Suchet a Móra d'Ebre / Joan R. Vinaixa
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 45 (abril 2024), p. 39-45
Exemplar dedicat a: El castell de Móra i els Entença.

El General carlí Josep Masgoret (1806-1877) : Un estudi crític sobre la seva biografia oficial / Manel Pelegrí Gavarró
Pelegrí Gavarró, Manel


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 87 (maig 2025), p. 3-48 : il. (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Fonts documentals. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén argumentar, des d'un punt de vista de la genealogia, tant la filiació del general carlí Masgoret, considerant un altre segon cognom, com l'assignació de la seva data de naixement i mort, amb les dates que ens ofereixen les inscripcions sacres de l'Arxiu de l'Arquebisbat de Tarragona, els registres de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp i les notícies que se'n van fer ressò en aquella època del segle XIX a Tarragona i a Espanya.

Una Col·lecció de documents patrimonials i personals del metge d'Alcover Lluís Domingo Figuerola (1861-1958) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 86 (novembre 2024), p. 59-70 : il. (Quaderns de patrimoni) 
Resums en català i anglès.

Inventari de la documentació recuperada de les famílies Colubí, Figuerola i Domingo, establertes entre Valls i Alcover, referent a transmissió de la propietat durant els segles XIX-XX.

Joaquim Milans del Bosch : el sogre invisible d'Alfons XIII? / Investigació de Xavier Casals
Casals i Meseguer, Xavier


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 287 (març 2026), p. 51-53: il. (Segle XX) 

Tot Franco / amb l'assessorament dels historiadors David Ballester, Albert Botran, Xavier Casals, Joan Esculies, Andreu Mayayo, Juan Antonio Simon Sanjurjo, Queralt Solé, Josep M. Solé i Sabaté, Francesc Vilanova i Joan Villaroya



En: Sàpiens. Barcelona, núm. 284 (novembre-desembre 2025), p. 34-117 : il. (Dossier) 

Conté: Del Nen de Ferrol a l'Alferes del Rif / Oriol Gracià ; De conspirador a Caudillo / Jordi Mata ; El mite de la neutralitat / Josep M. Bunyol ; Franco i Catalunya / Albert Botran ; La recerca de la legitimitat / Cristina Serret ; El gran desafiament / Maria Coll ; El llarg adeu / David Ballester ; Tretze dies de novembre / Carles Llorens ; Els negocis de la victòria / Joan Esculies ; Dins el Valle de los Caídos / Sílvia Marimon ; Franco i els joves / Caterina Úbeda.

El Inicio de la contienda en el Maestrazgo. La guerra de partidas / Javier Posada Moreiras
Closa Salinas, Francesc


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 6-13 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Ramón Cabrera va passar, en poc més de setze mesos -de novembre de 1833 a abril de 1835-, de simple guerriller i cap de la seva pròpia partida a comandant general del Baix Aragó i creador del segon exèrcit carlista, el del Maestrat. Això li va permetre controlar bona part dels antics regnes d'Aragó i València, alhora que va suposar un important salt qualitatiu i quantitatiu en l'esforç de guerra carlista. I és que, contra el que sol pensar-se, els homes de don Carlos van poder sortir victoriosos. Però els començaments no van ser gens falaguers. En iniciar-se l'aixecament del carlisme a l'octubre de 1833, ni un sol escamot de l'Exèrcit de Ferran VII es va pronunciar a favor de la legitimitat. D'aquí ve que els carlistes haguessin d'articular diverses iniciatives i respostes bèl·liques per gairebé tota la Península amb un denominador comú: el protagonisme indiscutible de les guerrilles.

