Representar es gastar : el endeudamiento crónico de Manuel de Sentmenat durante la embajada de Portugal (1691-1698) / Javier Gómez Mesas
Gómez Mesas, Javier


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 50, núm.1 (2025) , p. 149-171 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En les següents línies aprofundirem en l'univers econòmic de les relacions internacionals a partir de l'anàlisi de les finances de Manuel de Sentmenat i de Lanuza durant el seu període com enviat extraordinari (1691-1696) i ambaixador ordinari (1696-1698) de la monarquia hispànica en la cort de Lisboa. En primer lloc, reconstruirem el càrrec i la data del diplomàtic, analitzant els ingressos i els capítols de despeses de l'ambaixada. En segon lloc, aprofundirem en la relació de dependència que va tenir amb el seu principal prestador, Henri Vannertingue, qui es va convertir en el principal garant econòmic de l'ambaixada. Finalment, recompondrem el balanç general de l'ambaixada, destacant l'endeutament crònic que va patir, perquè les despeses efectuades van superar amb escreix als ingressos rebuts.

Juan Oliva Moncasí y el atentado contra Alfonso XII / Julián Vadillo Muñoz
Vadillo Muñoz, Julián


En: Historia Social. Valencia, núm. 112 (2025) , p. 53-78 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Els atemptats polítics i els intents de regicidi van ser una pràctica que es va utilitzar en tota Europa els segles XIX i XX. L'objectiu era amb què l'assassinat del Cap de l'Estat es pogués desenvolupar un aixecament general o es mostrés on estava la responsabilitat de la injustícia social del moment. Aquesta va ser la idea de Juan Oliva Moncusi quan va atemptar contra la vida d'Alfons XII en 1878. Atemptat a penes conegut per la historiografia, on es va intentar vincular al moviment obrer en la seva execució. El present article reconstrueix el succés, aprofundit en la personalitat del regicida i en el que va suposar en l'època.

Els Senyors de la mar : el delme del peix i el domini sobre les aigües marítimes a la Catalunya medieval / Antoni Ginot-Julià
Macías Prieto, Guadaira


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 2 (2024) , 21 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Les aigües marítimes foren, durant l'edat mitjana i moderna, objecte d'apropiació per part de diferents senyors. Si bé en època romana la mar no era de ningú, ja en època carolíngia el trobem sota la potestat del comte, que en donarà parts als senyors. En aquest article s'estudia la parcel·lació del litoral, el seu paper en la feudalització i l'aparició del delme del peix com a principal forma de renda halièutica a Catalunya.

Bordadoras profesionales en la Barcelona gótica / Guadaira Macías Prieto
Macías Prieto, Guadaira


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 2 (2024) , 18 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Una Legenda aurea suplementada per a la Catedral de Barcelona : un testimoni únic per a l'estudi de les col·leccions hagiogràfiques llatines a Catalunya / Clara Renedo Mirambell
Renedo Mirambell, Clara


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 2 (2024) , 21 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta i analitza el Còdex 105 de l'Arxiu Capitular de Barcelona. Es tracta d'un manuscrit de mitjan segle XIV, llegat a la Catedral per un dels seus clergues, que conté el text llatí de la Legenda aurea de Jaume de Voràgine suplementat amb prop d'una setantena de textos més, molts dels quals d'origen local. Tenint en compte el mal estat de conservació dels manuscrits hagiogràfics a Catalunya, aquest és un testimoni excepcionalment complet i extens, que ens permet d'aportar noves pistes sobre la circulació dels textos i dels reculls hagiogràfics al nostre territori. L'article ofereix una descripció codicològica, seguida d'una perspectiva històrica des de la seva creació fins als nostres dies, i, finalment, conclou amb un examen detallat del contingut, primer de la Legenda aurea, i després dels textos afegits (dels que s'ofereix una descripció completa en apèndix).

"Los Heretés posan cullidós y lo balle és jutge de les lleudes" : las lezdas de Barcelona : el funcionamiento de los impuestos sobre el comercio entre la edad media y la época moderna / Lluís Sales Favà
Sales i Favà, Lluís


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 2 (2024) , 24 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La Gestión colectiva de una pesquería catalana del siglo XVI : Sant Feliu de Guíxols, 1555-1600 / Antoni Ginot Julià
Ginot Julià, Antoni


En: Historia agraria. Murcia, 95 (Abril 2025), 7-37 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Aquest estudi és una anàlisi de la gestió del recurs pesquer dins dels mecanismes de les institucions de govern locals a la Catalunya del segle XVI. A partir de l'estudi de cas de les ordenances de pesca de Sant Feliu de Guíxols entre 1555 i 1600 s'han establert les principals característiques d'aquest model de gestió comunal. S'ha posat el focus d'atenció a mostrar com aquesta gestió a partir d'ordenances municipals part també dels mateixos usuaris del recurs i s'allunya d'una concepció de gestió per part de l'autoritat pública. Alhora, s'ha destacat l'existència i el pes de les desigualtats socioeconòmiques en el si d'aquestes comunitats, subratllant un factor poc desenvolupat en les anàlisis institucionalistes de la gestió comunal.