Cabrera y la regulación de la guerra / Francesc Closa Salinas
Closa Salinas, Francesc


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 14-21 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Després de la junta carlista celebrada al març de 1834 es va designar a Manuel Carnicer com a comandant general d'Aragó, encara que la pressió governamental isabelina va afeblir seriosament la causa. Cabrera, llavors subordinat del nou cap, va començar a guanyar reconeixement entre les partides aragoneses. Malgrat això, a la fi de 1834 i començaments de 1835 la insurrecció carlista en aquesta regió es trobava en un moment especialment delicat. Al febrer de 1835 Cabrera es va traslladar a la caserna general carlista per a exposar personalment a don Carles la greu situació d'Aragó i València. Poc després, Carnicer va caure presoner i va ser executat, amb el que Cabrera va quedar com a líder provisional de les forces carlistes del Baix Aragó, València i Tortosa. El seu comandament es va afermar ràpidament fins a erigir-se en figura central i indiscutible del carlisme llevantí.

La Administración carlista en el Maestrazgo / Antonio Manuel Moral Roncal
Moral Roncal, Antonio Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 22-25 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Des de data primerenca, la necessitat d'administrar el territori controlat es va imposar entre els comandaments carlistes, puix que podia aparentar l'existència d'un Estat que legitimava la seva causa i que havia de facilitar l'extracció de recursos. Així, imitant el moviment juntista dels dies de la invasió napoleònica, els legitimistes van crear diverses juntes de govern. Al començament de la guerra, els alçats contra el tron d'Isabel II van constituir una Junta de Govern a Morella presidida pel baró d'Hervés, formada per sis vocals i pel governador militar, el coronel Carlos Victoria, que, el 13 de novembre de 1833, va victorejar al rei Carles V de Borbó en la plaça del mercat. També es va crear una Junta d'Aliments, formada en la seva majoria per eclesiàstics, encara que aviat aquestes dues institucions van desaparèixer, després de vèncer les tropes de la reina als rebels i prendre Morella.

El Cénit carlista. La campaña de Morella / Antonio Caridad Salvador
Caridad Salvador, Antonio


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 26-35 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

La plaça de Morella, completament emmurallada i amb un castell en bon estat de defensa, era, en començar la Primera Guerra Carlista, una de les principals fortificacions de la província de Castelló. Per això, els carlistes van posar especial interès a apoderar-se d'ella, alguna cosa que van aconseguir breument a la fi de 1833. Una vegada perduda la població, van tractar de recuperar-la a partir de 1837 i van establir un bloqueig sobre aquesta. El 25 de gener de l'any següent van aconseguir prendre-la per sorpresa. Amb la seva ocupació, el cap carlista comptava ja amb dues poblacions fortificades, la qual cosa li va permetre dur a terme una guerra molt diferent a partir de llavors. Va poder així disposar d'una sèrie de serveis més propis d'un exèrcit regular que d'unes partides guerrilleres. D'aquesta manera intentava equiparar-se als seus enemics i anar creant un petit Estat en el cor del Maestrat.

Mito y realidad de Ramón Cabrera y Griñó / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 36-41 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

No tot han de ser sants, herois i constructors en les biografies, i, per descomptat, Ramón Cabrera no encaixa en aquestes categories. La primera semblança d'ell, apareguda en 1839, ja ho deia, i aquí se subscriu: "no són menys importants les lliçons que tanca per als pobles la història de l'heroisme que la del crim". La guerra de paper es va declarar uns anys després que acabés la civil. Després de la treva del trienni esparterista de 1840-1843, van obrir foc alguns liberals moderats que buscaven la concòrdia: Buenaventura de Córdoba, amb una autoritzada biografia (1844-1846), i Dámaso Calvo i Rochina de Castro. Altres liberals, progressistes, que havien sofert en carn pròpia els danys de la contesa, van rebutjar l'apaivagament: així ho van fer Francisco Cabello, Francisco Santa Cruz i Ramón María Temprado (1845-1846), així com Wenceslao Ayguals de Izco amb la seva novel·lesca "El Tigre del Maestrazgo" (1846).

La Batalla de Maella. "Una lucha encarnizada" / Daniel Aquillué Domínguez
Aquillué Domínguez, Daniel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 42-47 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Després del fracàs de l'Exèrcit del Centre davant els murs de Morella a l'agost de 1838, Cabrera no va perdre el temps. Mentre els seus enemics es recuperaven i reorganitzaven lentament, els carlistes es van abalançar sobre la Plana de Castelló, la ribera del Túria i fins i tot van aconseguir el riu Xúquer. Va haver-hi un comandament isabelí, el general de divisió Ramón Pardinyes, de trenta-sis anys d'edat, que va prendre la iniciativa i una actitud ofensiva que li va portar a buscar una batalla campal decisiva enfront de Cabrera, qui va tornar al Maestrat de la seva expedició valenciana amb un gran comboi. L'1 d'octubre de 1838 va tenir lloc la batalla de Maella a la província de Saragossa. En ella es van enfrontar dos exèrcits similars en número. Per als primers va ser una "derrota desastrosa"; per als segons, "una corona triomfal". Del que no hi ha dubte és que va ser un combat molt sagnant.

En la cúspide de la brutalidad. Cabrera y la espiral de represalias en el Maestrazgo / Eduardo González Calleja
González Calleja, Eduardo


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 48-53 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

El Maestrat, un espai geogràfic d'uns 5000 km² situat entre les capitanies generals de Saragossa, Barcelona i València, mai ha despertat un gran interès estratègic. El seu caràcter fronterer entre entitats administratives diverses, el seu allunyament de les grans ciutats, la seva limitada riquesa agropecuària, el rudimentari de les comunicacions i la complicada orografia la van fer una àrea d'operacions propícia per a conduir la guerra irregular en totes les seves manifestacions, inclosa la cruesa de la violència desplegada contra l'enemic i la població civil. Va ser en el Baix Aragó i el Maestrat on es van produir els actes més reprovables de la contesa, especialment des del nomenament de Cabrera com a comandant general del Baix Aragó.

La Ofensiva final de Espartero. Asedio al Maestrazgo / Daniel Aquillué Domínguez
Aquillué Domínguez, Daniel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 54-61 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

El 31 d'agost de 1839 va acabar la guerra civil en el front nord basc-navarrès amb el Conveni de Vergara entre el liberal Espartero i el carlista Maroto. Però en el Maestrat, teatre bèl·lic en auge, Cabrera es va negar a adherir-se a la pau i es va mantenir lleial al seu rei. La seva resistència numantina entorn d'una xarxa de fortificacions va obligar a desplaçar al gruix de l'exèrcit de la reina contra ell, a la fi de 1839, amb una campanya militar, en la primavera de 1840, dirigida pel general Espartero. La Primera Guerra Carlina encara es va prolongar així pràcticament un any més. Cabrera estava preparat: tenia la moral alta, en els seus tretze, una administració eficaç del territori, una reforçada línia de fortificacions i vint mil homes en armes. No obstant això, tota la força de l'estat isabelí es dirigiria contra ell, desembarassat ja d'altres enemics, fins a la seva derrota i expulsió d'Espanya, en l'estiu de 1840.

La Guerra del general Prim / Jordi Mata i Viadiu
Mata i Viadiu, Jordi


En: Serra d'Or, núm. 602 (febrer 2010), p. 31+32

Les Francs-maçons dans la Basilique : un 'événement' maçonnique vu par la presse et la littérature / Françoise Randouyer
Randouyer, Françoise


En: Iberica. Paris. Vol. 2 (1979) , p. 281-289
Notes. Referències bibliogràfiques.

Com pensava el general Joan Prim i Prats : fill de Reus / Ramón Sisquella
Sisquella, Ramon


En: Xaloc. Any VIII, núm. 42 (juny , p. 72-74

El Arranque de Prim / Gonzalo Duo
Duo, Gonzalo


En: Bidebarrieta: revista de humanidades y ciencias sociales de Bilbao. Bilbao, VIII (2000)

El Fons personal de Fèlix Ruiz Fortuny, un militar i polític del segle XIX / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Revista de l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Barcelona, Núm. 124 (febrer 2000), p. 3285-286

Prim a Reus : dues visites triomfals a la seva ciutat natal : 1860 i 1868 / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 8 (2015) , p. 94-101

El General Prim i Prats : les trampes del sumari del seu assassinat / Francesc Martí i Queixalós
Martí Queixalós, Francesc


En: Nunci : Butlletí del Amics de Reus, Núm. 61 i 62 (3r i 4rt trimestre 1995), p. 16-19