Finances públiques i mobilitat social a la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana : Girona, 1340-1440 / Albert Reixach
Reixach i Sala, Albert


Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Cientificas, 2018 (Anuario de estudios medievales. Anejo, 77) 
Bibliografia.
ISBN 9788400103859

Aquesta monografia observa l'impacte del gran desenvolupament de les estructures fiscals i financeres, en especial de les corporacions locals, en el teixit social de la Catalunya del període comprès entre mitjan segle XIV i mitjan segle XV. Fent atenció al cas concret de la ciutat de Girona dotat de nombroses fonts documentals- i a partir de l'ús del mètode prospogràfic, analitza els protagonistes dels principals negocis que es formaren entorn de la tresoreria municipal, això és: la concertació de crèdit, l'arrendament d'impostos indirectes, l'oferta de serveis financers i, finalment, la provisió de béns. Alhora, té en compte d'altres ens a banda del municipi de Girona que també es trobaven dins l'òrbita dels col·lectius que invertiren o participaren de l'activitat econòmica generada per l'erari local gironí. Un primer objectiu és, doncs, descriure la composició social d'aquests grups i els seus possibles vincles amb els òrgans de govern reconstruïts en el marc d'una recerca de més abast que la que es recull en el llibre. Així mateix, pretén veure fins a quin punt les noves oportunitats d'inversió i negoci sorgides entorn de les administracions durant les dècades centrals del tres-cents afavoriren la mobilitat ascendent en determinats sectors.

Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval : baronia de Llagostera, 1330-1395 / Lluís Sales Favà
Sales i Favà, Lluís


Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2022 (Anuario de estudios medievales. Anejo, 83) 
ISBN 9788400110550

Aquest llibre analitza el credit privat estes entre les classes populars al segle XIV i els mecanismes institucionals habilitats pels poders públics per tal de sancionar-lo i, a la vegada, perseguir la morositat. El cas d'estudi presentat es el de la baronia de Llagostera, al nord-est de Catalunya. El volum descriu els principals productes financers a l'abast de la població del territori apuntant quins van ser els actors implicats, les funcions en l'àmbit de l'economia quotidiana, les durades o els tipus d'interes. L'obra s'interessa en particular per tres productes en concret, als quals es dediquen capítols específics. En primera instància reben atenció les comandes de bestiar. Tambe s'introdueix la compravenda finançada de draps, esbossant els mecanismes pel quals els mercaders, majoritàriament provinents de la ciutat de Girona, col·locaven aquest producte entre la pagesia a canvi del drenatge de l'excedent agrícola. Finalment, es reserva un apartat per al credit censal en el qual es defineix com, al llarg del período escollit, desplaçà progressivament antigues tipologies de credit, ressituà alguns grups socials en el mercat del diner i, a la llarga, consolidà un davallada dels tipus d'interes. (Editorial).

Las Migraciones en el mundo marítimo catalán : una historia de continuidades (1750-1930) / Eduard Page, Daniel Muntané
Page Campos, Eduard


En: Historia Social. Valencia, núm. 111 (2024) , p. 3-26 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article aborda els canvis i continuïtats en la naturalesa de les migracions marítimes catalanes des del segle XVIII fins a inicis del XX. Pretenem avaluar l'impacte de la industrialització en elles, i si, com en el nord d'Europa, van prevaler les continuïtats. Per a això estudiem l'evolució dels mercats laborals marítims, algunes xarxes migratòries i el perfil sociodemogràfic dels migrants. També els seus patrons d'assentament i la conflictivitat laboral i l'associacionisme que van protagonitzar en els seus llocs de destinació. Ens centrem en tres àrees principals: les terres de l'Ebre, la ciutat de Barcelona i la Costa Brava.

La Cultura insurreccional del republicanismo catalán restauracionista : muerte y conmemoración de los militares republicanos Ramón Ferrándiz y Manuel Bellés, 1884-1910 / Àlex Pocino Pérea
Pocino Pérez, Àlex


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 30 (2025) , p. 175-203 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El Trabajo de las taponeras de corcho en Calonge, Cataluña (1881) / Margarita López-Antón
López Antón, Margarita


En: Historia agraria. Murcia, 94 (Diciembre 2024), 101-132 (Estudios) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La hipòtesi que defensem és que les dones van constituir una important força de treball en la indústria rural tapera catalana, fins i tot abans de la seva mecanització. Ens basarem en un estudi de cas, Calonge, per a evidenciar el subregistre de les fonts oficials -principalment en dones casades- i reconstruir les taxes d'activitat femenines, indicador econòmic de vital importància per a determinar en quina etapa de creixement o endarreriment es troba una economia. El padró d'habitants (1881) ha estat la principal font utilitzada, juntament amb altres fonts (matrícula de contribució industrial, llibres matrimonials, protocols notarials, etc.). La taxa d'activitat femenina deduïda (24,4 per cent) està per sobre dels percentatges calculats pels censos oficials i d'altres poblacions del Baix Empordà.

Carlos II, Felipe V y la génesis de la Real Academia de Matemáticas de Barcelona (1677-1705) / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Hispania. Madrid. Vol. 84, núm. 276 (2024) , 17 p. (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Entre la vulnerabilidad y la desafiliación social : prevención y represión de la mendicidad en Madrid y Barcelona durante la Segunda República española / Santiago de Miguel Salanova
Miguel Salanova, Santiago de


En: Hispania. Madrid. Vol. 84, núm. 276 (2024) , 24 p. (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Trabajo agrario femenino en Cataluña, 1830-1930 / Josep Colomé Ferrer
Colomé i Ferrer, Josep


En: Historia agraria. Murcia, 92 (Agosto 2024), 31 p. (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.